martes, 23 de noviembre de 2010

MUERTE A ... SALVADOR SOSTRES

Trobar motius per a matar a este mamarratxo no és complicat, tan sòls hi ha que escoltar el que diu o llegir el que escriu. Les seues paraules el qualifiquen com a el que és, un subnormal. Com diria Paquita la del Barrio, este tio és un:

- Animal rastrero.
- Alimaña de dos patas.
- Rata inmunda.
- Escoria de la vida.
- Adefesio mal hecho.
- Espectro del infierno.
- Maldita sabandija.
- Culebra ponzoñosa.
- Desecho de la vida.


Simplement, vaig a deixar ací un post d'una blogger que escriu coses interesants, al que parla del tal SS. Bo, anava a penjar el seu post, però com que el puto blogger este s'acaba de ratllar i no em deixa, posaré l'enllaç i qui tinga ganes que ho mire.

www.madreidiota.blogspot.com

Desde el lupanar de rica miel.

jueves, 18 de noviembre de 2010

CARMEN DE MAIRENA A LES ELECCIONS CATALANES



Carmen de Mairena es presenta a les eleccions catalanes, estes són algunes de les seues propostes:


- Follódromos: "Equipamentos públicos para jóvenes para poder practicar sexo sin las

incomodidades del coche y sin tener que ir a casa de la suegra".


- Huertos ecológicos: "Plantaciones de marihuana de rotondas y descampados".


- Olimpiadas de bar: "Competiciones de billar, futbolín y cartas".


- Que el barrio chino de Barcelona sea declarado Patrimonio de la Humanidad de la Unesco.


- Colocar ventiladores gigantes en Lleida para deshacer la niebla.


- Recuperar las figuras de las "majorettes" en los Ayuntamientos.


- Que los Mossos lleven barretina.


- Enviar una misión a Marte llena de productos catalanes.


- Construir aeropuertos para Ovnis por si los extraterrestres quieren visitar Cataluña.


I per a acabar, dos frases que ha soltat la tia:


- "Como soy una mujer madura me he puesto en el coño una cerradura".


- "Viva Tarragona, que me deja el chocho como una mona".



Desde el lupanar de rica miel.

domingo, 14 de noviembre de 2010

Pla Confiança i política municipal

"Si Benifaió millora avancem tots, obrim un camí cap a una millora de carrers i avinguts necessària baix una inversió de la Generalitat que supera els 460.000 euros". Amb aquestes paraules, agafades d'una notícia a l'adreça de internet de l'ajuntament de Benifaió, descrivia l'alcaldessa del poble el "macro projecte urbanístic de repavimentació, asfaltat i millora de les voreres del poble el dia 4 de novembre en la presentació en societat del projecte.

Com tots sabeu, aquestes obres de millora han afectat alguns dels carrers en la zona del poble on jo vist, entre ells la meva avinguda, que va ser asfaltada entre el dijous per la vesprada i el divendres de matí.

Fins ací tot bé, més o menys, el pla confiança de la generalitat ve a ser el mateix que el "plan E" de ZP, els d'una banda política, critiquen el que fan els de l'altre costat, etc... en resum, allò a que ens tenen acostumats els nostres polítics.

La meva sorpresa ve quan ahir dissabte observe l'aparició d'alguns clotets en la zona reasfaltada, en un principi no li vaig donar molta importància per que vaig pensar que ho havien fet els treballadors, de la mateixa manera que apartaven la capa d'asfalt de dalt les clavegueres o les tapes d'ono. Però avui diumenge, he arribat a contar fins a deu clotets en l'asfalt només en el tram d'avinguda on visc jo, cosa que em fa pensar que no es una cosa que facen els treballadors per a destapar alguna tapa que s'haja de quedar destapada, sinó que s'han fet les obres tan mal que en menys de 78 hores ja han aparegut aquests desperfectes i també hi ha ja un pi que ha començat a alçar el carrer.

Per tant, açò hem porta a pensar que si el degradament dels carrers afectats per les obres continua amb aquest ritme en menys de mig any els carrers estaran molt pitjor de com estaven la setmana passada abans de la realització de les obres de "millora", i jo em pregunte, això no és tirar més de la mitat dels diners que costen les obres en una època de crisis? No sé quin serà el resultat final d'aquesta millora del poble però no tinc cap confiança en ella, ja vos aniré informant.

Aquest fet, em porta a escriu-re sobre un altre tema, que pot ser delicat, sobre el qual ja volia escriu-re la setmana passada, i que te a veure en la política municipal, més ben dit en la política de la policia municipal. Resulta que tornava jo de collir Kaki el dimecres de la setmana passada cap a les 5 i quart de la vesprada i després de baixar el pont del carrer Picassent i fer el carrer d'espioca, o carrer corbella de tota la vida per anar cap a la placeta de l'estació i pel costat de la via del tren cap a ma casa, quan vaig arribar al cantó del carrer Vicent Marí em para un policia i hem diu que no puc passar que he d'agafar el carrer vicent marí per anar pel carrer i tornar al pont on jo estava primer, per que el carrer de San Carles estava tallat fins que s'en anaren tots els xiquets del col·legi, i jo li vaig dir, però si vaig per ahí torné al lloc d'on vinc, a lo qual ell molt educadament, cosa que per a ser sincers em va sorprende prou al ser un policia del poble em va contestar "ya lo sé, pero yo cumplo ordenes, es por los niños que se tiran sin mirar", total que em va costar pegar la volta i fer mil cinc-cents mitres per a recorrer els cinc-cents metres que havia de fer.

Amb açò no vullc dir que no s'haja de protegir el xiquets, tot el contrari, el que passa és que crec que la manera en com es fa actualment presenta alguns problemes:

- El primer és que degut a les modificacions que es feren en la circulació del poble fa uns quants anys, a instancia d'un suposat estudi encomanat per la policia municipal, actualment, la major part dels carrers del poble s'on d'una sola direcció i moltes vegades, per a anar d'una part del poble a una altra només tens una o dues alternatives i si es talla al trànsit una d'elles pel motiu que siga moltes vegades et trobes que has de pegar una volta innecessària per arribar al teu destí.

- A continuació si no es deixa circular per el carrer del col·legi i els xiquets s'acostumbren a creuar sense por per que no ve ningú, que t'assegura que tres carrers més enllà el xiquet no creuarà sense mirar provocant igualment un accident.

Aquesta mateixa situació també es dona al col·legui Santa Barbara, lloc on també els carrers tenen una única direcció i et quedes una altravegada sense alternatives per anar al centre del poble.

Crec que si el que es vol és proteguir als xiquets hi han altres maneres de fer-ho, per que sense anar mé lluny, quan nosaltres anavem a l'escola no es tallaven els carrers, no sé, crec que el que hauria de fer la policia és donar xarraders sobre seguretat vial als col·legis i concienciar als pares de les criatures que els ensenyen a creuar els carrers, o a cas nosaltres quan teniem 5 o 6 anys no anavem sols pels carrers i miràvem abans de creuar, simplement es que crec que les cosses es podrien fer d'una altra manera