Consciència Política

Consciència política

El govern valencià ahir va donar l’ordre de tancar els repetidors de TV3 d’Alginet i Llosa deixant sense emissió les comarques de La Ribera i La Costera , açò no és cap novetat, ja que fa dos anys que començaren la lluita contra la llibertat i el dret dels espectadors valencians a veure aquest canal televisiu. Ara fa quasi un any del tancament del repetidor de Xixona deixant a les comarques del sud sense senyal.
Tal vegada no voldrien que la gent sintonitzara anit aquest canal per a que no vegera la pel·lícula Salvador Puig Antic?

El govern valencià i el català van arribar a un acord de reciprocitat segons el qual a Catalunya es podia veure C9 i ací podríem veure TV3; doncs, una vegada més, aquest govern s’ha passat pel “forro” de la butxaca aquest acord tirant la culpa al govern central, “per a variar”.

L’altra notícia que he llegit és que la crisi arriba també al món del ciclisme i que la propera temporada no tindrem La Volta a la Comunitat Valenciana, no sóc jo un amant d’aquest esport, però tampoc ho sóc de la vela o del motor en general, i la pregunta és: per què aquest govern es gasta milions d’euros en esports com la Fórmula 1, Volvo Ocean Race, Copa Amèrica, Open de tennis a Castelló, ajudes per a construir el nou Mestalla ... i deixa que desaparega La Volta en la seua edició número 30?

El ciclisme té un merder espectacular amb el tema del dopatge, però no crec que la millor idea siga deixar-lo morir.

Com sempre passa no tenim consciència política i sols sabem queixar-nos, però quan el mal ja ens afecta, com ara els estudiants al cas Bolonya, No a la guerra ...

Auto-DEFINITS: CARLOS FABRA

A continuació, vos deixe unes frases del president de la Diputació de Castelló que evidencien la seua forma de ser. En referència al muntatge que s’ha fet d’ell mateix i l’anunci del pelat de la loteria de Nadal i al que eixia un número de loteria (de qui es responsabilitza a la parlamentaria de Esquerra Unida per Castelló, Marina Albiol), Fabra va anunciar que ha comprat tota la serie del número en qüestió i que: “Me sacaré la pirula y mearé en la sede de Izquierda Unida si me toca.”

També va fer gala del seu festival del humor particular amb frases com la següent: "¿Sabéis cómo se llama a la web del PSOE?: a robar, a robar, a robar.com” Es curiós que siga ell qui tire en cara als socialistes que són uns lladres, quan està imputat a alguna que altra causa judicial.

Pobres castellonencs, que han de patir a un personatge d’aquesta calaña. Però a la veïna provincia no tot el mon repudia a Fabra, perquè d’altra manera no s’entén que continue al capdavant de la diputació. Hi han moltes persones que pensen que: per a Carlos Fabra, el que faça falta, i així els va.

Desde el lupanar de rica miel.

QUANTUM OF SOLACE

La setmana passada s’estrenà la nova pel.lícula de James Bond, "Quantum of Solace". Després de vore-la, podriem discutir i divagar sobre si és bo que les noves aventures de l’agent 007 s’aparten definitivament del que tradicionalment representava l’agent secret anglés; de si el nou Bond va de cachitas però en realitat és una nenaza sentimental; de si és adeqüat el director que han triat per a filmar esta nova entrega de la saga; o, si sobra acció i escenes inverosímils. Però no vaig a ser jo, o almenys no ho faré ara, el que dedique temps a açò. Donaré regna solta als instints més terrenals i animals i dedicarem este post a la nova xica Bond, la ucraïnesa Olga Kurylenko. La tia va nàixer l’any 1979 i començà la seua vida profesional com a actriu a França. Després, va protagonitzar papers a pelis com "Paris je t'aime" o “Hitman”, fins a convertir-se en una actriu més que famosa amb la seua aparició a “Quantum of Solace”. En fi, ací vos deixe unes fotos de la xica en qüestió per a que gaudiu.

Desde el lupanar de rica miel.

Crissi al Pamesa

Ha arribat el dia en el qual es vega complida la petició via mail, que no m'arribat mai del tio lupin de fer un analisis del cessament del tio Fotis per part del Pamesa, tot esperant que el tio lester, fara les aportacions i correccions que crega oprtunes en forma de comentaris a aquesta entrada o amb una altra entrada.

Be, despres de la tercera jornada de lliga on es va perdre de manera prou clara ( per dir-ho finament ) al palau, ja van començar a apareixer rumors per la ciutat de que el tio LLorente havia perdut la confiança en Katsikaris, per que pel que es veu l'home es del pensar que la plantilla del pamesa es el suficieentment competitiva com per a quedar dins dels 4 primers a la lliga i per a disputar els titols menors ( eurocup i copa). En aquest punt no tinc clar si es LLorente el que ha convençut a la prensa que segueix el pamesa que tenim un gran equip o al reves, pero el cas es que tant els periodistes com el president son d'aquest pensar.

Vaig a fer un analisis de la plantilla que hi havia en aquell moment intentant ser el mes imparcial posible:

1. Pamesa Valencia va començar la temporada amb una plantilla d'once jugadors, que seia un bon numero si nofora per que un d'ells, esta ixint d'una llarga lesió i necessita agafar confiança i no tronara a ser el que era fins a la segona volta ( això si es que algun dia torna a ser el que era)
2. Ens queda per tant deu jugadors que es un numero curt, per que tots els partits hi ha de normal un o dos jugadors que es carregen de faltes rapidament i no poden jugar molts minuts, i normalment algun jugador tindrà un mal dia en el que no fara res bó, quedant-te com a resltat d'açò que molts dies entre 6 o 7 jugadors hauran de resoldre els partits, cosa que no sempre sera posible. Això sense contar que sempre hi ha la possibilitat de que algun jugador tinga una xicoteta lesió, que no el deixe jugar durant una jornada o dos, reduïnt mes encara el numero de jugadors.
3. Si s'analitza la plantilla per posicions, podem vore que a la posició de base tenim un dels bases mes resolutios de la lliga pero que peca en un excés d'individulisme moltes vegades, amb el complement d'un dels que per a misedra un dels 3 millors bases reserves de la acb (per no dir el millor) i d'un jugador que va agradar molt i que ilisiona molt però que despres de un any aproximadament sense jugar, no pot rendir de bones a primeres al màxim nivell ( fent un simil futbolistic, Avdalovic pot ser un gran fixatge d'hivern). Açò hem porta a pensar que la posició de base es la que esta millor coberta d'aquesta plantilla i que esta al mateix nivell o a un nivell superior de les dels grans equips de la lliga ( Nomes cal mirar les parelles de bases de Barça, Unicaja, Tau i Madrid per exemple)
4. Les posicions d'aler i d'escolta son de llarg les pijor cobertes de la plantilla, i segurament de tota la acb. Per a aquestes posicions on el normal es tenir 5 jugadors mes un base que es puga adaptar en determinades circunstancies a jugar de 2, nomes tenim 3 jugadors, un d'ells es un jove de la casa que pareix que pèr fi ha explotat, però que ara caldrà vore si es capaç de mantenir la regularitat durant tota una temporada. També esta Douglas que la temporada pasada va fer una gran temporada, però les dos anteriors va fer temporades prou normaletes, es un bon jugador que ha començat mal la temporada però que ha d'anar a més. I per últim esta Rafa Martinez, un bon jugador, que acabat de fixar, s'ha d'adaptar a la manera de jugar d'aquest club, on ja no es una de les estrelles com a manresa, un jugador que ha d'acabar donant un bon rendiment, pero que també cal tenir en compte que sempre comença les temporades de manera fluixa per a anar cresquent durant la temporada i acabant donant un gran rendiment. Jo trobe a faltar en aquestes posicions un aler del perfil de timinskas, un veterà que sapiga que no va a tindre minuts i que aspiga quan jugue que es el que ha de fer en cada moment i a part un jugador de rotació que puga donar minuts de descans a aquestos tres bons jugadors que tenim encara que no tinga la seua qualitat.
5. Ara analitzarem els pivots, que en el basket de hui en dia les posicions interiors son les mes deteminants d'un equip. Per a ser un equip punter has de tenir dos cincs titulars que competisquen entre ells i un reserva de nivell o tres molt bons que puguen ser els tres titulars (ex: barça: Santiago, Vazquez i Andersen. Tau: Spliter , Macdonald i Barac etc...) mes un molt bon 4 i un jugador de rotació que te complisca en els dos llocs substituïnt als teorics titulars.
6. Al pamesa hi ha un 5 que se suposa que es determinant, pero que ha estat un any xuplant banquillo a la nba, i per tant ha de tornar a agafar el ritme de partits, encara que pareix que últimament s'esta espabilant. Despres tenim a Miralles que es un molt bon jugador per a les 2 posicions interiors ixint des de la banqueta. També tenim a Kuqo que baix el meu entendre es un molt bon jugador, pero per a fer les funcions de terrcerf home gran ( cinc) donant descans a Mialles i Perovic. Per tant la posició de 5 està prou ben coberta en aquestos 3 jugadors. Es en la posició de 4 on hi havia mes deficiencies, començarem la temporada amb el granDikudis, que es l'idol del xicon de ja sebeu qui, per que ha segut capaç de timar al pamesa, no una, no dos, sino tres vegades (paraules literals) i qui ja ha sigut apartat de l'equipper baix rendiment entre altres cosses, i amb Pietrus, que es per a mi un jugador que en esta plantilla fa falta però per a jugar els minuts de la basura, proteguint al altres 4 de lesions i de faltes.
7. Aquesta semana s'ha incorporat a Nielssen, australia el xic, que es un bon 4 encara que irregular i que per a mi seria un bon fijatge si tinguera per davant un altre 4 de mes qualitat.

Per aquestes raons jo pense que la plantilla esta mal confeccionada i que es açò el que ha portat a la crissi o mini crissi que ha acabat en la destitució de Fotis Katsikaris.

NOMENCLÁTOR

A la població valenciana de Nàquera, pertanyent a la comarca del Camp de Turia, han decidit canviar els noms del carrers que encara tenen el nom de personatges relacionats amb el franquisme. Fins ací, una decisió encertada. Ara be, la sorpresa arriva quan escoltem que li van a posar a l’actual carrer de José Antonio Primo de Rivera el nom de Barack Obama. Extreme makeover. Este fet resulta curiós per diversos motius. En primer lloc, el futur president dels USA ha creat moltes expectatives i, suposadament, posarà en marxa polítiques socials que afavoriran als més desprotegits que les que ha implementat George W. Bush.

Però tot açò són expectatives, creències i suposicioins que val, en principi Obama serà un bon tio, negre i demócrata, però això no vol dir que vaja a ser un bon president. Açò ho tindrà que demostrar. Qui diu que per molt bones intencions que tinga, no promou una guerra per a desviar l’atenció pública davant una posible pèrdua de popularitat, o que porte a terme polítiques perjudicials al canvi climàtic, per posar dos exemples. Por cierto, en quant al tema dels matrimonis homosexuals crec que la postura d’Obama no està molt clara.

En fi, que això de posar-li el nom a un carrer d’una persona de la qual no sabem quasi res i la qual té tota la carrera política per davant per a mostrar quines són les seues idees i intencions, em sembla una idea un poc arriscada. Però clar, ser partidari de Barack Obama a la actualitat és políticament correcte i és una cosa a la que coincideixen, alemenys públicament, quasi tots els partits polítics.

Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...SANTIAGO CALATRAVA

Avui és el dia D, i l´hora H...fins aci ha arrivat!

Les raons per a declarar la mort internetil d´aquest "artista total" són moltes i molt variades, però vaig a intentar restringir-les al terreny on ell mateix legitima el seu treball. Calatrava es defineix a si mateix com a arquitecte i escultor...

Molt poca gent possar-ha en dubte les seues qualitats, però jo vaig a plantejar una esmena a la totalitat.

Partint de la base, que Kant va inaugurar allà per l´any 1790, a la seua famosa "Crítica del Juicio", i es va dessenvolupar al llarg del segle XIX de la mà dels teòrics formalistes de l´Art, Hildreband, Von Marees...un objecte és artistic quan assoleix una "autonomia" tal que es dona les regles a si mateix, i esdevé "consistent" al igual que un organisme viu, es a dir, les relacions entre la part i el tot i viceversa, son arbitraires però necessaries, en eixe cas en particular...

Aquest tipus d´art artistic, en la genial definició d´Ortega i Gasset no va cristalitzar fins les primeres dècades del segle XX, de la mà de les avantguardes constructives: neoplasticisme, suprematisme i purisme.

El canvi que es planteja en el terreny de la forma - i no s´equivoqueu, no hi ha ART SENSE FORMA ... el demés són comentaris a peu de pàgina - és tan enorme i de una trascendència tal, que encara avui en dia es mal-enten. No és tampoc estrany, sabent quin estatut gaudeix l´art a una societat malalta de novetats, i menys, coneguent l´esforç titànic que s´ha de fer per a donar llum a una obra que tinga aquestes caracterítiques breument comentades...es infinitament més fàcil de fer i d´assavorir, una obra, on els criteris formals estan bassats en anal.logies orgàniques, invertint més de 150 anys d´esforç formalitzador i tornant a la mimesi, tan si val si literal o analògica.

Açó en quan a fonament epistemològic...ja seria greu no tenir aquestes consideracions en compte, però el temeta és encara més greu.

Aquesta arquitectura desinhibida, fa gala d´imaginació, quan es evident que manca absolutament d´ella en paraules del sempre lùcid Helio Piñón " imaginació poca, sino ja savia com acabava la festa...i sembla que no era bé", fa un ús pervers de la tècnica, quan empra aquesta no per a fer possible solucions, sino per a mitificar el "fetitx tecnològic", quan quadruplica o quintuplica el pressupost, i quan esdevé complice de polítiques que pretenen possar la ciutat al mapa a cop de talonari, sense importar els recursos, materials i espirituals que s´hipotequen...

Per tot açó, i per moltes més coses, muerte ad-eternam, malgrat que en el fons siga un pobre desgraciat que no pot deixar de fer "CALATRAVES"...

house´s ergo sum

MUERTE A...LA TAUTOLOGIA

La Tautologia és, el que en Lògica s´anomena, FALACIA LÒGICA, es a dir; partim de la premissa, realitzem un raonament circular, arrivant a la premissa exposada i presentem aquest fet, com a prova de la seua veracitat...

És en definitiva l´arma que empren els pseudo-científics, profetes, retors i xafarders de tota "ralea", esgrimint-la com a "argument d´autoritat" per a clavar-nos-la doblada...teniu una prova evident al post anterior "Pare Loring"...aixi que cuidadin.

house´s ergo sum

Padre Loring

Be, després del purgandus populus i el sermó del Arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares (ni porter ni familia de la personatge del "Camera café"), "versus the world" no queda més que seguir la senda que lo nostre sinyor ens ha marcat i ficar en orelles de tots els penintents lectors del bloc aquest les sabies paraules del pare Loring, un predicador jesuïta que fa per arribar al poble, com Snarr I el Guerreador.



Recomane que fiqueu en marxa aquest i s'oblideu de mirar la pantalla, que son fotos, al cap d'una estona estareu salvats del infern... o vos veureu llençats de cap a ell per trencar el ordenador a garrotades.





No te desperdici. Wyoming li fa propaganda.




Anti-aborting.




La Sexta a la carga.

MUERTE A… ELS DEPENDENTS DE LES BOTIGUES DE ROBA

Poseu-se en situació. Entres a una botiga de roba, d’aquelles a les que els venedors són uns tocapilotes, que no et deixen respirar tranquil amb allò de “Le puedo ayudar en algo”, “si quiere alguna talla dígamelo y la busco”. I tu dius la famosa frase “no gracias, estoy mirando” o “vale gracias, ya le aviso”. Açò és soportable si t’ho diuen una vegada, però si es posen pesats i no et deixen tranquil comença a entrar-te mala llet i a unflar-se la vena que dóna gust. I dic tot açò perquè sense anar més lluny, estava jo tan tranquil l’altre dia a “La capital del Túria” intentant fer unes compres mentre es feia l’hora d’entrar al cinema, quan vaig experimentar una vegada més aquesta experiència quasi religiosa.

Doncs be, estava jo tan tranquil tirant de VISA quan vaig entrar a una d’aquestes botigues a les que els venedors són uns niñatos i uns hijos de la fiesta que no saben ni doblar la roba quan te la posen a la bossa, i no digam ja aconsellar-te sobre una peça de roba o una determinada combinació, quan vaig escoltar la famosa frase ¿le puedo ayudar en algo? I jo, “no gràcies”, i vaig continuar mirant. Als dos minuts, me va paréixer que algú em tornava a dir la mateixa frase, i vaig pensar, no serà a mi, quan escolte a un altre capullo, amb una quantitat de gomina per metre quadrat que superava la densitat de població de Singapur, necesita alguna talla? I jo, que començava a mosquejar-me, li conteste molt amablement, “ja t’avisaré si necesite algo, gràcies”. Però, com la cosa anava de record, passats altres dos minuts, ix del magatzem el tercer capullín en discordia i me solta allò de ¿le ayudo en algo? I clar, a la tercera ja no me vaig poder resistir i me vaig desfer del tio d’una forma no tan amable com les anteriors. Almenys vaig aconseguir que ningún altre venedor me dirigira la paraula. I el cas és que vaig trobar una coseta que em va agradar, i vaig pensar, ara de ràbia no me la compre. Al final, l'agafe, me la prove i vaig a la caixa a pagar, i allí no hi havia ningú, i ningú se m’acostava, clar després de la última contestació ja tenien clar que jo no volia que me molestaren. Al final, s’apropà l’encarregat de la caixa i es disposà a cobrar-me, allí ja em vaig relaxar, i vaig pensar que tots no eren igual de torpes. Però este pensament durà pocs segons, exactament fins a que va posar la camisa en qüestió tota arrugada i mal doblada a una bossa. En fi, que els mals pensaments eren acertats, si és que ja ho diuen, pensa mal i acertaràs.

Que se n’ha fet dels venedors profesionals amb extensos coneixements d’allò que venen? Als empresaris del mon de la moda baratera, els resulta més rentable contractar a cuatre mascachapes, pagar-los quatre duros i fer-los fora als pocs mesos d’agafar-los per a treballar. Si és que de vegades val la pena pagar un poc més per roba de més qualitat i per un millor servei.


Després d’açò, no me queda més remei que proclamar públicament la muerte de tots els venedors/dependets de botiguetes de roba, que no saben ni lligar-se els cordons de les sabates, i fer una proposta als amos d’aquestes botigues: Ja posats a tindre gent poc competent, almenys contrateu dones guapes.


Desde el lupanar de rica miel.

Ecologisme in re-acction

Bé,m'agradaria parlar sobre un tema una mica espinós ,ja que es veu que tractar de fer anàlisi de segons quins aspectes es castiga amb la mort .
L'aspecte en qüestió és el de aquest tipus d'ecologistes modernetes que campen pel món deixant un rastre de "buen rollo" ,d' "intelectualitat" i de missatge mesiànic per tot arreu.
Bueno,abans que res diré que no hi ha res pitjor que un tonto dedicado en este mundo;en aquest tipus de sectes ,existeix un tant per cent de persones que saben d'allò que parlen i una inmensa majoria amb idees de cartró pedra dedicades a tocar els ous a tots amb el seu discurs (per damunt del mal i del bé) no gaire diferent al que emprava l'esglèsia fa uns 500 anys.

L'idea més pròxima a ecologia ben entesa,seria la dels indis de nord-amèrica, la dels bosquimanos del kalahari o la dels habitants de l'antic japó.Gent envoltada de natura que vivia nutrint-se d'ella amb tota la seva bellessa i tota la seva crueltat i violència(la filosofia dels samurais no distava massa d'açò).Si ara traslladem aquesta idea al urbanita ,l'ecologia queda en gallumbos.Perquè? Donçs perque l'home modern és un ecologista rasca-lloms,"protestante" fiel a su causa que només entén l'ecologia quan li convé.El currículum de ficades de pota del homo ecologistis és de jutjat de guardia:

-Protestar per la creació d'un detector de neutrins,ja que segons ells era radioactiu,quan un detector de neutrins és més inofensiu que una fotocopiadora.

-Protestar contra les investigacions mèdiques amb animals,quan qualsevol investigació (per petita que siga) està supeditada a consells molt estrictes (hi ha multinacionals que tracten amb animals de forma inadequada,però no són científics els que ho fan).

-Per últim els millors :els anti-taurins amigachos dels animals.Uns subnormals de tomo i lomo que no han vist un bou en la seva punyetera vida ;respecte que a molta gent no li agrade la festa taurina i algunes tradicions prou troglodítiques (tirar una cabra del campanar o matar els bous amb escopetes o dardos),de fet si desaparegeren no pasaria res, i que el món taurí (degut a la seva importancia en l'època franquista ) és ranci i anacrònic en alguns aspectes.Però però no se li pot negar una innegable bellessa .Dir que el toreig és un simple assasinat super-cruel, on es maltracta el bou i punt,és ser un anti-natural per dos aspectes:un perque el toreig surt de un dels instints més bàsics que l'home poseeix:enfrontar-se a la mort , i l'altre és que aquest enfrontament és fa fent ús de la naturalessa del bou.

El bou no és un pijo ecologista que la seva meta és demostrar lo guai que és i follar-se a ties bones, la seva natura consisteix en embestir i morir si cal ( morir o no és un aspecte ètic que el bou no contempla ,perque no és humà) sense importar-li les conseqüències.En les deheses els bous s'enfronten a tot el que es mou pel mayorazgo encara que això els coste la vida. El bou surt a l'arena amb l'idea de matar (no dona la volta i se'n torna cap al corralillo).Un cop dintre de la plaça el que es veu és una lluita a mort,on la missió del torero és estar a prop del bou el màxim possible per a que aquest demostre tota la seva força.Que el bou sofreix dolor és innegable ,la natura també proporciona aquestes coses(també està plena de crueltat) ,però el toreig no busca el sadisme,no és la seva finalitat.En el moment en el que aimal mor ,el públic que entén,aplaudeix la mort d'un animal magnífic que ha mort demostrant tota la seva bellessa.Però segurament els antis,perferirien qe el bou morís a un escorxador (on el degollen després d'haver-lo tingut unes hores en posició vertical) que és una mort molt més "digna".A més ,supose que persones com Lorca,Hemingway,Boadella i Arturo Perez Reverte alguna sensibilitat tenen per a demonitzar-los pel fet de ser amants del mon taurí.

Els profetes de l'ecologisme tenen una contínua contradicció metafísica degut a la seva incapacitat de anàlisi front allò amb que es troben i critiquen el maltractament però es nutreixen d'ell,es tiren les mans al cap amb l'energia nuclear ,però la fan servir a cada moment , adoren la natura però van al solarium per pendre el sòl..... i així una llarga llista.

En definitiva pregonar un ideal heretitzant a tot el que no està d'acord(només hi ha que veure el pollo que monten aquestos allà on van) no dista molt del que feia l'inquisició fa uns anys.

Amén

Orden especial

Seguim amb el Joglars, ells ja feien "Latigasos" abans i millor que nosaltres. Ningú inventa l'aigua tíbia, però sí que la patenta.

Grans desapareguts

Be, com el sector Grognard cinematogràfic del bloc (això es incert, deuria de ser blog -de web log-, bloc es polititzar la paraula!! Juas juas juas) no diu res al respecte, seré jo qui diga que malament va la cosa del cine espanyol si el tío Garci se gasta un pastó en fer una pel·lícula commemorativa del 2 de maig i no va ni el cunyat a veure-la al cinema. Mala cosa, menos mal que encara el entrevistaren en CNN+ i algun lloc més -es de suposar quan es fa promoció de pel·lícula.
Pero be, si de Garci no s'en recorden ni els que li donen els xavos per a que faça (entertaintment) les pelis, de la peli, que venia dijous passat com anell al dit, "Buen viaje, excelencia" dels Joglars, no soles no s'en recorden, sino que a més a més no volen recordar.
Ale pues, uno menos señor.

Jiko kansatsu / Observar accidents

En un lloc molt llunyà pergut per les muntanyes del Himàlaia, tot recte cap a Shangri-la i després a la dreta (per que serà?), es celebra una volta al any el concurs internacional de "les tres millors coses de la vida" o "Die drei Gebote".
En aquestos moments son al Gran Sala de Estar-i-no-ser els quatre finalistes, el abat major que els ha de fer la pregunta i més de docents animals de diversa indole que han arrivat fins al Temple Tonpeck be com a premi al guanyador, o be per a veure tan inusual esdeveniment.
El abat fa la pregunta a Mahmut, el primer dels finalistes...
Silenci en la sala, una cabra rumia.
A -Quines son les tres millors coses de la vida?
M -A veure, per Alà. Una: Que no hi han gais al Iran (y no volverán si van). Dues: Pepinos amb urani i uretra. I tres: Lapidar sense preguntar, que cuando hases pop no hay estop.

A- ...MAL! Fora! Tu, Sharon, diges, Quines son les tres millors coses de la vida?
Rebombori en la sala, Mahmut surt en calçotets al fred hivern del Himàlaia, uno menos, no haber ido. Sharon s'axeca i diu en veu alta.
S- Camps de refugiats. La lextalionis. I: Shabra i Shatila.
A- ...Resposta INCORRECTA! Agraim la brevetat, FORA!

El sector de les mones es fica nerviós.
A- Conan, Quines son les tres millors coses de la vida?
C- Aplastar enemigos, verles destrozados y oír el lamento de sus mujeres*. (*Conan soles parla en castellà).
A- Casi, pero MAL! Fora!

La colla de Noe està excitada, pot ser enguany tampoc tinga guanyador el concurs, els gats miren de reüll als gossos i els ratolins... als monos.

A- A veure, misteriós lector de Latigasos, quines son les tres millors coses de la vida?
M- Rajin the people without mercy. Que fer com fan no siga pecat per a mi però per a ells sí. I els dialecs curts de saliva i llarcs de Lugosi-si.
A- Emperatriz. Tenim guanyador.

HOMENATGE A...EL FOLLONERO

Aquest crac, va visitar diumenge el "Valle de los Caídos", i amb el seu to humorístic habitual va dipositar damunt la tomba de Franco, tres flors amb els colors de la bandera republicana...amb dos collons!
Per aquest fet, avui mateix es publica al diari "El periódico", les amenaces que la Falange li ha dedicat al pobre Jordi...però, ja se sap, que els dictadors i els seus "amigachos" són poc amants del sentit de l´humor...són més partidaris d´apallissar, torturar, assasinar i fer desapareixer...als qui tenen el coratge i la decència de fer-los front.

"Dicha permisividad no va a salir gratis a quienes la permitieron y la realizaron, y los falangistas sabremos muy bien dónde y cómo dar la batalla a estos amigos del asesinato y el tiro por la espalda" Falange dixit

En un dia tan assenyalat com avui, VISCA LA REPUBLICA I RE-MUERTE A F. F I TOTS ELS DICTADORS QUE EN EL MÓN HAN SIGUT.
House´s ergo sum

HAPPY BIRTHDAY TO YOU

Hui m’he despertat amb una incertesa, crec que es celebra un aniversari destacat, però no m’en recorde de qué o de qui, jeje. De segur que uns els viuran amb nostalgia i altres amb alegria. Per la meua part sòls tinc que dir una cosa:



RE-MUERTE PER A F.F. y muerte per a tots els seus simpatitzants.


Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...PACHA VALENCIA

No es mereixen res més...

PACHÁ O EL PARADIGMA DEL PERREO

La discoteca de València Pachá, ha anunciat que el proper 5 de desembre farà el sorteig d’una operació de pits, valorada en 4.500 €, entre les xiques que passen pel local. D’aquesta notícia se’n poden extraure diferentes conclusions. D’una manera ràpida me venen a la ment les següents:

- Representa l'oportunitat esperada per a totes les xiques acomplexades, sobre les que vaig escriure el meu primer post a aquest blog, que viuen en una depresió permanent per disposar d’unes mames menudetes. I dic jo, el que és menudet és el tamany del seu cervell. Que aprenguen de Keira Knightley.

- També representa l'oportunitat per a totes les perres cachondes que sòls pensen en tirar-se al primer tio adinerat que passa, amb un cotxe esportiu, pèl engominat, i, plagiant a l’optic més famós de la “contornà”, que compta amb una horrenda risa sardònica; per aumentar el seu tamany mamellar per a poder perrear bon tall.

- Suposa també l’oportunitat per a tots els tios que vulguen “capturar” a alguna d’aquestes fèmines, d’anar a la discoteca en qüestió, pensant que allò va a ser el paradís del perreo.

- Els propietaris de la discoteca van a fer un negoci segur, amb un tema sobre el qual s’hauria d’anar amb molt en compte, i no fomentar la creació de necesitats inútils entre les xiquetes.

- De moment, el Ministre de Sanitat i Consum, Bernat Soria, ha anunciat que van a obrir un expediente a la discoteca i que es va a investigar tot molt be.

La conclusió de tot açò és que allò va a estar infestat de chotos hambrientos, vamos, que farà una olor a piu de la hostia, allò estarà de gom a gom de baba, i que serà el paradigma del perreo.


Desde el lupanar de rica miel, i feu comentaris encara que siga, que esteu molt fluixos cabrons.

RE-MUERTE A...ANSAR

El tio Txemari, gran ex-president i millor persona, que provoca vergonya aliena cada volta que obri la boca, ha tornat avui a cobrir-se de gloria a un article al diari conservador francés Le Figaro, anomenat "Lo que le debemos a George w. Bush".
Ansar afirma que Bush, va assolir amb "lealtad y valentía", les seues responsabilitats per a fer avançar "causas nobles y justas"...i està convençut de que la història li farà justícia...
Com podeu comprovar el tio Ansar des que ha deixat les tasques de president del govern, viu al seu propi mon, alié a totes aquelles coses que puguen ennegrir la seua visió de la realitat, pressoner del seu propi ego, amb la creença absoluta que ha sigut elegit per a metes més altes, malgrat que nosaltres "españolitos de a pie" no hem sabut valorar les seues grans fites històriques a l´alçada de Felip II, Carles I...com es veu purs deliris.
Que la història farà justicia a Bush (amb B de BURROOOOOOOOOOOOOO, més que BURRO), és un fet innegable, ja ha passat a ella com el president més inepte en qualsevol sentit que hagen conegut i patit els EE.UU i la resta de la humanitat, per a desgràcia i vergonya de tants i tants nord-americans de bé.
Per sort, ara ja és fora de la Casa Blanca, malgrat que el traspàs de poders es produirà al Gener, i ell i la seu panda de neo-cons han tornat al lloc d´on no deurien haver sortit mai "la caverna"...
Per totes aquestes raons i per defensar allò indefensable, proclame ad eternam, la mort d´Ansar i de tota la colla de llepaculs que el defensen. AMEN
house´s ergo sum

The vorera's town

Beware the new albelló entrance, you may lose the keys in there.

Gaudy's work.

I see... the light.

FENT NETEJA

Amb motiu d’una reforma que he realitzat a la meua habitació, he trovat amagades a un armari unes quantes pel.lícules en format VHS gravades a la TV durant molts anys. Ja ni m’en recordava que les tenia. La primera intenció en veure-les ha sigut tirar-les al fem, perquè el reproductor de video que tinc està trencat i no pense portar-lo a reparar ni tampoc comprar-ne un de nou, i a la meua habitació ja no m’en caben més. A més a més, la majoria d’elles les tinc també amb format DVD. Però una vegada les he tingut al davant i he decidit netejar la pols que tenien al damunt, m’ha fet llàstima tirar-les. Repasant els títols que tenia al davant, he vist que tenia grans obres mestres, com per exemple La Diligencia (John Ford, 1939), Los siete samuráis (Akira Kurosawa, 1954), El mundo en sus manos (Raoul Walsh, 1952), Topaz (Alfred Hitchcock, 1969), Las hermanas Munekata (Yasujiro Ozu, 1950), El buscavidas (Robert Rossen, 1961), Centauros del desierto (John Ford, 1956), La dolce vita (Federico Fellini, 1960), i així moltes més. Be, no en són tantes, però almenys si són unes quantes. Pel.lícules éstes que m’han fet amar el cinema, la majoria d’elles gravades de programes com el desaparegut per obra i gràcia del govern del senyor ZP “Que grande es el cine”. El programa, dirigit i presentat per José Luis Garci (que ens pot caure millor o pitjor i el cinema del qual ens pot agradar molt o poc), va estar a la 2 de TVE durant 10 anys. Al programa en qüestió es programava una pel.lícula semanalment. Abans de posar-la, es feia la presentació i, en finalitzar, es realitzava un debat i parlaven sobre la mateixa directors, crítics de cinema i amants del sèptim art. Podem discutir si el format del programa era millorable, si ens agradaven més o menys els convidats, però el que està clar es que era el programa referència en qüestió de cinema a la televisió pública. Des de que el van llevar, s’hem quedat un poc òrfes en temes cinematogràfics a la televisió. Si algun iluminat decideix carregar-se el programa, perquè no soporta a Garci (per la seua orientació política o perquè no li agrada el seu careto), almenys podrien substituir-lo per un altre. Però no, el llevaren de la graella, i no s’han dignat a posar en marxa un programa del mateix estil. A més a més, s’han carregat a Antonio Gasset, el mític presentador del programa “Días de cine”. En fi, que s’han cobert de glòria amb aquestes decisions. Molt de recolçar el cinema espanyol i molt de subvencionar-lo, i una de les millors maneres que tenen de promocionar el cinema i la cultura, que no és altra que projectant bones i creant una cultura cinematogràfica, i no la porten a terme. Mira que arriven a ser ignorants i patatereos!!!

Bo, el tema és que m’ha donat llàstima tirar les pel.l.ícules, perquè m’han fet passar estones molt agradables al davant de la televisió, i moltes de elles m’han acompanyat al llarg dels anys. Però be, ja hi ha prou de melancolia i nostalgia, por cierto, muerte a la melancolia i a la nostalgia. Al final, m’he armat de valor i he decidit que demà les tiraré. Ara, el que no me lleva ningú és la sessió de cinema clàssic que me vaig a pegar esta nit.

Desde el lupanar de rica miel.

GITANERIO QUE TE CRIO

La UE ha multat a Espanya per irregularitats en les ajudes agrícoles a la Comunitat. La Unió Europea ha confirmat la pèrdua de fons al nostre pais per irregularitats a la justificació de les subvencions rebudes. La normativa comunitaria sobre el sector de frutes i hortalises permet a les organitzacions de productors retirar aliments del mercat amb l’objectiu de contindre caigudes de preus, i dedicar-los a la alimentació animal, sempre que es respeten una serie de requisits medioambientals. A l’any 2003 la Comisió Europea va realitzar una inspecció al nostre pais en relació en la compensació financera concedida per les operacions de retirada de frutes i hortalises. I és ací on començà la investigació que ha donat com a resultat aquesta sanció. Encara que la sanció és a Espanya, les responsables són les Comunitats Autònomes, que són les encarrregades de fixar els límits màxims que han de respectar-se en materia d’alimetació animal. Total, que damunt que s’aprofitem de subvencions, intentem enganyar a qui atorga làjuda en qüestió, si és que estem fets uns lladres. En lloc d’intentar aprofitar les ajudes per a intentar apropar-nos als nivells europeus en desenvolupament i creixement econòmic, ens dediquem a fer tota clase de “jugades fosques” per a intentar arrapar més diners a Europa.

Vos sona tot açò? A mi si, s’en recordeu quan el tio Zaplana (el guardabosques del Oso Yogui) va falsejar els comptes presentats davant la Comisió Europea per a que pensaren que encara erem una de les regions més desafavorides i, per tant, gaudirem de les ajudes per ser Zona Objectiu nº 1 de la UE, quan ja feia mesos que haviem superat les xifres que ens situaven en eixa posició. El resultat de tot açò va ser que la nostra terra va gaudir 6 anys més de l’estauts de Zona Objectiu nº 1, quan no s’ho mereixia, beneficiant-se així d’una gran quantitat d’ajudes. Clar, açò és de puta mare, hem disfrutat de més diners. El problema ve quan s’analitza des del punt de vista ètic aquesta acció, així com també la destinació de les ajudes, la majoria de les quals són les butxaques d’alguns “conocidos” dels que governen.

Per hi ha molts més casos d’aquests. Qui no s’en recorda del famós tema de les ajudes al cultiu de lino, al que pareix ser que estava implicada la que després va ser Comisària de la UE, Loyola de Palacio. El tema és que es rebien les subvencios pel cultiu d’aquesta planta, quan en realitat ni es cultivaven ni res de res, perquè costava més cultivar-lo que l’import de les ajudes.

Un altre cas famós va passar a un pais que és cosí germà nostre en aquestos temes, no podia ser un altre que Italia (i no se si també al postres pais). Allí s’aprofitaren de les ajudes al cultiu d’olives fent arbres de cartró per a simular els arbres de veritat quan els avions passaven per fer les corresponents fotos i comprovar així si es cumplia la normativa, manda huevos. Açò que pareix de risa direu que és la típica picaresca, que per a que reben diners els gabatxos o qualsevol altre pais, ho fem nosaltres, si, si, però açò és una mostra més de la mentalitat gitana mediterranea i de lo lladres que som.

El problema de fons és que l’agricultura mediterranea en general no és rentable, i el pitjor de tot és que no hi ha perspectives de que ho siga si no es realitza una reestructuració del sector. Cosa esta improbable. Per tant, s’hauriem de preguntar, si té sentit que estem mantenint un sector amb diners de tots, si per part dels implicats en el tema no es posa tot de la seua part per a poder subsistir independentment, i si damunt de tot, els diners de les ajudes es destinen a engrosar les butxaques de un quants.

Desde el lupanar de rica miel.

EL MÓN DE L´ARTISTEO...

Dissabte passat vaig esser a Algemesí amb els col.legues i vam visitar una exposició "de joves artistes europeus...", doncs bé, l´exposició en qüestió era un conjunt de llocs comuns, radicalitats de café, actualitzacions de mites estètics dels anys 60-70...
I passejant com estava, atenent més a les persones que observaven, que a les obres, vaig adonar-me d´un comportament malaltis...la gent per a no semblar inculta i mal informada davant una supossada obra d´art, pren una actitut entre vergonyosa i entremaliada, a veure si amb l´ajuda de les muses "enten" alló que mira.
No vaig a parar-me a explicar l´art, perque la discussió em duria massa lluny, només diré que els incultes i mal informats són els pretessos artistes, sino no haurien dut a terme eixes obres...passa igual amb el Guggenheim; tu saps quanta "imaginació", doncs em sembla que poca, perque sino ja savia com acabava la festa?? no...
Aixi que qui vullga gaudir de l´art ho té força fàcil, estudiar, per què encara que molts creuen el contrari, l´art també s´estudia...i menys complexos a l´hora de possar el dit a l´ull (amb criteri...s´enten) als "artistes", siguen joves o consagrats com ara l´omnipresent Calatrava, al que li dedicaré una muerte en tota regla a no tardar.
house´s ergo sum

RE-MUERTE A...LOSANTOS, MOA I VIDAL

L´altre dia al programa Salvados, que presenta Jordi Èvole, més conegut per tots, com el "Follonero", van entrevistar Jiménez Losantos aprofitant la presentació d´un llibre anomenat "Por qué dejé de ser de izquierdas", de un tal Javier Somalo y Mario Noya...que no se qui son, però "dime con quien andas, y te diré quien eres..."
Doncs bé, la presentació amenitzada per Losantos, Pio Moa i César Vidal no va tenir desperdici...perque tota ella ho era...
El gran César Vidal, va començar dient que "el bien, la verdad, la justicia y si se me apura la belleza...rara vez han transitado los caminos de la izquierda..." ahi queda.
Aquest tiparraco que va d´intel.lectual, fa gala d´un Platonisme acrític, quan identifica totes aquestes qualitats com a un tot, com si fos impossible, ser un gran escriptor, posem per cas, i amic de dictadors de qualsevol signe...
A més a més, recupera un mite que a estes altures ja fa olor a naftalina, mitjançant el qual s´identifica, o millor es qualifica en funció de la filia política, les activitats, obres... a les persones. No perdre més temps argumentant lo sectari, reaccionari i obertament anti-il.lustrat d´aquestes opinions; però el que resulta preocupant és la cada volta més extesa costum de sesgar les informacions i tirar cap a casa, deixant de banda l´esperit crític.
Que aquest extrem esdevinga, un signe identificatori dels sectors més retrògads de la dreta, és quasi-natural, el que ja no em sembla de rebut és que per a desacreditar-los, s´empren les mateixes tàctiques.
A RIO REVUELTO GANANCIA DE PESCADORES...Y PÉRDIDA DE PECES!!!
house´s ergo sum

FAES

Tranquils que un mascle de la Ribera com jo no pot defraudar les peticions del Srs. Resmes i house’s per a fer pública la mort internetil de la Fundación FAES. M’he documentat, i he acudit a la pàgina web de la FAES (www.fundacionfaes.es). Així he pogut comprovar que la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales, presidida per Jose María Aznar, és una fundació privada sense ànim de lucre que treballa en l’àmbit de les idees i les propostes polítiques. S’autoproclamen com a un gran laboratori d’idees i programes, que té com a vocació nutrir el pensament i l’acció política del centre lliberal i reformista. Mantenen que al servei d’Espanya busquen enfortir els valors de la llibertat, la democracia i l’humanisme occidental. El seu propòsit és difundir idees basades en la llibertat política, intelectual i econòmica, que aporten alternatives polítiques i de pensament a les del socialisme, susceptibles de ser asumides pels responsables polítics i transformades en programes d’acció política. Per dur a terme tot açò, organitza foros de discusió, seminaris, conferències, campus d’estiu i cursos de formació, edita publicacions electròniques, llibres i una revista.

Tot açò és el que posa a la web. Ara el que dic jo. La fundació FAES, que pretén ser un Think tank del nivell del Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos, és des de que es va fundar l’any 1989, un lobby que intenta afavorir el Partit Popular, recollir fons per a contribuir a que el PP torne al govern, i tractar d’imposar les seues doctrines al conjunt de la societat. És a dir, defensa la penalització de l’abortament, les teories aznarianes que qüestionen el canvi climàtic, el rebutx a la asignatura d’Educació per a la Ciutadania, al matrimoni homosexual, etc. En fi, que representen la facció més dura, antidemocràtica i facha del PP. Després de tot açò, no direu que no es mereix la mort virtual.

Desde el lupanar de rica miel contra el facherio que te crio.

IL CAVALIERE

Pernodeu-me però és que hui els diaris són una mina. Ara li toca el torn a Silvio Berlusconi, el primer ministre italià. Aquest home es mereix la muerte per tantes i tantes raons que m’avorreix enumerar-les. Però, aquest home està d’actualitat perquè a la roda de premsa que va realitzar ahir a Moscú, conjuntament amb el president rus, Dmitry Medvedev, calificà a Obama com “giovane, bello e abbronzato”, vamos, jove, guapo i broncejat. Total que sòls li faltà dir “vine cap ací guapetón i fes-me un desgarro anal amb la teua tranca afroamericana.” Il cavaliere continua fent gala per allà on passa de la seua personalitat, per la qual a Italia diuen que és un “bocazas”, per les declaracions que realitza fora de lloc.

Desde el lupanar de rica miel aprofitant que els parats m’han donat hui un poc de treva.

RETANT AL PERSONAL...

Ie Lupin a veure si et poses les piles i mates ja a FAES, o sino ho faré jo, que estic molts dies esperant per a complir la petició del tio Sulo...jajaja POPOPOPOPOPOPOPOPOPOPOPOPOPO

MUERTE A...FRANCISCO MARHUENDA

Per als que no sapiguen qui és, aquest tio és el director de LA RAZÓN, gran diari, senyera de la premsa "nacional"...la muerte li va dedicada virtualment per defensar l´altre dia al programa de la 1, "59 segundos" que la invasió de l´Iraq ha sigut tot un èxit...sobren les paraules, perque la realitat supera amb molt la ficció, aixó és lucidesa i el demés són tonteries. Ai Paco, valent!

YES, WE CAN

Que no es diga que el lehendakari Ibarretxe no és vasc. Ahir a un encontre amb els empresaris, va dir que el lema que ha presidit la campanya de Barac Obama, el famós “Yes, we can”, va ser inventat per la societat vasca. Xeeeeeeee!!! I jo que em pensava que el van inventar els de Cuatro per a la Eurocopa d’aquest any 2008. Podemos!!! És poc xulo este Ibarretxe.

Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...TOTA L´ADMINISTRACIÓ BUSH

YES, WE CAN...ara a veure que passa, però de moment l´atmosfera té un altre aroma...

FUTBOL A CANAL 9

Després de veure la segona part del partit d’anit entre el Valencia i el Copenhagen, dues són les coses que vaig ratificar. La primera, que Vicente, Edu i Del Horno estan fets un desastre i, l’altra, que Canal 9 és una puta merda. Deixant de banda als jugadors, que seran objecte d’un altre post, vaig a centrar-me en la cadena pública. Tinc que dir que la incompetència dels seus treballadors aumenta en progresió geomètrica. Podria parlar de les noticies, de programes d’informació o altres coses, però vaig a centrar-me en les retransmisions de partits de futbol. Canal 9 és la única cadena de TV a la que en la retransmisió d’un partit no hi ha cap expert en futbol que realitze els comentaris i, clar, qui els fa, són periodistes els coneixements futbolístics dels quals no supera el que llegeixen al "Superdeporte" o al "Marca". Canal 9 acumula 2 o 3 periodistes (entre ells l’insoportable Nacho Cotino) que es dediquen tant a narrar les jugades, cosa esta a la que tindrien que limitar-se, com a realitzar comentaris tècnics i tàctics.
Baix la meua opinió, els periodistes han de narrar el partit i deixar els comentaris sobre estrategia i altres conceptes del joc a experts en la matèria. Però, repasant les altres cadenes de TV, tampoc milloren molt. La Sexta aposta pel futbol com a espectacle de circ. Entre Anbdrés Montes posant malnoms als jugadors, i Kiko i Salinas diguent bobaes, centrar-se en el joc és complicat. A TVE sí tenen experts, però de la talla del Buitre, que és prou espeset. D’Antena 3 i Telecinco, no comment.
De totes les cadenes, la unica que es salva és TV3. Algunes persones, entre les quals es trova un servidor, encara que no som del Barça, s’enamorarem del futbol veient els partits del Drem Team a la cadena catalana. Els Laudrup, Guardiola, Romario, Koeman, Bakero i cia feien gala d’un joc atractiu que creava adicció. I açò, acompanyat als micròfons d’un equip capitanejat pel periodista Pere Escobar, amb els cometaris tècnics d'Àngel “Pichi” Alonso, i els comentaris arbitrals del ex-àrbit Sergi Albert. Amb aquestes persones al capdavant de la retransmisió, a banda de gaudir de bon futbol, apreniem coses interesants del reglament i d'aspectes tant tècnics com estratègics. Ara, després d’uns anys, ha tornat el mateix equip a TV3, el que fa que la comparació amb les altres televisions siga odiosa.
Resumint, que la única TV que aposta pel futbol és la catalana, és la única que ajuda a crear una cultura futbolísitca i a que els espectadors aprenguen coses del futbol, i així siguen alguna cosa més que simples mandrils cridant a les graderies dels diferents camps de futbol. En canvi, les altres aposten pel subjetivisme més absolut i basen la seua audiencia en la lloança de determinats equips i en fer del futbol una cosa similar al circ romà.

Desde el lupanar de rica miel.

RE-MUERTE A...PIO MOA

A la Universitat San Pablo CEU de Madrid s’inaugrà ahir el tercer congrés sobre la Guerra Civil i la República amb el títol: L’altra memoria. I de que va tot açò? Doncs de fer propaganda del franquisme, d’insultar al jutje Baltasar Garzón i d’atacar la Llei de la Memoria Històrica. Entre els personatges asistents es trobaven animalets com Pio Moa i l’historiador Stanley G. Payne, qui manté, donant-li la volta a la truita, que els que provocaren la guerra van ser el PCE i el PSOE. A més a més, manté que el règim dels vencedors intentà els primers 30 anys la coexistència pacífica. Home clar, i on estan totes les persones asassinades per ordre del tio paco? Coexistint pacíficament amb els seus avantpassats? El que no està d'acord és que és un roig sense posibilitat de curació, la cosa més normal del mon és que si són els teus els que estan al govern, provoques un alçament per a que governen els altres i ordenen afussellar-te. Total, la vida al revés, este Pio Moa i cia. es dediquen a reinventar la història i contar el que a ells els interesa. Per tot açò, i per eixir a un programa de Libertad Digital diguent barbaritats d’aquesta índole i, com que aquest senyor ja va ser mort per house’s a aquest blog, proclame públicament la re-muerte de Pio Moa. I ja que estem, inaugure la secció re-muerte, dedicada a tots els personatges als que ja se’ls ha dedicat la secció muerte a…, però continuen fent mèrits pe a ser mereixedors d’una altra muerte.

Desde el lupanar de rica miel.

POBRETS ANIMALETS

Tal vegada per que estic llegint un llibre al que es tracten els cavalls amb molta admiració, amor i respecte, m’ha cridat l’atenció una noticia que recull hui el diari “El País”. El tema en qüestio és que al Jutjat de lo Penal número 2 de Toledo comença el procés contra tres persones acusades de cremar a 12 cavalls. La cosa seria de risa, sino és perquè sis dels animalets van morir i els altres sis acabaren amb tot el cos abrasat. Pareix ser que els tres acusats, picaors ells, donaren l’ordre a tres colombians per a que acabaren amb els cavalls de la competència, d’un tal Galan, i així acaparar totes les corregudes de la temporada. El dia de autos, coincidiren a la mateixa correguda Sergio Galan i els germans Domecq, picaors també. Els sicaris colombians, es confundiren i seguiren el camió on anaven els animals dels Domecq en lloc dels de Galan. Total, que s’equivocaren i van cremar els animals de qui no tocava, menuda chapuza. Els animals no van poder intervindre en 60 corregudes a la temporada taurina 2001, amb la conseqüent pèrdua econòmica que va suposar per als seus propietaris. Però el pitjor de tot és el fet d’atacar uns animals indefensos mentre estaven tancats a un camió. Els responsables materials i els que donaren l’ordre de fer-ho es mereixen, a banda d’una sanció econòmica exemplar, estar tancats una temporadeta a veure si es passen les ganes de tornar-ho a fer.

Relacionat amb açò, l’altre dia també va aparéixer una noticia a la prensa, a la que es comentava que un subnormal de la pradera, que portava un gos al maleter del seu cotxe, en veure que el pobre gos va vomitar dins l’automòbil, el va agafar amb una corda al cotxe i el va portar arrastrant fins a que la Guardia Civil el va parar. Imagineu-vos com van quedar les pobres pates del gos. I dic jo, deu ser fotut que un gos tire les papilles al maleter del teu cotxe, i deu donar prou ràbia, però si tens un gos serà per que t’agrada i, per tant, caldria tractar-lo amb més cura, i si decideixes portar-lo al maleter i te vomita allí, doncs t’aguantes, com diria “Gos Cornut”, no haber ido, no tingues un gos i punto, que nigú t’obliga a tindre’l. Però si el tens, sigues responsable i a cuidar-lo te toca, mala sort. I cumplir en tot, cuidar que no orine els cotxes ni les cases, que no deixe mones davant la porta d’una casa, que no lladre a les 5 del matí, etc. Resumint, els pobres animalets no tenen la culpa, al fi i al cap, són animals i no tenen la capacitat de valorar si una cosa està ben feta o no, els culpables del que fan els animals domèstics són els seus propietaris, que en molts casos no respecten a les persones i que no entenen que no a tot el mon li agraden els animals i que encara que t’agraden, no volem viure importunats dia i nit pels animalets.

Desde el lupanar de rica miel.

COLECCIÓN: GRANDES ESTADISTAS

Hui és el dia d'inaugurar una nova secció, la secció grandes estadistas. Ací ens podrem fer resò de declaracions de polítics de tres al cuarto, que tenen una talla política comparable a la destresa natatoria de Moussanbani. Bo, anem al tema. Hui es publica un article al diari italià “Il giornale”, de José María Aznar. Un diari que fou creat per Indro Montanelli a l’any 1974, en oposició a la linea progresista que va prendre el periòdic per al que treballava, “Il Corriere della sera”. A l’any 1977 (bona anyà, por cierto), el tio Montanelli va aceptar el finançament de Silvio Berlusconi, que va passar a controlar el periòdic. Açò és per a que es feu una idea de que precisament comunista no és el diari. Be, doncs Ansar dedica l’article en qüestió a la lloança de l’economista Milton Friedman i a defensar les bondats del mercat. Jose Mari critica les politiques adoptades pel Govern espanyol i les califica com excesivament intervencionistes, a diferència de la política que va implementar ell a la seua època de govern. Critica l’increment de la desocupació a Espanya, i que aquesta és superior a la de països com Alemanya o França. Ohhh, que bo que és este Ansar, acaba de descobrir una cosa que ningú no conexia. El nostre país, a diferència d’altres com Alemanya és intensiu en ma d’obra, traducció, que per a fer un producte s’empleen més treballadors. Conseqüència, que quan l’economia creix aumenta la ocupació en major proporció, però en èpoques de ralentització del creixement o de recesió, l’atur també s’incrementa més. Açò és així al nostre país durant tota la vida, així és que no vinga ara xemari i afirme que ell ha sigut el gran creador d’ocupació a Espanya.

I quines són les causes d’aquest fet, doncs la baixa productivitat en comparació amb altres països desenvolupats i la importància que el sector serveis té al nostre país, així com la composició del mateix. La nostra societat està dominada per la construcció, l’hosteleria i per activitats d’oci, subsectors aquestos als que és molt complicat un increment de la productivitat (peró no imposible). Açò requereix inversió pública i també un canvi de mentalitat dels empresaris, que estan governats per la mentalitat que vaig anomenar a un altre post com “la mentalitat gitana mediterranea”. Bàsicament hi han dues formes per a eixir de la crisi, i como muestra un botón. Davant la important crisi del petroli dels anys 1973 i 1979, la industria castellonenca va apostar per la inversió i per la renovació del seu teixit productiu. Resultat, Castelló ha gaudit durant molts anys de plena ocupació, induida per una important industria taulellera i química. En canvi, devant la mateixa crisi, al sector textil a la Vall d’Albaida apostaren per reduir despeses, acomiadament de treballadors i per l’economia sumergida i el mercat negre. Así les luce el pelo, el resultat ha sigut que el sector viu a una crisi permanent, i el pitjor de tot, de la que no hi han perspectivas d’eixir.

I ací tornem a les paraules de Txemari, que defensa la total llibertat de mercat, la desregulació i la lliberalització absoluta. Si alguna cosa hem aprés de la història econòmica, és que l’Estat ha d’intervindre a l’Economia enfatitzant les coses positives del mercat, atemperant el cicle econòmic i tractant de posar solució als aspectes negatius del mercat. Si açò no es du a terme, qué passa? Que sectors com el de la construcció, després d’un aument desmesurat entren en caiguda lliure, amb totes les implicacions que suposa per a la resta de l’economia. Però clar, el gran estadista (i millor persona) Jose María Aznar no pensa el mateix. Així és que, encara que ja se li va donar la corresponent muerte per part de house’s, jo, per si de cas reviscola, me’l torne a carregar.

Desde el lupanar de rica miel.