Ojo al dato, señores

Estava jo cotillejant per internet a les 8 i 20 del mati les noticies, que dius que fas que no te gites quan tornes de dormir pero be, quan de colp a repent en acb.com me sorpren una noticia que diu que el pivot africà Dikembe mutombo, jove, en projecció va a tornar a jugar a la nba, a houston, tenemos un problema, per a suplir la baixa de Yao.

Pero que vos penseu que el fet que m'ha deixat commocionat es que la criatura te nomes 42 anys, no que va, el fet per al qual no hi han paraules es el següent:

Dikembe Mutombo Mpolondo Mukamba Jean Jacque Wamutombo

Que, qué, en ixe nom com no va a jugar el xic en la nba, jugara en la nba i on faça falta. Ale despres d'açò m'en vaig a dormir un poc, ja ens vegem esta nit.

LLocs on anar que abans no teniem permesa l´entrada

LLegint:

"La familia Franco deberá abrir al público el Pazo de Meirás.

El Gobierno gallego aprobó hoy el decreto por el que el Pazo de Meirás, ubicado en la localidad coruñesa de Sada, pasa a formar parte de la lista de bienes de interés cultural (BIC) de Galicia, por lo que la familia Franco deberá abrir al público este edificio del siglo XIX y estilo neomedieval cuatro veces al mes de forma gratuita.

Al término del Consello de la Xunta, el presidente de la Xunta, Emilio Pérez Touriño, explicó que la declaración como BIC con la categoría de sitio histórico supone otorgar al Pazo de Meirás el "mayor grado de protección" que existe en la comunidad gallega, y detalló que entrará en vigor a partir de la publicación del decreto en el Diario Oficial de Galicia (DOG).

La Xunta recordó que el Ayuntamiento de Sada solicitó en verano de 2007 la declaración como BIC de este edificio, muy ligado a la figura de la escritora Emilia Pardo Bazán, así como que la Consellería de Cultura tuvo que acudir a los tribunales debido a la "negativa" de la familia Franco, que no permitió la entrada de los técnicos de Patrimonio para inspeccionar el inmueble y conocer su estado.

Finalmente, el Tribunal Superior de Xustiza de Galicia resolvió autorizar la entrada de los técnicos, que inspeccionaron el pazo en abril de 2008. En agosto de este año comenzaron los trámites para la declaración como BIC de este espacio, que recibió 105 alegaciones, que no fueron estimadas.

Con la decisión del Gobierno gallego, los propietarios deberán abrir el pazo al público de forma gratuita cuatro días al mes. Además, cualquier intervención en él necesitará una autorización previa por parte de Patrimonio y sus propietarios tendrán la obligación de cuidar y preservar el inmueble.

La declaración de las Torres de Meirás como BIC con la categoría de sitio histórico se basa en que "destaca tanto por su singularidad, como por la significación cultural y simbólica que adquirió con el paso del tiempo". "Ninguno de los edificios de estilo similar iguala al de Meirás en dimensiones, en contexto histórico, en coherencia conceptual y en calidad formal", enfatizó la Consellería de Cultura."

Font:
http://www.europapress.es/galicia/noticia-familia-franco-debera-abrir-publico-pazo-meiras-20081230180219.html



Podem arribar a la conclusió que si cauen cap de setmana podríem anar els quatre díes al mes que està obert. Sino, no.

"En Ucrania Calamaro es lo más"

BUON NATALE A TUTTI

Si este fóra un blog seriós, el present post podria començar de la següent manera: “Hoy es Navidad. Un día esencialmente familiar donde casi todo debería invitar a la reflexión. La Navidad debería ser un tiempo de paz, de reflexión y de esperanza.” MAMONAES!!! També podriem comentar el missatge nadalenc del Rei, les paraules de Benet XVI a la Misa del Gall, o ja posats les fotos a la platja de Barack Obama on mostra el seu “cuerpaso” o les horroroses fotos en top less de Amy Winehouse. Per sort, aquest blog té poc de seriós i, posats a escriure un post el dia de Nadal que millor forma de fer-ho que amb la secció que compta amb més entrades i que més furor causa entre els seguidors d’aquesta pàgina (que sí, ja ho sé, són quatre gats mal comptats que la única cosa que miren són les entrades guarrongues). Com no podia ser d’altra manera, anem a fer una MUERTE A…, per a no trencar la costum. En este cas, i com a conseqüència del comentari d’un anònim, vaig a dedicar-li la secció als responsables de la pàgina web valencia freedom, a la qual vos aconselle que no entreu si no voleu posar-vos de mala llet.

En primer lloc, tenim la declaració d’intencions dels creadors de la pàgina: "Valencia freedom.com" la hacemos un grupo de valencianos, conscientes del mal que a nuestra cultura, historia y lengua estan haciendo los organismos catalanistas tanto en Valencia, como desde la propia Cataluña. Todos los que trabajamos para que esta web siga funcionando, rechazamos drásticamente la violencia y entendemos que la mejor forma de defender nuestros ideales, nuestros valores, nuestra lengua y la lengua valenciana, es difundiendo y dando a conocer la abundante documentación que respalda y atestigua nuestras opiniones. Las acciones que desde esta web impulsamos siempre buscan que se ajusten a la más estricta legalidad siendo acciones no violentas, concentraciones, manifestaciones pacificas, comunicados, y sobre todo, mucha difusión de la información para que nadie pueda llevarse a engaño.

Qué xics, com se vos ha quedat el cos? Més coses interesants, a la pàgina de vf hi ha un estudi (amb una base científica que te cagues) sobre la realitat lingüística valenciana. És per aborronarse. Ací vos deixe l’inici:

Aprofitant eixa estranya costum dels valencians de donarli més valor a lo que ve de fòra que a lo pròpi, alguns van escampant, subliminalment, l’incoherent idea de que pa parlar “be” la llengua valenciana es precís parlar “raro”. Els pareix que la llengua valenciana que han deprés dels seus pares, yayos i coneguts es massa normal, fácil i “vulgar”, com pa que siga la “corrècta”, i que, per tant, eixe supòst “corrècte” valencià ha de ser “atra còsa” més rara, complicà i “culta”.

Uns pareix no se donen conte – i a altres, als catalanistes, no els interessa que se sàpia – que parlant la llengua valenciana que ham mamat en l’entorn familiar (llengua matèrna) es com millor i mes fàcilment mos podrem entendre tots els valencians i com millor protegirem i potenciarem un idioma format a lo llarc de sigles per un pòble valencià que ha parlat, mantingut viva i fet evolucionar la seua llengua pròpia valenciana.

Açò és per a flipar! Tampoc té pèrdua el vocabulari al que arrepleguen un llistat de “paraules valencianes i la seua traducció al català i al castellà”, és especial, hi podem trobar per exemple que mentre que al castellà es diu ángulo, al català es diu angle, i al valencià s’anomena àngul, home clar!!!

Podria continuar i estar hores i hores tirant-li, però no tinc ganes de perdre més temps en estes coses. Com va dir Pepe Sancho: A mamarla!

Desde el lupanar de rica miel, a tope de dolços nadalencs i d’alcohol.

Diàlegs curts de saliva i llargs de Lugosi (III)

B.L.: LLe, què farem?
Margaret Thatcher: No comprar tangas.
B.L.: Los amantes del gore te lo agradecerán, y los de círculo polar también.
Margaret Thatcher: No te pases, que tengo en el bolso un decreto por el que puedo mandar a la reconversión a 400.000 mineros del West Midlands, y porque no, incluir también a un nihilista.
B.L.: Llámame nihilista, llámame caido en la marmita defectuosa.
Margaret Thatcher: Será mejor así.

SÓN RUMORS

Frase del nou fitxatge del Reial Madrid, el centrecampista francés Lassana Diarrá: “Es un honor que me comparen amb Makelele”. No te jode! Home, que diguen que tens una tranca com la que diuen que té el tio Claude makelele, és per a fardar un rato, eh!

LOTERIA

Hui toca parlar del sorteig de Nadal de la Loteria Nacional. I, clar, toca parlar perquè no ens ha tocat ni mig euro (si m’haguera tocat algo anava jo a estar ací escrivint…) Es sol dir que hui és el dia de la salut, que és amb el que ens tenim que conformar els que no em rascat ni un puto euro a la pedrea. Doncs sí, a mi no m’agrada jugar massa a la loteria ni ningun altre tipus de joc d’atzar, ja tenim prou vicis com per a tindre els propis de la ludopatía. Però collons, com que m’he vist obligat a comprar alguns numerets de loteria, gràcies a inestimables invitacions de companys de feïna, doncs no haguera estat malament que algun d’ells haguera estat premiat, però noooooooo!!!! Ja vos dic que no em tocat ni la claror.

En fi, que açò de la loteria és una puta merda, excepte per a qui li toca, clar. I no me vaig a extendre més, simplement volia deixar constància de la meua mala hòstia. Si algú esperava un post més extens i més currat, mala sort, que consulte el del tio Sulo Resmes, que se m’ha avançat, jeje. http://trescagallonsbaixdunpiano.blogspot.com/

Desde el lupanar de rica miel, del que la loteria no se n’ha enrecordat.

LA PERVERSIÓ A L´ESPORT

Avui mateix els jugadors de la Selecció Basca han fet pública una nota, on es neguen a jugar el partit amistós contra la Selecció d´Iràn. La negativa a jugar s´ha originat per la decissió presa per la Federació de futbol Basca, de tornar a anomenar a la selecció "Selecció d´Euskadi", nom que ha lluit històricament des de la seua fundació allà per l´any 1936, excepte l´any passat, quan a petició d´un grup de jugadors, va canviar-se a "Selecció d´Eukal Herria".

L´actitut d´aquestos jugadors es vergonyosa i perversa per dos motius:

.Per intentar fer política amb l´esport, quan aquestes coses ocorren i es comprenen quan al teu país, el regim de llibertats està restringit, i per tant s´aprofiten els espais de disfunció que tot sistema genera per a "combatre´l"...cosa que no passa a l´autonomia més autónoma d´Europa, tret pels fills de putes d´ETA i amics...

.Perque darrere del nom en qüestió s´amaguen intencions NAZIONALOIDES varies: Euskadi nomena als territoris que conformen el País Basc (Álava, Vizcaya, Guipúzcoa), mentre que Euskal Herria ( literalment País del Euskera o del Vascuence), engloba, Navarra i el Pais Basc Francés...per tant no és en absolut innocent.

I direu, açó és tant important?, al cap i a la fi és un nom!. Doncs és important, perque coneguem a partir del llenguatge, és el nostre vehicle d´accés al món...per aquesta raó tots els règims totalitaris que en el món han sigut, han fet un ús i un abús pervers d´aquest ( se´n recordeu de Goebbels?...), estic fart de les actituts victimistes dels opulents, a aquesta gentola ignorant, que va de pogre per la vida, però en el fons representa el perfil més obscur de la humanitat, jo l´enviaria a l´África una temporada, a veure si després patia tants mal de caps per imbecilitats d´aquest nivell...

Jajaja, ara el sector nacionalista estarà de mala llet, però que hem de fer..."Dios, Patria y Rey", eixe és el credo del Carlisme, mare natural del nacionalisme basc, aixi que menys donar lliçons de progresia i més estudiar...

Al cap i a la fi: " El Patriotisme/Nacionalisme és la virtut dels depravats" Oscar Wilde

House´s passant a ganivet

LA GRAN DUDA DE TILA TEQUILA

Este matí he llegit un anunci publicitari a un dels numerosos periòdics gratuits que es reparteixen diariament. El anunci en qüestió reçava la següent frase: “La gran duda de Tila Tequila 2: 15 heteros contra 15 lesbianas, ¿A quién elegirá?” Auauuuuuuuuuuu!!!
Del tema en qüestió no tenia ni idea, però com que Internet és una meravella he decidit informar-me. Doncs be, Thien Nguyen Thi Thanh, nascuda el 24 d’octubre de 1981 és una model nord-americana, animadora i cantant que viu a California. Es coneguda per les seues aparicions a revistes com Staff, Maxim,Time o Penthouse.
La publicitat apareguda a la prensa fa referència a un reality-show de la cadena MTV. No sé exactament de que va, però té una mala pinta que te cagues. A continuació vos deixe les perles amb les que publicitaven el programeta:

La batalla de sexos llega a MTV, ¡Que gane el mejor!
¡¡Estas preparado para la última gran batalla de sexos!! Esperamos que los estés porque esto va a ser un tod@s contra tod@s en busca del amor de la ciberdiosa Tila Tequila.
Aunque Tila haya hecho más de 2 millones de amigos a través de sus perfiles en comunidades online, aún no ha encontrado a su media naranja y está dispuesta a hacer lo que sea para encontrarla. A esta autopoclamada "freak bisexual" le han roto el corazón tanto hombres como mujeres y está cansada de estar sóla. Con nuestra ayuda, invitará a su casa a 16 explosivas lesbianas y a otros tantos hombretones heterosexuales para resolver 'La Gran Duda de Tila Tequila'.
Al principio, chicas y chicos no se conocerán. Pero en cuanto Tila empiece a escoger a sus favoritos les irá dejando las cosas claras. Y en cuanto ambos grupos de concursantes sepan que tienen que pelear entre sí por su afecto... comenzará la batalla de sexos. Habrá tirones de pelo, patadas en las partes bajas y algún que otro empujón con saña. Ah, y no nos olvidemos de los tríos (habrá más de uno)... porque ya se sabe que en el amor y en la guerra, todo vale.
Con la Gran Duda de Tila Tequila la bisexualidad dejará de ser un tabú. Tila quiere tener una relación seria pero... aún no sabe si quiere compartirla con un hombre o con una mujer. ¿Quién conquistará su corazón?
El programa te llevará a donde ningún otro reality show te haya llevado antes. Los concursantes tendrán que superar románticas pruebas para poder centrar su atención y ganar el afecto de Tila.
Pero que ella no sepa qué género le conviene más no quiere decir que no tenga las cosas claras. Sabe exactamente lo que está buscando en una pareja e irá poniendo a prueba a sus aspirantes hasta que encuentra al Señor o a la Señora más adecuada. ¡Que gane el mejor!

Qué! Com se vos ha quedat el cos? El reality este ha de ser la catedral del perreo i un putiferio que te cagues. Visca el perreo!!!

Desde el lupanar de rica miel.

CLEMENTE, A LA PUTA CALLE

Ale xiquets, per fi han despatxat al tio Clemente, a partir d'este moment ja no ens entraran els dubtes fent la quiniela setmanal. A veure si açò és l'inici per a que caiguen en cadena tots els entrenadors amarrateguis, amics del barraquisme i de posar l'autobús des del minut 1 de joc. Mirant el partit del dissabte passat, el proper serà Juande?

Comence a estar preocupat, és el segon post que dedique a Javi Clemente, estaré obsessionat en este gran entrenador i millor persona? I el pitjor de tot és que a l'altre el vaig mig defendre i tot, m'ho tindré que fer mirar! Açò té fàcil solució, proclamar una de les frases més característiques d'aquest blog: MUERTE A JAVI CLEMENTE I A TOTS ELS BARRAQUEROS!!!

Desde el lupanar de rica miel.

BAD SANTA

El Nadal és una època de l’any que des de menut sempre m’ha agradat, supose que pel fet de rebre regals i no anar a l’escola. Però, res comparable a les vacances de Pascua, anavem a fer el cabra per la muntanya, després ens menjavem la mona i per la nit anavem a la fira amb la nostra roba nova. Tranquils que no vaig a possar-me nostàlgic, ja vaig al tema. Açò era una introducció per a que després no digau que des d’aquest blog sempre estem criticant i queixant-nos de tot, que per altra banda és veritat, jeje.

No sóc del tipus de persones que odien els Nadals, la veritat és que molen que te cagues. Tenim vacances, i ens passem els dies entre borratxeres i fartaes, que més es pot demanar? La meua queixa de hui no va en eixe sentit, sino que ve referida a les llums i adorns nadalencs que decoren els balcons de les nostres ciutats aquestos dies. De segur que els heu vist, és impossible no adonar-se’n. Vaja per davant que sóc partidari de pocs adorns, els justos i necesaris i prou. En canvi, els nostres conciutadans s’empenyen cada dia més en adornar els seus balcons amb horribles llums, arbres de Nadal, pares noels escaladors i estreles de tot tipus, sense deixar un milimetre d’espai lliure, visca el barroquisme! L’últim que m’ha cridat l’atenció ha sigut un Pare Noel unflable, de dos metres d’alçada i metre i mig d’amplària, imagineu-se com està el balcó en qüestió. I la gent tan feliç eixint al seu balcó orgullosa de la seua “obra mestra”. Ja sé que sobre gustos no hi ha res escrit i que per a gustos colors, però hi han certs decorats que fan mal a la vista. Fins i tot, la moda ha arrivat als edificis públics, alguns dels quals apareixen estos dies envoltats d’una serie de suposades meravelles de la decoració nadalenca que, no sé a vosaltres, però a mi no me fan precisament aborronar-me de plaer. El que demane és un poc de minimalisme en els adorns, almenys, de portes cap a fora, que és el veiem els altres. A sa casa, cadascú que faça el que vulga, això faltava!

El pare noel que jo he vist és el doble de gros i igual d'alt que el de la primera foto.

I clar, el pitjor de tot és quan barrejem açò amb els temes religiosos. Francisco Pérez González, arquebisbe de Pamplona i bisbe de Tudela, ha obert una campanya per aconseguir que les families adornen l’exterior de les seues cases amb simbologia cristiana durant les properes festes nadalenques per a, segons ell, “recuperar el sentit cristià de la festivitat.” El tio diu que “si en cada balcó, en cada casa o pis, o edifici i en lloc visible es posara un adorn nadalenc, estariem recordant el que és el Nadal”. L’arquebisbe opina que el Nadal és un moment per a recordar i festejar el naixement de Déu, i aboga per no deixar-se portar per l’ambient consumista i pagà que s’ens vol imposar cada vegada més. Jo, després de llegir aquestes perles, sols puc dir que estic desitjant agafar la primera "cogorza" nadalenca i així trencar-li els plans a l’arquebisbe este de collons.

Desde el lupanar de rica miel, que per descomptat escasament decorat.

FANFARRONERIA NACIONALISTA

Tota la vida he admirat als ciclistes i els he considerat poc menys que herois, pel valor que sempre han demostrat dalt de la bicicleta en proves com el Tour de França, la Vuelta a Espanya o el Giro d’Italia. Vore com afronten ports de muntanya com el Tourmalet, l’Alp d’Huez o el mític Mortirolo en ple estiu, baix d’un sol de justicia, mentre tu estàs al sofa de casa, amb l’aire acondicionat, resulta impresionant. Me venen a la ment imatges de les mítiques etapes de muntanya a les que Perico protagonitzava els seus famosos “demarrajes”, acompanyats en alguna que altra ocasió per les no menys famoses “pájaras”; o les cinc victories de Miguel Indurian a la ronda gala. També per al record queden personantges mítics del mon del ciclisme com Claudio Chiapucci (il diavolo), Logan Fignon o Gianni Bugno. Ara pareix que torna Lance Armstrong, a vore si torna a arrasar o que passa.
Però, als últims anys, el ciclisme s’ha vist deslluit pels escàndols de dopatge, amb sancions per a corredors, per a directius i per a equips. El tema del dopatge ha arrivat fins al punt en que fins i tot els corredors amateurs (els que van pels pobles participant en carreres de menor nivell) es prenen substancies per a rendir més dalt de la bicicleta. Evidentment, per sort no tots ho fan, molts altres disfruten dels matins dels diumenges per a eixir en bici i fer esport sense preses. Alguns altres empren la bicicleta com a excusa per anar d’esmorçar pels diferents pobles de la nostra geografía (una pràctica que no està malament del tot).
La veritat és que jo sóc més del Tour de França que de la Volta a Espanya, tal vegada pel major nivell del participants o per l’època de l’any en la que té lloc. El cas és que per unes coses o altres no m’havia percatat que la Vuelta no passa pel Pais Basc. La setmana passada va apareixer la noticia de que els grups del tripartit vasc (PNV, EA, EB) i EHAK rebutxaren al Parlament basc una proposta del PP per a que la propera edició de La Vuelta a España passara por Euskadi, coincidint amb el 30 aniversari de la última vegada que la ronda va passar pel Pais Basc. La proposta del PP va comptar amb el suport del PSE, peró no va ser prou per a tirar-la endavant. I direu, quin va ser el motiu que esgrimiren els partits nacionalistes per a rebutxar la proposta, doncs denegaren la proposta al crit de “esto no es España”.
Aleshores i, seguint el mateix raonament que fan els nacionalistes, l’Athletic de Bilbao, la Reial Societat, l’Alavés i la resta d’equips del Pais Basc, haurien de jugar una lliga separada de la resta del equips nacionals, que en lloc d’anomenar-se Liga BBVA, deuria de dir-se Kutxa. I en básquet, el Tau Vitoria, el Bruesa i companyia, haurien de fer una cosa similar. Home, serien lligues interesants perquè totes les setmanes hi hauria derbis, que emocionant! I segur que els clubs rebrien diners de La Sexta per a retransmetre els partits, segur que si! I clar, l’Athletic i la Reial Societat jugarien Champions League tots els anys, i, fins i tot tindria la possibilitat de jugar-la l’Eibar, te cagues. Ara, que no se si el seu camp cumpleix les mesures UEFA per albergar competicions europees. I en lloc de jugar la Copa del Rei, ells jugarien la “Copa del Lehendakari”. En quant al trofeu pichichi no hi hauria problema, pequè esta guardó rep el nom del mític jugador de l’Athletic Rafael Moreno Aranzadi, anomenat futbolísticament Pichichi, que feia por entre els porters de principis de segle XX. S’hauria de canviar també el nom del trofeu al porter menys golejat, que passaria d’anomenar-se Zamora a Iribar o Zubizarreta. I així, tantes i tantes coses a les altres esferes de la societat que demostren a equivocació que representa aqueste decisió.
Una vegada més, els nacionalistes bascs fent gala d’una tremenda idiotesa perjudiquen clarament a tots els aficionats al ciclisme del Pais Basc. Aupa Patxi!!!

Desde el lupanar de rica miel.

EL CLÀSSIC PER EXCEL.LÈNCIA

Com tots sabem hui toca derbi, al Camp Nou s’enfronten el F. C. Barcelona i el Reial Madrid. Este tipus de partits són dels que fan afició, i no tan sols pel joc dels dos equips, que no tots els anys és tan brillant, sino per tot el que rodeja al partit. En la nostra memòria queden records com la cola de vaca de Romario a Alkorta, la imatge de Raul fent callar al Camp Nou, o el dia en el que retornava Luis Figo i li tiraren des d’un cap de porc, a botelles de JB (lamentable açò últim, que serà objecte d’un post específic, en una altra ocasió).

El partit arriba marcat per la destitució de Bern Schuster. Un tio que, per damunt de les seues qualitats com a entrenador, cau mal. Glorioses les seues rodes de premsa a les que reparteix palos als periodistes (que no dic jo que s’ho mereixquen), als àrbits i al mon futbolístic en general, per a justificar les derrotes i el mal joc del seu equip. La veritat és que s’estava guanyant a pols la destitució i, clar, dos tios tan “inteligents” com el director esportiu blanc Pedja Mijatovic i el president de la entitat merengue, Ramón Calderón, se l’han carregat en un obrir i tancar d’ulls. El que no s’imagina el montenegrí és que com el Reial Madrid no millore, el proper en caure serà ell.

M’havia proposat fer una comparativa entre els dos equips a tot els nivells, però la destitució de l’alemany fa que el tema no siga tan interesant a nivell esportiu, però be, de totes formes, alguna cosa direm al respecte. Comencem pel nivell directiu. La diferència entre la forma de gestionar els dos clubs és més que evident. En la banda del Barça tenim a Joan Laporta, un tio jove (per a ser president) que començà creant unes espectatives tremendes amb les primeres mesures que va posar en pràctica. Tal vegada, les més recordades van ser l’expulsió dels Boixos Nois del Camp Nou i el fet de comptar per a la directiva amb gent jove, professional, amb capacitat de treball i ganes de fer-ho be. I al principi tot molt be, amb el vent a favor tot és molt bonic, però quan les coses empitjoraren, cal recordar les divisions a la junta directiva blaurana, l’escàndol de les escoltes al despatx de Laporta o la actuació lamentable que va dur a terme a l’aeroport del Prat a l’any 2005. Així és que pareix un tio amb coneixement, bones idees, i capacitat per a ser president del Barça, però que quan les coses no van be, perd els papers, les formes i alguna cosa més. A l’altre racó tenim al gran Ramón Calderón, un mafiós que te cagues, que va arribar a la presidència blanca mitjançant l’escàndol del vot per correu. Este tio, per contra, lluny de desmarcar-se dels aficionats més radicals, es val dels mateixos per a aconseguir els seus objectius, com així es demostrà l’altre dia a la Junta Extraordinaria madridista, com be s’encarregà d’informar-nos el tio house’s. En fi, que són dos formes totalment oposades de guiar un club.

En quant a la banqueta, fins a que despatxaren a Schuster no hi havia color. Per una banda l’alemany, un tio agre, sec, amb males formes i que utilitza qualsevol cosa per a justificar les derrotes del seu equip. En quant al joc es refereix, no ha aconseguit que el Madrid desplegue un bon joc ni quan guanyava els partits. Per altra banda, tenim a Josep Guardiola, un tio que ho ha sigut tot com a jugador i que promet una carrera gloriosa com a entrenador. Pareix un tio proper, que no va de sobrat per la vida, amb sentit del humor, i les seues rodes de premsa no tenen res a veure amb les de Bernardo. A més a més, per com veia i entenia el futbol quan estava dins dels terrenys de joc, està clar que domina perfectament tots els àmbits del futbol. És un tio que ha aprés les millors coses dels entrenador que ha tingut. Ha heretat el bon joc de Johan Cruyff i el saber estar dins i fora dels terrenys de joc de Sir Bobby Robson (que està lluitant com un campeón contra el càncer que pateix). Pep ha sabut combinar el joc de toc, de balons als espais, els jugadors que saben ocupar perfectament els camp, amb la serietat i el rigor tàctic. Ha agafat les millors coses de Cruyff i de Frank Ryjkaard. Ja vorem si quan les coses no vagen tan be, conserva la compostura, però de moment, la cosa pinta be.

En referència a les plantilles, podem dir que compta amb jugadors de toc i de qualitat, i el sistema de joc que aplica és el que millor li va a este tipus de jugadors. El Barça disposa de gent amb experiència darrere, no exenta de qualitat, de gent al centre del camp amb molta visió de joc, un toc en curt de moltíssima qualitat i que sap sacrificar la seua forma de jugar en benefici del colectiu, i gent al davant tremendament desequilibrant. Tal vegada, compta amb dos dels jugadors més importants del panorama futbolísitc actual, Lionel Messi i Samuel Eto’o. Per la seua part, el Reial Madrid també disposa de jugadors importants. Està un dels tios amb més gol del futbol internacional, Ruud Van Nistelrooy. També estan Robben, Van Deer Bart, Casillas, Cannavaro o Sergio Ramos. Després tenim a Guti, del qual no vaig a descubrir les virtuds tècniques, però el qual ja no crec que es converteixca en el jugador decisiu que podria haver sigut (per diferents causes, que tampoc vaig a relatar ara). En fi, que el Madrid no és que tinga un mal planter, però el que si que està és un poc descompensat. Açò, juntament amb la plaga de lesions que pateix, i els problemes de comunicació entre Schuster, els jugadors, Mijatovic i el president, han avocat a l’equip a l’actual situació.

Ara, amb el canvi d’entrenador i l’arribada de Huntelaar, les coses poden canviar. De fet, encara queda molta lliga, però esperem que, pel be del futbol, i com va passar a la passada Eurocopa, triomfe el bon futbol.


Per finalitzar este post, sols volia fer un comentari referent als cracks mundials. Cal recordar, que per molt bon futbolista que siga un jugador, al fi i al cap és una persona, (si, forrada de pasta fins als budells), però com a tal persona que és, pot ser un bon tio, un cabró o un fill de puta. De fet, la única cosa que reflexa és que juga be al futbol, però açò no vol dir que a les altres facetes de la vida siga bo. A mi també m’agrada disfrutar del joc de determinats jugadors, però fora del camp, hi han que me cauen millor, pitjor o que directament no puc soportar. Així és que a veure si anem desmitificant als futbolistes!!!

Després de tota esta parrafada, sols espere que esta nit hi haja un bon espectacle i, com sol dir-se, que guanye el millor.


Desde el lupanar de rica miel.

SERÀ PER DINERS !!!

Esta frase típica de qualsevol sopar d’amics o de tertulia cafetera, és la que pareix definir millor al Consell de la Generalitat, encapçalat pel beato Camps. La segona edició del festival MTV Winter de Valencia, que es celebrarà el proper 24 de febrer a la Ciutat de les Arts i les Ciencies, i que compta com a cap de cartell amb el grup escosés Franz Ferdinand, ens va a costar a tots els valencians la marejadora xifra d’un milió d’euros, poca cosa.

No està mal portar a un dels grupos més destacats del rock alternatiu, o indie rock, o com collons es diga, la banda d’Alex Kapranos, però no d’aquesta forma. Per altra banda, el 24 de febrer és dimarts i bon dia, per tant, no tota la gent que vulga anar podrà asistir al concert. Ara, el lloc si que està ben triat, la Ciutat de les Arts i les Ciencies. Per a despilfarrar, quin lloc millor que el paradigma del despilfarro, Calatrava’s house (no se com li sentarà al tio house’s açò de fer broma amb el seu nom i el del seu arquitecte “preferit”, jeje)

La idea de promocionar la ciutat de València com a seu de concerts a nivell internacional és una cosa interesant, ara be, això de fer-ho a costa de tots, en moments de crisi econòmica i tirant de cartera tan descaradament, resulta una decisió complicada d’explicar. Digueu-me demagògic si voleu, però a veure qui li explica a un dels tants i tants parats que colapsen les oficines de l’INEM i del SERVEF, que no hi han diners per a implementar mesures per a paliar els seus problemes econòmics, però en canvi tirem de cartera per a portar a un grup escosés, que per molt bo que siga, la gran majoria de públic no coneix. Ja he comentat abans que la idea no me pareix mala, la promoció d’activitats culturals a la ciutat contribuirà a l’increment futur del turisme i, per tant, serà beneficiós per a tots. De fet, és un concert al que m’agradaria anar. Però les coses es poden fer de moltes maneres, i gastar-se un milió d’euros en un concert no me pareix la més adeqüada. Com sempre el fons és important, però les formes no ho són menys!

De moment l’únic grup confirmat per a l’event és Franz Ferdinand, però si els organitzadors volen cumplir les espectatives de públic, uns 35.000, s’haurà de comptar amb altres artistes capaços d’atraure a tant de públic. En fi, el que deia, serà per diners! i per collons!

Desde el lupanar de rica miel.

CENSURA A LA ITALIANA

La veritat és que a Italia no paren de sorprendren’s. Quan no són els seus mandataris polítics, són les histories de compra de partits al calcio, els escàndols de dopatge, o les noticies relacionades amb la Camorra, la Cosa Nostra o la Ndràngheta calabresa. Esta setmana han aparegut noticies d’Italia amb resò internacional. Recentment, la pel.lícula “Gomorra” del director Matteo Garrone s’ha emportat els guardons més importants, en total ha sigut 5, a la Gala dels premis de l’Académia del Cinema Europeu. Un altra noticia relacionada amb el pais de Il Cavaliere, ha sigut la detenció d’una red que distribuia per diverses provincias espanyoles bitllets falsificats per la mafia calabresa. Però la última, i no per això menys sorprenent noticia que ha colpit al pais dels Ferrari, la pasta i el tiramisú, ha sigut la censura practicada pel segon canal de la televisió pública italiana, la Rai 2. El passat dilluns es va emetre la pel.lícula Brokeback Mountain (Ang Lee, 2005), un film que com tots sabem va, entre altres coses, de la relació entre dos vaquers. No vaig a comentar la pel.lícula, però la cinta en qüestio ha rebut diversos premis així com el beneplàcit de la crítica.

Doncs no se li va ocórrer una altra cosa als responsables de la televisió pública italiana que emetre una versió a la que les escene més compromeses (per a alguns), les més explícites, aquelles a les que es fa de notar l’amor entre els dos protagonistas, havien sigut tallades. I per qui està dominada la Rai, doncs pels fatxes que governen a aquell pais. Es creuen que poden fer aquestes coses i que la gent no s’entere? Clar, les protestes no s’han fet esperar, i han arrivat a cabassos. Les associacions d’homosexuals italianes s’han tirat al damunt del responsables de la cadena italiana, els quals al vore’s acorralats han argumentat que tot ha sigut un error i que es comprometen a emetre la pel.lícula completa en properes dates. Si home!!! Però es creuen que som idiotes o qué! Resulta que ara es despenjen en que li van encarregar a la distribuidora una còpia amb visat de censura per a una eventual transmisió sense restriccions d’horaris”

Doncs si creuen que la pel.lícula no és apta per a tots els públics, que la emeten en horari nocturne, perquè això d’anar mutilant pelis a diestro i siniestro, no és una pràctica que afavoreixca massa al cinema. Directament és censura pura i dura. A Italia l'han calificada de censura dels anys 50'. Dic jo que si Ang Lee ha rodat una peli que dura 134 minuts serà perquè vol i perquè pot, i perquè pensa que allò que vol dir i filmar és correcte que tinga eixa durada. Així es que reduïnt escenes, el que es fa és trair a l’autor i al públic que espera veure una determinada obra cinematogràfica. Si no els agrada la pel.lícula, doncs que no la emeten i punto!

Però clar, per damunt de tot està la por que tenen a que els seus fills vegen en pantalla que el fet de que dos persones del mateix sexe s’estimen és una cosa normal. A veure si tenen la “desgràcia” de que els ixca un fill del motor (gay).

Un altre agravant és que es tracta d’una cadena pública, subvencionada per tots els italians. Ara sols falta que contracten a Urdaci per a presentar les noticies, de segur que ho faria be el tio.


Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...CONSELL D´ADMINISTRACIÓ DEL R.MADRID

Com sabeu, aquest cap de setmana passat va celebrar-se l´assemblea blanca, per aprovar els comptes de l´any passat i el pressupost de l´actual temporada.

Doncs bé, el tio Calderón, gran president i millor persona, va tenir a bé deixar entrar a aquesta assemblea de compromissaris a un grapat de Hooligans (patrociants per ell), que van dedicar-se a insultar a tots aquells que prenien la paraula per a mostrar la seua disconformitat amb la manera en que porta la direcció del R. Madrid. Van ser acusats d´antimadridistes i tatxats de fills de puta, per exercir el seu dret legítim a discrepar...

Si tot açó no fos suficient, l´encarregat de donar el torn de paraula, tallava totes les intervencions "crítiques", i feia fora de mala manera als interlocutors molestos, i el vicepresident econòmic va atrevir-se a dir que els que estaven en disconformitat amb els comptes eren, o uns ignorants o uns malintecionats...

Com podeu veure tot un exercici de democracia i civisme...el pitjor de tot és que aquests comportaments es repeteixen amb massa freqüencia als clubs de futbol, on els presidents actuen com si fossem al salvatge oest i tingueren dret a fer tot allò que els plau sense discussió possible.

Per tot açó, Muerte als matons disfressats de presidents de club de futbol...ad eternam.

House´s fent neteja

MUERTE A…JOAN TARDÀ

Després d’escoltar la noticia de la crema de la Constitució l’altre dia, vaig pensar en dedicar-li un auto-DEFINITS als piromans estos, perquè és una acció que per si mateix defineix el caràcter d’una persona o d’un grup de persones. Per a tancar-ho prompte, són uns subsormals de la pradera! Però com que este cap de setmana ha aparegut el tonto de Tardà i ha fet gala de la seua inteligència i categoría política, doncs he decidit agrupar els dos comentaris en una muerte a…Joan Tardà. A este personatge, sols se li va ocórrer tancar la seua intervenció per a demostrar la seua oposició a la monarquia i a la nostra carta magna, amb un “Visca la República, muerte al Borbón.” Este comentari el pot fer una persona que no tinga un càrrec públic al bar, a la tasca o prenent un café amb els colegues, però si eres polític, i membre del Congrés dels Diputats, doncs encara que ho penses, te calles i ja que estàs t’atragantes, t’ofegues i te mors, així la resta de la humanitat serà més feliç.

Però qui s’ha cregut que és el Tardà este dels collons? Ací els únics que tenen patent de corso per a desitjar muertes al personal som nosaltres a este blog. Però qui s’ha pensat que és este per a intentar usurpar les nostres competències. Per estos comentaris, així com per a parar-li els peus i que no es pose al nostre terreny, proclame la mort d’aquest subnormal.

Desde el lupanar de rica miel, visca la república i muerte a tardà!

Auto-DEFINITS: EMMA WATSON

De segur que conegueu millor que jo a Emma Charlotte Duerre Watson, l’actriu que encarna a Hermione Granger a la saga de Harry Potter, basada en els llibres de la escritora britànica J.K. Rowling. Doncs be, els rumors de que no tardaria molt en passar de protagonista de pelis per a públic infantil, juvenil o no tan jovenet, a convertir-se en una actriu perreril més del mon cinematogràfic adult, s’estan confinrmant a la carrera.

Primer va ser al seu aniversari on celebrava la majoria d’edat, on es va presentar vestida amb roba interior trasparent. I com ho sabem? Doncs perquè hi han testimonis gràfics, com no podia ser d’altra manera.

Ara, la xiqueta en qüestió, ha afirmat que no tindria ningun inconvenient en despullar-se a una pel.lícula, tot depén del director que es pose darrere de la càmera. “Iría desnuda si Bertolucci me lo pidiera. No tengo pensado quitarme la ropa en pantalla tan pronto, pero entiendo que es parte de mi trabajo.”

Ahí estem, que vagen ensenyant-se rapidet.

Desde el lupanar de rica miel.

Muerte a... Alfonso Rus.

El "gran" Alfonso Rus, este personatge que toca la bateria com ningú, president del P.P, de la Diputació, Alcalde de Xàtiva i,per si queda algun càrrec per agafar, president del Olímpic de Xàtiva,acaba de fitxar al gran davanter i millor persona Edgwin Congo però sols fins a que al jugador li isca una oferta de primera o segona divisió (je,je,je...) segons es comenta l'amistat entre els dos ha fet possible aquest fitxatge que en el seu debut ahir contra l'Alginet ja va conseguir marcar MARE MEVA!! DÉU n'hi do!!! que diria Pere Escobar.

Aquest equip punter de la Preferent Valenciana té jugadors que cobren un sou elevadíssim, què fàcil és tindre un equip de futbol amb diners públics eh,Alfons?

Jugadors que han militat en tercera divisió, segona i segona b i desitgen jugar a Xàtiva sols per diners,ja que guanyen molt més que treballant, estarem parlant de sous superior als dos mils euros. I este Congo no crec que jugue debades.

Auto-DEFINITS: ERC

Fent un repàs a la premsa diaria resalten noticies com les següents: La desocupació pels núvols, la crisi financera, econòmica i de la construcció en ple esplendor, les hipoteques al alça, les bolses desplomant-se, ETA continua assassinant al personal, atemptats terroristes a la India, aniversari de la Constitució, dimisió de Michel, mort d’Alexis II, el patriarca de l’església Ortodoxa Rusa, la celebració dels 20 anys de la quinta del buitre; i així, tantes i tantes coses importants que ocorren a l’actualitat mundial. Be algunes més importants que altres.

I davant d’açò, qué és el que passa pel cap dels representants d’Esquerra Republicana de Catalunya? Doncs de tot açò no diuen res, perquè la única cosa que pensen i fan són mamonaes. El senador d’ERC, Miquel Bofill, ha instat hui al Govern a prendre les mesures necesaries per a que el Rei reba clases de català, argumentat que és necesari perquè és el cap d’un Estat plurilingüe. Opinen que el Rei i el príncep d’Asturies haurien de parlar català, i que la web de la Casa Reial s’hauria d’editar tant en castellà com en català. Ahi estem, no hi han coses més importants en les que pensar que en la llengua en que s'ha d'expresar el monarca, ai, ai.

En fi, una mostra més que defineix la lucidesa, inteligencia i responsabilitat dels mandataris d’Esquerra


Desde el lupanar de rica miel.

Muerte a... el victimisme de màrtir

Per tots es sabuda la gran afició de l'església espanyola a fer-se el màrtir a la mínima que els toquen, no ja les creences, sinó la butxaca. Ara està de moda per part de retors i cristians de pa i calbot el dir que a aquest país existeix una mena de "cristiano-fòbia". I jo dic que desde aquest bloc lo que hi ha no es precisament fòbia al cristià, ni odi, sinó més be fòbia al burro ignorant que pot ser el ésser humà.
Ara resulta que a un jutge que jutgen -redunda mas non abunda- li se ha acudit dir quatre subnormalitats de burro ignorant per fer-se el màrtir i buscar la gracia i el perdó de la seva pròpia colla de acòlits degudament amaestrats. Que si l'altre dia amb el rollo dels crucifixos. Que si me fan un debat en CNN+ i el que representa als cristians sembla, barba i romana de gat mort mediante, tret dels anys 60... amb uns arguments de principi de segle.
Es de lo més absurd que el que més mal fa el que més poder té, se dedique a queixar-se i dir lo poc que el volen, lo mal que el tracten, o en el seu defecte i ja que la JETA ha fet acte de presencia, queixant-se de lo molt que els torturen i cohibixen la seva llibertat -cosa que ni s'ha de fer ni es justificable- pero tú, padre de familia, a matar, assassinar, extorsionar i amenaçar vilment en les zones que controles -o siga, en les zones en les que qui tortura i cohibix la llibertat eres tu-.
Per desgracia açò es un tornar al "si estás con ellos no estás con nosotros". I el creure uns i altres que els romans els han tornat a envair o que els volen tirar als lleons, quant ja fa temps que les tornes es giraren.

Ja ho va dir aquell "quant més màrtirs, menys te fies, que punyalà te fotràn fent-se la moixa"

A fer la ma tot.

Estos sí que saben.

PORRA

Després d’escoltar els rumors sobre el dictador nord-coreà Kim Jong Il i veure les seues últimes aparicions públiques, una cosa queda clara, i és que si no l’ha palmat ja, li queda ben poc. L’altre que també està a les últimes és Fidel Castro. I jo, que sempre penses en coses trascendentals i vitals, jeje, doncs he pensat en fer una porra per a endevinar qui dels dos mor abans. Un bon dia per a rebre la noticia del seu òbit podria ser la nit de capdany, així entre copa i copa podriem brindar a la seua salut. Però no, jo pense que la noticia ens arrivarà entre el dia de Nadal i el 31 de desembre. D’aquesta manera passarem uns nadals aborronats i excitats per la pèrdua d’aquestos personatges. No vos pareix romàntic, els dos dictadors distanciats per tants i tants kilòmetres, però agermanats per compartir una idea particular del que representa el respecte als drets humans, dient adéu a aquest mon tan injust en dates tan assenyalades.

Si és que al final tots els dictadors acaben igual, amb incertesa per la seua mort i amb especulacions de si ja han passat a millor vida o no. I si no, recordeu a F.F, be, millor no recordar-lo. Por cierto, podrien montar una penya o una associació al cel (si és que van allí, Fidel, Kim i F.F.), d’aquesta manera podrien compartir experiències i vivències. El diàleg entre Castro i Kim Jong Il seria interesant, avorrit i llarg, però interesant. Però este tema li’l deixem al Lester minador frappe (a veure si es digna a fer un dels seus diàlegs curts de saliva entre Fidel, Kim i Bela Lugosi)

Ale, doncs ja està la porra en marxa. Jo dic que la palmen entre el 24 i el 31 de desembre els dos, amb tres dies de diferència com a molt. Ja podeu anar dient la vostra opinió. El guanyador no s’emportarà ningún premi tangible però, almenys, tindrà el seu minut de glòria.

Ací teniu unes fotos del dictador nord-coreà, per a que es deleiteu amb el seu careto, mira que és guaperas el tio, eh?

Desde el lupanar de rica miel.

UNA DE OPOS

Tots sabem com funciona l’Administració del Consell de la Generalitat i, en especial, en quant al tema d’posicions es refereix. Be, ho se jo i tots aquells que em senten despotricar continuament. La última té que veure en la convocatoria de Sanitat que s’estan realitzant aqestos dies al campus de Tarongers.

Anem allà. La Oferta d’Ocupació de Personal adscrit a les institucions sanitàries de l’Agència Valenciana de la Salut, va ser aprovada per Decret 39/2006, de 24 de març, del Consell de la Generalitat. No assenyale el decret per abrumar al personal, sino per a que tot el mon puga comprovar que desde l’any 2006, encara s’estan fent els examens en la actualitat, més de dos anys després i encara no han acabat. El tema és que el passat dia 9 de novembre de 2008, es va reallitzar la primera prova de l’oposició d’Infermeria, consistent en un examen tipo test, amb 60 preguntes, en les que per cada tres contestades erròneament, descomptaven una encertada. A banda, hi havien 5 preguntes de reserva per si passava alguna cosa. I clar, la cosa va passar. Resulta que han impugnat el exament perquè pareix ser que a la plana web del sindicat SATSE es podien consultar amb anterioritat algunes de les preguntes de l’examen. ESCANDALÓS!!! Total, que el tema està recurrit i, per tant, pendent.

Ara un altra. El passat cap de setmana tingueren lloc les proves per als celadors. Resulta que els sindicats s’han queixat perquè pensen que la dificultat de l’examen era excesiva. Argumenten que les preguntes eren de legislació i que els aspirants no van tindre temps ni per a llegir-les. Ah pájaro!, però que no estem davant un examen d’oposicions, amb 675 places ofertades i al que es presenten com a 10 voltes més persones que el número de places. A les opos no val en aprovar, sino que s’ha de ser el millor per a tindre plaça, per tant, d’alguna manera s’ha de fer la criba, no vos pareix? Desde CC.OO. (emulant al Urdaci, però no al del poble), pretenen que s’anulen 18 preguntes i argumenten que “el examen ha sido un obstáculo insuperable para muchas personas que llevan años trabajando como interinos y que tienen una formación básica.” I dic jo, eixe serà el seu problema, no? Resulta que a unes opos el temari és el que és que, por cierto, es fa públic en la convocatoria, molt de temps abans de que es facen els examens. Per tant, si no tens temps per a preparate’l o no te dóna la gana estudiar pensant que per estar molt de temps a l’Administració tens el dret de que et regalen la plaça, mala sort, haber elegido muerte. El problema d’açò últim és que als últims temps la gent s’ha acostumat perquè en realitat s’estan, no regalant, però si programant unes convocatòries molt descafeinades.


Desde el lupanar de rica miel, més cremat que la pipa d’un indio.

Consciència Política

Consciència política

El govern valencià ahir va donar l’ordre de tancar els repetidors de TV3 d’Alginet i Llosa deixant sense emissió les comarques de La Ribera i La Costera , açò no és cap novetat, ja que fa dos anys que començaren la lluita contra la llibertat i el dret dels espectadors valencians a veure aquest canal televisiu. Ara fa quasi un any del tancament del repetidor de Xixona deixant a les comarques del sud sense senyal.
Tal vegada no voldrien que la gent sintonitzara anit aquest canal per a que no vegera la pel·lícula Salvador Puig Antic?

El govern valencià i el català van arribar a un acord de reciprocitat segons el qual a Catalunya es podia veure C9 i ací podríem veure TV3; doncs, una vegada més, aquest govern s’ha passat pel “forro” de la butxaca aquest acord tirant la culpa al govern central, “per a variar”.

L’altra notícia que he llegit és que la crisi arriba també al món del ciclisme i que la propera temporada no tindrem La Volta a la Comunitat Valenciana, no sóc jo un amant d’aquest esport, però tampoc ho sóc de la vela o del motor en general, i la pregunta és: per què aquest govern es gasta milions d’euros en esports com la Fórmula 1, Volvo Ocean Race, Copa Amèrica, Open de tennis a Castelló, ajudes per a construir el nou Mestalla ... i deixa que desaparega La Volta en la seua edició número 30?

El ciclisme té un merder espectacular amb el tema del dopatge, però no crec que la millor idea siga deixar-lo morir.

Com sempre passa no tenim consciència política i sols sabem queixar-nos, però quan el mal ja ens afecta, com ara els estudiants al cas Bolonya, No a la guerra ...

Auto-DEFINITS: CARLOS FABRA

A continuació, vos deixe unes frases del president de la Diputació de Castelló que evidencien la seua forma de ser. En referència al muntatge que s’ha fet d’ell mateix i l’anunci del pelat de la loteria de Nadal i al que eixia un número de loteria (de qui es responsabilitza a la parlamentaria de Esquerra Unida per Castelló, Marina Albiol), Fabra va anunciar que ha comprat tota la serie del número en qüestió i que: “Me sacaré la pirula y mearé en la sede de Izquierda Unida si me toca.”

També va fer gala del seu festival del humor particular amb frases com la següent: "¿Sabéis cómo se llama a la web del PSOE?: a robar, a robar, a robar.com” Es curiós que siga ell qui tire en cara als socialistes que són uns lladres, quan està imputat a alguna que altra causa judicial.

Pobres castellonencs, que han de patir a un personatge d’aquesta calaña. Però a la veïna provincia no tot el mon repudia a Fabra, perquè d’altra manera no s’entén que continue al capdavant de la diputació. Hi han moltes persones que pensen que: per a Carlos Fabra, el que faça falta, i així els va.

Desde el lupanar de rica miel.

QUANTUM OF SOLACE

La setmana passada s’estrenà la nova pel.lícula de James Bond, "Quantum of Solace". Després de vore-la, podriem discutir i divagar sobre si és bo que les noves aventures de l’agent 007 s’aparten definitivament del que tradicionalment representava l’agent secret anglés; de si el nou Bond va de cachitas però en realitat és una nenaza sentimental; de si és adeqüat el director que han triat per a filmar esta nova entrega de la saga; o, si sobra acció i escenes inverosímils. Però no vaig a ser jo, o almenys no ho faré ara, el que dedique temps a açò. Donaré regna solta als instints més terrenals i animals i dedicarem este post a la nova xica Bond, la ucraïnesa Olga Kurylenko. La tia va nàixer l’any 1979 i començà la seua vida profesional com a actriu a França. Després, va protagonitzar papers a pelis com "Paris je t'aime" o “Hitman”, fins a convertir-se en una actriu més que famosa amb la seua aparició a “Quantum of Solace”. En fi, ací vos deixe unes fotos de la xica en qüestió per a que gaudiu.

Desde el lupanar de rica miel.

Crissi al Pamesa

Ha arribat el dia en el qual es vega complida la petició via mail, que no m'arribat mai del tio lupin de fer un analisis del cessament del tio Fotis per part del Pamesa, tot esperant que el tio lester, fara les aportacions i correccions que crega oprtunes en forma de comentaris a aquesta entrada o amb una altra entrada.

Be, despres de la tercera jornada de lliga on es va perdre de manera prou clara ( per dir-ho finament ) al palau, ja van començar a apareixer rumors per la ciutat de que el tio LLorente havia perdut la confiança en Katsikaris, per que pel que es veu l'home es del pensar que la plantilla del pamesa es el suficieentment competitiva com per a quedar dins dels 4 primers a la lliga i per a disputar els titols menors ( eurocup i copa). En aquest punt no tinc clar si es LLorente el que ha convençut a la prensa que segueix el pamesa que tenim un gran equip o al reves, pero el cas es que tant els periodistes com el president son d'aquest pensar.

Vaig a fer un analisis de la plantilla que hi havia en aquell moment intentant ser el mes imparcial posible:

1. Pamesa Valencia va començar la temporada amb una plantilla d'once jugadors, que seia un bon numero si nofora per que un d'ells, esta ixint d'una llarga lesió i necessita agafar confiança i no tronara a ser el que era fins a la segona volta ( això si es que algun dia torna a ser el que era)
2. Ens queda per tant deu jugadors que es un numero curt, per que tots els partits hi ha de normal un o dos jugadors que es carregen de faltes rapidament i no poden jugar molts minuts, i normalment algun jugador tindrà un mal dia en el que no fara res bó, quedant-te com a resltat d'açò que molts dies entre 6 o 7 jugadors hauran de resoldre els partits, cosa que no sempre sera posible. Això sense contar que sempre hi ha la possibilitat de que algun jugador tinga una xicoteta lesió, que no el deixe jugar durant una jornada o dos, reduïnt mes encara el numero de jugadors.
3. Si s'analitza la plantilla per posicions, podem vore que a la posició de base tenim un dels bases mes resolutios de la lliga pero que peca en un excés d'individulisme moltes vegades, amb el complement d'un dels que per a misedra un dels 3 millors bases reserves de la acb (per no dir el millor) i d'un jugador que va agradar molt i que ilisiona molt però que despres de un any aproximadament sense jugar, no pot rendir de bones a primeres al màxim nivell ( fent un simil futbolistic, Avdalovic pot ser un gran fixatge d'hivern). Açò hem porta a pensar que la posició de base es la que esta millor coberta d'aquesta plantilla i que esta al mateix nivell o a un nivell superior de les dels grans equips de la lliga ( Nomes cal mirar les parelles de bases de Barça, Unicaja, Tau i Madrid per exemple)
4. Les posicions d'aler i d'escolta son de llarg les pijor cobertes de la plantilla, i segurament de tota la acb. Per a aquestes posicions on el normal es tenir 5 jugadors mes un base que es puga adaptar en determinades circunstancies a jugar de 2, nomes tenim 3 jugadors, un d'ells es un jove de la casa que pareix que pèr fi ha explotat, però que ara caldrà vore si es capaç de mantenir la regularitat durant tota una temporada. També esta Douglas que la temporada pasada va fer una gran temporada, però les dos anteriors va fer temporades prou normaletes, es un bon jugador que ha començat mal la temporada però que ha d'anar a més. I per últim esta Rafa Martinez, un bon jugador, que acabat de fixar, s'ha d'adaptar a la manera de jugar d'aquest club, on ja no es una de les estrelles com a manresa, un jugador que ha d'acabar donant un bon rendiment, pero que també cal tenir en compte que sempre comença les temporades de manera fluixa per a anar cresquent durant la temporada i acabant donant un gran rendiment. Jo trobe a faltar en aquestes posicions un aler del perfil de timinskas, un veterà que sapiga que no va a tindre minuts i que aspiga quan jugue que es el que ha de fer en cada moment i a part un jugador de rotació que puga donar minuts de descans a aquestos tres bons jugadors que tenim encara que no tinga la seua qualitat.
5. Ara analitzarem els pivots, que en el basket de hui en dia les posicions interiors son les mes deteminants d'un equip. Per a ser un equip punter has de tenir dos cincs titulars que competisquen entre ells i un reserva de nivell o tres molt bons que puguen ser els tres titulars (ex: barça: Santiago, Vazquez i Andersen. Tau: Spliter , Macdonald i Barac etc...) mes un molt bon 4 i un jugador de rotació que te complisca en els dos llocs substituïnt als teorics titulars.
6. Al pamesa hi ha un 5 que se suposa que es determinant, pero que ha estat un any xuplant banquillo a la nba, i per tant ha de tornar a agafar el ritme de partits, encara que pareix que últimament s'esta espabilant. Despres tenim a Miralles que es un molt bon jugador per a les 2 posicions interiors ixint des de la banqueta. També tenim a Kuqo que baix el meu entendre es un molt bon jugador, pero per a fer les funcions de terrcerf home gran ( cinc) donant descans a Mialles i Perovic. Per tant la posició de 5 està prou ben coberta en aquestos 3 jugadors. Es en la posició de 4 on hi havia mes deficiencies, començarem la temporada amb el granDikudis, que es l'idol del xicon de ja sebeu qui, per que ha segut capaç de timar al pamesa, no una, no dos, sino tres vegades (paraules literals) i qui ja ha sigut apartat de l'equipper baix rendiment entre altres cosses, i amb Pietrus, que es per a mi un jugador que en esta plantilla fa falta però per a jugar els minuts de la basura, proteguint al altres 4 de lesions i de faltes.
7. Aquesta semana s'ha incorporat a Nielssen, australia el xic, que es un bon 4 encara que irregular i que per a mi seria un bon fijatge si tinguera per davant un altre 4 de mes qualitat.

Per aquestes raons jo pense que la plantilla esta mal confeccionada i que es açò el que ha portat a la crissi o mini crissi que ha acabat en la destitució de Fotis Katsikaris.

NOMENCLÁTOR

A la població valenciana de Nàquera, pertanyent a la comarca del Camp de Turia, han decidit canviar els noms del carrers que encara tenen el nom de personatges relacionats amb el franquisme. Fins ací, una decisió encertada. Ara be, la sorpresa arriva quan escoltem que li van a posar a l’actual carrer de José Antonio Primo de Rivera el nom de Barack Obama. Extreme makeover. Este fet resulta curiós per diversos motius. En primer lloc, el futur president dels USA ha creat moltes expectatives i, suposadament, posarà en marxa polítiques socials que afavoriran als més desprotegits que les que ha implementat George W. Bush.

Però tot açò són expectatives, creències i suposicioins que val, en principi Obama serà un bon tio, negre i demócrata, però això no vol dir que vaja a ser un bon president. Açò ho tindrà que demostrar. Qui diu que per molt bones intencions que tinga, no promou una guerra per a desviar l’atenció pública davant una posible pèrdua de popularitat, o que porte a terme polítiques perjudicials al canvi climàtic, per posar dos exemples. Por cierto, en quant al tema dels matrimonis homosexuals crec que la postura d’Obama no està molt clara.

En fi, que això de posar-li el nom a un carrer d’una persona de la qual no sabem quasi res i la qual té tota la carrera política per davant per a mostrar quines són les seues idees i intencions, em sembla una idea un poc arriscada. Però clar, ser partidari de Barack Obama a la actualitat és políticament correcte i és una cosa a la que coincideixen, alemenys públicament, quasi tots els partits polítics.

Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...SANTIAGO CALATRAVA

Avui és el dia D, i l´hora H...fins aci ha arrivat!

Les raons per a declarar la mort internetil d´aquest "artista total" són moltes i molt variades, però vaig a intentar restringir-les al terreny on ell mateix legitima el seu treball. Calatrava es defineix a si mateix com a arquitecte i escultor...

Molt poca gent possar-ha en dubte les seues qualitats, però jo vaig a plantejar una esmena a la totalitat.

Partint de la base, que Kant va inaugurar allà per l´any 1790, a la seua famosa "Crítica del Juicio", i es va dessenvolupar al llarg del segle XIX de la mà dels teòrics formalistes de l´Art, Hildreband, Von Marees...un objecte és artistic quan assoleix una "autonomia" tal que es dona les regles a si mateix, i esdevé "consistent" al igual que un organisme viu, es a dir, les relacions entre la part i el tot i viceversa, son arbitraires però necessaries, en eixe cas en particular...

Aquest tipus d´art artistic, en la genial definició d´Ortega i Gasset no va cristalitzar fins les primeres dècades del segle XX, de la mà de les avantguardes constructives: neoplasticisme, suprematisme i purisme.

El canvi que es planteja en el terreny de la forma - i no s´equivoqueu, no hi ha ART SENSE FORMA ... el demés són comentaris a peu de pàgina - és tan enorme i de una trascendència tal, que encara avui en dia es mal-enten. No és tampoc estrany, sabent quin estatut gaudeix l´art a una societat malalta de novetats, i menys, coneguent l´esforç titànic que s´ha de fer per a donar llum a una obra que tinga aquestes caracterítiques breument comentades...es infinitament més fàcil de fer i d´assavorir, una obra, on els criteris formals estan bassats en anal.logies orgàniques, invertint més de 150 anys d´esforç formalitzador i tornant a la mimesi, tan si val si literal o analògica.

Açó en quan a fonament epistemològic...ja seria greu no tenir aquestes consideracions en compte, però el temeta és encara més greu.

Aquesta arquitectura desinhibida, fa gala d´imaginació, quan es evident que manca absolutament d´ella en paraules del sempre lùcid Helio Piñón " imaginació poca, sino ja savia com acabava la festa...i sembla que no era bé", fa un ús pervers de la tècnica, quan empra aquesta no per a fer possible solucions, sino per a mitificar el "fetitx tecnològic", quan quadruplica o quintuplica el pressupost, i quan esdevé complice de polítiques que pretenen possar la ciutat al mapa a cop de talonari, sense importar els recursos, materials i espirituals que s´hipotequen...

Per tot açó, i per moltes més coses, muerte ad-eternam, malgrat que en el fons siga un pobre desgraciat que no pot deixar de fer "CALATRAVES"...

house´s ergo sum

MUERTE A...LA TAUTOLOGIA

La Tautologia és, el que en Lògica s´anomena, FALACIA LÒGICA, es a dir; partim de la premissa, realitzem un raonament circular, arrivant a la premissa exposada i presentem aquest fet, com a prova de la seua veracitat...

És en definitiva l´arma que empren els pseudo-científics, profetes, retors i xafarders de tota "ralea", esgrimint-la com a "argument d´autoritat" per a clavar-nos-la doblada...teniu una prova evident al post anterior "Pare Loring"...aixi que cuidadin.

house´s ergo sum

Padre Loring

Be, després del purgandus populus i el sermó del Arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares (ni porter ni familia de la personatge del "Camera café"), "versus the world" no queda més que seguir la senda que lo nostre sinyor ens ha marcat i ficar en orelles de tots els penintents lectors del bloc aquest les sabies paraules del pare Loring, un predicador jesuïta que fa per arribar al poble, com Snarr I el Guerreador.



Recomane que fiqueu en marxa aquest i s'oblideu de mirar la pantalla, que son fotos, al cap d'una estona estareu salvats del infern... o vos veureu llençats de cap a ell per trencar el ordenador a garrotades.





No te desperdici. Wyoming li fa propaganda.




Anti-aborting.




La Sexta a la carga.

MUERTE A… ELS DEPENDENTS DE LES BOTIGUES DE ROBA

Poseu-se en situació. Entres a una botiga de roba, d’aquelles a les que els venedors són uns tocapilotes, que no et deixen respirar tranquil amb allò de “Le puedo ayudar en algo”, “si quiere alguna talla dígamelo y la busco”. I tu dius la famosa frase “no gracias, estoy mirando” o “vale gracias, ya le aviso”. Açò és soportable si t’ho diuen una vegada, però si es posen pesats i no et deixen tranquil comença a entrar-te mala llet i a unflar-se la vena que dóna gust. I dic tot açò perquè sense anar més lluny, estava jo tan tranquil l’altre dia a “La capital del Túria” intentant fer unes compres mentre es feia l’hora d’entrar al cinema, quan vaig experimentar una vegada més aquesta experiència quasi religiosa.

Doncs be, estava jo tan tranquil tirant de VISA quan vaig entrar a una d’aquestes botigues a les que els venedors són uns niñatos i uns hijos de la fiesta que no saben ni doblar la roba quan te la posen a la bossa, i no digam ja aconsellar-te sobre una peça de roba o una determinada combinació, quan vaig escoltar la famosa frase ¿le puedo ayudar en algo? I jo, “no gràcies”, i vaig continuar mirant. Als dos minuts, me va paréixer que algú em tornava a dir la mateixa frase, i vaig pensar, no serà a mi, quan escolte a un altre capullo, amb una quantitat de gomina per metre quadrat que superava la densitat de població de Singapur, necesita alguna talla? I jo, que començava a mosquejar-me, li conteste molt amablement, “ja t’avisaré si necesite algo, gràcies”. Però, com la cosa anava de record, passats altres dos minuts, ix del magatzem el tercer capullín en discordia i me solta allò de ¿le ayudo en algo? I clar, a la tercera ja no me vaig poder resistir i me vaig desfer del tio d’una forma no tan amable com les anteriors. Almenys vaig aconseguir que ningún altre venedor me dirigira la paraula. I el cas és que vaig trobar una coseta que em va agradar, i vaig pensar, ara de ràbia no me la compre. Al final, l'agafe, me la prove i vaig a la caixa a pagar, i allí no hi havia ningú, i ningú se m’acostava, clar després de la última contestació ja tenien clar que jo no volia que me molestaren. Al final, s’apropà l’encarregat de la caixa i es disposà a cobrar-me, allí ja em vaig relaxar, i vaig pensar que tots no eren igual de torpes. Però este pensament durà pocs segons, exactament fins a que va posar la camisa en qüestió tota arrugada i mal doblada a una bossa. En fi, que els mals pensaments eren acertats, si és que ja ho diuen, pensa mal i acertaràs.

Que se n’ha fet dels venedors profesionals amb extensos coneixements d’allò que venen? Als empresaris del mon de la moda baratera, els resulta més rentable contractar a cuatre mascachapes, pagar-los quatre duros i fer-los fora als pocs mesos d’agafar-los per a treballar. Si és que de vegades val la pena pagar un poc més per roba de més qualitat i per un millor servei.


Després d’açò, no me queda més remei que proclamar públicament la muerte de tots els venedors/dependets de botiguetes de roba, que no saben ni lligar-se els cordons de les sabates, i fer una proposta als amos d’aquestes botigues: Ja posats a tindre gent poc competent, almenys contrateu dones guapes.


Desde el lupanar de rica miel.

Ecologisme in re-acction

Bé,m'agradaria parlar sobre un tema una mica espinós ,ja que es veu que tractar de fer anàlisi de segons quins aspectes es castiga amb la mort .
L'aspecte en qüestió és el de aquest tipus d'ecologistes modernetes que campen pel món deixant un rastre de "buen rollo" ,d' "intelectualitat" i de missatge mesiànic per tot arreu.
Bueno,abans que res diré que no hi ha res pitjor que un tonto dedicado en este mundo;en aquest tipus de sectes ,existeix un tant per cent de persones que saben d'allò que parlen i una inmensa majoria amb idees de cartró pedra dedicades a tocar els ous a tots amb el seu discurs (per damunt del mal i del bé) no gaire diferent al que emprava l'esglèsia fa uns 500 anys.

L'idea més pròxima a ecologia ben entesa,seria la dels indis de nord-amèrica, la dels bosquimanos del kalahari o la dels habitants de l'antic japó.Gent envoltada de natura que vivia nutrint-se d'ella amb tota la seva bellessa i tota la seva crueltat i violència(la filosofia dels samurais no distava massa d'açò).Si ara traslladem aquesta idea al urbanita ,l'ecologia queda en gallumbos.Perquè? Donçs perque l'home modern és un ecologista rasca-lloms,"protestante" fiel a su causa que només entén l'ecologia quan li convé.El currículum de ficades de pota del homo ecologistis és de jutjat de guardia:

-Protestar per la creació d'un detector de neutrins,ja que segons ells era radioactiu,quan un detector de neutrins és més inofensiu que una fotocopiadora.

-Protestar contra les investigacions mèdiques amb animals,quan qualsevol investigació (per petita que siga) està supeditada a consells molt estrictes (hi ha multinacionals que tracten amb animals de forma inadequada,però no són científics els que ho fan).

-Per últim els millors :els anti-taurins amigachos dels animals.Uns subnormals de tomo i lomo que no han vist un bou en la seva punyetera vida ;respecte que a molta gent no li agrade la festa taurina i algunes tradicions prou troglodítiques (tirar una cabra del campanar o matar els bous amb escopetes o dardos),de fet si desaparegeren no pasaria res, i que el món taurí (degut a la seva importancia en l'època franquista ) és ranci i anacrònic en alguns aspectes.Però però no se li pot negar una innegable bellessa .Dir que el toreig és un simple assasinat super-cruel, on es maltracta el bou i punt,és ser un anti-natural per dos aspectes:un perque el toreig surt de un dels instints més bàsics que l'home poseeix:enfrontar-se a la mort , i l'altre és que aquest enfrontament és fa fent ús de la naturalessa del bou.

El bou no és un pijo ecologista que la seva meta és demostrar lo guai que és i follar-se a ties bones, la seva natura consisteix en embestir i morir si cal ( morir o no és un aspecte ètic que el bou no contempla ,perque no és humà) sense importar-li les conseqüències.En les deheses els bous s'enfronten a tot el que es mou pel mayorazgo encara que això els coste la vida. El bou surt a l'arena amb l'idea de matar (no dona la volta i se'n torna cap al corralillo).Un cop dintre de la plaça el que es veu és una lluita a mort,on la missió del torero és estar a prop del bou el màxim possible per a que aquest demostre tota la seva força.Que el bou sofreix dolor és innegable ,la natura també proporciona aquestes coses(també està plena de crueltat) ,però el toreig no busca el sadisme,no és la seva finalitat.En el moment en el que aimal mor ,el públic que entén,aplaudeix la mort d'un animal magnífic que ha mort demostrant tota la seva bellessa.Però segurament els antis,perferirien qe el bou morís a un escorxador (on el degollen després d'haver-lo tingut unes hores en posició vertical) que és una mort molt més "digna".A més ,supose que persones com Lorca,Hemingway,Boadella i Arturo Perez Reverte alguna sensibilitat tenen per a demonitzar-los pel fet de ser amants del mon taurí.

Els profetes de l'ecologisme tenen una contínua contradicció metafísica degut a la seva incapacitat de anàlisi front allò amb que es troben i critiquen el maltractament però es nutreixen d'ell,es tiren les mans al cap amb l'energia nuclear ,però la fan servir a cada moment , adoren la natura però van al solarium per pendre el sòl..... i així una llarga llista.

En definitiva pregonar un ideal heretitzant a tot el que no està d'acord(només hi ha que veure el pollo que monten aquestos allà on van) no dista molt del que feia l'inquisició fa uns anys.

Amén

Orden especial

Seguim amb el Joglars, ells ja feien "Latigasos" abans i millor que nosaltres. Ningú inventa l'aigua tíbia, però sí que la patenta.

Grans desapareguts

Be, com el sector Grognard cinematogràfic del bloc (això es incert, deuria de ser blog -de web log-, bloc es polititzar la paraula!! Juas juas juas) no diu res al respecte, seré jo qui diga que malament va la cosa del cine espanyol si el tío Garci se gasta un pastó en fer una pel·lícula commemorativa del 2 de maig i no va ni el cunyat a veure-la al cinema. Mala cosa, menos mal que encara el entrevistaren en CNN+ i algun lloc més -es de suposar quan es fa promoció de pel·lícula.
Pero be, si de Garci no s'en recorden ni els que li donen els xavos per a que faça (entertaintment) les pelis, de la peli, que venia dijous passat com anell al dit, "Buen viaje, excelencia" dels Joglars, no soles no s'en recorden, sino que a més a més no volen recordar.
Ale pues, uno menos señor.

Jiko kansatsu / Observar accidents

En un lloc molt llunyà pergut per les muntanyes del Himàlaia, tot recte cap a Shangri-la i després a la dreta (per que serà?), es celebra una volta al any el concurs internacional de "les tres millors coses de la vida" o "Die drei Gebote".
En aquestos moments son al Gran Sala de Estar-i-no-ser els quatre finalistes, el abat major que els ha de fer la pregunta i més de docents animals de diversa indole que han arrivat fins al Temple Tonpeck be com a premi al guanyador, o be per a veure tan inusual esdeveniment.
El abat fa la pregunta a Mahmut, el primer dels finalistes...
Silenci en la sala, una cabra rumia.
A -Quines son les tres millors coses de la vida?
M -A veure, per Alà. Una: Que no hi han gais al Iran (y no volverán si van). Dues: Pepinos amb urani i uretra. I tres: Lapidar sense preguntar, que cuando hases pop no hay estop.

A- ...MAL! Fora! Tu, Sharon, diges, Quines son les tres millors coses de la vida?
Rebombori en la sala, Mahmut surt en calçotets al fred hivern del Himàlaia, uno menos, no haber ido. Sharon s'axeca i diu en veu alta.
S- Camps de refugiats. La lextalionis. I: Shabra i Shatila.
A- ...Resposta INCORRECTA! Agraim la brevetat, FORA!

El sector de les mones es fica nerviós.
A- Conan, Quines son les tres millors coses de la vida?
C- Aplastar enemigos, verles destrozados y oír el lamento de sus mujeres*. (*Conan soles parla en castellà).
A- Casi, pero MAL! Fora!

La colla de Noe està excitada, pot ser enguany tampoc tinga guanyador el concurs, els gats miren de reüll als gossos i els ratolins... als monos.

A- A veure, misteriós lector de Latigasos, quines son les tres millors coses de la vida?
M- Rajin the people without mercy. Que fer com fan no siga pecat per a mi però per a ells sí. I els dialecs curts de saliva i llarcs de Lugosi-si.
A- Emperatriz. Tenim guanyador.

HOMENATGE A...EL FOLLONERO

Aquest crac, va visitar diumenge el "Valle de los Caídos", i amb el seu to humorístic habitual va dipositar damunt la tomba de Franco, tres flors amb els colors de la bandera republicana...amb dos collons!
Per aquest fet, avui mateix es publica al diari "El periódico", les amenaces que la Falange li ha dedicat al pobre Jordi...però, ja se sap, que els dictadors i els seus "amigachos" són poc amants del sentit de l´humor...són més partidaris d´apallissar, torturar, assasinar i fer desapareixer...als qui tenen el coratge i la decència de fer-los front.

"Dicha permisividad no va a salir gratis a quienes la permitieron y la realizaron, y los falangistas sabremos muy bien dónde y cómo dar la batalla a estos amigos del asesinato y el tiro por la espalda" Falange dixit

En un dia tan assenyalat com avui, VISCA LA REPUBLICA I RE-MUERTE A F. F I TOTS ELS DICTADORS QUE EN EL MÓN HAN SIGUT.
House´s ergo sum

HAPPY BIRTHDAY TO YOU

Hui m’he despertat amb una incertesa, crec que es celebra un aniversari destacat, però no m’en recorde de qué o de qui, jeje. De segur que uns els viuran amb nostalgia i altres amb alegria. Per la meua part sòls tinc que dir una cosa:



RE-MUERTE PER A F.F. y muerte per a tots els seus simpatitzants.


Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...PACHA VALENCIA

No es mereixen res més...

PACHÁ O EL PARADIGMA DEL PERREO

La discoteca de València Pachá, ha anunciat que el proper 5 de desembre farà el sorteig d’una operació de pits, valorada en 4.500 €, entre les xiques que passen pel local. D’aquesta notícia se’n poden extraure diferentes conclusions. D’una manera ràpida me venen a la ment les següents:

- Representa l'oportunitat esperada per a totes les xiques acomplexades, sobre les que vaig escriure el meu primer post a aquest blog, que viuen en una depresió permanent per disposar d’unes mames menudetes. I dic jo, el que és menudet és el tamany del seu cervell. Que aprenguen de Keira Knightley.

- També representa l'oportunitat per a totes les perres cachondes que sòls pensen en tirar-se al primer tio adinerat que passa, amb un cotxe esportiu, pèl engominat, i, plagiant a l’optic més famós de la “contornà”, que compta amb una horrenda risa sardònica; per aumentar el seu tamany mamellar per a poder perrear bon tall.

- Suposa també l’oportunitat per a tots els tios que vulguen “capturar” a alguna d’aquestes fèmines, d’anar a la discoteca en qüestió, pensant que allò va a ser el paradís del perreo.

- Els propietaris de la discoteca van a fer un negoci segur, amb un tema sobre el qual s’hauria d’anar amb molt en compte, i no fomentar la creació de necesitats inútils entre les xiquetes.

- De moment, el Ministre de Sanitat i Consum, Bernat Soria, ha anunciat que van a obrir un expediente a la discoteca i que es va a investigar tot molt be.

La conclusió de tot açò és que allò va a estar infestat de chotos hambrientos, vamos, que farà una olor a piu de la hostia, allò estarà de gom a gom de baba, i que serà el paradigma del perreo.


Desde el lupanar de rica miel, i feu comentaris encara que siga, que esteu molt fluixos cabrons.