Com tots sabem hui toca derbi, al Camp Nou s’enfronten el F. C. Barcelona i el Reial Madrid. Este tipus de partits són dels que fan afició, i no tan sols pel joc dels dos equips, que no tots els anys és tan brillant, sino per tot el que rodeja al partit. En la nostra memòria queden records com la cola de vaca de Romario a Alkorta, la imatge de Raul fent callar al Camp Nou, o el dia en el que retornava Luis Figo i li tiraren des d’un cap de porc, a botelles de JB (lamentable açò últim, que serà objecte d’un post específic, en una altra ocasió).
El partit arriba marcat per la destitució de Bern Schuster. Un tio que, per damunt de les seues qualitats com a entrenador, cau mal. Glorioses les seues rodes de premsa a les que reparteix palos als periodistes (que no dic jo que s’ho mereixquen), als àrbits i al mon futbolístic en general, per a justificar les derrotes i el mal joc del seu equip. La veritat és que s’estava guanyant a pols la destitució i, clar, dos tios tan “inteligents” com el director esportiu blanc Pedja Mijatovic i el president de la entitat merengue, Ramón Calderón, se l’han carregat en un obrir i tancar d’ulls. El que no s’imagina el montenegrí és que com el Reial Madrid no millore, el proper en caure serà ell.
M’havia proposat fer una comparativa entre els dos equips a tot els nivells, però la destitució de l’alemany fa que el tema no siga tan interesant a nivell esportiu, però be, de totes formes, alguna cosa direm al respecte. Comencem pel nivell directiu. La diferència entre la forma de gestionar els dos clubs és més que evident. En la banda del Barça tenim a Joan Laporta, un tio jove (per a ser president) que començà creant unes espectatives tremendes amb les primeres mesures que va posar en pràctica. Tal vegada, les més recordades van ser l’expulsió dels Boixos Nois del Camp Nou i el fet de comptar per a la directiva amb gent jove, professional, amb capacitat de treball i ganes de fer-ho be. I al principi tot molt be, amb el vent a favor tot és molt bonic, però quan les coses empitjoraren, cal recordar les divisions a la junta directiva blaurana, l’escàndol de les escoltes al despatx de Laporta o la actuació lamentable que va dur a terme a l’aeroport del Prat a l’any 2005. Així és que pareix un tio amb coneixement, bones idees, i capacitat per a ser president del Barça, però que quan les coses no van be, perd els papers, les formes i alguna cosa més. A l’altre racó tenim al gran Ramón Calderón, un mafiós que te cagues, que va arribar a la presidència blanca mitjançant l’escàndol del vot per correu. Este tio, per contra, lluny de desmarcar-se dels aficionats més radicals, es val dels mateixos per a aconseguir els seus objectius, com així es demostrà l’altre dia a la Junta Extraordinaria madridista, com be s’encarregà d’informar-nos el tio house’s. En fi, que són dos formes totalment oposades de guiar un club.
En quant a la banqueta, fins a que despatxaren a Schuster no hi havia color. Per una banda l’alemany, un tio agre, sec, amb males formes i que utilitza qualsevol cosa per a justificar les derrotes del seu equip. En quant al joc es refereix, no ha aconseguit que el Madrid desplegue un bon joc ni quan guanyava els partits. Per altra banda, tenim a Josep Guardiola, un tio que ho ha sigut tot com a jugador i que promet una carrera gloriosa com a entrenador. Pareix un tio proper, que no va de sobrat per la vida, amb sentit del humor, i les seues rodes de premsa no tenen res a veure amb les de Bernardo. A més a més, per com veia i entenia el futbol quan estava dins dels terrenys de joc, està clar que domina perfectament tots els àmbits del futbol. És un tio que ha aprés les millors coses dels entrenador que ha tingut. Ha heretat el bon joc de Johan Cruyff i el saber estar dins i fora dels terrenys de joc de Sir Bobby Robson (que està lluitant com un campeón contra el càncer que pateix). Pep ha sabut combinar el joc de toc, de balons als espais, els jugadors que saben ocupar perfectament els camp, amb la serietat i el rigor tàctic. Ha agafat les millors coses de Cruyff i de Frank Ryjkaard. Ja vorem si quan les coses no vagen tan be, conserva la compostura, però de moment, la cosa pinta be.
En referència a les plantilles, podem dir que compta amb jugadors de toc i de qualitat, i el sistema de joc que aplica és el que millor li va a este tipus de jugadors. El Barça disposa de gent amb experiència darrere, no exenta de qualitat, de gent al centre del camp amb molta visió de joc, un toc en curt de moltíssima qualitat i que sap sacrificar la seua forma de jugar en benefici del colectiu, i gent al davant tremendament desequilibrant. Tal vegada, compta amb dos dels jugadors més importants del panorama futbolísitc actual, Lionel Messi i Samuel Eto’o. Per la seua part, el Reial Madrid també disposa de jugadors importants. Està un dels tios amb més gol del futbol internacional, Ruud Van Nistelrooy. També estan Robben, Van Deer Bart, Casillas, Cannavaro o Sergio Ramos. Després tenim a Guti, del qual no vaig a descubrir les virtuds tècniques, però el qual ja no crec que es converteixca en el jugador decisiu que podria haver sigut (per diferents causes, que tampoc vaig a relatar ara). En fi, que el Madrid no és que tinga un mal planter, però el que si que està és un poc descompensat. Açò, juntament amb la plaga de lesions que pateix, i els problemes de comunicació entre Schuster, els jugadors, Mijatovic i el president, han avocat a l’equip a l’actual situació.
Ara, amb el canvi d’entrenador i l’arribada de Huntelaar, les coses poden canviar. De fet, encara queda molta lliga, però esperem que, pel be del futbol, i com va passar a la passada Eurocopa, triomfe el bon futbol.
Per finalitzar este post, sols volia fer un comentari referent als cracks mundials. Cal recordar, que per molt bon futbolista que siga un jugador, al fi i al cap és una persona, (si, forrada de pasta fins als budells), però com a tal persona que és, pot ser un bon tio, un cabró o un fill de puta. De fet, la única cosa que reflexa és que juga be al futbol, però açò no vol dir que a les altres facetes de la vida siga bo. A mi també m’agrada disfrutar del joc de determinats jugadors, però fora del camp, hi han que me cauen millor, pitjor o que directament no puc soportar. Així és que a veure si anem desmitificant als futbolistes!!!
Després de tota esta parrafada, sols espere que esta nit hi haja un bon espectacle i, com sol dir-se, que guanye el millor.
Desde el lupanar de rica miel.
El partit arriba marcat per la destitució de Bern Schuster. Un tio que, per damunt de les seues qualitats com a entrenador, cau mal. Glorioses les seues rodes de premsa a les que reparteix palos als periodistes (que no dic jo que s’ho mereixquen), als àrbits i al mon futbolístic en general, per a justificar les derrotes i el mal joc del seu equip. La veritat és que s’estava guanyant a pols la destitució i, clar, dos tios tan “inteligents” com el director esportiu blanc Pedja Mijatovic i el president de la entitat merengue, Ramón Calderón, se l’han carregat en un obrir i tancar d’ulls. El que no s’imagina el montenegrí és que com el Reial Madrid no millore, el proper en caure serà ell.
M’havia proposat fer una comparativa entre els dos equips a tot els nivells, però la destitució de l’alemany fa que el tema no siga tan interesant a nivell esportiu, però be, de totes formes, alguna cosa direm al respecte. Comencem pel nivell directiu. La diferència entre la forma de gestionar els dos clubs és més que evident. En la banda del Barça tenim a Joan Laporta, un tio jove (per a ser president) que començà creant unes espectatives tremendes amb les primeres mesures que va posar en pràctica. Tal vegada, les més recordades van ser l’expulsió dels Boixos Nois del Camp Nou i el fet de comptar per a la directiva amb gent jove, professional, amb capacitat de treball i ganes de fer-ho be. I al principi tot molt be, amb el vent a favor tot és molt bonic, però quan les coses empitjoraren, cal recordar les divisions a la junta directiva blaurana, l’escàndol de les escoltes al despatx de Laporta o la actuació lamentable que va dur a terme a l’aeroport del Prat a l’any 2005. Així és que pareix un tio amb coneixement, bones idees, i capacitat per a ser president del Barça, però que quan les coses no van be, perd els papers, les formes i alguna cosa més. A l’altre racó tenim al gran Ramón Calderón, un mafiós que te cagues, que va arribar a la presidència blanca mitjançant l’escàndol del vot per correu. Este tio, per contra, lluny de desmarcar-se dels aficionats més radicals, es val dels mateixos per a aconseguir els seus objectius, com així es demostrà l’altre dia a la Junta Extraordinaria madridista, com be s’encarregà d’informar-nos el tio house’s. En fi, que són dos formes totalment oposades de guiar un club.
En quant a la banqueta, fins a que despatxaren a Schuster no hi havia color. Per una banda l’alemany, un tio agre, sec, amb males formes i que utilitza qualsevol cosa per a justificar les derrotes del seu equip. En quant al joc es refereix, no ha aconseguit que el Madrid desplegue un bon joc ni quan guanyava els partits. Per altra banda, tenim a Josep Guardiola, un tio que ho ha sigut tot com a jugador i que promet una carrera gloriosa com a entrenador. Pareix un tio proper, que no va de sobrat per la vida, amb sentit del humor, i les seues rodes de premsa no tenen res a veure amb les de Bernardo. A més a més, per com veia i entenia el futbol quan estava dins dels terrenys de joc, està clar que domina perfectament tots els àmbits del futbol. És un tio que ha aprés les millors coses dels entrenador que ha tingut. Ha heretat el bon joc de Johan Cruyff i el saber estar dins i fora dels terrenys de joc de Sir Bobby Robson (que està lluitant com un campeón contra el càncer que pateix). Pep ha sabut combinar el joc de toc, de balons als espais, els jugadors que saben ocupar perfectament els camp, amb la serietat i el rigor tàctic. Ha agafat les millors coses de Cruyff i de Frank Ryjkaard. Ja vorem si quan les coses no vagen tan be, conserva la compostura, però de moment, la cosa pinta be.
En referència a les plantilles, podem dir que compta amb jugadors de toc i de qualitat, i el sistema de joc que aplica és el que millor li va a este tipus de jugadors. El Barça disposa de gent amb experiència darrere, no exenta de qualitat, de gent al centre del camp amb molta visió de joc, un toc en curt de moltíssima qualitat i que sap sacrificar la seua forma de jugar en benefici del colectiu, i gent al davant tremendament desequilibrant. Tal vegada, compta amb dos dels jugadors més importants del panorama futbolísitc actual, Lionel Messi i Samuel Eto’o. Per la seua part, el Reial Madrid també disposa de jugadors importants. Està un dels tios amb més gol del futbol internacional, Ruud Van Nistelrooy. També estan Robben, Van Deer Bart, Casillas, Cannavaro o Sergio Ramos. Després tenim a Guti, del qual no vaig a descubrir les virtuds tècniques, però el qual ja no crec que es converteixca en el jugador decisiu que podria haver sigut (per diferents causes, que tampoc vaig a relatar ara). En fi, que el Madrid no és que tinga un mal planter, però el que si que està és un poc descompensat. Açò, juntament amb la plaga de lesions que pateix, i els problemes de comunicació entre Schuster, els jugadors, Mijatovic i el president, han avocat a l’equip a l’actual situació.
Ara, amb el canvi d’entrenador i l’arribada de Huntelaar, les coses poden canviar. De fet, encara queda molta lliga, però esperem que, pel be del futbol, i com va passar a la passada Eurocopa, triomfe el bon futbol.
Per finalitzar este post, sols volia fer un comentari referent als cracks mundials. Cal recordar, que per molt bon futbolista que siga un jugador, al fi i al cap és una persona, (si, forrada de pasta fins als budells), però com a tal persona que és, pot ser un bon tio, un cabró o un fill de puta. De fet, la única cosa que reflexa és que juga be al futbol, però açò no vol dir que a les altres facetes de la vida siga bo. A mi també m’agrada disfrutar del joc de determinats jugadors, però fora del camp, hi han que me cauen millor, pitjor o que directament no puc soportar. Així és que a veure si anem desmitificant als futbolistes!!!
Després de tota esta parrafada, sols espere que esta nit hi haja un bon espectacle i, com sol dir-se, que guanye el millor.
Desde el lupanar de rica miel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario