POBRETS ANIMALETS

Tal vegada per que estic llegint un llibre al que es tracten els cavalls amb molta admiració, amor i respecte, m’ha cridat l’atenció una noticia que recull hui el diari “El País”. El tema en qüestio és que al Jutjat de lo Penal número 2 de Toledo comença el procés contra tres persones acusades de cremar a 12 cavalls. La cosa seria de risa, sino és perquè sis dels animalets van morir i els altres sis acabaren amb tot el cos abrasat. Pareix ser que els tres acusats, picaors ells, donaren l’ordre a tres colombians per a que acabaren amb els cavalls de la competència, d’un tal Galan, i així acaparar totes les corregudes de la temporada. El dia de autos, coincidiren a la mateixa correguda Sergio Galan i els germans Domecq, picaors també. Els sicaris colombians, es confundiren i seguiren el camió on anaven els animals dels Domecq en lloc dels de Galan. Total, que s’equivocaren i van cremar els animals de qui no tocava, menuda chapuza. Els animals no van poder intervindre en 60 corregudes a la temporada taurina 2001, amb la conseqüent pèrdua econòmica que va suposar per als seus propietaris. Però el pitjor de tot és el fet d’atacar uns animals indefensos mentre estaven tancats a un camió. Els responsables materials i els que donaren l’ordre de fer-ho es mereixen, a banda d’una sanció econòmica exemplar, estar tancats una temporadeta a veure si es passen les ganes de tornar-ho a fer.

Relacionat amb açò, l’altre dia també va aparéixer una noticia a la prensa, a la que es comentava que un subnormal de la pradera, que portava un gos al maleter del seu cotxe, en veure que el pobre gos va vomitar dins l’automòbil, el va agafar amb una corda al cotxe i el va portar arrastrant fins a que la Guardia Civil el va parar. Imagineu-vos com van quedar les pobres pates del gos. I dic jo, deu ser fotut que un gos tire les papilles al maleter del teu cotxe, i deu donar prou ràbia, però si tens un gos serà per que t’agrada i, per tant, caldria tractar-lo amb més cura, i si decideixes portar-lo al maleter i te vomita allí, doncs t’aguantes, com diria “Gos Cornut”, no haber ido, no tingues un gos i punto, que nigú t’obliga a tindre’l. Però si el tens, sigues responsable i a cuidar-lo te toca, mala sort. I cumplir en tot, cuidar que no orine els cotxes ni les cases, que no deixe mones davant la porta d’una casa, que no lladre a les 5 del matí, etc. Resumint, els pobres animalets no tenen la culpa, al fi i al cap, són animals i no tenen la capacitat de valorar si una cosa està ben feta o no, els culpables del que fan els animals domèstics són els seus propietaris, que en molts casos no respecten a les persones i que no entenen que no a tot el mon li agraden els animals i que encara que t’agraden, no volem viure importunats dia i nit pels animalets.

Desde el lupanar de rica miel.