La UE ha multat a Espanya per irregularitats en les ajudes agrícoles a la Comunitat. La Unió Europea ha confirmat la pèrdua de fons al nostre pais per irregularitats a la justificació de les subvencions rebudes. La normativa comunitaria sobre el sector de frutes i hortalises permet a les organitzacions de productors retirar aliments del mercat amb l’objectiu de contindre caigudes de preus, i dedicar-los a la alimentació animal, sempre que es respeten una serie de requisits medioambientals. A l’any 2003 la Comisió Europea va realitzar una inspecció al nostre pais en relació en la compensació financera concedida per les operacions de retirada de frutes i hortalises. I és ací on començà la investigació que ha donat com a resultat aquesta sanció. Encara que la sanció és a Espanya, les responsables són les Comunitats Autònomes, que són les encarrregades de fixar els límits màxims que han de respectar-se en materia d’alimetació animal. Total, que damunt que s’aprofitem de subvencions, intentem enganyar a qui atorga làjuda en qüestió, si és que estem fets uns lladres. En lloc d’intentar aprofitar les ajudes per a intentar apropar-nos als nivells europeus en desenvolupament i creixement econòmic, ens dediquem a fer tota clase de “jugades fosques” per a intentar arrapar més diners a Europa.
Vos sona tot açò? A mi si, s’en recordeu quan el tio Zaplana (el guardabosques del Oso Yogui) va falsejar els comptes presentats davant la Comisió Europea per a que pensaren que encara erem una de les regions més desafavorides i, per tant, gaudirem de les ajudes per ser Zona Objectiu nº 1 de la UE, quan ja feia mesos que haviem superat les xifres que ens situaven en eixa posició. El resultat de tot açò va ser que la nostra terra va gaudir 6 anys més de l’estauts de Zona Objectiu nº 1, quan no s’ho mereixia, beneficiant-se així d’una gran quantitat d’ajudes. Clar, açò és de puta mare, hem disfrutat de més diners. El problema ve quan s’analitza des del punt de vista ètic aquesta acció, així com també la destinació de les ajudes, la majoria de les quals són les butxaques d’alguns “conocidos” dels que governen.
Per hi ha molts més casos d’aquests. Qui no s’en recorda del famós tema de les ajudes al cultiu de lino, al que pareix ser que estava implicada la que després va ser Comisària de la UE, Loyola de Palacio. El tema és que es rebien les subvencios pel cultiu d’aquesta planta, quan en realitat ni es cultivaven ni res de res, perquè costava més cultivar-lo que l’import de les ajudes.
Un altre cas famós va passar a un pais que és cosí germà nostre en aquestos temes, no podia ser un altre que Italia (i no se si també al postres pais). Allí s’aprofitaren de les ajudes al cultiu d’olives fent arbres de cartró per a simular els arbres de veritat quan els avions passaven per fer les corresponents fotos i comprovar així si es cumplia la normativa, manda huevos. Açò que pareix de risa direu que és la típica picaresca, que per a que reben diners els gabatxos o qualsevol altre pais, ho fem nosaltres, si, si, però açò és una mostra més de la mentalitat gitana mediterranea i de lo lladres que som.
El problema de fons és que l’agricultura mediterranea en general no és rentable, i el pitjor de tot és que no hi ha perspectives de que ho siga si no es realitza una reestructuració del sector. Cosa esta improbable. Per tant, s’hauriem de preguntar, si té sentit que estem mantenint un sector amb diners de tots, si per part dels implicats en el tema no es posa tot de la seua part per a poder subsistir independentment, i si damunt de tot, els diners de les ajudes es destinen a engrosar les butxaques de un quants.
Desde el lupanar de rica miel.
Vos sona tot açò? A mi si, s’en recordeu quan el tio Zaplana (el guardabosques del Oso Yogui) va falsejar els comptes presentats davant la Comisió Europea per a que pensaren que encara erem una de les regions més desafavorides i, per tant, gaudirem de les ajudes per ser Zona Objectiu nº 1 de la UE, quan ja feia mesos que haviem superat les xifres que ens situaven en eixa posició. El resultat de tot açò va ser que la nostra terra va gaudir 6 anys més de l’estauts de Zona Objectiu nº 1, quan no s’ho mereixia, beneficiant-se així d’una gran quantitat d’ajudes. Clar, açò és de puta mare, hem disfrutat de més diners. El problema ve quan s’analitza des del punt de vista ètic aquesta acció, així com també la destinació de les ajudes, la majoria de les quals són les butxaques d’alguns “conocidos” dels que governen.
Per hi ha molts més casos d’aquests. Qui no s’en recorda del famós tema de les ajudes al cultiu de lino, al que pareix ser que estava implicada la que després va ser Comisària de la UE, Loyola de Palacio. El tema és que es rebien les subvencios pel cultiu d’aquesta planta, quan en realitat ni es cultivaven ni res de res, perquè costava més cultivar-lo que l’import de les ajudes.
Un altre cas famós va passar a un pais que és cosí germà nostre en aquestos temes, no podia ser un altre que Italia (i no se si també al postres pais). Allí s’aprofitaren de les ajudes al cultiu d’olives fent arbres de cartró per a simular els arbres de veritat quan els avions passaven per fer les corresponents fotos i comprovar així si es cumplia la normativa, manda huevos. Açò que pareix de risa direu que és la típica picaresca, que per a que reben diners els gabatxos o qualsevol altre pais, ho fem nosaltres, si, si, però açò és una mostra més de la mentalitat gitana mediterranea i de lo lladres que som.
El problema de fons és que l’agricultura mediterranea en general no és rentable, i el pitjor de tot és que no hi ha perspectives de que ho siga si no es realitza una reestructuració del sector. Cosa esta improbable. Per tant, s’hauriem de preguntar, si té sentit que estem mantenint un sector amb diners de tots, si per part dels implicats en el tema no es posa tot de la seua part per a poder subsistir independentment, i si damunt de tot, els diners de les ajudes es destinen a engrosar les butxaques de un quants.
Desde el lupanar de rica miel.
1 comentario:
Y otro ejemplo más, de nuestra hermanos calorros italianos. Las ayudas concedidas por la destrucción de excedentes de producción de frutales en la zona de la Campania. Pues resulta que a los amigos de las familias de Casal del Príncipe (los Casalesi), propietarios de todas las empresas de construcción de la zona, se les ocurrió una idea de puta madre. Hicieron zanjas en las que, en lugar de la fruta, enterraban los desperdicios de las obras, se quedaban la fruta inundando mercados a bajo precio, y después cobraban las ayudas.
No, si después nos extrañará sin nos echan a todos los PIGS de la UE.
PD. La palabra de verificación que me da el sistema para publicar este comentario es NEGRATI. Cuidadín que como se entere la prensa inglesa os censuran por racismo.
Publicar un comentario