FENT NETEJA

Amb motiu d’una reforma que he realitzat a la meua habitació, he trovat amagades a un armari unes quantes pel.lícules en format VHS gravades a la TV durant molts anys. Ja ni m’en recordava que les tenia. La primera intenció en veure-les ha sigut tirar-les al fem, perquè el reproductor de video que tinc està trencat i no pense portar-lo a reparar ni tampoc comprar-ne un de nou, i a la meua habitació ja no m’en caben més. A més a més, la majoria d’elles les tinc també amb format DVD. Però una vegada les he tingut al davant i he decidit netejar la pols que tenien al damunt, m’ha fet llàstima tirar-les. Repasant els títols que tenia al davant, he vist que tenia grans obres mestres, com per exemple La Diligencia (John Ford, 1939), Los siete samuráis (Akira Kurosawa, 1954), El mundo en sus manos (Raoul Walsh, 1952), Topaz (Alfred Hitchcock, 1969), Las hermanas Munekata (Yasujiro Ozu, 1950), El buscavidas (Robert Rossen, 1961), Centauros del desierto (John Ford, 1956), La dolce vita (Federico Fellini, 1960), i així moltes més. Be, no en són tantes, però almenys si són unes quantes. Pel.lícules éstes que m’han fet amar el cinema, la majoria d’elles gravades de programes com el desaparegut per obra i gràcia del govern del senyor ZP “Que grande es el cine”. El programa, dirigit i presentat per José Luis Garci (que ens pot caure millor o pitjor i el cinema del qual ens pot agradar molt o poc), va estar a la 2 de TVE durant 10 anys. Al programa en qüestió es programava una pel.lícula semanalment. Abans de posar-la, es feia la presentació i, en finalitzar, es realitzava un debat i parlaven sobre la mateixa directors, crítics de cinema i amants del sèptim art. Podem discutir si el format del programa era millorable, si ens agradaven més o menys els convidats, però el que està clar es que era el programa referència en qüestió de cinema a la televisió pública. Des de que el van llevar, s’hem quedat un poc òrfes en temes cinematogràfics a la televisió. Si algun iluminat decideix carregar-se el programa, perquè no soporta a Garci (per la seua orientació política o perquè no li agrada el seu careto), almenys podrien substituir-lo per un altre. Però no, el llevaren de la graella, i no s’han dignat a posar en marxa un programa del mateix estil. A més a més, s’han carregat a Antonio Gasset, el mític presentador del programa “Días de cine”. En fi, que s’han cobert de glòria amb aquestes decisions. Molt de recolçar el cinema espanyol i molt de subvencionar-lo, i una de les millors maneres que tenen de promocionar el cinema i la cultura, que no és altra que projectant bones i creant una cultura cinematogràfica, i no la porten a terme. Mira que arriven a ser ignorants i patatereos!!!

Bo, el tema és que m’ha donat llàstima tirar les pel.l.ícules, perquè m’han fet passar estones molt agradables al davant de la televisió, i moltes de elles m’han acompanyat al llarg dels anys. Però be, ja hi ha prou de melancolia i nostalgia, por cierto, muerte a la melancolia i a la nostalgia. Al final, m’he armat de valor i he decidit que demà les tiraré. Ara, el que no me lleva ningú és la sessió de cinema clàssic que me vaig a pegar esta nit.

Desde el lupanar de rica miel.