Bo, açò ho pensava fins a ahir, perquè el que vaig vore a València és vergonyós, uns policies que provocaren als manifestants, xiquets la majoria d’ells (hi havia que vore les cares de por que tenien, donaven llàstima).
Sí, val que els estudiants no havien demanat permís per a manifestar-se, sí, val que estaven a la vía pública, però no és veritat que la policia ha d’intentar pacificar, calmar i reduïr a la gent, respectant el principi de proporcionalitat? És a dir, no val que pel simple fet de protestar es posen a repartir sense mirar pèl.
En els primers moments de la vesprada els estudiants no manifestaren ninguna actitud violenta, de fet, quan els policies els deien que pujaren a la vorera ells pujaven, quan els policies els deien que deixaren un passadís per a que passara la gent, els estudiants deixaven un passadís.
Per contra, els policies –sense neurones- mostraren des del primer moment una actitud xulesca, provocadora, violenta, agressiva i prepotent. Que una mare volia protegir al seu fill, doncs la mare a terra i el fill al furgó policial. Que els estudiants estaven dalt la vorera, doncs venia la policia corrent i emprenia a porraes en ells. No cal reduïr, calmar, tranquilitzar, no home no, primer pega i després pregunta, bo, al menys hagueren preguntat, encara que haguera sigut després. Alli carregà tot el mon, periodistes de Radio Nacional, vianants que anaven tan tranquils passejant, estudiants, pares, mares, xiquets, professors, alumnes, tot el mon, no s’escapà ni el “tato”. De fet jo vaig ser testimoni de com, en un carrer allunyat, on no hi havia perill algun, sis policies, dic 6 policies, estaven pegant-li a un xiquet indefens que la única cosa que feia era fugir, en ningun moment es revelà ni li plantà cara als policies.
Com a exemple d’uns i d’altres posaré un cas que vaig viure en primera persona. Així, després de rebre infinitats d’agressions, un xic va agafar una cadira d’una cafeteria de la plaça de l’Ajuntament amb l’intenció de tirar-li-la als policies, doncs be, quan els altres estudiants el van vore, el van convéncer per a que deixara la cadira a terra i un altre estudiant la va tornar a la cafeteria. Esta és l’actitud que tenien la gran majoria dels manifestants d’ahir.
En canvi, els policies empraen la tàctica d’acorralar als xiquets i, una vegada acorralats, en lloc de reduir-los pacíficament, com és la seua obligació, començaven a colpejar-los amb les porrres i les pilotes de goma, quina vergonya!
I per a rematar-ho, les dclaracions del Cap Superior de la Policia. En primer lloc, tractant als manifestants d’enemics. I després diguent falsetats com la següent: “En todo momento hemos intentado reconducir a los manifestantes ilegales por la vía pacífica”. Com diuen en el meu poble, “mentira i merda”. De fet, va ser la policia la que va provocar els altercats amb la seua actitud xulesca i provocadora i amb l´ús abusiu de la violència,
Sí, ja ho sé, que després hi hagueren llançaments de botelles i contenedors cremats, però açò va ser molt després i ja se sap que quan passen estes coses apareixen els de sempre per a rebentar-ho tot. Però ja vos dic, la provocació va córrer a càrrec de la policia. Bo, la provocació, la intimidació, les patades, les porrades, les pilotaes de goma. En fi, que es van comportar de manera indecent, més propia del blanc i negre, de l'època franquista, que del segle XXI.
Espere que les coses no passen a pitjor, o sí, ja no sé el que vull.
Ací vos deixe unes fotos, no són molt bones, però representen el meu punt de vista a peu de carrer.
Un afegit: Observant a la policia com l’he pogut observar de molt a prop, tinc que dir que són inútils. No saben fer la seua feina, no saben inmovilitzar i controlar a la gent, no saben ni tan sòls utilitzar la porra. En fi, que a la carència de neurones acompanyen una inutilitat tremenda en la seua feina. Estem bons si ens tenen que salvar ells d’algun perill.
Desde el lupanar de rica miel, indignat és dir poc.
