Hi han polítics amb dignitat? Després de vore el que ha passat a Portugal estos dies, la resposta a aquesta pregunta pareix ser afirmativa. Vos pose en antecedents. El Ministre d’Economia i Innovació, Manuel Pinho, ha presentat la dimissió com a conseqüència d'un gest que va fer en el Parlament dirigit a un diputat comunista. El gest en qüestió va ser la simulació d’unes banyes amb les mans dirigit al portaveu dels comunistas lusos, Bernardino Soares, després de que este el recriminara per un problema laboral surgit a les mines de Aljustrel.
El portaveu comunista va sol.litar la dimissió del ministre, qui es va disculpar d’inmediat i justificà la seua reacció per sentir-se ofés per les acusacions rebudes. Hui divendres, el Primer Ministre portugués, José Sócrates, ha acceptat la dimissió de Manuel Pinho.
Bo, el cas és que tal vegada pareix exagerada la decisió de presentar la dimissió per un gest puntual que pot ser fruit d’una discussió acalorada. En demanar disculpes, com també ha fet, pot ser suficient però l’ex-ministre, adonant-se del greu error comés, ha cregut convenient dimitir.
Mirant el que ha passat en el nostre pais veí, podem adonar-se’n que la comparació és odiosa, ací al nostre país passa justament el contrari, tots els malparits de polítics de totes les orientacions polítiques inculpats per delictes diversos, que s’aferren a la cadira recolçats pels seus partits. I no passa res, a les següents eleccions tornen a ser elegits pels votants com si no haguera passat res. Vaja merda de país. O com diria l’amic Sulo Resmes, vivim a “Un país de imbéciles.” Però que tenim que fer, tenim el que ens mereixquem, per gilipolles.
Desde el lupanar de rica miel.
El portaveu comunista va sol.litar la dimissió del ministre, qui es va disculpar d’inmediat i justificà la seua reacció per sentir-se ofés per les acusacions rebudes. Hui divendres, el Primer Ministre portugués, José Sócrates, ha acceptat la dimissió de Manuel Pinho.
Bo, el cas és que tal vegada pareix exagerada la decisió de presentar la dimissió per un gest puntual que pot ser fruit d’una discussió acalorada. En demanar disculpes, com també ha fet, pot ser suficient però l’ex-ministre, adonant-se del greu error comés, ha cregut convenient dimitir.
Mirant el que ha passat en el nostre pais veí, podem adonar-se’n que la comparació és odiosa, ací al nostre país passa justament el contrari, tots els malparits de polítics de totes les orientacions polítiques inculpats per delictes diversos, que s’aferren a la cadira recolçats pels seus partits. I no passa res, a les següents eleccions tornen a ser elegits pels votants com si no haguera passat res. Vaja merda de país. O com diria l’amic Sulo Resmes, vivim a “Un país de imbéciles.” Però que tenim que fer, tenim el que ens mereixquem, per gilipolles.
Desde el lupanar de rica miel.
1 comentario:
Muito obrigado, Lupao
Publicar un comentario