Ací estic, rebentat després d'un viatge de tornada de 27 hores des de Laponia. el viatge ha sigut una passada, un viatge que val la pena. Helsinki no m'ha paregut per a tant, té l'encant de les ciutats nòrdiques, però la resta no s'en passa. El més espectacular és la part nord del país. encara que ja vens de zones gèlides i nevades, és quan arribes a la ciutat de Rovaniemi quan t'en adones d'on estàs realment.
El trajecte en tren que, des de la ciutat de Vaasa i, passant per Seinajoki, Oulu i altres poblets, ens portà fins a Rovaniemi és sencillament espectacular. A mesura que el tren avança, ciutats nevades de major o menor tamany deixen pas a poblets cada vegada més menuts i, finalment, a cases i granjes aillades de la civilització.
Després de molt quilòmetres sense ciutats, arribem finalment a Rovaniemi, la capital de la porvincia finesa de Laponia. I clar, com que a eixes latituds la posta de sol comença al voltant del mig dia, arribes de nit. A pocs quilòmetres de la ciutat es troben el Cercle Polar Àrtic -el Napapiiri (66º 32' 35'')-; l'Aldea de Santa Claus; i, uns boscos on les diferents empreses de safaris organitzen tot tipus d'activitats, des de visites a una granja de huskies, rutes en motos de neu, excursions en trineus tirats per rens, o rutes de senderisme pel "bosque de los zorros".
La ciutat de Rovaniemi té poca història a les seues edificacions, per què els mamons dels nazis, seguint la política de "tierra quemada" s'encarregaren a la seua retirada de cremar tant la ciutat com els boscos dels voltants. Després, als anys 60', s'encarregà a larquitecte i dissenyador més important del país, Alvar Aalto, la reconstrucció del centre de la ciutat.
La ciutat està volcada al turisme, els ingressos dels seus habitants procedeixen en la major part del sector serveis, principalment del turisme i els serveis. A Rovaniemi conflueixen dos rius, el Kemi i el Ounas. Segons ens va dir el nostre guia, al riu Kemi es podia trobar fa uns anys el millor salmó d'Europa.
A Lapland poguerem gaudir d'una ruta nocturna de senderisme per un bosc més enlà de la linea del Napapiiri. Allò és espectacular, caminar per un bosc nevat, en total oscuritat i silenci, i un fred de collons. Al mig del bosc pararem en un refugi a prendren's te i pastes per a entrar en calor.
Al dia següent, anarem a Santa Claus Village, si, a casa de Santa Claus. El tio està allí esperant als turistes per a fer-se una foto. Allí dins està prohibit fer fotos, però clar, com que nosaltres no som finesos i això de respectar les normes no va en nosaltres, doncs ferem unes fotos en flash i tot, que no se diga. Això si, secundats per uns turistes italians, que prompte desenfundaren les seus càmeres, agermanant-nos en la mentalitat gitana mediterranea.
Parlarem amb Santa Claus en castellà i ens ferem la foto de rigos al módico precio de 29 € (allí dins si que no es podien fer fotos). Diuen que Santa parla totes les llengues, peró després del Where are you from? i passar-se a la teua llengua, simplement et saluda, te pregunte el nom i es despedeix, quan tu li parles veus que va perdut.
L'últim dia ferem una ruta pel bosc amb trineus tirats per rens, fent una parada a una granja de huskies, uns 300 hi havien. També donarem una volta en trineus tirats per huskies i després de mostrar-nos la granja i fer-nos el te de rigor per a entrar en calos, tornarem amb els rens. Finalmente ens donaren el carnet de portar rens, així que si algú té un ren per casa i vol que el porte a pegar una volteta tan sòls té que dir-ho, jejeje!
El fred que feia no era normal, quasi s'ens congelen els dits de mans i peus, peró la cosa val la pena, és impresionant, per a repetir.
En quant a la temperatura, la mínima que veierem va ser de -21º C, però imagine que en ple bosdc baixaria algun grau més.
Desde el lupanar de rica miel.
