GOD SAVE THE QUEEN

Aquest matí no he pogut perquè tenia feïna, però no puc resistir més i ho vaig a fer ara. Tranquils, res trascendental, simplement comentar les declaracions que arreplega la periodista Pilar Urbano al seu llibre sobre la Reina Sofia. Algunes d’aquestes perles són les següents:
En referència als homosexuals diu que “Si estas personas quieren vivir juntas, vestirse de novios y casarse, pueden estar en su derecho, o no, según las leyes de su país: pero que a eso no le llamen matrimonio, porque no lo es. (…) Puedo comprender, aceptar y respetar que haya personas con otra tendencia sexual, pero ¿que se sientan orgullosos por ser gays? ¿Que se suban a una carroza y salgan en manifestaciones? Si todos los que no somos gays saliéramos en manifestación… colapsaríamos el tráfico”
Sobre l’abortament i la eutanasia pensa que “En absoluto” (…) “La vida y la muerte no están en nuestras manos”.
Sobre la religió manté que “Se ha de enseñar religión en los colegios, al menos hasta cierta edad. Los niños necesitan una explicación del origen del mundo y de la vida”.
I la última, sobre la violència de gènere afirma que “Ha ocurrido siempre. Ahora se informa más y con todo detalle. En cierto modo, se provoca un contagio, se dan ideas que otros imitan. Los que son propensos tienen un filón en esas noticias”.

Després d’escoltar aquestes reflexions reials, molta gent s’ha sorprés. Però, que es pensaven, que teniem una monarquia d’esquerres, o qué!!! Tal vegada, el que caldria preguntar-se seria si els membres de la Corona tindrien que permanéixer callats o, per contra, seria positiu que es manifestaren al voltant dels temes importants de la societat espanyola.

Si comparem la Nostra Corona amb altres monarquies (léase la del Regne Unit o la de Mónaco), les diferències són més que evidents, però una destaca per damunt de les altres. Està clar que les families reials de Mónaco i d’Anglaterra són un putiferio. I no és que la d’ací no ho siga, pero "Bob es muy discreto y no dice nada", almenys porten el puterio amb més discreció. Tal vegada, aquest siga el motiu pel qual gran part del poble espanyol es mostre partidari de la monarquia, o almenys diga allò de “Yo no soy monárquico, soy "juancarlista” (gran paraula esta).

Una cosa está clara, si la Monarquia espanyola fóra com la anglesa, estaria molt més qüestionada del que ho està a l’actualitat. Tenint en compte açò, que la monarquia és una institución anacrònica a totes llums, que va ser imposada al nostre païs i que les funcions del cap de l’Estat són molt reduïdes, el que caldria dir-li a sa Majestat la Reina d’Espanya seria la famosa frase del seu maridito “porque no te callas”!!! Ara la Casa Reial ha desmentit les declaraciones que arreplega Pilar Urbano al seu llibre. Una cosa està clara, tota aquesta polèmica beneficiarà les vendes del llibre.

Després de tot açò, sols hi ha una manera d’acabar: VISCA LA REPÚBLICA!!!


Desde el lupanar de rica miel.

M.A.M.

Després d’un cap de setmana aïllat de la rutina diaria i de l’actualitat marcada per la crisi econòmica, torne a casa i, disposat a repasar la jornada futbolística, conecte a la TV el gran programa de Canal 9, Minut a Minut, que sense entrar en molts detalls, és una puta merda! El programa en qüestió està presentat per Lluis Motes, el otrora presentador d’informatius de la televisió pública valenciana. Doncs be, la cosa més redona que ha vist el tio, és el cap del “beato camps”, resumint, no té ni pajolera idea d’esports en general i de futbol en particular. Com a col.laboradors, el programa compta amb la inestimable ajuda del periodista esportiu, per dir alguna cosa, Nacho Cotino, el tio menys rigurós i objectiu que ha parit mare. Aquest personatge, és el responsable d’una de les mítiques frases escoltades a la radio. A una tertulia radiofònica, i en referència a que el València Club de Futbol, feia patir en excés als aficionats, el tio no se li va ocurrir la meravellosa frase: “Que el València ens fa patir; pa tir, el que li pegaren a Kennedy”. Ale, ahí queda. Açò és veridic, els meus oïts ho van escoltar, i va ser la causa de que ens faltara poc per a que se n’eixirem de la carretera de la sorpresa i estupefacció que ens va causar. Comentaris d’aquest tipus es poden fer a programes humoristics, però no a programes que, encara que parlen de futbol, pretenen ser seriosos i rugorosos.
L’altra persona que conforma la santísima trinitat de “mam”, i l’únic que es salva un poc de la crema és Fermin Rodríguez, presentador d’esports en Canal 9 de tota la vida i que narra els partits de básquet. El tio, encara que no arriva al nivell d’Andrés Montes, és massa entusiasta, però almenys sap del que parla.
En fi, que es tracta d’un programa horrosós, que s’aprofita de la demanda d’informació futbolera referent a equips valencians no ofertada pels mitjans generalistes, per a donar informació carent completament de rigor i pujar als altars als equips valencians. Total, que basen la seua audiencia en la lloança dels equips de la terra i el desprestigi dels equips rivals com el Barça o el Reial Madrid. Després d’açò, sols em queda declarar la mort virtual d’aquest programa, dels seus presentadors, de la televisió pública valenciana en general, així com de tots aquells polítics que la manipulen.

Desde el lupanar de rica miel.

ESTAN LOCOS ESTOS ARGENTINOS

El que li faltava a la selecció argentina de futbol i al pais en general, tindre com a entrenador a Diego Armando MARADONA. Com a jugador ho ha sigut tot, ha aconseguit diversos títols a Espanya, la lliga, la copa i la supercopa amb el Barça, el Scudetto a Italia amb el Nàpols, la Supercopa italiana i la Copa de la UEFA, així com diferents títols amb el Boca Juniors i la selecció argentina. La seua qualitat com a futbolista és innegable, ha sigut un dels futbolistes amb més tècnica individual i que han arrivat més lluny. Val, tot açò és correcte, però no ho és menys que una vegada va deixar el mon del futbol s’ha dedicat a protagonitzar escàndols. Desde la seua adicció a les drogues, que començaren ja a la seua època de jugador a Italia, els internaments en clíniques de desintoxicació, les barbaritats comeses amb el seu representant i amic Guillermo Cóppola, la seua amistat amb Fidel, etc. Inclús va arrivar a disparar amb un rifle als periodistes que esperaven a la porta de sa casa. Per tot açò, ha passat per diversos litigis judicials.

Per una altra banda, no tots els jugadors de futbol són bons entrenadors, o no tenen perquè ser-ho. Una cosa és jugar be, i un altra molt diferent analitzar be el joc, tindre clares les coses i ser capaç de governar un vestuari. Però, si el pelusa no està ni per a governar-se ell mateix, com va a poder dominar un vestuari! Com a futbolista ho ha sigut tot, i ningú li va a ensenyar com s’ha de controlar la pilota o com s’ha de donar una passada, o xutar a porteria, però per a ser bon entrenador fan falta més coses, com saber portar un vestuari, s’ha de ser pedagògic, s’ha de tindre molta ma esquerra, s’ha de saber disposar l’equip al terreny de joc,s’ha d’estudiar als rivals, etc.

En fi, que mirant tot l’historial de Maradona, sembla més una locura i una decisió populista del president de la federació argentina, que una decisió encertada. I si, a tot açò, afegim que de director esportiu va Bilardo (el de “a los coloraos pisalos), doncs allò pot ser tot un polvorí.

Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...L'OPEP

El passat divendres, mentres gran part dels que fan mal estaven visitant les terres on es feien antigament els espaguiti westerns, l'OPEP, o siga l'organització de països exportadors de petroli va anunciar que a partir del dia 1 de novembre, anava a reduïr la producció de petroli amb la finalita de frenar la caiguda del preu, que des del juliol ha fet que es pase de pagar 145 euros per el barril de petroli tipus brent ( de referencia en europa) a 61 o 62 a que es pagava el dia 26 d'octubre.

Esta decissió que podria pareixer justificada per que en el llarg de 3 messos el petroli ha passat a valer la meitat del que valia, baix el meu punt de vista es un motiu mes que suficient per a declarar la mort internetil d'aquestos països, i ara vos explicare el per que:

1. Supose que tots estarem d'acord quan dic que el jeques dels païssos arabs son els ricaxons mes gran del mon gracies al petroli.
2. Imagine que tots coinciderem que aquestos mateixos personatges, als anys 90 ja guanyaven el que no estaba escrit i eren molt rics gracies també al petroli.
3. Ara anem a pegar un miraeta al passat, si visiteu la següent pàgina: http://www.oilnergy.com/1obrent.htm podreu vore com als anys 90, el preu del barril de petroli brent mitja era de 20 euros, i fins i tot l'any 99 va caure fins a valer 10 euros, i esta gent a ixe preu ja guanyaba molta pasta i era molt rica, imagine el que guanyaran ara que han arribat a vendre el barril a mes de 10 voltes aquest preu.
4. Si ens fixem una mica mes en l'evolució del preu, es pot vore com a principis de l'any 99, el preu del petroli va començar un ascens que el va portar en quasi dos anys a valer 30 euros, i es va quedar estabilitzat mes o menys al voltant d'aquest preu des de finals de l'anys 2000 fins a mitjans de l'an 2003
5. Cap al final de l'any 2003, el preu va experimentar una primera pujada meteorica que el va portar a tocar sostre cap a mitjans de l'any 2006 a un preu d'uns 75 euros el barril.
6. A partir d'açí, i durnat mig any va experimentar una xicoteta baixada fins valer sobre 60 euros a principi de l'any 2007, on va començar un pujada impressionant que va acabar portant al preu de 145 euros el barril que ja coneguem d'aquest Juliol

Bé ara caldria preguntar-se si esta gent ja es forava quan el barril valia 20 euros, per que una vegada valia mes d'anem a posar 60 euros, no tripicaben la producció per a frenar, l'ascens del peru, per que no els ineresava, per supost. Jo crec que una cosa es fer-se ric o molt ric, i una altra cosa es abusar del païssos que depenen de tu, com esta fent esta gent des de l'any 2000, amb la finalitat de construir-se 3 mega circuits de carreres, un mon senser d'illes artificials, i tot el que els dona la gana per que allí, a part de petroli, no tenen de res i seu tenen que construir tot tirant de petrodolars.

Supose que este probema te molt mala solució per que com ells tenen el poder fan el que els dona la gana, i punto, que diria qui tots sabem, pero opine que la resta de païssos algo tindria que fer al respecte, pero per si de cas, ja els matem nosaltres, I PUNTO

Miguel Ángel Moratinos-Eduard Shevardnadze

SENTENCIANT

Açò no es una mort a ninguú, pero ho serà. Aprofitant que el tio Lupin i els seus col.legues han fet una escapaeta, i sabent el nostre historial quan fem escapaetes i l'efecte papallona conseqüent, vaig a fer una siesteta i me despertare a mitat anomenat a cert golfista que com ja vos podeu imaginar li queden dos telediarios.

No es que el tio seve me caiga especialment mal, ni res aixina però el que dic es una evidencia prou clara, dema va a tornar a pasar per el quirofan aixina es que molt be no pinta la seua enfermetat.

Per cert, no penseu mal, que encara que no me caiga mal especialment, això no vol dir que me caiga be, ni de bon tros, a més a més el esport ( per dir-li d'alguna manera) que pràctica no es que siga precissament sant de la meua devoció.

MUERTE A ... 'Blackberry Fountain'

Muerte a este tiparraco per anar de gracioset traduint-se el seu cognom al angles i dient-se Fountain of Blackberry encara que ahir en el ple de les Corts li rectificaren i li digueren 'Blackberry Fountain'.

El tema dona una miqueta de asco i comença a cansar però el tio Paco Fields te que portar un traductor darrere tot el sant dia perque te un nivell d'angles d'anar per casa o menos.

Per aço i per a que ens posem les piles en el tema muertes que per cert crec que Rita i el seus amics no estan encara en esta secció.

Almeria-Emery: de la A a la Y

Amb aquest títol es va presentar ahir a Almeria la biografía d’Unay Emery, el “flamant” entrenador del València. Açò m’ha fet reflexionar un poc al voltant del tema biogràfic, però tranquils que la reflexió no ha durat molt i m’ha permés dormir plàcidament. Gràcies a aquesta meravella de la literatura contemporànea, hem descobert que Emery és net del mític porter del Real Unión de Irún “el pajarito Emery”, que serà molt conegut en sa casa, però el que és a la meua no. Si acudim al diccionari de la Real Academia de la Lengua Española, trobem que el terme biografia significa “Historia de la vida de una persona.” A més a més, les biografies constitueixen un gènere literari. Aleshores, que vol dir això de fer biografies de gent de 37 anys com el cas de Emery, que encara els queda molt per viure i per fer. Si han fet una biografia perquè ha fet un bon paper a l’Almeria, qué passa, que si guanya una lliga amb el València o amb qualsevol altre equip s’haurà de fer una nova, i per cada títol que guanye o cada equip al que estiga, se n’hauria de fer una biografia actualitzada. El resultat d’açò serà que hi haurà persona que dispose de 10 biografies, i total, amb un poc de mala sort, no haurà fet res important que destacar a la seua vida. Però clar, el mon està ple de mitómans, que no poden viure sense els seus idols. Muerte a la mitomania!!!
Me pareix de puta mare (Sollana) que hi haja una serie de persones a les quals els pirre el tio Unai i se mueran por sus huesos. Inclús, si volen escriure sobre ell, allà ells. Però millor seria que si estan tan agraïts a una persona, en lloc d’escriure la seua biografia, que li regalen un bon llibre i que llegeixca, segur que li és més útil a ell, i a la resta de la humanitat també. Que li facen una biografia a Emery, doncs ni fu ni fa, però que li la facen a “niñatos” com a Jorge Lorenzo, sí, el pilot de motos també compta amb una biografia, té delicte. I mira que és gilipollas el tio, eh! Està clar, que tot açò es fa per a guanyar diners, i que cada editorial és lliure de publicar el que vulga, això faltava, però s’haurien de fer mirar perquè publiquen certes coses i d’altres no. Està clar que són empreses privades i, com a tals, el seu objectiu últim és la supervivencia al mercat i, per tant, obtindre beneficis, però a l’objectiu de guanyar diners es pot arrivar de formes molt diferents, i més si tenim en compte el mercat al que es mouen, el de la literatura i la cultura. Certes biografies que es fan a l’albor de l’actualitat, és a dir, aprofitant que un pilot guanya un mundial, que un entrenador està de moda o que un personatge famós està al candelero, són molt poc riguroses, estan mal escrites i, en definitiva, no aporten res al mon de la literatura, sòls pretenen aprofitar el tiró mediàtic de certs personatges. I si fan tot açò, doncs molt be, el problema ve quan se li dona publicitat a aquestes coses, llevant-li, per tant, l’oportunitat a altres que de segur són molt millors.
Baix el meu parèixer, s’haurien de dedicar biografies a persones amb una experiència vital important, que hagen fet coses interessants a la seua vida, i que aquestes hagen repercutit a la vida dels altres, com per exemple escriptors, directors de cinema, actors, personatges històrics o científics del l’alçada de Saramago, José Luis Sampedro, Francisco Ayala, Manuel Aleixandre, o gent per l’estil. Un altre tipus de biografies interessants són les de persones que han tingut una vida molt activa, atractiva, la lectura de les quals pot reportar-nos una estona entretenguda, però la de personatges com Lorenzo o Beyonce, que també té biografia, poc ens aporten. Bo, aquesta última ja voldriem que ens aportara alguna cosa, jeje.

Desde el lupanar de rica miel preparant el viatge a Almeria (no és de conya)

A los que les pirra la radio

de 7 a 7.30 o a 8.00,,,que no ho sé per que jo ho sentit de 7 a 7.30,, a Radio Tele-Taxi (en avant RTTnoV) connecten amb una vident de estes de telefòn 902 i pico, i fan les delicies que aquells, que, bassant-se amb el passat plusquamperfecte, volen saber el futur el futur perfecte. Dial 92.6 Mhz València

Probe-ho mentre esteu de genolls al llit rascant-se els isquiotibials, per dir alguna part.

PD: Fins que no vaig sentir RTTnoV per la radio, no sabía si estaven parlant de una radio, de una tele, o de un taxi.

COMO HEMOS CAMBIADO

Pareix que aquest any va de llevar-se lloses del damunt, almenys en temes esportius. Està sent un any de prou èxits, Nadal número 1, Alberto Contador guanyador del Giro, Carlos Sastre del Tour, la selecció espanyola de futbol campiona d’Europa, les medalles aconseguides als JJ.OO (que, encara que van ser menys que les pronosticades per la inepta prensa esportiva, en van ser unes quantes, sols per darrere de les aconseguides a Barcelona). Bo, però de tot açò, el que vull resaltar és el canvi de mentalitat a alguns esports com el futbol, que es va manifestar al partit de la Eurocopa contra Italia. El partit es desenvolupava com tota la vida, Espanya posava el joc i les ocasions, i els italians, reis del catenaccio, esperaven al darrere per a aprofitar una contra i enviar-nos a casa. Però, amb dos collons, i un joc excel.lent, donarem la volta a la situació i aconseguirem eliminar als italians. I el millor de tot és la sensació que te queda després, tota la vida fotent-nos, i per fi som nosaltres els que els enviem a casa, i com més mal fa, als penalts. Ahí estem, fent mal.

I direu, i tot açò a qué collons ve ara, quan ja quasi ni s’en recordavem. Doncs, perquè estos dies s’està disputant el mundial de futbol sala, i que ha passat allí? Com uns campions, hem eliminat altra vegada a Italia, però aquesta vegada a semifinals, amb un auto-gol dels italians, a l’últim segon de partit i amb polèmica arbitral. Xeeeeeeeeeee! Ale cabrons, com han canviat les tornes! Habituats a que sempre ens passe el contrari, açò és la glòria.

Açò ha sigut resultat de combinar les postres coses bones, la fluidesa i rapidesa de circulació de pilota, i d’allò que sempre ens ha faltat, la competitivitat i la mentalitat guanyadora.

Desde el lupanar de rica miel, hui vaig a celebrar-ho amb un bon plat de pasta italiana.

MUERTE A...LA CONFERENCIA EPISCOPAL

Este grup de senyors, van afirmar ahir a un comunicat, que el naixement de nadons mitjançant tècniques de reproducció assistida i la selecció genètica que permet eliminar malaties con-gènites, suposa una agressió a la dignitat dels nadons "nonats" (es refereixen a òvuls fecundats), i una sistemàtica eliminació que frega certs plantejaments nazis, en paraules de Ratzinger...
La noteta ix, en produir-se el naixement d´un nadò a Andalusia, que gràcies als avanços científics no patirà la mateixa malaltia que el seu germà, i a més a més, la sang del seu cordó umbilical podrà emprar-se per curar una anemia con-gènita que pateix aquest. Com podeu veure és una política d´uns riscs ètics brutals!!!.
Es evident que els avanços científics, sobretot al camp genètic, plantejen dessafiaments ètics, es a dir, que s´han de possar límits, però aquest límits són prou evidents; no clonar essers humans, no dur a terme seleccions genètiques sistemàtiques per a "produïr" essers humans "superiors"...aixó si és filo-nazisme.
Comparar el cas d´aquest xiquet desitjat pels seus pares, amb aquestes aberracions científiques, dient que el xiquet ha sigut concebit per a finalitats instrumentals ( comparant-lo amb una batedora, possem per cas...), és una bogeria indigna d´aquells que diuen defensar la doctrina de Crist, que faria risa per grotesca, sino fos tan terrible...dirien el mateix si es passaren les llargues nits en vela, que aquests pares al igual que tots, passaran cuidant el seu nadó???.
Però clar, estem en les de sempre, per a ells, la vida ha de ser una vall de llàgrimes, perque hem de guanyar-se el cel, es a dir, que aquesta vida "única" que vivim, no és més que una proba per a la veritable que viurem quan hajam mort...Com va dir el meu homónim a un capitol, li compensa més pensar que açó és tot?, i ell va respondre; em consola més pensar que açó no és simplement una proba.

Pamesa

Ja que estem quedant, aprofite per a informar que dema diumengue a mig dia el pamesa juga contra el estudiants a la fonteta, es de suposar que Lester Minador-Frappé i jo anirem, si algú vol apuntar-se que parle en nosaltre abans del diumengue a les 12

Quedant...

ie bonicos, inagure esta nova secció per a que quan tinga'm que quedar en contes de gastar-mos pasta en el móvil, que estem en crissi, quedem en el blog, ja que els amics tenim accés a ell ( el mascle que se pose les piles ja d'una), be el cas es que hui café, a les 3 i mitja baix de casa lupin, el que no puga, que acudisca al cafe. au

MUERTE A...ESPERANZA AGUIRRE

Esta gran presidenta de la Comunitat de Madrid i millor persona, ha manifestat avui mateix arran de la polèmica resolució del jutge Garzón, on es declara competent per a dur endavant les accions relacionades amb l´alçament de foses comunes de víctimes del franquisme que: "Es como si se pide el certificado de defunción de Napoleón"...
Aixó és sensibilitat i el demés són tonteries...o siga que li pica com a d´altres fatxes d´aquest país, que aquelles persones que tenen un pare/mare/avi...afusellat a un judici sumarisim, i enterrat a una "cuneta" d´una carretera puguen tenir la oportunitat de recollir les seues restes i donar-los sepultura...perque segons ells, aixó és re-obrir ferides???, quines ferides es poden re-obrir, quan encara no s´han tancat???, el que passa es que continuen tenint al xip, que aquest pais es seu per dret natural, i que aquest dret els ha sigut usurpat per la democracia, per més que estiguen elegits democràticament!.
Dintre del meu cap, no entra com es possible tanta mala baba, i tant de sentiment inhuma, ells que es declaren obertament cristians i sempre van donan-nos la vara en el temeta..."A Dios rogando y con el mazo dando".
Aixi que els poden donar força pel cul, a este grapat de fillets reaccionaris. House´s ergo sum.

Allons enfants de la Patrie...

Esta setmana s’ha disputat el partit amistós entre França i Tunisia, partit al que suposadament la selecció francesa jugava a casa. Però, en el moment de sonar l’himne francés, els aficionats començaren a xiular a tota castanya. Açò, que pot paréixer extrany, té prou llògica, si pensem que el pais francés està ple d’inmigrants del nord d’Àfrica, així com francesos de segona i tercera generació, que tenen les seues arrels a països del Magreb. I davant d’açò, quina ha sigut la reacció del tio Sarkozy, doncs amenazar amb que si es torna a repetir la mateixa situació, la selecció gala suspendrà el partit. Que passa, que li senta mal que li xiulen a sa casa? Doncs mala sort, haver elegido muerte. No haver colonitzat tots eixos països i ara no tindries tants inmigrants. Que passa, que el pobres inmigrants no poden sentir els colors de la selecció d’on tenen els seus orígens? I si volen xiular la Marsellesa com a protesta contra els mandataris francesos, no estan al seu dret? Pitjor seria que hi hagueren agresions o altres actes de violencia, no? Molt pitjor són les actituds racistes i xenòfobes que es produeixen tots els diumenges als camps de futbol, i no tinc coneixement que Sarkozy haja prohibit jugar a ningun equip gal contra ningú.

Relacionat amb açò tenim el cas de la sanció que ha impossat la UEFA a l’Atlètic de Madrid per determinades actituds xenòfobes que van tindre lloc al partit contra l’Olimpic de Marsella a un partit de la Champions League. Davant la sanció, que podem considerar justa o injusta, han eixit els polítics de tot l’arc parlamentari, esgarrant-se les vestidures i postulant-se a favor del club espanyol. Fins i tot, el President del Govern, ha declarat injusta la sanció, així com altres membres del govern i la oposició. Ara resultarà que els del Frente Atlético són unes bellísimes persones, i tenen una toleràncis digna del mateix Gandhi, no te jode. Jo encara recorde, fa encara no tans anys, com seguidors de l’equip matalaser van assassinar a un aficionat de la Reial Societat. Que passa, que davant la crisi que estem atravessant i tots els problemas econòmics, no hi ha altre problema més important que una sanció a un club de futbol, que recordem, encara que està respaldat per moltíssims aficionats per tota la geografia espanyola, és una entitat privada, amb uns accionistes i un consell d’administració. Si entrem a defendre a un club de futbol davant un organisme futbolístic, haurem de fer el mateix cada vegada que posen una sanció a qualsevol equip, no? Bo, no m’enrecordava que com que l’Atlètic de Madrid és el pupas i és el segon equip de mitja Espanya, i dir que és simpatitzant de este club entra dins de lo políticament correcte, tenim que escoltar declaracions del Ministre d’Industria, Comerç i Turisme, Miguel Sebastián, a les que afirma que: “Quiero que sepan todos los atléticos que yo estoy a muerte con ellos.” I dic jo, este tio és un jilipollas integral, dedicat a fer política, que és per al que te paguen, i deixa tranquil l'esport,

Una última cosa respecte als xiulits contra la selecció francesa. Quan Henry va ser preguntat al voltant de la decisió de suspendre un partit quan no es respete la Marsellesa, es va limitar a dir que ell no és polític. Ja tenim ací un altre jugador que a part de futbolista és subnormal. Polític ja sabem que no és, però dic jo que com a persona, alguna opinió tindrà al respecte, o a lo millor és que jo li demane massa als futbolistes. Però tranquils, que per a parlar del tio Henry, dedicaré en els propers dies una entrada individual, a la que parlaré de la sobrevaloració que es té del mateix.

Desde el lupanar de rica miel.

ME PIRRA LA RADIO

Com que ja feia temps que no dedicava una muerte a…, i ahir house’s se m’avançà amb la de Rouco, hui de ràbia, li va a tocar el torn als programes de la radio que fan pels matins del tipus ANDA YA i coses per l’estil. Quan agafe el cotxe de bon matí, el que menys ganes tinc és d’escoltar les mariconaes que diuen a estos programes. Les preteses bromes, que més que gràcia, a mi em donen mala llet, són horribles. Vaja per davant que jo no sóc un fidel seguidor dels programes radiofònics, però quan per obligació agafe els cotxe per anar a treballar, l'última cosa que viuc escoltar són els putos comentaris que fa el locutor de torn, dedicats a “pumpuneros” i “mascaxapes.” Prefereixc noticies o música, i punto. Les bromes que fan, que supose que seran preparades, no tenen ni puta gràcia. Per tot açò, declare la mort internetil a tots els programes de la radio de esta “calaña”.

Desde el lupanar de rica miel

El Camarote de los Hermanos P.P. AUTO-DEFINITS

" Mañana tengo el coñazo del desfile... en fin, un plan apasionante"

Mariano Desfilaes.

GOMORRA. Viaje al imperio económico y al sueño de dominio de la Camorra

Aquest és el títol del llibre escrit per l’italià Roberto Saviano a l’any 2006, que posa al descobert tot l’entramat del clan dels “Casalesi”, una banda mafiosa que inicialment començà a operar a la provincia italiana de Caserta, al nord de Nàpols, però que ja té repartida tota una red d’interessos per quasi tota la geografia italiana, i també comtpa amb negocis per tot el planeta. Doncs be, després de la publicació d’aquest llibre, el tio Saviano viu amagat, amb escorta i canviant continuament de residència, perquè els Casalesi el tenen amenaçat de mort. Bonic preu el que està pagant l’escriptor italià per haver donat a conéixer al públic en general, els negocis d’aquest clan de la Camorra napolitana. A una entrevista publicada al diari Italia “La “Repubblica”, Roberto Saviano ha confesat que està plantejant-se seriosament abandonar el pais per por a ser assassinat, perquè no pot fer una vida normal i perquè no pot viure coses que per a la resta d’humans són normals, de fet, como diu, no pot ni tindre un a relació de parella. Imagineu com està el tema de la Camorra napolitana, que ha assassinat més persones que el IRA, ETA i les Brigades Rojes junts, i moltes més que la “Cosa Nostra” siciliana.

És una llàstima, amb tantes coses bones que té Italia, que aquell pais visca atormentat per la mafia i la Camorra i, a més a més, estiga governada per un capullo de la envergadura de “Il Cavaliere” i els seus amics, que controlen els mitjans de comunicació i estan posant en pràctica una política xenòfoba i prou facha.

Desde el lupanar de rica miel, continuarem fent viatges al pais transalpí per a gaudir de les coses bones que té, que en són moltes.

PRÉMIEME...QUE NO ME LO MEREZCO

Ahi va una nova secció, dedicada als premiats que no es mereixen certs premis...el primer en caure és Antonio Banderas. No és que tinga res en contra seua, perque em sembla un tio legal amb les coses clares i els peus al terra, però no em sembla mereixedor en absolut de la Medalla a las Bellas Artes, que li ha concedit avui el Rei...que jo recorde la seua trajectoria al cinema no està plena d´obres mestres precissament, alguna pel.lícula que entrete ( La máscara del Zorro...) i coses d´aquestes, possats a premiar hi han molts altres ARTISTES que s´ho mereixen més, aixi que rien de rien

MUERTE A...ROUCO VARELA

Ja ho tenia bé...este senyor, Cardenal i per tant PAPABLE, s´ha despenjat avui fent unes declaracions on afirma que el Laicisme ( jo prefereixo dir-li Laicitat, com a potencial...) és una de les causes del Nazisme i de les netejes varies dutes a terme pels règims comunistes...!
No seré jo qui defense l´extermini d´aquells que lliurement viuen en funció de les seues creences, però em sembla de jutjat de guàrdia aquestes declaracions, perque la comparació no és en absolut innocent. Preten colar la idea que aquelles persones que no tenen cap tipus de simpatia per la religió catòlica en particular i la resta de religions en general, són en el fons una mena d´inhumans que alimenten el monstre de l´aniquilació dels creients...no vaig a perdre ni un minut en argumentar el contrari, perque com deia Goethe "contra lo obvio es muy difícil argumentar", però si li recordaré a En Rouco, el paper NO CRISTIÀ, que juga l´esglèsia durant els quaranta anys de dictadura i com el tio Paco, eixia sota "palio" de les esglèsies amb el beneplàcit de la curia en les seues més altes instàncies, aixi que les lliçons de ÈTICA que se les pose on li capien sota la SOTANA...AMEN

TIKI-TAKA

Xeeeeeeeeeeeee! I jo que pensava que Del Bosque havia llegit el blog i m’havia fet cas, i resulta que es va tindre que lesionar Fernando Torres per a que posara en pràctica el joc dels “jugones.” Al igual que a la Eurocopa, la selecció espanyola va jugar millor amb 5 centrecampistes i un davanter que amb el Típic 4-4-2. La llàstima és que ningun entrenador tinga la valentia suficient per a sentar a la banqueta a un dels dos davanters, i tinga que ser a partir d’una lesió, Villa a la Eurocopa i Torres al partit d’ahir contra Bèlgica, quan dispose l’esquema que millor li funciona a la selecció espanyola. Una de les coses que jo no entenc és perquè si l’estil de joc que millor li va a la nostra selecció és el de tocar i tocar per tot el camp, total llibertat dels jugadors del centre del camp, i la combinació del joc en curt amb el joc en llarg, ningú té els collons suficients per a sentar a la banqueta a un dels dos davanters. Les característiques de Fernando Torres el fan bon jugador per a partits als que hi han espais per a córrer, perquè és un tio molt ràpid i fort. En canvi, contra els equips que es tanquen al darrere, és més que inoperant, perquè li costa moure’s en espais reduïts. En canvi Villa, que “apanya tanto para un roto como para un descosio”, és més útil per a partits atascats, perquè és capaç de jugar tant en curt com en llarg. Si per mi fóra, Torres no jugaria ni al parchis, però com pareix ser que tots els entrenadors l’idolatren, el que podia fer Del Bosque és, per a partits als que hi han espais jugar amb Torres i per als altres jugar amb Villa. D’aquesta manera, podriem jugar amb 5 centrecampistes, altra cosa és antinatural per als jugadors dels que disposem. És similar a la “Teoria de la Ventaja Comparativa” de David Ricardo, la qual en una versió molt simplificda diu que la millor forma d’actuar és especialitzar-se en la producció d’aquells productes en els que cadascú és comparativament millor i intercambiar-los. D’aquesta manera guante jo, guantes tu i eixim guanyant tots. Be, igual m’he tirat un poc de la moto, la teoria de Ricardo es refereix al comerç internacional, però pense que es aplicable al cas. Si tu eres millor que l’altre equip en tots els aspectes del joc (tècnica, qualitat, força, tècnica, tàctica, estratègia, etc.), però resulta que eres molt millor que l’altre equip en unes coses i en altres eres millor que l’altre, però no tant. Aleshores, perquè no jugues aprofitant allò en el que destaques més que ningú? Açò seria la cosa més adecuada. Si resulta que no hi ha, hui per hui, ninguna selecció que li faça ombra a Espanya en qualitat i bon joc, perquè no aprofitar aquesta capacitat de diferenciaciò i basar el joc en el toc, la qualitat, el bon criteri jugant la pilota i la llibertat de moviments; i, s’obstinem en jugar amb estils de joc per als quals, encara que també superem al contrari, no ho fem de manera tan descarada como en el joc de toc? I si damunt de tot, resulta que d’aquesta forma és l’estil de joc més atractiu, el més efectiu i el que fa aficionats, aconseguint que els xiquets s’aficionen a l’esport, perquè no posar-ho en pràctica? És una pregunta que per a mi no té una resposta clara. Serà per por a perdre o per por a sentar a la banqueta a determinats jugdors mediàtics? No ho se.

A més a més, el bon joc no està confrontat amb el rigor tàctic, cosa esta última que s’hauria d’exigir a qualsevol equip d’un cert nivell, i és la base per a poder competir. Està clar que s’ha de trobar l’equilibri entre el joc de toc i el joc directe en ocasions. En determinats moments, és útil una falta, una colçada, un insult al contrari, jugar be no significa ser un mariquita que es passe el partit fent coles de vaca, ruletes i foques. significa fer el més adequat en cada moment del partit, s’ha de saber llegir el ritme de partit, cada situació requereix una actuació diferent. El problema per a mi, és que la majoria del entrenadors que busquen l’equilibri entre bon joc i joc eficaç, el busquen per la part de baix, és a dir, pecant de pilotades en lloc de pecar de bon joc. De moment, Emery no m’està desagradant en este aspecte, s’ha atrevit a jugar amb dos centrecampistes ofensius a Mestalla. Açò ja és tota una declaració d’intencions, esperarem esdeveniments.


Desde el lupanar de rica miel defensant el bon joc per damunt de tot.

JOGO BONITO

Se que a molts de vosaltres vos agrada el jogo bonito del Ajax de Cruff ,del Brasil (mes be d' algun brasil), d'alguna epoca daurada del Milan o el Barça dels 90.
Com a tot espectador el que busca es espectacle i al mon del futbol qualsevol que mire un partit vol veure un bon partit al igual que el que va al cine o al teatre, però la gent opina i no TE NI PUTA IDEA perque mai s'han parat a analitzar un partit, la gent mira però no examina o es para a vore els detalls que hi han, sols volen vore gols i criticar.FALTA CULTURA AL MON DEL FUTBOL per a poder entendre-lo.
Per a fer un bon joc tens que tindre als jugadors amb qualitat, un tecnic que els sapia colocar al camp i els faça treballar, una bona armonia de grup, una directiva que deixe treballar quant les coses no funcionen, un bon equip medic i una plantilla amb fam de victoria. Encara que sense un bon director esportiu poquetes coses d'estes es cumplixen.
Jo voldria anar mes enllà, aquestos dies que el temps no apreta i me deixa fer coses, he estat mirant videos de el Lobo Zagallo, Cesar Luis Menotti, Sacchi ... i tots als seus equips han tret rendiment encara que alguns no tenien unes superestrelles.
Voldria defendre el futbol treballat amb jugadors amb fam de titols, no exents de qualitat i als entrenadors que fam d'alguns equips uns murs on es quasi imposible vatir-los.
Son els exemples de Ranieri en la seva 1ª etapa al Valencia,va construir un equip de unes deixalles del romantic Vald-ano, Cuper que encara que no va guanyar res ens porta a dos finals que ja vorem si algun dia se repetix, que dir del HONORIS CAUSA DON RAFAEL, la selecció de Clemente encara que siga impopular,el Sevilla de Caparros, el sabio de hortaleza alla on ha anat a deixat coses(al casino tambe jejeje)...

A mi m'agrada vore bon futbol però tambe hi ha que apreciar una passada en llarg de Pellegrino al cap de Carew,aquest la pentina i sanchez remata, aço es futbol directe o tambe anomenat ataque-rechaze, per a fer estes jugades tambe deuen ser treballades per sino no solen eixir.
El futbol en un "ataque canalizado" es mes bonic però no mes efectiu sino tens a la gent adecuada aixi que encara que al mon del futbol base es treballe un futbol canatizat (no sempre clar) les respostes quant aquestos jugadors arriben al futbol aficionat o profesional no sempre es el que durant molt anys s'ha treballat.

Busquem l'equilibri entre el futbol canalizat i "ataque-rechaze" aixi els jugadors deuriem saber jugar de totes les formes i tambe els entrenadors deurien tractar de no ser tant arrogants i cambiar els sistemes en funcions dels jugadors que disposa o del resultat del partit o del temps (cosa que molts pocs sabem fer,pero aço serà un altre tema).

"El fútbol es un juego que enfrenta a once contra once y en el que siempre gana Alemania".Gary Lineker.

ESPANYA-ESTONIA

Típic partit el del dissabte entre una selecció molt superior a l’altra: Espanya-Estonia. Els estons posen l’autobus i defenen amb tot l’equip. D’aquesta manera no deixen espais, fan marcatges individuals i encoratjats per la seua afició donen el 120%, impossibilitant així el joc fluid de la nostra selecció. Si alguna cosa hem aprés de la passada Eurocopa, és que per a poder eludir una férrea defensa, és millor comptar amb gent de toc al centre del camp, els anomenats “jugones”, que comptar amb quaranta davanters. En canvi, l’actual seleccionador, Vicente del Bosque, aposta per jugar amb dos extrems apegats a la cal i dos davanters, canviant d’aquesta manera l’estil de joc que tan bons resultats ens ha donat. Encara que el dissabte, els suposats extrems van ser Iniesta i Cazorla, que de jugadors de banda tenen ben poc, del Bosque els va fer jugar apegats a la banda, sense donar-los llibertat per a apropar-se als “Xavis” i contribuir així a la creació del joc de l’equip. D’aquesta manera, a Espanya li passa el mateix que tota la vida, deixa la creació an mans d’un o dos futbolistas, la qual cosa és molt cómoda per al rival, que amb fer un marcatge individual als jugadors creatius, aconseguiex obstaculitzar el joc fluid de la selecció. En canvi, si com passà a la Eurocopa poses a 4 tios de toc al centre del camp, amb total llibertat de moviments, a l’equip contrari li és més complicat realitzar 4 marcatges individuals, o 5, si en lloc de dos davanters, jugues amb un. Com es va comprovar a la passada Eurocopa, quin equip pot marcar a 5 tios com Xabi, Iniesta, Silva, Cesc i Senna, tocant en curt, fent parets, triangulant i movent-se per tota la parcela central del camp? El bon joc ix a relluir quan es junten els bons jugadors. Ací es veu la importància del joc en curt, per al que no valen jugadors de l’estil de Xabi Alonso.

Vicente del Bosque ha tornat al vell sistema 4-4-2 amb un centrocampista defensiu, un ofensiu, dos extrems i dos puntes (la defensa la deixarem per a un altre dia). Que conste que el tio del Bosque no me cau mal, és complicat criticar a un entrenador que té al seu palmarés dues Champions. A més a més, quan estava al Reial Madrid, va fer gala de flexibilitat tàctica, jugant amb sistemas diferents i donant cabuda a l’equip a tots els “Zidanes.” La meua pregunta és perquè ara no fa el mateix i s’adapta alque té?. Per a mi, els “Capels” i companyia sobren a la selecció. A mi la proposta d’entrada de Del Bosque no m’agrada. Quina serà la propera decisió, convocar a Joaquín, esperem que no, i que rectifique.

Amb el 4-4-2 podrem guanyar, clar que si. Inclús com l’altre dia amb certa solvencia. Però el joc no serà fluid, que en realitat és el que fa afició, agrada a la gent, i és la millor forma per a guanyar els partits. El problema vindrà quan davant tingues un equip de major envergadura que Estonia. Alesmores, un equip ordenat i amb major qualitat dalt, arrivarà una vegada i te la pegarà, i com sempre, “pa ca casa.” La propera setmana més.


Des el lupanar de rica miel segur de que contra Bélgica guanyarem sobrats, farem un joc de la òstia, i quedaré com el cul.

CAOS LOCAL QUE ME IX...

Pareix ser que esta nit ha plogut prou al poble. I que han fet? Han tallat el barranc i el tunel a la circulació, això me pareix correcte. Aleshores, tenint en compte l’aigua caiguda, que imposibilitava eixir cap a Algemesí, sòls ens quedava eixir creuant els dos passos a nivell de la població. Total, ahí me plante jo a les 7.30 del matí, bo, jo i 300 cotxes més, clar. Resulta que hi havien dos trens parats i les barreres han estat més de 30 minuts baixades. Imagineu-se el caos viscut, la fila de cotxes arribava quasi fins a la plaça, i clar, per allí no ha aparegut ni la policia ni la guardia civil. Al final ha arrivat la benemérita i veient com estava el plan m’he decidit jugar-me-la per l’únic punt que quedava per probar, l’institut. I així és com travesant camps, he pogut eixir del poble per a poder arrivar a la feïna 30 minuts tard. Que tampoc és que siga massa problema, un altres dia es recuperen els minuts de retard i ja està, però la mala òstia de bon de mati ja no me la lleva ningú.

I açò m’ha donat que pensar. En cas de que es tinguera que evacuar el poble per alguna causa, esperem que no passe, que fariem? 50.000 cotxes cap a la moncarra i cap a l’institut? Seria un “putiferio de molt de cuidao.” Supose que la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Emergencias de la Conselleria de Governació, juntament amb l’Ajuntament del poble, haurà elaborat el oportú Pla d’Emergencies, en el cual hi haurà una millor forma d’abandonar el poble en cas de risc, o no. El que tinc clar és que si passa algo, jo me la ventilaré sòl.

Desde el lupanar de rica miel, en una mala òstia de tres parells de nasos.

SENSE COMENTARIS

Aquí no hay ley de partidos que valga, no? Vergonzoso que alguien pueda decir impunemente que se vio "forzado" a condenar un regimen totalitario y fascista que trajo muertes y sufrimientos. - Manuel -

auto-DEFINITS

Una inmobiliaria ofereix un apartament per a qui compre un pis de 780.000 €

Que la construcció va malament és una cosa notòria. Ara ja no es venen pisos al ritme d’abans, amb la davallada de preus que de moment no es nota massa. El que si es pot trobar és algun “chollo” amb molt bon ull i sondejant molt be el mercat. A la fira inmobiliaria que està celebrant-se a Malaga aquestos dies hi ha una inmobiliaria que ofereix un dos per un. Ara, jutjeu vosaltres si és una ganga o no. Per aconseguir una vivenda “gratis” s’han d’invertir 780.000 € + IVA en la compra d’un altra, quasi res. Ara si, la casa en qüestió té unes qualitats de luxe, això faltava.

Per una altra banda, el President de l’Associació de Promotros i Constructors d’Espanya, ha fet unes declaracions a les que es cobréix de glòria. El tio ha dit en referència al preu de la vivenda que “abans de baixar el preu dels seus pisos prefereix regalar els pisos a la banca”. Valent mal parit, ell segur que no té problemEs per arribar a final de mes.

Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...L´ACADÈMIA SUECA DELS NOBELS

Un any més es torna a repetir el ritual...arriva l´hora de premiar a algún escriptor amb el Nobel de Literatura, i com es costum, Mario Vargas LLosa està a totes les quinieles...i com es costum no rep el premi.
Aquest any el premi l´ha rebut un gabatxo anomenat Jean Marie Le-Clézio, segons informa Lupin des d´Estocolm. Jo no tinc ni idea de qui és aquest tio, i supose que serà un bon escriptor, malgrat que en aquestos temps que et dónen un premi, crec que és més un simptoma per a preocupar-se que una alegria!, ara el que em sembla de jutjat de guàrdia és que Vargas LLosa, encara no haja tingut l´honor de rebre´l...pocs com ell són la imatge vivent de l´ofici d´escriure, pocs tenen un prossa ta acurada i tan ben definida la subtil frontera entre ART i VIDA ( açó per als amants del realisme ), pocs esdevenen un referent intel.lectual en la millor tradició de Voltaire, pocs tenen eixa capacitat per a explicar-se amb una claredat meridiana quan parlen de qualsevol tema...
En fi que aquest grandissim escriptor i millor persona ( i en aquest cas no es ironia ), no el tinga és un demèrit per a l´acadèmia sueca, i fa pensar que aquest premis, també han caigut en l´amiguisme i els prejudicis, i que a segons qui se´l jutja per questions extraliteraries, filies polítiques i imbecilitats semblants...però clar aquest home no sol tenir massa bona premsa entre els PROGRES de boqueta i conservadors de cor i em sembla que la penitencia per fer i dir el que pensa, li està passnt factura en este temeta...aixi que per mi els poden donar força pel CUL. HOUSE´S ERGO SUM

NOBEL DE LITERATURA

A les 13.00 de hui es donarà a conéixer el Premi Nobel de Literatura 2008. Els favorits són: Mario VArgas LLosa (como no), l'israelí Amos Oz, l'italià Claudio Magris i el nord-americà Philip Roth. Opine que no estaria mal que l'il donen a Philip Roth, perquè últimament he llegit prou coses interessants d'ell. Però, per altra banda, ja estaria be que Vargas LLosa fora el guanyador, perquè indubtablement el té més que merescut. Ale, podeu fer la porra.

Espere que açò valga per a picar a house's, i que dedique una de les seues "Muertes a.." a l'Acadèmia sueca per no haver concedit el premi encara a Vargas LLosa.

Desde el lupanar de rica miel.

INGRID BETANCOURT

A veure que en penseu vosaltres de Ingrid Betancourt. Me pareix horrible el que li ha passat, estar segrestada quasi set anys no deu ser molt agradable. Que li volen donar el premi Príncep d’Asturies a la Concordia, doncs be, que facen el que vulguen, però pel fet de que haja patit un segrest penós i haja estat a punt de morir, no vol dir que ens tinga que caure a tots de puta mare, tingam que viure amb una llàstima perpètua per ella i ens haja de pareixer una bonisima persona. A mi, personalment, me cau com el cul. Ale, ja ho he dit, ja estic tranquil.

Desde el lupanar de rica miel, sabedor de que el personal desitjarà la meua la crucifixió, però me té prou igual.

TOT PER LA VENA

El COI ha anunciat que va a repetir els 4.500 anàlisis antidoping que va fer durant els JJ.OO. de Pekín. L’agència antidoptge francesa va fer públic l’altre dia els positius dels corredors Leonardo Piepoli i Stefan Schumacher, per consum de la substància coneguda com "CERA", o "EPO de tercera generació." Aquesta substància no era detectable amb els mètodes que hi havien fins al moment, però, els gabachos que en açò son més llests que ningú han trobat n nou mètode que es capaç de detectar la CERA aquesta. Resulta que el EPO de tercera generació és més difícil de detectar perquè amb dos “xutes” al mes hi ha proa, i es paguen fins a 1.000 € per dosi (caldria investigar el negoci que hi ha darrere d’aquestes substàncies, a veure si els programes de reporteros de les diferents cadenes fan una investigació de veritat, que ja estem farts de que investiguen sobre les pobres putes del parque del Retiro).
El COI ha enviat tots els análisis fets durants els Jocs Olímpics a Suïssa per a repetir-los ara amb el mètode francés. En total seran unes 4.500 mostres. I que faran després, canviar de amo 3.000 medalles, serà un putiferio de la òstia. Esperarem esdeveniments.

Desde el lupanar de rica miel, esperant que caiga el mite de Usain Bolt.

COSITAS VARIAS

Que vos pareix la noticia de que la empresa catalana “El Punt del Peix” ha acomiadat a una treballadora perquè no podia acudir al treball perquè està a l’hospital en coma, si, si, en coma, al.legant l’article 54 de l’Estatut dels Treballadors. L’article en qüestió diu que el contracte de treball podrà extinguirse per decisió de l’empresari mitjançant l’acomiadament basat en un incompliment greu i culpable del treballador. I com a incompliments contractuals cita les faltes repetides i injustificades d’assistència. I dic jo, estar en coma, no és prou justificació? Ara l’empresari se n’ha tornat enrerre i ha deixat sense efecte l’acomiadament. Vorem que pensa de tot açò la treballadora en qüetió quan es desperte, si és que es desperta.

Desunió a la UE. Quan el vent bufa a favor, la UE avança unica cap endavant, però quan s’apropen vents de tempesta, s’evidencia la falta de cohesió entre els membres de la Unió Europea. Així, davant la crisi financera internacional, països com Irlanda o Alemanya han decidit aquesta setmana garantir, en una decisió unilateral, la totalitat dels depòsits bancaris dels seus respectius països. Açò, que pot paréixer una cosa del mon de les finances internacionals i que a nosaltres no ens afecta, té una influència més gran del que pareix a primera vista. De fet, al nostre “meravellós” poble, m’han consultat que qué me pareix la idea de traslladar els seus estalvis a entitats alemanyes, ja que allí me garanteixen el 100 % dels meus fons i ací sols m’en garanteixen 20.000 €. Te cagues, com si jo fora un consultori matrimonial. És a dir, que la mesura presa al país germànic ha fet que la gent amb pasta se planteje traslladar la seua pasta allí. I el mateix ha passat a Inglaterra en Irlanda. Per tant, podem adonar-se’n deltius de mesura que representa aquestes mesures unilaterals, suposen un intent d’afavorir als bancs d’aquestos països en detriment dels dels altres països. Total, un intent de robar clients als bancs de països veïns.

El tio Solbes. I que ha fet el tan injustament criticat Ministre d’Economia al respecte? Doncs doblar la quantitat que ha decidit garantir el ECOFIN per a tots els països de la UE. Mentre que el Consell Europeu ha aprovat garantir 50.000 € per persona i entitat bancària, al nostre pais se’n garanteixen 100.000 €. I açò és posible perquè a Espanya tenim tres Fons de Garantia de Depòsits (un per als Bancs cmercials, un per a les Caixes i un altre per a les Cooperatives de Crèdit), que anualment doten les entitats financeres, que pot soportar la fallida d’algun banc. Amb aquesta mesura del tio Solbes s’han acallat les veus que eren partidaries de traslladar els estalvis a altres països, perquè al nostree pais més del 80% dels depòsits bancaris són inferiors als 100.000 € garantits. Ara, no pensem que si es produeix un megacrack global van a haver diners per a tots. Però, “de moment”, els bancs espanyols presenten uns balanços sòlids, molt més que a la resta de països d’Europa i els USA. Vorem el “de moment” quan dura.

Per acabar, una coseta, “Els diners es mouen per dos factors, un que els fa pujar molt, l’ambició, i un altre que els fa caure en picat, la por.” Ací entra en joc la labor dels polítics i governants de tranquilitzar al personal, però sense negar la realitat.


Desde el lupanar de rica miel.

HOMENATGE A...EL RESPONSABLE DE CASTING DE LA SEXTA

No se si serà directament Emilio Aragón l’encarregat de fer el casting per als seus programes o serà una altra la persona encarregada, però el que està clar és que té ull el molt cabró. A tots els rankings de les millors presentadores de TV (en quan al físic es refereix clar està) apareixerien 3 o 4 de les que treballen a La Sexta. Res que veure amb Canal 9. És el que dic jo, com no saps com te van a eixir les presentadores, almenys que estiguen bones, si després com és el cas de La Sexta a més a més són bones fent la seua feïna millor, peró si no almenys la vista s’alegra. Ale, ahí vos deixe un ranking de les meus presentadores favorites. Com veureu n’he posat 9, la que fa 10 vos la deixe per a que poseu la que més vos agrade. Tranquils, també pose alguna que altra foto.

Ruth Jiménez.

Erika Sanz.

Kira Miró.

Sara Carbonero.

Eva González.

Helena Resano.

Mar Saura.

Vanessa Romero.

Cristina Saavedra.

Desde el lupanar de rica miel, recuperant la secció top 10.

auto-DEFINITS

Je cabrons, posseu-se les piles que açó està molt mort...menys tele i més muerte.
Ala...anem a per feina...ahi van unes declaracions de John Mcain, candidat republicà ( però no d´aquella per la que brindem a les noces, per a maldepanxa d´alguns ), al segon debat que va tenir lloc ahir entre ell i Obama.

"Se trata del Senador más liberal de los últimos años. Yo en cambio, tengo un claro historial de bipartidismo"

Tot un exercici d´streptease intel.lectual.

TODO POR LA PASTA

La Guardia Civil li ha recomanat a l’Ajuntament de Xest que no deixe entrar als moteros dins del poble durant la celebració del Gran Premi de Motociclisme, ja que segons la Guardia Civil si es permet l’accés de les motos al casc urbà, els carrers seran utilitzats per a fer “caballitos” i carreres. I no és que ho diga sols la Guardia Civil, la veritat és que hi han suficients probes a tots els anys que es ve celebrant el Gran Premi. De fet, l’any 2007 va morir un menor arrosegat per una moto.
I que diu l’Ajuntament de Xest? Que els dóna igual i que van a deixar entrar a les motos al poble, simplement fan la recomanació als moteros de que respecten la llei. Com si anaren a fer molt de cas! Davant d’açò, hauriem de plantejar-nos si tot val per diners. Pareix ser que per a l’Ajuntament de Xest sí, els compensa convertir el poble en el salvatge oest durant tres dies a canvi del ingresos que reben dels visitants. No els importa que s’incomplisquen les normes i que es causen seriosos problemes de seguretat ciutadana.
Ja que allò pareix el salvatge oest, almenys podia aparéixer per allí el tio Clint Eastwood, i com a “Sin Perdón” no deixar estaca en paret, tant entre els moteros com entre els membres de l’equip de govern de la localitat.

“Así es, he matado a mujeres y niños,
he disparado sobre cualquier cosa que tuviera vida y se moviera…
Y hoy he venido a matarle a usted”

Després d’açò Gene Hackman encara està acollonat

Desde el lupanar de rica miel contra els gremis en general i contra els moteros en particular, i també conta l’equip de govern de Xest.

LA TORRE DE BABEL

Recuperant la secció inauguradda per house’s i dedicada a Custo Dalmau, vaig a continuar però, en aquest cas, fent-me resò d’un comentari d’una persona anònima a la qual no teniu el plaer de conéixer (per sort per a vosaltres):

“Jo no parle llengües imperialistes (en referència al castellà i a l’anglés), sols parle català, i allà on vaig no tinc problemes.”

Home clar, a Singapur parlen un català de la hòstia, crec que parlen el dialecte nord-occidental, concretament el parlar ribagorçà.

Desde el lupanar de rica miel, observant com cau la torre de babel.

VISCA EL POBLE I LA MARE QUE L'HA PARIT

Després de permanéixer una llarga temporada a l’exili, m’he retrovat amb coses de les quals ja quasi ni m’en recordava. Algunes bones i d’altres roïns. Com que l’objectiu d’aquest blog no és un altre que el perreo i criticar a tot el que es meneja, vaig a parlar d’una de les coses que té el viure a “Benifayork City”, el merder polític. Una d’aquestes coses és el Butlletí d’Informació Municipal (BIM), un pamflet que elabora el partit de torn que governa per, amb diners de tots, dir lo bons que són i lo be que ho fan al capdavant de l’Ajuntament. Doncs si, l’altre dia vaig perdre 5 minuts de la meua vida fullejant aquesta porqueria amb format de periòdic. Res de l’altre mon, el número d’octubre es dedica a fer un repàs per les festes i els events que s’han organitzat al poble aquest estiu i a alguna iniciaiva que vol posar en marxa l’equip de govern. Tot açò és pura morralla, però la cosa encara podia ser pitjor, com es demostra a la secció reservada per als grups polítics municipals, a la que els tres partits amb representació al consistori, es dediquen a donar-se “punyalaes traperes” els uns als altres.
Per a començar tenim al PP, que en lloc de parlar d’iniciatives interessants, es dedica a fer campanya contra el govern central posant l’èmfasi a la crisis econòmica, davant la qual ells diuen que van a fer front “amb la responsabilitat política i social que caracteritza a un partit que mai ha avocat al nostre país a cap inestabilitat econòmica.” Ahí es na! Qui haja escrit açò es mereix un 10 en Economia i en decència política. Pareix que no han sentit parlar de cicles econòmics i de la globalització. Jo pensava que el BIM es dedicaria a parlar de temes locals, però no, com que on poden fer sang és al tema de la crisi econòmica, doncs toma ració de crisis! I, parlant de qüestions locals, algú sap on està la pista de tenis coberta única a la Comunitat Valenciana que anava a estar en funcionament per a setembre? Deu ser com el cotxe fantástico, un hombre que no existe en un mundo lleno de peligros!
Passem al PSOE. A la seua columna sols parlen del lamentable estat al que es troben les arques municipals i a la mala gestió econòmica de l’actual equip de govern. Correcte, però s’han de fer dos matisacions. En primer lloc, l’endeutament és un mal endèmic de l’Ajuntament del poble, que no s’ha generat exclusivament baix el mandat del PP, i recordem que no fa molts anys va manar el PSOE. A més a més, acusen els responsables municipals d’haver aumentat els impostos, ací tenen més rao que un sant. Però, si vols criticar açò, tens que lligar l’increment del preus públics amb els serveis que ofereix l’Ajuntament i no fer crítiques sense arguments sòlids.
Per últim, i com que ací hi ha per a tots, li toca el torn al BLOC. Per la seua columna, pareix que visquen a la nostalgia de quan ells ostentaren l’Alcaldia. No seré jo qui diga que més d’una cosa interessant van fer, però aquells temps ja han passat i ara són “malos tiempos para la lírica”, i si han tingut una merescuda davallada dels vots, per alguna cosa serà, no? Els deixarem en la encrucijada que suposa el considerar-se un partit nacionalista i d’esquerres. Comorrr? Això és posible? A banda d’açò, sols critiquen temes tan banals i que a mi me la porten prou fluixa, con les processons i la gala de l’esport. Qué passa? Que no hi han problemes de veritat al poble? Jo almenys si que en veig! O, és que tenen un pacte tàcit amb el PP de no agressió, pel qual es dediquen tan sols a parlar de temes banals!!!
Després d’açò, si no me veieu en una temporada, serà que els tres grups s’han posat d’acord per primera vegada a la historia, i han contractat un sicari per a que me pegue una pallisa.

Desde el lupanar de rica miel, del qual no eixiré per por a agresions. Jeje, no els pegarà mal.

MUERTE A...TO-QUISQUI

Bueno avui, vaig a matar més que menys, per a no perdre la costum.
Primer al president del govern ZP, per confondre sistemàticament la realitat amb els desitjos i fer cas dels seus ministres més incompetents en lloc de a Solbés, que alguna idea d´economia té.

Segón, al PP, que es mereix muertes varies, però avui vaig a desmuntar el mite de "La Herencia", amb permís del nostre economista particular...estem farts de sentir i llegir que els resultats econòmics de la primera legislatura de ZP, estavem provocats per la inèrcia econòmica de l´anterior etapa del PP, peculiar inèrcia que dura 4 anys ( haurien de possar mà els físics ), doncs bé, més enllà dels ignorants o malintencionats que defensen açó, ja va essent hora de dir que si els bons resultats eren fruït de la inèrcia, el fet que a banda de la crisi financera internacional, tingam el problema afegit de la punxada de la bambolla inmobiliaria i el que comporta, és perque el PP en dues legislatures no va crear teixit productiu i ho juga tot a una sola carta "la rajola", i ara quan falla doncs tenim l´economia amb el cul a l´aire...! El PSOE a l´anterior legisltatura va possar en marxa medides en eixe sentit com invertir més en I+Di i en els conters d´aquest any la mateixa partida ha patit un increment del 6%, malgrat la crisi...

D´altra banda el PP es proposa denunciar el govern per incomplir la promesa de transferir 3000 milions d´euros, si mal no recorde, a les comunitats autònomes per a solucinar el finançament de la sanitat. El beato Camps està tirant traques de content, alimentant aixi el monstre del victimisme; doncs haurem de recordar que la sanitat està traspassada i per tant el seu finançament depen de les comunitats no del govern, més enllà de partides excepcionals, que l´informe anual sobre la sanitat a Espanya possa de manifest la manca d´inversió de la Generalitat, raó per la qual estem a la cua d´atenció sanitaria a Espanya, a més a més del boicot que estan duent a terme amb la llei de dependència que és senzillament A-ÈTIC.

Muerte al lehendakari, per el seu paper de víctima perpètua...quan el País Basc és una de les regions més pròsperes d´Europa.

De moment és tot...continuarà. HOUSE´S ERGO SUM