COSITAS VARIAS

Que vos pareix la noticia de que la empresa catalana “El Punt del Peix” ha acomiadat a una treballadora perquè no podia acudir al treball perquè està a l’hospital en coma, si, si, en coma, al.legant l’article 54 de l’Estatut dels Treballadors. L’article en qüestió diu que el contracte de treball podrà extinguirse per decisió de l’empresari mitjançant l’acomiadament basat en un incompliment greu i culpable del treballador. I com a incompliments contractuals cita les faltes repetides i injustificades d’assistència. I dic jo, estar en coma, no és prou justificació? Ara l’empresari se n’ha tornat enrerre i ha deixat sense efecte l’acomiadament. Vorem que pensa de tot açò la treballadora en qüetió quan es desperte, si és que es desperta.

Desunió a la UE. Quan el vent bufa a favor, la UE avança unica cap endavant, però quan s’apropen vents de tempesta, s’evidencia la falta de cohesió entre els membres de la Unió Europea. Així, davant la crisi financera internacional, països com Irlanda o Alemanya han decidit aquesta setmana garantir, en una decisió unilateral, la totalitat dels depòsits bancaris dels seus respectius països. Açò, que pot paréixer una cosa del mon de les finances internacionals i que a nosaltres no ens afecta, té una influència més gran del que pareix a primera vista. De fet, al nostre “meravellós” poble, m’han consultat que qué me pareix la idea de traslladar els seus estalvis a entitats alemanyes, ja que allí me garanteixen el 100 % dels meus fons i ací sols m’en garanteixen 20.000 €. Te cagues, com si jo fora un consultori matrimonial. És a dir, que la mesura presa al país germànic ha fet que la gent amb pasta se planteje traslladar la seua pasta allí. I el mateix ha passat a Inglaterra en Irlanda. Per tant, podem adonar-se’n deltius de mesura que representa aquestes mesures unilaterals, suposen un intent d’afavorir als bancs d’aquestos països en detriment dels dels altres països. Total, un intent de robar clients als bancs de països veïns.

El tio Solbes. I que ha fet el tan injustament criticat Ministre d’Economia al respecte? Doncs doblar la quantitat que ha decidit garantir el ECOFIN per a tots els països de la UE. Mentre que el Consell Europeu ha aprovat garantir 50.000 € per persona i entitat bancària, al nostre pais se’n garanteixen 100.000 €. I açò és posible perquè a Espanya tenim tres Fons de Garantia de Depòsits (un per als Bancs cmercials, un per a les Caixes i un altre per a les Cooperatives de Crèdit), que anualment doten les entitats financeres, que pot soportar la fallida d’algun banc. Amb aquesta mesura del tio Solbes s’han acallat les veus que eren partidaries de traslladar els estalvis a altres països, perquè al nostree pais més del 80% dels depòsits bancaris són inferiors als 100.000 € garantits. Ara, no pensem que si es produeix un megacrack global van a haver diners per a tots. Però, “de moment”, els bancs espanyols presenten uns balanços sòlids, molt més que a la resta de països d’Europa i els USA. Vorem el “de moment” quan dura.

Per acabar, una coseta, “Els diners es mouen per dos factors, un que els fa pujar molt, l’ambició, i un altre que els fa caure en picat, la por.” Ací entra en joc la labor dels polítics i governants de tranquilitzar al personal, però sense negar la realitat.


Desde el lupanar de rica miel.