Allons enfants de la Patrie...

Esta setmana s’ha disputat el partit amistós entre França i Tunisia, partit al que suposadament la selecció francesa jugava a casa. Però, en el moment de sonar l’himne francés, els aficionats començaren a xiular a tota castanya. Açò, que pot paréixer extrany, té prou llògica, si pensem que el pais francés està ple d’inmigrants del nord d’Àfrica, així com francesos de segona i tercera generació, que tenen les seues arrels a països del Magreb. I davant d’açò, quina ha sigut la reacció del tio Sarkozy, doncs amenazar amb que si es torna a repetir la mateixa situació, la selecció gala suspendrà el partit. Que passa, que li senta mal que li xiulen a sa casa? Doncs mala sort, haver elegido muerte. No haver colonitzat tots eixos països i ara no tindries tants inmigrants. Que passa, que el pobres inmigrants no poden sentir els colors de la selecció d’on tenen els seus orígens? I si volen xiular la Marsellesa com a protesta contra els mandataris francesos, no estan al seu dret? Pitjor seria que hi hagueren agresions o altres actes de violencia, no? Molt pitjor són les actituds racistes i xenòfobes que es produeixen tots els diumenges als camps de futbol, i no tinc coneixement que Sarkozy haja prohibit jugar a ningun equip gal contra ningú.

Relacionat amb açò tenim el cas de la sanció que ha impossat la UEFA a l’Atlètic de Madrid per determinades actituds xenòfobes que van tindre lloc al partit contra l’Olimpic de Marsella a un partit de la Champions League. Davant la sanció, que podem considerar justa o injusta, han eixit els polítics de tot l’arc parlamentari, esgarrant-se les vestidures i postulant-se a favor del club espanyol. Fins i tot, el President del Govern, ha declarat injusta la sanció, així com altres membres del govern i la oposició. Ara resultarà que els del Frente Atlético són unes bellísimes persones, i tenen una toleràncis digna del mateix Gandhi, no te jode. Jo encara recorde, fa encara no tans anys, com seguidors de l’equip matalaser van assassinar a un aficionat de la Reial Societat. Que passa, que davant la crisi que estem atravessant i tots els problemas econòmics, no hi ha altre problema més important que una sanció a un club de futbol, que recordem, encara que està respaldat per moltíssims aficionats per tota la geografia espanyola, és una entitat privada, amb uns accionistes i un consell d’administració. Si entrem a defendre a un club de futbol davant un organisme futbolístic, haurem de fer el mateix cada vegada que posen una sanció a qualsevol equip, no? Bo, no m’enrecordava que com que l’Atlètic de Madrid és el pupas i és el segon equip de mitja Espanya, i dir que és simpatitzant de este club entra dins de lo políticament correcte, tenim que escoltar declaracions del Ministre d’Industria, Comerç i Turisme, Miguel Sebastián, a les que afirma que: “Quiero que sepan todos los atléticos que yo estoy a muerte con ellos.” I dic jo, este tio és un jilipollas integral, dedicat a fer política, que és per al que te paguen, i deixa tranquil l'esport,

Una última cosa respecte als xiulits contra la selecció francesa. Quan Henry va ser preguntat al voltant de la decisió de suspendre un partit quan no es respete la Marsellesa, es va limitar a dir que ell no és polític. Ja tenim ací un altre jugador que a part de futbolista és subnormal. Polític ja sabem que no és, però dic jo que com a persona, alguna opinió tindrà al respecte, o a lo millor és que jo li demane massa als futbolistes. Però tranquils, que per a parlar del tio Henry, dedicaré en els propers dies una entrada individual, a la que parlaré de la sobrevaloració que es té del mateix.

Desde el lupanar de rica miel.