BAD SANTA

El Nadal és una època de l’any que des de menut sempre m’ha agradat, supose que pel fet de rebre regals i no anar a l’escola. Però, res comparable a les vacances de Pascua, anavem a fer el cabra per la muntanya, després ens menjavem la mona i per la nit anavem a la fira amb la nostra roba nova. Tranquils que no vaig a possar-me nostàlgic, ja vaig al tema. Açò era una introducció per a que després no digau que des d’aquest blog sempre estem criticant i queixant-nos de tot, que per altra banda és veritat, jeje.

No sóc del tipus de persones que odien els Nadals, la veritat és que molen que te cagues. Tenim vacances, i ens passem els dies entre borratxeres i fartaes, que més es pot demanar? La meua queixa de hui no va en eixe sentit, sino que ve referida a les llums i adorns nadalencs que decoren els balcons de les nostres ciutats aquestos dies. De segur que els heu vist, és impossible no adonar-se’n. Vaja per davant que sóc partidari de pocs adorns, els justos i necesaris i prou. En canvi, els nostres conciutadans s’empenyen cada dia més en adornar els seus balcons amb horribles llums, arbres de Nadal, pares noels escaladors i estreles de tot tipus, sense deixar un milimetre d’espai lliure, visca el barroquisme! L’últim que m’ha cridat l’atenció ha sigut un Pare Noel unflable, de dos metres d’alçada i metre i mig d’amplària, imagineu-se com està el balcó en qüestió. I la gent tan feliç eixint al seu balcó orgullosa de la seua “obra mestra”. Ja sé que sobre gustos no hi ha res escrit i que per a gustos colors, però hi han certs decorats que fan mal a la vista. Fins i tot, la moda ha arrivat als edificis públics, alguns dels quals apareixen estos dies envoltats d’una serie de suposades meravelles de la decoració nadalenca que, no sé a vosaltres, però a mi no me fan precisament aborronar-me de plaer. El que demane és un poc de minimalisme en els adorns, almenys, de portes cap a fora, que és el veiem els altres. A sa casa, cadascú que faça el que vulga, això faltava!

El pare noel que jo he vist és el doble de gros i igual d'alt que el de la primera foto.

I clar, el pitjor de tot és quan barrejem açò amb els temes religiosos. Francisco Pérez González, arquebisbe de Pamplona i bisbe de Tudela, ha obert una campanya per aconseguir que les families adornen l’exterior de les seues cases amb simbologia cristiana durant les properes festes nadalenques per a, segons ell, “recuperar el sentit cristià de la festivitat.” El tio diu que “si en cada balcó, en cada casa o pis, o edifici i en lloc visible es posara un adorn nadalenc, estariem recordant el que és el Nadal”. L’arquebisbe opina que el Nadal és un moment per a recordar i festejar el naixement de Déu, i aboga per no deixar-se portar per l’ambient consumista i pagà que s’ens vol imposar cada vegada més. Jo, després de llegir aquestes perles, sols puc dir que estic desitjant agafar la primera "cogorza" nadalenca i així trencar-li els plans a l’arquebisbe este de collons.

Desde el lupanar de rica miel, que per descomptat escasament decorat.