MUERTE A…JOAN TARDÀ

Després d’escoltar la noticia de la crema de la Constitució l’altre dia, vaig pensar en dedicar-li un auto-DEFINITS als piromans estos, perquè és una acció que per si mateix defineix el caràcter d’una persona o d’un grup de persones. Per a tancar-ho prompte, són uns subsormals de la pradera! Però com que este cap de setmana ha aparegut el tonto de Tardà i ha fet gala de la seua inteligència i categoría política, doncs he decidit agrupar els dos comentaris en una muerte a…Joan Tardà. A este personatge, sols se li va ocórrer tancar la seua intervenció per a demostrar la seua oposició a la monarquia i a la nostra carta magna, amb un “Visca la República, muerte al Borbón.” Este comentari el pot fer una persona que no tinga un càrrec públic al bar, a la tasca o prenent un café amb els colegues, però si eres polític, i membre del Congrés dels Diputats, doncs encara que ho penses, te calles i ja que estàs t’atragantes, t’ofegues i te mors, així la resta de la humanitat serà més feliç.

Però qui s’ha cregut que és el Tardà este dels collons? Ací els únics que tenen patent de corso per a desitjar muertes al personal som nosaltres a este blog. Però qui s’ha pensat que és este per a intentar usurpar les nostres competències. Per estos comentaris, així com per a parar-li els peus i que no es pose al nostre terreny, proclame la mort d’aquest subnormal.

Desde el lupanar de rica miel, visca la república i muerte a tardà!