Muerte a... el victimisme de màrtir

Per tots es sabuda la gran afició de l'església espanyola a fer-se el màrtir a la mínima que els toquen, no ja les creences, sinó la butxaca. Ara està de moda per part de retors i cristians de pa i calbot el dir que a aquest país existeix una mena de "cristiano-fòbia". I jo dic que desde aquest bloc lo que hi ha no es precisament fòbia al cristià, ni odi, sinó més be fòbia al burro ignorant que pot ser el ésser humà.
Ara resulta que a un jutge que jutgen -redunda mas non abunda- li se ha acudit dir quatre subnormalitats de burro ignorant per fer-se el màrtir i buscar la gracia i el perdó de la seva pròpia colla de acòlits degudament amaestrats. Que si l'altre dia amb el rollo dels crucifixos. Que si me fan un debat en CNN+ i el que representa als cristians sembla, barba i romana de gat mort mediante, tret dels anys 60... amb uns arguments de principi de segle.
Es de lo més absurd que el que més mal fa el que més poder té, se dedique a queixar-se i dir lo poc que el volen, lo mal que el tracten, o en el seu defecte i ja que la JETA ha fet acte de presencia, queixant-se de lo molt que els torturen i cohibixen la seva llibertat -cosa que ni s'ha de fer ni es justificable- pero tú, padre de familia, a matar, assassinar, extorsionar i amenaçar vilment en les zones que controles -o siga, en les zones en les que qui tortura i cohibix la llibertat eres tu-.
Per desgracia açò es un tornar al "si estás con ellos no estás con nosotros". I el creure uns i altres que els romans els han tornat a envair o que els volen tirar als lleons, quant ja fa temps que les tornes es giraren.

Ja ho va dir aquell "quant més màrtirs, menys te fies, que punyalà te fotràn fent-se la moixa"

A fer la ma tot.

Estos sí que saben.