Samurais de la Ribera i “alrededores” que diria bonico, com va l’estància pel país del sol naixent?
Me va comentar el Tio Repuntat que veniu amb una maleta plena de dans, el tal Fleitas que se pose a tremolar que l’acadèmia de ninjutsu local esta agarrant un vol espectacular i de segur que els pròxims Oscars de les Arts Marcials es celebraran al poble, i el iaio japonès tindrà que deixar pas al seu deixeble House.
L’actualitat per ací no es res del altre mon, be, lo de sempre, l’amic polític de Lupin el tio Silvio no para de posar la pota, l’ultima els va tocar als argentins. El P.P diu que s’apunta una amb la dimissió del ministre de Justícia per anar de cacera amb el jutge Garzon. Continua el tema de les escoltes al P.P..
Les eleccions en Galícia i País Basc ( per cert, el tio Jordi, Follonero pals amics, va intercanviar les corbates de Ibarretxe, Lopez i Basagoiti sense que ells es donaren compte).
Treballadors”del Valencia continuen sense cobrar, que raro!, el Barça comença a fallar mentre a la capital del estat comencen a fer la campanya de tots els anys “Podemos”, el Tau guanya la Copa algo impensable je,je,je i la vostra amiga Pe ja te un Oscar i com no li va dedicar unes paraules al seu amic Almodovar...
Res mes de la meua part, ale a disfrutar i en voremos junts.
martes, 24 de febrero de 2009
domingo, 15 de febrero de 2009
More to the people
Passat Sant Valentí agafem les primeres impressions de "Paquita la del Barrio" respecte a un ex-amant seu.
La dona te clase.
La dona te clase.
viernes, 13 de febrero de 2009
La convivencia gayer pasa factura a Gallardón
El to de veu, les pupil·les dilatades, els gestos atrevits...
Gallardón també està embriagat amb lo de la trama del PP.
Gallardón també està embriagat amb lo de la trama del PP.
domingo, 8 de febrero de 2009
VIVA LA VITA!!!
Segur que tots conegueu el cas de la italiana de 38 anys Eluana Englaro, en coma des de l’any 1992, quan va patir un accident de cotxe. Segons el pare d’Eluana, Beppino Englaro, la seua filla sempre havia expresat la voluntat de que se la permetera morir si es produïa un d’aquestos casos. Doncs be, la familia d’Eluana vancomençar una batalla per a que la deixaren morir tranquilament i el tribunal d’Apelació de Milà va autoritzar que es retirara l’alimentació artificial que manté amb vida a Eulana (en vida per dir algo). La decisió va ser confirmada en novembre passat pel Tribunal Suprem italià i el 2 de gener es va traslladar a la xica en qüestió a la Clínica Quiete de Udine, on un equip mèdic format por voluntaris van iniciar ahir la reducció de l’alimentació que la manté amb vida.
Però clar, davant d’açò, el fascista de Silvio Berlusconi no es podia quedar parat, i ha posat en marcha tota la maquinaria jurídica per a intentar canviar aquesta decisió, amb la inestimable col.laboració del Vaticà. El tio ha aprovat amb urgència un decret llei i després un projecte de llei per a intentar que es pare el procés de deixar morir a Eluana. El decret llei es va aprovar pel Consell de Ministres de forma unànime, després de que Il Cavaliere amenaçara als ministres que s’atreviren a abstenirse a la votació. A tot açò, el decret havia de ser ratificat pel president de la República, Giorgio Napolitano, qui havia anunciat que no ho faria perquè segons la Constitució “una actuació d’urgència no pot ser promulgada en oposició a una sentència judicial.” Total, que Napolitano no firmà i Berlusconi va convocar un Consell de Ministres reduït extraordinari a les 20.00 h, al que van acudir 4 dels 21 membres que composen el gabinet. Així, s’aprovà en 15 minuts el projecte de llei que obligarà a alimentar i hidratar a les persones que no puguen valdre’s per elles mateixes. De totes formes, no sé com quedarà el tema perquè en 48 hores el procés de reduir l’alimentació a Eluana serà irreversible, però el que està clar és que aquesta actuació de Il Cavaliere deixa als italians, una vegada més, a una situació vergonyosa davant la resta del mon. Les protestes al pais transalpí no s’han fet esperar, sobre tot, les del pare d’Eluana, que té que reviure una vegada més la tràgica mort de la seua filla.
Jo estic fins a la polla de les “subnormalaes” de Berlusconi, així que no vull imaginar-me com estaran els italians que el pateixen en primera persona. Utilitzar el Parlament i passar-se pel forro dels collons les Institucions públiques és simplement lamentable.
Per una altra banda, tot açò ho ha gestat Il Cavaliere a proposta del Vaticà, o almenys, amb la seua col.laboració. Un altre fet lamentable, que en ple segle XXI l’església continue influint d’aquesta manera en les decisions d’un govern d’un pais desenvolupat. Si anem fent cas a l’església mal anem, sòls cal rcordar algunes de les seues idees més modernes, com per exemple l’oposició a la utilització de condons en les relacions sexuals, l’oposició a l’abort, a la eutanasia, i un llarg etcétera que no tinc ganes d’enumerar.
Però tenim que considerar que Berlusconi ha sigut triat a unes eleccions democràtiques, si ja ho sé, que controla els mitjans de comunicació i tot el que vulgau, però alguna culpa tindran els italians que l’han votat, dic jo. Però és que clar, la classe política italiana en general no està per a tirar cotes ni molt menys.
Per sort este blog no el llegeix ni cristian i no té ninguna repercusió, perquè en cas contrari, me considerarien persona non grata a Italia.
Desde el lupanar de rica miel.
Però clar, davant d’açò, el fascista de Silvio Berlusconi no es podia quedar parat, i ha posat en marcha tota la maquinaria jurídica per a intentar canviar aquesta decisió, amb la inestimable col.laboració del Vaticà. El tio ha aprovat amb urgència un decret llei i després un projecte de llei per a intentar que es pare el procés de deixar morir a Eluana. El decret llei es va aprovar pel Consell de Ministres de forma unànime, després de que Il Cavaliere amenaçara als ministres que s’atreviren a abstenirse a la votació. A tot açò, el decret havia de ser ratificat pel president de la República, Giorgio Napolitano, qui havia anunciat que no ho faria perquè segons la Constitució “una actuació d’urgència no pot ser promulgada en oposició a una sentència judicial.” Total, que Napolitano no firmà i Berlusconi va convocar un Consell de Ministres reduït extraordinari a les 20.00 h, al que van acudir 4 dels 21 membres que composen el gabinet. Així, s’aprovà en 15 minuts el projecte de llei que obligarà a alimentar i hidratar a les persones que no puguen valdre’s per elles mateixes. De totes formes, no sé com quedarà el tema perquè en 48 hores el procés de reduir l’alimentació a Eluana serà irreversible, però el que està clar és que aquesta actuació de Il Cavaliere deixa als italians, una vegada més, a una situació vergonyosa davant la resta del mon. Les protestes al pais transalpí no s’han fet esperar, sobre tot, les del pare d’Eluana, que té que reviure una vegada més la tràgica mort de la seua filla.
Jo estic fins a la polla de les “subnormalaes” de Berlusconi, així que no vull imaginar-me com estaran els italians que el pateixen en primera persona. Utilitzar el Parlament i passar-se pel forro dels collons les Institucions públiques és simplement lamentable.
Per una altra banda, tot açò ho ha gestat Il Cavaliere a proposta del Vaticà, o almenys, amb la seua col.laboració. Un altre fet lamentable, que en ple segle XXI l’església continue influint d’aquesta manera en les decisions d’un govern d’un pais desenvolupat. Si anem fent cas a l’església mal anem, sòls cal rcordar algunes de les seues idees més modernes, com per exemple l’oposició a la utilització de condons en les relacions sexuals, l’oposició a l’abort, a la eutanasia, i un llarg etcétera que no tinc ganes d’enumerar.
Però tenim que considerar que Berlusconi ha sigut triat a unes eleccions democràtiques, si ja ho sé, que controla els mitjans de comunicació i tot el que vulgau, però alguna culpa tindran els italians que l’han votat, dic jo. Però és que clar, la classe política italiana en general no està per a tirar cotes ni molt menys.
Per sort este blog no el llegeix ni cristian i no té ninguna repercusió, perquè en cas contrari, me considerarien persona non grata a Italia.
Desde el lupanar de rica miel.
viernes, 6 de febrero de 2009
PALESTINA-ISRAEL II...
Jaled Meshad ( lider de Hamás a Damasco )...no sap el tio!
La UNRWA (Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina), ha suspés avui, per segona vegada l´ajuda humanitaria a Gaza, perqué 10 camions carregats amb 200 tones d´arròs i 100 de farina han sigut robats per Hamás...fa uns dies va produir-se un altre robatori a uns magatzems a mans de persones armades. Sembla que l´objectiu d´aquest robatoris per part de l´organització palestina, es fer-se amb el control de l´ajuda humanitaria, per a...???montar-se un xiringuito?, noooooooo home en lo bones persones que són els de Hamás, Xamai en la vida!, i mentrestant el poble palestí morint-se de fam!.
D´altra banda Israel continua obstaculitzant el repartiment d´aquest tipus d´ajuda, perqué impedeix l´entrada de "paper i plàstic" a la zona, perque diuen que poden esser emprats en la fabricació d´armes!, ostia tú estos palestins són com McGyver, però en el cap enrotllat en una palestina!.
Com podeu veure tot un cúmul de disproposits per ambdues bandes...ESPESIAAAALLLL!.
House´s fabricant bombes amb dos clics i pols de guix.
¿HACIENDA SOMOS TODOS?
Supose que sabreu que el València CF deu pasta als seus futbolistes. Al voltant d’aquest tema, es poden fer molts comentaris. Que si per a la pasta que cobren, no passa res si tarden uns dies en pagar-los, que com qualsevol treballador tenen dret a cobrar en temps i forma, etc.
Però tot açò no m’interessa, la intenció d’aquest post és el de posar verd als clubs de futbol, però per un altre tema, i també a les autoritats que permeten diferents comportaments en funció de qui siga el contribuent. El tema és que els clubs de futbol espanyols, de primera i segona divisió, deuen a Hisenda més de 627 milions d’euros, poca cosa. Ara retrasa’t tu dos dies en el pagament al erari públic i voràs la que te cau. És un altra evidència, una més, de l’actitud de la classe política que, parapetant-se darrere de la idea de que els clubs de futbol representen a una part molt important de la societat i que actuar en la seua contra els comportaria problemes de perdua de popularitat, cosa que comporta menys vots, deixen fer el que els dóna la gana als representants de les societats esportives. Amb aquesta excusa, es realitzen recalificacions de terrenys poc clares, ajudes públiques als clubs i tota una serie de privilegis que no caldria otorgar-los.
A mi els interessos que puguen haver darrere dels clubs me la bufen, qué passa, que no som tots iguals davant la llei i les autoritats? Es veu que no! Fent un simil, és el mateix que el fet de que per part del govern s’ajude a les constructores davant de la crisi. És el que deiem fa temps, si quan guanyaven diners a cabassos no els repartien entre els membres de la societat, perquè collons ara tenim tots que ajudar-los quan les coses no els van be. Cada palo que aguante su vela (amb certs matisos,clar). Doncs permetre que els clubs de futbol mantinguen deutes amb Hisenda sense que els passe res és una discriminació front tots els contribuents. Si han de baixar a 2ª B, doncs que baixen, el problema és d’ells que gestionen de manera horrible els seus clubs. Per tant, muerte per als dirigents dels clubs, muerte per als dirigents polítics i muerte per als aficionats que reclamen aquest tipus d’actuacions per als clubs dels seus amors. Ale!
Desde el lupanar de rica miel.
martes, 3 de febrero de 2009
HOMENATGE A...EL GRAN WYOMING
Jajaja...ixa és la marxa, possar en evidència la profesionalitat dels grans periodistes de INTERECONOMIA, gran programa i millors persones...
EL INTERMEDIO
Segur que en alguna ocasió heu vist el programa "El Intermedio", presentat pel Gran Wyoming. Allí, entre Wyoming i els seus col.laboradors, es dediquen a fer un repàs de l'actualitat, amb un to irònic i possant-se en personatges com Giménez Losantos, Rouco Varela i companyia, en definitiva, tios que s'ho mereixen. Doncs be, la última del programa ha sigut poru bona. El tio Wyoming i companyia li l’han clavat als de Intereconomia. Resulta que l'altre dia van simular que el Gran Wyoming li pegava una bronca monumental a una becaria. I clar, els del canal conservador (per dir-ho finament) Intereconomia, van picar. Van emetre el video, presentant-lo com a exclusiva mundial, dedicant-li al Gran Wyoming tota una serie d’insults. Literalment li van dedicar estos comentaris: “Wyoming, el hombre que tiene modales de capitalista, de déspota, antidemócrata, despreciador de sexo y tirano.”
Després tot es va destapar, i el tio Wyoming i cia. van explicar que tot havia sigut una broma, per a vore si colava, i sí que colà si. Ací teniu en primer lloc el video emés per Intereconomia i, en segon lloc, les explicacions que es donaren a El Intermedio. Com podeu imaginar-vos, el Gran Wyoming encara està rient-se.
Por cierto, desde Intereconomia l’acusen de capitalista. En este cas, una vegada més, el burro li diu al porc orellut, perquè crec que a Intereconomia no són precisament molt marxistes, no?
Desde el lupanar de rica miel.
Després tot es va destapar, i el tio Wyoming i cia. van explicar que tot havia sigut una broma, per a vore si colava, i sí que colà si. Ací teniu en primer lloc el video emés per Intereconomia i, en segon lloc, les explicacions que es donaren a El Intermedio. Com podeu imaginar-vos, el Gran Wyoming encara està rient-se.
Por cierto, desde Intereconomia l’acusen de capitalista. En este cas, una vegada més, el burro li diu al porc orellut, perquè crec que a Intereconomia no són precisament molt marxistes, no?
Desde el lupanar de rica miel.
lunes, 2 de febrero de 2009
UNA D'ANUNCIS
Aci teniu un anunci de la televisió danesa. Sobren les paraules.
Desde el lupanar de rica miel.
Desde el lupanar de rica miel.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
