¿HACIENDA SOMOS TODOS?

Supose que sabreu que el València CF deu pasta als seus futbolistes. Al voltant d’aquest tema, es poden fer molts comentaris. Que si per a la pasta que cobren, no passa res si tarden uns dies en pagar-los, que com qualsevol treballador tenen dret a cobrar en temps i forma, etc.

Però tot açò no m’interessa, la intenció d’aquest post és el de posar verd als clubs de futbol, però per un altre tema, i també a les autoritats que permeten diferents comportaments en funció de qui siga el contribuent. El tema és que els clubs de futbol espanyols, de primera i segona divisió, deuen a Hisenda més de 627 milions d’euros, poca cosa. Ara retrasa’t tu dos dies en el pagament al erari públic i voràs la que te cau. És un altra evidència, una més, de l’actitud de la classe política que, parapetant-se darrere de la idea de que els clubs de futbol representen a una part molt important de la societat i que actuar en la seua contra els comportaria problemes de perdua de popularitat, cosa que comporta menys vots, deixen fer el que els dóna la gana als representants de les societats esportives. Amb aquesta excusa, es realitzen recalificacions de terrenys poc clares, ajudes públiques als clubs i tota una serie de privilegis que no caldria otorgar-los.

A mi els interessos que puguen haver darrere dels clubs me la bufen, qué passa, que no som tots iguals davant la llei i les autoritats? Es veu que no! Fent un simil, és el mateix que el fet de que per part del govern s’ajude a les constructores davant de la crisi. És el que deiem fa temps, si quan guanyaven diners a cabassos no els repartien entre els membres de la societat, perquè collons ara tenim tots que ajudar-los quan les coses no els van be. Cada palo que aguante su vela (amb certs matisos,clar). Doncs permetre que els clubs de futbol mantinguen deutes amb Hisenda sense que els passe res és una discriminació front tots els contribuents. Si han de baixar a 2ª B, doncs que baixen, el problema és d’ells que gestionen de manera horrible els seus clubs. Per tant, muerte per als dirigents dels clubs, muerte per als dirigents polítics i muerte per als aficionats que reclamen aquest tipus d’actuacions per als clubs dels seus amors. Ale!

Desde el lupanar de rica miel.