viernes, 31 de julio de 2009

RATÓN


Vaja per davant que, encara que alguna vegada he assistit a alguna corregida de bous i que he disfrutat d’alguna capea entre amics, no sóc massa aficionat als bous. Qué collons, no m’agraden. No m’agrada vore com fan patir a l’animal, tant en corregudes de bous, com en espectacles diversos de “Bous al carrer”. Apropar-se al mon del bou no és com aficionar-se a un esport, és més complicat. La terminología taurina resulta complicada, i el món del bou és prou hermètic. A més a més, la legislació en temes taurins és complicada i està repartida entre lleis estatals i decrets autonòmics, a quin de tots més complicat. Sòls per a entendre les definicions bàsiques ja hi ha que dedicar-li hores al tema.

De fet, quan un servidor ha acudit (per motius que no venen al cas) a alguna correguda de bous, s’ha sentit com un pato marejat, tractant d’entendre les diverses accions que tenien lloc a la plaça. I ahí me tenies a mi i als meus acompanyants, que disfrutaem d’una posició privilegiada a la plaça, preguntant el significat de les més insignificants accions. Per a que vos feu una idea, és com si a una persona que no haja vist mai un partit de futbol la coloquen en tribuna del Bernabeu, i comença a preguntar coses de l’estil de, per qué hi ha un tio per equip que porta guants i la camisa de diferent color a la resta que agafa el baló amb les mans?, o que significa això de fora de joc?, o per què hi ha un tio amb un pito i dos tios amb banderins que corren per fora del camp? En fi, que ens sentiem prou inútils allí.

Tot açò era per a introduir la noticia que volia destacar. Encara que un no siga un aficionat als bous, de segur que el nom de Ratón li sona de alguna cosa. Ratón és el bou més famós i més temut de la zona. Vos pose en antecedents, Ratón va saltar a la fama quan a l’any 2006 va causar la mort a cornades a un home de 50 anys a les festes del Port de Sagunt. Les imatges van ser vistes per moltíssima gent a través de la televisió i d’internet. A partir d’ací, es conten més de 30 cornades en Aragó, Catalunya, la Comunitat Valenciana i Navarra, on no és obligat sacrificar al bou després de la correguda. D’aquesta manera, les cornades de Ratón són comentades pels diferents pobles, com si dels assassinats d’un pistoler del Vell Oest es tractara.

I en que s’ha traduït tot açò? En un aument del caché de Ratón, clar. Els seus propietaris s’estan forrant amb el bouet, en lloc dels 1.000 € que costa llogar un bou per a un espectacle taurí, per Ratón s’en demanen 6.000 €, i la gent els paga. Ratón no deixa de fer bolos durant tot l’estiu.

La bravura, l’instint i l’agilitat de Ratón, han forjat la seua llegenda d’assassí, encara que al voltant de la seua figura hi han opinions contradictories. Mentre els seus seguidors opinen que és un bou brau i valent, altres aficionats opinen que es tracta d’un bou covard que s’aprofita de retalladors inexperts. Però, uina cosa comparteixen uns i altres, el seguiment que fan de Ratón poble a poble.

Ara s’anuncia que Ratón penjarà els cuernos per a convertir-se en semental una vegada finalitze la temporada taurina. En fi, que a partir d’ara és quan Ratón va a disfrutar de veritat. I no es penseu que és moco de pavo el cas de Ratón, arriven ofertes pel seu semen fins i tot des de Mèxic i Colombia.


Total, que acaben les correries de Ratón per les places i carrers, i comencen les altres correries, a lo Rocco Siffredi.

Des de el lupanar de rica miel, llarga vida a Ratón!!!

1 comentario:

El tio repuntat dijo...

Correcte, al molt cabró ara li pagaran per unflar-se a follar i a criar ratetes....