No tenia ganes d’escriure res sobre la situació econòmica, les eleccions i les actituds d’uns i altres, però ja estic fart. Crec que s’està enredant la situación de mala manera.
A vore, la cosa està mal, molt mal, però no pel deute i la prima de risc. En qüestió de deute, l’estat espanyol està molt millor que altres països, entre ells la totpoderosa Alemania. I, en quant a la prima de risc, és un variable que depén de l’oferta i la demanda i, per tant, es susceptible d’especulació. Així les coses, els grans inversors aprofiten el mínim resquici per onejar la bandera de la inestabilitat i provocar que el preu puje ràpidament. D’aquesta manera, el govern no pot taponar totes les fugues, perquè quan creu que n’ha controlat una, apareix un altra. Per aquesta raò és molt important una bona política de comunicació dels poders públics i liders amb autoritat i credibilitat.
El que hi ha de fer és governar sense mirar tant al deute i a la prima de risc, i pensant més en els problemes reals dels ciutadans.
Amb l’excusa de controlar el dèficit (fonamentalisme del dèficit zero), s’ha creat una coartada per a carregar-se el Sector Públic. S’estan venent les retallades i el control pressupostari com a única solució, quan en realitat, als manuals d’economia es diu que l’actual situació (estancament econòmic i gran nivell de desocupació) es soluciona fomentant el consum, estimulant la demanda per a que, a base de creixement econòmic, es cree ocupació.
Però clar, quan s’anteposa la ideologia a la ciència, tenim açò, una Europa dominada per polítics de tercera venuts a les entitats financeres i a les grans corporacions, que aboguen pel dèficit zero i la reducció del Sector Públic per a poder forrar-se sense cap dificultat.
Així que tot es redueix a açò, a ideologia, però el problema és que la gent traga i traga i traga, i, pot ser, quan vulga adonar-se’n, ja serà massa tard.
Desde el lupanar de rica miel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario