Almeria-Emery: de la A a la Y

Amb aquest títol es va presentar ahir a Almeria la biografía d’Unay Emery, el “flamant” entrenador del València. Açò m’ha fet reflexionar un poc al voltant del tema biogràfic, però tranquils que la reflexió no ha durat molt i m’ha permés dormir plàcidament. Gràcies a aquesta meravella de la literatura contemporànea, hem descobert que Emery és net del mític porter del Real Unión de Irún “el pajarito Emery”, que serà molt conegut en sa casa, però el que és a la meua no. Si acudim al diccionari de la Real Academia de la Lengua Española, trobem que el terme biografia significa “Historia de la vida de una persona.” A més a més, les biografies constitueixen un gènere literari. Aleshores, que vol dir això de fer biografies de gent de 37 anys com el cas de Emery, que encara els queda molt per viure i per fer. Si han fet una biografia perquè ha fet un bon paper a l’Almeria, qué passa, que si guanya una lliga amb el València o amb qualsevol altre equip s’haurà de fer una nova, i per cada títol que guanye o cada equip al que estiga, se n’hauria de fer una biografia actualitzada. El resultat d’açò serà que hi haurà persona que dispose de 10 biografies, i total, amb un poc de mala sort, no haurà fet res important que destacar a la seua vida. Però clar, el mon està ple de mitómans, que no poden viure sense els seus idols. Muerte a la mitomania!!!
Me pareix de puta mare (Sollana) que hi haja una serie de persones a les quals els pirre el tio Unai i se mueran por sus huesos. Inclús, si volen escriure sobre ell, allà ells. Però millor seria que si estan tan agraïts a una persona, en lloc d’escriure la seua biografia, que li regalen un bon llibre i que llegeixca, segur que li és més útil a ell, i a la resta de la humanitat també. Que li facen una biografia a Emery, doncs ni fu ni fa, però que li la facen a “niñatos” com a Jorge Lorenzo, sí, el pilot de motos també compta amb una biografia, té delicte. I mira que és gilipollas el tio, eh! Està clar, que tot açò es fa per a guanyar diners, i que cada editorial és lliure de publicar el que vulga, això faltava, però s’haurien de fer mirar perquè publiquen certes coses i d’altres no. Està clar que són empreses privades i, com a tals, el seu objectiu últim és la supervivencia al mercat i, per tant, obtindre beneficis, però a l’objectiu de guanyar diners es pot arrivar de formes molt diferents, i més si tenim en compte el mercat al que es mouen, el de la literatura i la cultura. Certes biografies que es fan a l’albor de l’actualitat, és a dir, aprofitant que un pilot guanya un mundial, que un entrenador està de moda o que un personatge famós està al candelero, són molt poc riguroses, estan mal escrites i, en definitiva, no aporten res al mon de la literatura, sòls pretenen aprofitar el tiró mediàtic de certs personatges. I si fan tot açò, doncs molt be, el problema ve quan se li dona publicitat a aquestes coses, llevant-li, per tant, l’oportunitat a altres que de segur són molt millors.
Baix el meu parèixer, s’haurien de dedicar biografies a persones amb una experiència vital important, que hagen fet coses interessants a la seua vida, i que aquestes hagen repercutit a la vida dels altres, com per exemple escriptors, directors de cinema, actors, personatges històrics o científics del l’alçada de Saramago, José Luis Sampedro, Francisco Ayala, Manuel Aleixandre, o gent per l’estil. Un altre tipus de biografies interessants són les de persones que han tingut una vida molt activa, atractiva, la lectura de les quals pot reportar-nos una estona entretenguda, però la de personatges com Lorenzo o Beyonce, que també té biografia, poc ens aporten. Bo, aquesta última ja voldriem que ens aportara alguna cosa, jeje.

Desde el lupanar de rica miel preparant el viatge a Almeria (no és de conya)