COMO HEMOS CAMBIADO

Pareix que aquest any va de llevar-se lloses del damunt, almenys en temes esportius. Està sent un any de prou èxits, Nadal número 1, Alberto Contador guanyador del Giro, Carlos Sastre del Tour, la selecció espanyola de futbol campiona d’Europa, les medalles aconseguides als JJ.OO (que, encara que van ser menys que les pronosticades per la inepta prensa esportiva, en van ser unes quantes, sols per darrere de les aconseguides a Barcelona). Bo, però de tot açò, el que vull resaltar és el canvi de mentalitat a alguns esports com el futbol, que es va manifestar al partit de la Eurocopa contra Italia. El partit es desenvolupava com tota la vida, Espanya posava el joc i les ocasions, i els italians, reis del catenaccio, esperaven al darrere per a aprofitar una contra i enviar-nos a casa. Però, amb dos collons, i un joc excel.lent, donarem la volta a la situació i aconseguirem eliminar als italians. I el millor de tot és la sensació que te queda després, tota la vida fotent-nos, i per fi som nosaltres els que els enviem a casa, i com més mal fa, als penalts. Ahí estem, fent mal.

I direu, i tot açò a qué collons ve ara, quan ja quasi ni s’en recordavem. Doncs, perquè estos dies s’està disputant el mundial de futbol sala, i que ha passat allí? Com uns campions, hem eliminat altra vegada a Italia, però aquesta vegada a semifinals, amb un auto-gol dels italians, a l’últim segon de partit i amb polèmica arbitral. Xeeeeeeeeeee! Ale cabrons, com han canviat les tornes! Habituats a que sempre ens passe el contrari, açò és la glòria.

Açò ha sigut resultat de combinar les postres coses bones, la fluidesa i rapidesa de circulació de pilota, i d’allò que sempre ens ha faltat, la competitivitat i la mentalitat guanyadora.

Desde el lupanar de rica miel, hui vaig a celebrar-ho amb un bon plat de pasta italiana.