ESPANYA-ESTONIA

Típic partit el del dissabte entre una selecció molt superior a l’altra: Espanya-Estonia. Els estons posen l’autobus i defenen amb tot l’equip. D’aquesta manera no deixen espais, fan marcatges individuals i encoratjats per la seua afició donen el 120%, impossibilitant així el joc fluid de la nostra selecció. Si alguna cosa hem aprés de la passada Eurocopa, és que per a poder eludir una férrea defensa, és millor comptar amb gent de toc al centre del camp, els anomenats “jugones”, que comptar amb quaranta davanters. En canvi, l’actual seleccionador, Vicente del Bosque, aposta per jugar amb dos extrems apegats a la cal i dos davanters, canviant d’aquesta manera l’estil de joc que tan bons resultats ens ha donat. Encara que el dissabte, els suposats extrems van ser Iniesta i Cazorla, que de jugadors de banda tenen ben poc, del Bosque els va fer jugar apegats a la banda, sense donar-los llibertat per a apropar-se als “Xavis” i contribuir així a la creació del joc de l’equip. D’aquesta manera, a Espanya li passa el mateix que tota la vida, deixa la creació an mans d’un o dos futbolistas, la qual cosa és molt cómoda per al rival, que amb fer un marcatge individual als jugadors creatius, aconseguiex obstaculitzar el joc fluid de la selecció. En canvi, si com passà a la Eurocopa poses a 4 tios de toc al centre del camp, amb total llibertat de moviments, a l’equip contrari li és més complicat realitzar 4 marcatges individuals, o 5, si en lloc de dos davanters, jugues amb un. Com es va comprovar a la passada Eurocopa, quin equip pot marcar a 5 tios com Xabi, Iniesta, Silva, Cesc i Senna, tocant en curt, fent parets, triangulant i movent-se per tota la parcela central del camp? El bon joc ix a relluir quan es junten els bons jugadors. Ací es veu la importància del joc en curt, per al que no valen jugadors de l’estil de Xabi Alonso.

Vicente del Bosque ha tornat al vell sistema 4-4-2 amb un centrocampista defensiu, un ofensiu, dos extrems i dos puntes (la defensa la deixarem per a un altre dia). Que conste que el tio del Bosque no me cau mal, és complicat criticar a un entrenador que té al seu palmarés dues Champions. A més a més, quan estava al Reial Madrid, va fer gala de flexibilitat tàctica, jugant amb sistemas diferents i donant cabuda a l’equip a tots els “Zidanes.” La meua pregunta és perquè ara no fa el mateix i s’adapta alque té?. Per a mi, els “Capels” i companyia sobren a la selecció. A mi la proposta d’entrada de Del Bosque no m’agrada. Quina serà la propera decisió, convocar a Joaquín, esperem que no, i que rectifique.

Amb el 4-4-2 podrem guanyar, clar que si. Inclús com l’altre dia amb certa solvencia. Però el joc no serà fluid, que en realitat és el que fa afició, agrada a la gent, i és la millor forma per a guanyar els partits. El problema vindrà quan davant tingues un equip de major envergadura que Estonia. Alesmores, un equip ordenat i amb major qualitat dalt, arrivarà una vegada i te la pegarà, i com sempre, “pa ca casa.” La propera setmana més.


Des el lupanar de rica miel segur de que contra Bélgica guanyarem sobrats, farem un joc de la òstia, i quedaré com el cul.