A veure que en penseu vosaltres de Ingrid Betancourt. Me pareix horrible el que li ha passat, estar segrestada quasi set anys no deu ser molt agradable. Que li volen donar el premi Príncep d’Asturies a la Concordia, doncs be, que facen el que vulguen, però pel fet de que haja patit un segrest penós i haja estat a punt de morir, no vol dir que ens tinga que caure a tots de puta mare, tingam que viure amb una llàstima perpètua per ella i ens haja de pareixer una bonisima persona. A mi, personalment, me cau com el cul. Ale, ja ho he dit, ja estic tranquil.
Desde el lupanar de rica miel, sabedor de que el personal desitjarà la meua la crucifixió, però me té prou igual.
2 comentarios:
Tens raó, fem de la compasió una forma de vida que ens condueix en altres àmbits fins convertir-se en codi ètic...(así nos va)......
per cert a la foto sembla krisnamurti el hare krisna....
Serà compasió, o serà por a que ens passe i no tinguen eixa compasió amb nosaltres?
Publicar un comentario