Segur que tots conegueu el cas de la italiana de 38 anys Eluana Englaro, en coma des de l’any 1992, quan va patir un accident de cotxe. Segons el pare d’Eluana, Beppino Englaro, la seua filla sempre havia expresat la voluntat de que se la permetera morir si es produïa un d’aquestos casos. Doncs be, la familia d’Eluana vancomençar una batalla per a que la deixaren morir tranquilament i el tribunal d’Apelació de Milà va autoritzar que es retirara l’alimentació artificial que manté amb vida a Eulana (en vida per dir algo). La decisió va ser confirmada en novembre passat pel Tribunal Suprem italià i el 2 de gener es va traslladar a la xica en qüestió a la Clínica Quiete de Udine, on un equip mèdic format por voluntaris van iniciar ahir la reducció de l’alimentació que la manté amb vida.
Però clar, davant d’açò, el fascista de Silvio Berlusconi no es podia quedar parat, i ha posat en marcha tota la maquinaria jurídica per a intentar canviar aquesta decisió, amb la inestimable col.laboració del Vaticà. El tio ha aprovat amb urgència un decret llei i després un projecte de llei per a intentar que es pare el procés de deixar morir a Eluana. El decret llei es va aprovar pel Consell de Ministres de forma unànime, després de que Il Cavaliere amenaçara als ministres que s’atreviren a abstenirse a la votació. A tot açò, el decret havia de ser ratificat pel president de la República, Giorgio Napolitano, qui havia anunciat que no ho faria perquè segons la Constitució “una actuació d’urgència no pot ser promulgada en oposició a una sentència judicial.” Total, que Napolitano no firmà i Berlusconi va convocar un Consell de Ministres reduït extraordinari a les 20.00 h, al que van acudir 4 dels 21 membres que composen el gabinet. Així, s’aprovà en 15 minuts el projecte de llei que obligarà a alimentar i hidratar a les persones que no puguen valdre’s per elles mateixes. De totes formes, no sé com quedarà el tema perquè en 48 hores el procés de reduir l’alimentació a Eluana serà irreversible, però el que està clar és que aquesta actuació de Il Cavaliere deixa als italians, una vegada més, a una situació vergonyosa davant la resta del mon. Les protestes al pais transalpí no s’han fet esperar, sobre tot, les del pare d’Eluana, que té que reviure una vegada més la tràgica mort de la seua filla.
Jo estic fins a la polla de les “subnormalaes” de Berlusconi, així que no vull imaginar-me com estaran els italians que el pateixen en primera persona. Utilitzar el Parlament i passar-se pel forro dels collons les Institucions públiques és simplement lamentable.
Per una altra banda, tot açò ho ha gestat Il Cavaliere a proposta del Vaticà, o almenys, amb la seua col.laboració. Un altre fet lamentable, que en ple segle XXI l’església continue influint d’aquesta manera en les decisions d’un govern d’un pais desenvolupat. Si anem fent cas a l’església mal anem, sòls cal rcordar algunes de les seues idees més modernes, com per exemple l’oposició a la utilització de condons en les relacions sexuals, l’oposició a l’abort, a la eutanasia, i un llarg etcétera que no tinc ganes d’enumerar.
Però tenim que considerar que Berlusconi ha sigut triat a unes eleccions democràtiques, si ja ho sé, que controla els mitjans de comunicació i tot el que vulgau, però alguna culpa tindran els italians que l’han votat, dic jo. Però és que clar, la classe política italiana en general no està per a tirar cotes ni molt menys.
Per sort este blog no el llegeix ni cristian i no té ninguna repercusió, perquè en cas contrari, me considerarien persona non grata a Italia.
Desde el lupanar de rica miel.
Però clar, davant d’açò, el fascista de Silvio Berlusconi no es podia quedar parat, i ha posat en marcha tota la maquinaria jurídica per a intentar canviar aquesta decisió, amb la inestimable col.laboració del Vaticà. El tio ha aprovat amb urgència un decret llei i després un projecte de llei per a intentar que es pare el procés de deixar morir a Eluana. El decret llei es va aprovar pel Consell de Ministres de forma unànime, després de que Il Cavaliere amenaçara als ministres que s’atreviren a abstenirse a la votació. A tot açò, el decret havia de ser ratificat pel president de la República, Giorgio Napolitano, qui havia anunciat que no ho faria perquè segons la Constitució “una actuació d’urgència no pot ser promulgada en oposició a una sentència judicial.” Total, que Napolitano no firmà i Berlusconi va convocar un Consell de Ministres reduït extraordinari a les 20.00 h, al que van acudir 4 dels 21 membres que composen el gabinet. Així, s’aprovà en 15 minuts el projecte de llei que obligarà a alimentar i hidratar a les persones que no puguen valdre’s per elles mateixes. De totes formes, no sé com quedarà el tema perquè en 48 hores el procés de reduir l’alimentació a Eluana serà irreversible, però el que està clar és que aquesta actuació de Il Cavaliere deixa als italians, una vegada més, a una situació vergonyosa davant la resta del mon. Les protestes al pais transalpí no s’han fet esperar, sobre tot, les del pare d’Eluana, que té que reviure una vegada més la tràgica mort de la seua filla.
Jo estic fins a la polla de les “subnormalaes” de Berlusconi, així que no vull imaginar-me com estaran els italians que el pateixen en primera persona. Utilitzar el Parlament i passar-se pel forro dels collons les Institucions públiques és simplement lamentable.
Per una altra banda, tot açò ho ha gestat Il Cavaliere a proposta del Vaticà, o almenys, amb la seua col.laboració. Un altre fet lamentable, que en ple segle XXI l’església continue influint d’aquesta manera en les decisions d’un govern d’un pais desenvolupat. Si anem fent cas a l’església mal anem, sòls cal rcordar algunes de les seues idees més modernes, com per exemple l’oposició a la utilització de condons en les relacions sexuals, l’oposició a l’abort, a la eutanasia, i un llarg etcétera que no tinc ganes d’enumerar.
Però tenim que considerar que Berlusconi ha sigut triat a unes eleccions democràtiques, si ja ho sé, que controla els mitjans de comunicació i tot el que vulgau, però alguna culpa tindran els italians que l’han votat, dic jo. Però és que clar, la classe política italiana en general no està per a tirar cotes ni molt menys.
Per sort este blog no el llegeix ni cristian i no té ninguna repercusió, perquè en cas contrari, me considerarien persona non grata a Italia.
Desde el lupanar de rica miel.
1 comentario:
Molto bene...muerte per a tota la colla de feixistes de tot "pelatge", que pensen que tenen dret a decidir sobre la "no vida dels demés"...aquesta proba xica NO VIU, SOBREVIU, com es plantes, i un esser humà no és una planta per més que ho pensen els ecomistics i els "ayatolas".
A mamar-la
Publicar un comentario