Vos pose en situació. A Benifaió hi han dos passos a nivell en la via del tren dins de la població. Des de feia molt de temps es venia reivindicant que substituiren aquestos passos per túnels, posant així fi als embusos de tràfic que continuament es produeixen als voltants i a diversos accidents que han tingut al llarg dels anys.
Ara, després de molt de temps, s’han decidit a fer l’obra. Fins ací tot correcte, ja tocava, ja ho tenien be. Però, clar, les coses es poden fer be, mal o rematadament mal. I adivineu de quina manera s’estan fent aquestes obres. Doncs sí, heu endevinat, s’estan fent rematadament mal.
Vaja per davant que és perfectament normal que unes obres de millora, fastidien un poc al personal, però tot siga per que després les coses estiguen millor, aquestes incomoditats s’han d’aguantar. Però una cosa és aguantar estoicament els lògics inconvenients de tota obra, i un altra que tingam que aguantar la ineficiència d’uns inútils, que no tenen ni puta idea de com s’han de fer les coses.
I és que com be deia aquell, “es de ser inútiles”. Abans de començar tota obra, s’haurien de contemplar tots els posibles problemes que la mateixa causaria i, intentar així donar una solució per a que els perjudicats siguen els menys posible. Això és el que caldria, per què un altra cosa és el que es fa habitualment.
La situació en aquest moment a la estació de Benifaió és la següent: Quan baixes del tren que ve de la capital del Túria, no pots creuar la via per on normalment es venia creuant. I com passes a l’altra banda? O, com accedeixes al parking? Doncs seguint el camino de baldosas amarillas com Dorothy ja vos ho dic jo que no. Has de creuar per l’altra banda, trepitjant vies de tren, fustes trencades, pedres de considerable tamany, i així tota una serie d’entrebancs, que fan complicat el normal trànsit dels vianants.
I direu vosaltres, no serà per a tant, no? Home, doncs si agafes el tren una vegada a la vida, tira que te va, però si agafes el puto tren tots els dies per anar a treballar o estudiar, comences a estar fins a les “balls” d’aquesta colla de subnormals de la pradera amb carnet de tècnics de “nosequé”.
I per acabar de rematar la feina, posen per a ordenar el tràfic de vianants a dos segurates amb jupetí groc, que van indicant per on pots o no pots anar. Ja el que faltava: “lo más próximo a la derecha posible” van dient els tios. A vore si així te trenques una cama o t’esclafa un tren que venia per l’altre costat.
I la cosa no es queda ahí. La mala hostia va en aument quan has de soportar tindre tot el poble en obres pel puto Plan E, que no diré jo que no haja creat llocs de treball i, per tant, haja contribuit a suavitzar un poc la crisi, però és que la cosa ja és inaguantable i ja comença a tocar les pilotes. Carrers tallats, rotondes a meitat fer, direccions prohibides per tot arreu, carrers per asfaltar…
En fi, que com diria Rita Barberà: “Que bonita estan dejando Valencia”, i que ineptes, torpes i patosos que són alguns.
Desde el lupanar de rica miel.
Ara, després de molt de temps, s’han decidit a fer l’obra. Fins ací tot correcte, ja tocava, ja ho tenien be. Però, clar, les coses es poden fer be, mal o rematadament mal. I adivineu de quina manera s’estan fent aquestes obres. Doncs sí, heu endevinat, s’estan fent rematadament mal.
Vaja per davant que és perfectament normal que unes obres de millora, fastidien un poc al personal, però tot siga per que després les coses estiguen millor, aquestes incomoditats s’han d’aguantar. Però una cosa és aguantar estoicament els lògics inconvenients de tota obra, i un altra que tingam que aguantar la ineficiència d’uns inútils, que no tenen ni puta idea de com s’han de fer les coses.
I és que com be deia aquell, “es de ser inútiles”. Abans de començar tota obra, s’haurien de contemplar tots els posibles problemes que la mateixa causaria i, intentar així donar una solució per a que els perjudicats siguen els menys posible. Això és el que caldria, per què un altra cosa és el que es fa habitualment.
La situació en aquest moment a la estació de Benifaió és la següent: Quan baixes del tren que ve de la capital del Túria, no pots creuar la via per on normalment es venia creuant. I com passes a l’altra banda? O, com accedeixes al parking? Doncs seguint el camino de baldosas amarillas com Dorothy ja vos ho dic jo que no. Has de creuar per l’altra banda, trepitjant vies de tren, fustes trencades, pedres de considerable tamany, i així tota una serie d’entrebancs, que fan complicat el normal trànsit dels vianants.
I direu vosaltres, no serà per a tant, no? Home, doncs si agafes el tren una vegada a la vida, tira que te va, però si agafes el puto tren tots els dies per anar a treballar o estudiar, comences a estar fins a les “balls” d’aquesta colla de subnormals de la pradera amb carnet de tècnics de “nosequé”.
I per acabar de rematar la feina, posen per a ordenar el tràfic de vianants a dos segurates amb jupetí groc, que van indicant per on pots o no pots anar. Ja el que faltava: “lo más próximo a la derecha posible” van dient els tios. A vore si així te trenques una cama o t’esclafa un tren que venia per l’altre costat.
I la cosa no es queda ahí. La mala hostia va en aument quan has de soportar tindre tot el poble en obres pel puto Plan E, que no diré jo que no haja creat llocs de treball i, per tant, haja contribuit a suavitzar un poc la crisi, però és que la cosa ja és inaguantable i ja comença a tocar les pilotes. Carrers tallats, rotondes a meitat fer, direccions prohibides per tot arreu, carrers per asfaltar…
En fi, que com diria Rita Barberà: “Que bonita estan dejando Valencia”, i que ineptes, torpes i patosos que són alguns.
Desde el lupanar de rica miel.
1 comentario:
correcte, però el millor de tot encara està per vindre. Ara quan estiguien les obres acabades i tallen per a sempre el pas a nivell del carrer Alginet, i nomes quede per a pasar la via del tren des de dins del poble el tunel de la panificadora, vorem els "cacaus" que s'armen en aquest lloc quan tot el poble vullga`agafar-lo a la vegada en les hores puntes....
Publicar un comentario