HASTA LA POLLA DE LA EXPULSIÓ DE CRISTIANO RONALDO

Ale, ja la hem liat en la puta expulsió de Cristiano Ronaldo en el partit contra el Málaga el passat diumenge. De nou tenim al pais dividit entre els que pensen que la expulsió era merescuda i els que opinen que la tarjeta roja és injusta. Els diaris i les televisions no trauen altra cosa, fins i tot pareix que a Haiti ja no passe res. Però recapitulem.

Partit Reial Madrid – Málaga, diumenge 24 de gener de 2010. El Madrid necesita guanyar per seguir la estela del Barça i el Málaga per eixir de les últimes posicions de la taula. En una jugada de contraatac Ronaldo és agafat insistentment per Mtiliga, impedint-li avançar. Cristiano fart de tants estirons intenta desfer-se del jugador rival, i com a resultat impacta una colzada al nas de Mtiliga, que acaba amb el nas trencat. L’àrbitre, que estava al costat de la jugada i per tant, va la vore perfectament, decideix que l’acció és mereixedora de tarjeta roja.


A paritr d’ací tot el mon comença a emetre juis de valor al voltant de la expulsió i hi ha qui, com Jorge Valdano, teoritza fins i tot sobre el càstig que deben rebre els jugadors que segons ell “van en contra de l’espectacle”. Des de la prensa de la capital es comenta que la expulsió és injusta, i es comença a tirar de memòria per a vore si algun jugador del Barça ha fet el mateix. Com a resultat hui tenim un video en el diari Marca en que es veu a Messi en una jugada similar, amb la diferència de que no li trenca el nas a ningú. Des de Barcelona, també es realitza una treball d’hemeroteca per a rememorar totes les expulsions de Cristiano Ronaldo ha patit al llarg de la seua carrera, i apuntar el suposat carácter violent del jugador portugués.

Si anallitzem la jugada en deteniment, veiem clarament com Ronaldo, en un intent per desempallegar-se del jugador del Málaga, li propina una bona colzada trencant-li el nas. L’àrbitre està al costat de la jugada i decideix expulsar a Ronaldo. I ací s’acaba tot. Poodm teoritzar sobre el càstig que reben els bons jugadors en forma de patades durant els partits i que els àrbitres haurien de tenir en compte este fet. Però una cosa que ha de quedar clara és que a futbol juguen estrelletes a clubs grans, però també hi participen jugadors modestos en equips de baix presupost, i que cadascú ha d’emprar les seues armes per a intentar guanyar els partits. Si Florentino decideix tirar de cartera, i el Málaga posem per cas, compta amb jugadors més modestos que no tenen la velocitat ni la tècnica del jugador portugués, és correcte que s’apliquen de la manera més oportuna que creguen, sempre que no vagen a fer mal al rival. A la famosa jugada de diumenge, Mtiliga agafa a Cristiano per la camiseta, doncs pitjor haguera sigut que li haguera donat una patada i li haguera trencat una cama, no?

Però per altra banda hi ha que entendre als jugadors que reben tantes i tantes patades al llarg dels partits. És normal que alguna vegada perden els papers i propinen un bon colp al rival que els ha estat tocant els collons durant tot el partit. Al fi i al cap, per molts milions que tinguen, tots som humans i en un moment donat podem llançar-ho tot per l’aire.

En el futbol té cabuda la provocació, els piques entre rivals, les putaetes, les tècniques per a desconcentrar als rivals, i així un fum de coses més. I tot açò és igual de vàlid que un pontet, una folha seca, un colp de tacó o un penalti de Panenka. Fet que no lleva que per als espectadors ens agraden més éstes últimes accions que les primeres. Per la seua banda, el que han de fer els àrbitres és sancionar el que veuen, les accions sense pilota les quals impliquen un seriós perill per als contraris, han de ser penades amb la expulsió i amb la posterior sanció del comité corresponent. I tant val, si la jugada violenta la protagonitza Ronaldo, com Messi, com Patxi Salinas.

Des de Barcelona s’apunta el caràter violent de Cristiano Ronaldo, però que en dirien si l’acció l’haguera protagonitzat Henry o Ibrahimovic? De segur que farien igual que el Marca. Amb tot açò el que es demostra és que la gran part de la prensa esportiva espanyola és basura, pura merda, i que han de inventar polèmiques de tots els llocs per a vendre diaris. En fi, lamentable.

Desde el lupanar de rica miel.