MUERTE A ... JUANMA CASTAÑO

Este personatge "periodista" de la Cadena Ser, Cuatro i Canal + i dic "periodista" perquè no te la carrera de periodisme, va estudiar dret a l'universitat d'Oviedo però no la va acabar, es creu un gracioset més de la "caverna mediata madrilenya".

L'ultima tonteria que va dir es " Para que Villa no juegue en un grande como el Barça o el Madrid vale la pena que juegue en el Sporting". SENSE COMENTARIS, ELL SOLS SE DESCALIFICA.

EL GOVERN I ELS FUNCIONARIS

Però bueno, van a congelar el sous dels funcionaris públics, o no? Per què un dia diuen que sí, i a l'endemà es desdiuen i afirmen que "son problemas en la política de comunicación del gobierno". O seria un globo sonda ? Jo comence a estar fart de que un dia diguen una cosa i a l'endemà diguen la contrària. En tota la que està caient i la situació tan crítica per la que estem atravessant, estos "errors" no es poden cometre. Una vegada més, LAMENTABLE !!!


Desde el lupanar de rica miel.

WORLD AIR TRAFFIC

Desde el lupanar de rica miel.

NIT DE TERROR A TV

Esta passada nit ha sigut terrorífica en quant a televisió es refereix. Elx xics del canal VEO dedicaren la seua tertúlia a demanar que es torne a jutjar el 11-M. Diuen ara que els explosius no eren Goma 2 Eco com es va afirmar durant tot el procés i, per tant, posen en dubte la autoria dels atentats. Torna la teoria de la conspiració…

Però si canviavem de canal ens podiem trovar amb el gran programa de Intereconomia “El Gato al agua”. Programa caracteritzat com pocs pel gran “pluralisme” que hi ha a la seua tertúlia diaria. Ahir es dedicaren a debatre al respecte de la pitada que es va poder escoltar el diumenge a la final de la Copa del Rei de bàsquet quan sonava l’himne espanyol. Que si estes coses no poden passar a un país democràtic, que si al Rei anà enganyat, que sa Majestat no tenia que haver acudit a la final i tota una serie de despropòsits típics d’aquest programa televisiu.

I mentres tant, en la primera de Televisió Espanyola teniem la elecció del nostre representant per al festival d’Eurovisió. Si no hem tingut prou amb candidats com Karmele Marchante o Chimo Bayo, el que va protagonitzar anit l’escàndol va ser John Cobra, encarant-se al públic i fent gala d’uns modals exemplars.




Desde el lupanar de rica miel.

CABANYAL

Desde el lupanar de rica miel.

Ieeeee, pactem o qué?

Immersos com estem en la major crisi internacional des de la Gran Depresió dels anys 30’ del segle passat, que ens reporta unes xifres de desocupacio tremendes, endeutaments tant de les families com de les administracions públiques, tancaments d’empreses, etc; sorprén que al nostre país els grans partits siguen incapaços de posar-se d’acord i decidir i implementar una bateria d’accions emmarcades en un pla organitzat per a traure al país d’aquesta situació, i iniciar les reformes necessàries per a que quan torne la crisi –que tornarà per que açò és cíclic- no ens pille en bragues.

I dic sorprenent per que la gran majoria d’analistes i experts en la matèria estan d’acord en el que hi ha fer: 1.Reforma del mercat de treball; 2. Millora del funcionament del sistema creditici –que els bancs solten la pasta- i; 3. Ajustar els comptes del Sector Públic. Val, ja ho sé, que les discrepancies radiquen en el “com” dur-ho a terme. Però la cosa és tan “senzilla” com que se senten els experts de cadascun dels partits i negocien. En este tema fem el que jo dic mentre que en aquest altre ho fem com tu vols. I així s’arriva a un acord sobre els punts calents.

Fer açò no és fácil, però es podria dur a terme si el panorama polític no estaguera tan emmerdat –bonica paraula ésta- i els actuals polítics pensaren en alguna cosa més que en perpetuar-se en el poder. En situacions com aquesta fa falta gent que mire més enllà de les eleccions, “personas de Estado” com es deia abans, gent que pense en el benestar del país per damunt dels interessos particulars. I no per que sí, si no perque el país són persones que no tenen treball, empresaris que es veuen obligats a tancar per falta de demanda, persones que no poden accedir a una vivenda en condicions, etc.

Cal dir que el nivell dels nostres polítics en general és lamentable, els uns tirant merda sobre els altres. El comportament del PP en tot açò és horrible, no colaborant en res esperant que la ceisi s’agreuje un poc més i s’en duga per davant al president. Però, en aquest cas si les dos forces majoritaries han de pactar, el pas inicial l’ha de donar el Govern, és el Govern qui ha de convidar a l’oposició a arribar a acords i deixar-se d’anunciar reformes de pensions on no tenen que fer-ho, deixar-se de globos sonda i de rodes de premsa per a contra-replicar les crítiques del PP.

Uns diuen una cosa i els altres la contrària, uns insulten i els altres repliquen, que sí, que no, ara dic jo blanc i l’altre diu negre. El casé s que el tema est`amolt enrocat i si algú no dóna el primer pas, açò no es soluciona sòl.

Qui ha de tragar-se l’orgull i convidar a Moncloa a Rajuà, és el President del Govern. A continuació que es reuneixquen els experts dels dos partits i quan tinguen una solució, una roda de premsa conjunta (per a repartir-se les medallfs) i a treballar. Però com que estem en un país on s’entén la rivalitat política com una cosa en la que tot val, on és més fácil criticar a l’oponent que treballar i on, en definitiva, predomina la mentalitat gitana mediterranea, crec inviable de moment que s’arribe a un pacte de mínims sobre com s’ha de superar la crisi.

Si no es pacta, les reformes no es podran realitzar per que en un país tan descentralitzat com el nostres, tota reforma requereix de les autoritats autonòmiques i locals per a prendre qualsevol tipus d’acció d’importància. Si el Govern pensa en iniciar les reformes sense comptar amb l’oposició s’equivoca.

Desde el lupanar de rica miel, esperant que deixen de fer el gilipollas (digueu-me ilús)

XÈEEEEEE, QUIN DIT MÉS BONICO QUE TINC, MIREU-LO !!!

Doncs sí, ací tenim a tot un expresident saludant al respetable al finalitzar una conferència a la Universitat d'Oviedo. Uns joves intentaren rebentar l'acte en el que eixa eminència -eixe gran estadista- i en este cas no diré i millor persona, donava una conferència a la que parlava entre altres temes de la crisi econcòmica. Bo, doncs a la seua eixida Josemari va decidir alçar el ditet i dedicar este gest als joves que s'oposaven a la seua presència a la universitat. En fi, el senyor Aznar una vegada més LAMENTABLE.


Desde el lupanar de rica miel.

TACONEJA GUSTINET

Molt s'ha parlat esta setmana del "taconaso" de Guti contra el Depor. Però com este de l'àrbitre Álvarez Izquierdo res. El tio intercepta involuntariament la pilota quan anava a un jugador del Xérez i en alçar-se i en un acte "involuntari ", passa el baló al jugador al que li anava la pilota. Un crak este Álvarez Izquierdo.

Desde el lupanar de rica miel.

MEDIOCRITAT POLÍTICA

Estic ja més que fart de globos sonda, inconcrecions de les diferents polítiques, dels ara sí ara no, de “un pasito palante un pasito patrás” (nacho Escolar dixit), i així de tantes i tantes coses que denoten una actitud de poca confiança del Govern i, en definitiva, de por al que diran. Al que diran els sindicats i els empresaris i els ciutadans en general. L’actitud del Govern de Zapatero és la d’un govern que pensa més en quines seran les reaccions dels actors socials que en si les mesures que pren són o no les més correctes.

Ara, encara que tard, pareix que s’han posat les piles. Esperem que valga allò de “más vale tarde que nunca”. Tampoc és que hagen concretat molt les accions que van a posar en marxa, de fet seran les que es decideixquen per consens entre el mateix Govern i els sindicats i representants dels empresaris, però al menys és un començament.

Però és que si mirem a l’altra banda de l’espectre polític, la cosa està pitjor. Preguntat el senyor Rajuá per les seues idees per a superar la crisi, el tio simlement no sabe/no contesta. En contestació a una pregunta sobre els magatzems nuclears, Mariano va respondre l’altre dia a una emisora de radio que no tenia una opinió formada al respecte. Respecte a les pensions tampoc diu res, es limita a dir que tot el que fa el Govern és fruit de la improvisació. Però xaval, proposar mesures no cal, no? Clar, Mariano pensarà, ai, no vaig a banyar-me no siga cosa que la cague i enfade a algun votant. Si jo fora membre d’algun partit polític –que per sort no ho soc- me faria mirar el fet de tindre com a màxim representant a persones que, en general, no donen la talla. Ací vos deixe un article de Juan Carlos Escudier al diari Público, on relata “El Plan secreto de Rajoy”.

"Si quieren que alguien les guarde un secreto, cuéntenselo a Rajoy. Este hombre no es que sea una tumba, es que es el sepulcro del Cid con sus siete llaves. Sabemos que conoce un plan para sacarnos de la ruina a la que nos ha llevado Zapatero, un plan para crear empleo como rosquillas y obligar al Financial Times a sacarnos de su lista de PIGS y joderle el acróstico, pero el líder del PP tiene sus labios sellados, como si la confidencia le hubiera sido revelada en confesión. Queremos que nos salve y se resiste; le urgimos a que encienda su faro de sabiduría para alumbrarnos y nos topamos con las sombras, ya sea por su hermética discreción o porque la bombilla es de bajo consumo y le cuesta calentarse. ¿Qué tenemos que hacer para que suelte prenda?

Por un momento llegamos a pensar que el Gobierno se había pasado al PP y que sus propuestas sobre pensiones y gasto público tenían que ser, por fuerza, las famosas reformas estructurales que Rajoy reclamaba a diario y nunca concretaba por mor de su parquedad. Ahora ya sabemos que estábamos equivocados. A Rajoy lo de las pensiones le parece una ocurrencia, con lo que sugiere que está en contra, y el recorte del gasto le suena a broma. ¿Que cuál es su alternativa? No consta. Hubo un tiempo en el que exigía bajar los impuestos, un asunto del que nunca más se supo. La prudencia guía sus pasos.

Salvando las distancias, Rajoy es como Bunbury, un héroe del silencio. Y conociendo su patriotismo, los motivos para privarnos de su fórmula magistral contra la crisis han de ser muy poderosos. La situación es grave, aunque albergamos la esperanza de que lo nuestro tenga remedio, sobre todo después de escucharle proclamar que basta con que Zapatero deje el Gobierno y él le sustituya para que las puertas del infierno se abran de par en par y podamos salir ordenadamente. A Mariano hay que tenerle fe y si lo sacamos en andas es seguro que llueve.

Entre tanto, sólo cabe esperar. Dos años pasan volando. Si Zapatero lo dejara ahora, él estaría preparado para hacer la mudanza a la Moncloa y ordenar un cambio de cortinas, pero no conviene precipitarse. Lo de presentar una moción de censura está descartado, no sólo porque no la ganaría sino por el riesgo de que, en el fragor dialéctico, diera alguna pista sobre cómo piensa socorrernos. Al enemigo, ni agua. Rajoy tiene un plan y eso debería bastarnos."

Desde el lupanar de rica miel.

PREMIS DARWIN

Un austriaco muere ahogado en una alcantarilla al intentar recuperar su móvil.

Cayó de cabeza por la alcantarilla y quedó atrapado.

La alcantarilla apenas tenía 60 centímetros de profundidad.
El aparato era un modelo de bajo coste.

Desde el lupanar de rica miel, no comment.

HISTÒRIA DE UN “HURTO”

I dic hurto per què, segons me va informar ahir molt amablement un membre de la Policia Nacional de la Comisaría d’Alzira, el que vaig patir ahir no és una robatori si no que es tracta d’un “Hurto.”

Però recapitulem. Ahir de vesprada alguns graciosos m’obrirren el cotxe quan estava estacionat a un lloc aparentment segur i me furtaren – que dic hurtaren- diverses coses que portava al vehicle. I clar, com que el que me van sustraure ho portava al maleter, no me’n vaig adonar fins a que no vaig arribar a casa. El primer que penses és, m’hauré deixat la motxilla a casa. I puges a casa i allí no està per ningun lloc. I crides a la teua mare per a vore si la motxilla està a sa casa i te diu que allí no hi ha res. I aleshores penses, el cas és que quan he pujat al cotxe he notat una cosa rara que no sé molt be que era, caguenlaputa! I dius, ja està jilipollas, t’han obert el cotxe i les teues coses han volat. Aleshores, la mala llet per no trobar la motxilla se transforma en mala hòstia i ganes de matar als responsables.

Total, que te’n vas cap a la Comisaría de Policia a posar la corresponent denúncia i, davant l’actitud poc amable d’un poli (la empatia brillava per la seua absència), comences a encendre’t per dins i per fora, i te veus plantant-li cara al poli i explicant-li quatre coses.
- Pareix que han forçat la porta del conductor, li dic jo.
I respon ell: - Això ho has pogut fer tu amb la clau al obrir.
- Però so jilipollas, si el cotxe l’òbric amb el comandament a distància i mai s’ha obert posant la clau al pany!

En fi, que decideixc comptar fins a 10, fins a 20, fins a 30, fins a 40... (relaxat lupin, relaxat) i rebaixar un poc el to en vista de que no trauré res en clar, i intente esbrinar quienes són les opcions que tinc en eixa situació.
- Però no van a prendre empremtes dactilars o algo així, que jo veig C.S.I, eh? Que noooooooo, que com és un hurto i no hi ha “força”, no s’investiagrà més, que si troben les meues coses ja m’avisaran.

Com els polis no van a fer res més i, com jo soc fidel lector de novel.les negres i creient-me per un moment Sam Spade, decideixc anar al lugar de los hechos a vore si trobe alguna cosa. I clar, per allí no hi ha ni Cristian, així que després de rebuscar per la zona, repensar les meues teories i no trobar res, me’n vaig cap a casa sense poder llevar-me del damunt la cara de jilipollas. I me console pensant que el proper dia tornaré a la mateixa hora que han tingut lloc el succés esgarrifós i com pille al fill de puta que ho ha fet li pegaré, el degollaré, el mataré, li deformaré la cara a hosties, el penjaré dels ous a una senyal de STOP, li trauré el fetge, mel menjaré per a berenar i després li pixaré la cara.

Resumint, que després d’un cas com aquest se te queda una cara d’idiota que no te la pots llevar del damunt en dos dies. Menys mal que a CUATRO passaven anit La jungla de cristal i me vaig poder relaxar definitivament.

Desde el lupanar de rica miel.

PD 1: De les pensions ja parlarem un altre dia que estiga més relaxat, que també en tinc ganes.

PD 2: En próximas entregas de Latigasos un post sobre el maravilloso y moderno cuerpo de policia.

RECULL DE PREMSA

Denuncian a Paris Milton por acoso sexual. El demandante solicita una orden de alejamiento de 90 metros. I a mi que no m’extranya que la dona que va acovardir este estiu a Cristiano Ronaldo faça estes coses… Recordeu el que va dir de Cristiano este estiu: “El afeminado Ron es demasiado gay para mí”.

China advierte a Obama de “graves daños” si se reune con el Dalai. El líder tibetano tiene previsto viajar a Estados Unidos en los próximos meses. La Casa Blanca no ha confirmado ningún encuentro entre ambos líderes. Mira tu estos xinorris, amenaçant al president Obama per a que no es reuneixca amb el Dalai Lama. Dic jo que el president dels EE.UU. serà lliure de reunir-se amb qui vulga, sempre que no siga un terrorista o algo així, i el Dalai Lama molt terrorista no és. Altra cosa és que reivindique la llibertat del Tibet i demane la independència del seu pais, i amb açò li toque els collons als xinates. A més, qui són els xinesos per a donar lliçons morals, polítiques o de qualsevol tipus. Val que creixquen a un 8 % anual, però de respectar els drets humans res de res. Atenció a l’amenaça vetlada que ha fet Zhu Weigun, el responsable per als asunts religiosos i ètnics del Partit Comunista Xinés. Diu que reunir-se amb el Dalai no ajuda en res als EE.UU. a eixir de la crisi. Clar, el que els pot ajudar és no trencar els nogocis amb Xina, el mercat mundial més gran a explotar. Seran…

La amante de Terry estudia vender su historia extraconyugal. Açò estava cantat, després de la polèmica suscitada amb el jugador del Chelsea John Terry per haver-se liat amb la ex del company de club i de selecció Wayne Bridge. A tot açò John Terry, que està casat i té dos fills de tres anys, va ser anomenat “Papá del año” en 2009”. Correcte, papá del año, però no espós de l’any. Ara a la tia sòls li queda triar la revista on declarar les intimitats de Terry i… a forrar-se.

Kirchner se benefició de información privilegiada. El ex presidente cambió dos millones de dólares en 2008. Açò refrenda les informacions que venen apareguent des de ja fa temps, a les quals es diu que el matrimoni Kirchner hauria incrementat considerablement la seua fortuna des de que estan al poder. En 2008 el patrimoni dels Kirchner s’incrementà tan sòls un 158 %, poca cosa.

Rajoy no se atreve a castigar a Aguirre. Rajoy dijo en noviembre que no consentiría conflictos internos del PP "una próxima vez". El PP no sancionará a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ni per haver insultat a un company de partit –hijoputa-, ni per haver donat a IU el lloc en Caja Madrid amb la finalitat de que no l’ocupara un conseller proper a Ruiz Gallardón. Està be això que fa Mariano d’emprar diferents vares per a medir als seus companys de partit, Manuel Cobo i Richy costa reben sanció (este últim es mereix molt més que una sanció), mentre que Espe pot dir i fer el que vulga que no hi ha tio dins del PP que li plante cara.


Desde el lupanar de rica miel.

IMMIGRANTS I EMPADRONAMENT

Després d'una setmana en la que s'ha parlat molt sobre l'empadronament dels immigrants sense papers i que s'han dit autèntiques barbaritats al respecte, vos deixe un article d'una persona autoritzada, Carmen Alcaide analista i ex-presidenta del INE. Alcaide aporta un poc de llum abordant amb claritat el tema.

El padrón y los inmigrantes

"El padrón continuo es un registro administrativo donde teóricamente deberían estar registrados todos los ciudadanos (españoles y extranjeros) que residen en España la mayor parte del año. Su primer objetivo es estadístico para conocer en todo momento cuántas personas residen en España. Su contenido y los requisitos necesarios para la inscripción están regulados por ley y todos los residentes en España tienen el derecho y el deber de empadronarse en el municipio donde residan la mayor parte del año.

El padrón es propiedad de los Ayuntamientos, que deben comprobar la veracidad de la identidad y residencia de los empadronados, y la labor de coordinación del INE consiste en contrastar los datos que mensualmente envían los ayuntamientos detectando los fallos en altas y bajas y las posibles duplicidades entre los diferentes municipios. Esta labor de coordinación es la que permite al Consejo de Empadronamiento proponer al Gobierno las cifras oficiales de población para su aprobación por el Consejo de Ministros. Los últimos datos oficiales referidos al 1 de enero de 2009 son de 46.661.950 residentes, de los que son extranjeros 5.598.691, lo que equivale al 12% del total. Cifra que no incluye los ciudadanos de origen extranjero pero ya nacionalizados españoles.

Dichos datos tienen una utilidad estadística imprescindible, ya que se utilizan estadísticamente como marco poblacional para todas las estadísticas muestrales oficiales y exigidas por la Unión Europea, así como para la realización de previsiones poblacionales (planes de pensiones). Si los datos careciesen de parte de la información sobre extranjeros residentes en el país, como es el caso de los mal llamados sin papeles, es decir, sin permiso de residencia o de trabajo, todas las cifras estadísticas de interés económico en que interviene la variable población (empleo, paro, PIB per cápita, etc.) se verían desfiguradas. Por eso durante la última década los Ayuntamientos y el INE han hecho un gran esfuerzo por mejorar esta información. Esta desvirtuación de las cifras es lo que ocurre en países como Italia, en los que no se cuentan entre la población oficial los extranjeros sin permiso de residencia. Por el contrario, el padrón español, así como la EPA, para la que es utilizado, están estadísticamente muy bien valorados en la Unión Europea.

El intenso crecimiento de la población extranjera residiendo en España ha aportado beneficios en la fase expansiva de crecimiento, pero actualmente siguen entrando extranjeros que en principio vienen con visado de turistas (normalmente de tres meses) pero después se quedan en busca de trabajo de forma irregular, es decir, sin permiso de trabajo. El análisis de la situación de estos inmigrantes es complejo por su diversidad. No es justo meter a todos en la misma categoría: existen mafias de delincuentes, pero son muchos más los que trabajan honestamente aunque no hayan conseguido el permiso reglamentario. Existen casos de residir durante años en España trabajando irregularmente (servicio doméstico) y no haber conseguido el permiso de trabajo.

Durante la fase expansiva, los Ayuntamientos, además de la financiación recibida de acuerdo con su población oficial, disponían de otros medios de financiación a través de las licencias de obras y otras tasas. También han desaparecido algunos impuestos cedidos. El plan de ayuda obtenido durante 2009 ha estado dirigido a la realización de obras rápidas con creación de empleo, pero no ha solucionado sus problemas con los gastos corrientes. En el de 2010 puede utilizarse sólo una parte de las ayudas para paliar la falta de financiación. Pero, en relación con la población inmigrante, la Constitución Española asegura la atención sanitaria y la educación de todas las personas que residan en el país y por tanto los ayuntamientos se enfrentan con un conflicto por la necesidad de prestar estos servicios sin tener la suficiente financiación.

Por tanto, en mi opinión, habría que distinguir en el debate actual la posible modificación de la legislación entre la necesidad y utilidad del padrón continuo y su utilización en las políticas económicas y sociales respecto a la inmigración. Los problemas no se resuelven escondiendo la cabeza como los avestruces, sino poniendo remedio a las deficiencias reformando aquello que no funcione bien. Si España quiere asegurar la atención en sanidad y educación a todas las personas residentes, las autoridades del Estado y de las comunidades autónomas deben poner los medios para conocer con seguridad la residencia de los beneficiarios y dar la suficiente financiación a las instituciones, en este caso los ayuntamientos, responsables de atender esas obligaciones".

Desde el lupanar de rica miel.