I dic hurto per què, segons me va informar ahir molt amablement un membre de la Policia Nacional de la Comisaría d’Alzira, el que vaig patir ahir no és una robatori si no que es tracta d’un “Hurto.”
Però recapitulem. Ahir de vesprada alguns graciosos m’obrirren el cotxe quan estava estacionat a un lloc aparentment segur i me furtaren – que dic hurtaren- diverses coses que portava al vehicle. I clar, com que el que me van sustraure ho portava al maleter, no me’n vaig adonar fins a que no vaig arribar a casa. El primer que penses és, m’hauré deixat la motxilla a casa. I puges a casa i allí no està per ningun lloc. I crides a la teua mare per a vore si la motxilla està a sa casa i te diu que allí no hi ha res. I aleshores penses, el cas és que quan he pujat al cotxe he notat una cosa rara que no sé molt be que era, caguenlaputa! I dius, ja està jilipollas, t’han obert el cotxe i les teues coses han volat. Aleshores, la mala llet per no trobar la motxilla se transforma en mala hòstia i ganes de matar als responsables.
Total, que te’n vas cap a la Comisaría de Policia a posar la corresponent denúncia i, davant l’actitud poc amable d’un poli (la empatia brillava per la seua absència), comences a encendre’t per dins i per fora, i te veus plantant-li cara al poli i explicant-li quatre coses.
- Pareix que han forçat la porta del conductor, li dic jo.
I respon ell: - Això ho has pogut fer tu amb la clau al obrir.
- Però so jilipollas, si el cotxe l’òbric amb el comandament a distància i mai s’ha obert posant la clau al pany!
En fi, que decideixc comptar fins a 10, fins a 20, fins a 30, fins a 40... (relaxat lupin, relaxat) i rebaixar un poc el to en vista de que no trauré res en clar, i intente esbrinar quienes són les opcions que tinc en eixa situació.
- Però no van a prendre empremtes dactilars o algo així, que jo veig C.S.I, eh? Que noooooooo, que com és un hurto i no hi ha “força”, no s’investiagrà més, que si troben les meues coses ja m’avisaran.
Com els polis no van a fer res més i, com jo soc fidel lector de novel.les negres i creient-me per un moment Sam Spade, decideixc anar al lugar de los hechos a vore si trobe alguna cosa. I clar, per allí no hi ha ni Cristian, així que després de rebuscar per la zona, repensar les meues teories i no trobar res, me’n vaig cap a casa sense poder llevar-me del damunt la cara de jilipollas. I me console pensant que el proper dia tornaré a la mateixa hora que han tingut lloc el succés esgarrifós i com pille al fill de puta que ho ha fet li pegaré, el degollaré, el mataré, li deformaré la cara a hosties, el penjaré dels ous a una senyal de STOP, li trauré el fetge, mel menjaré per a berenar i després li pixaré la cara.
Resumint, que després d’un cas com aquest se te queda una cara d’idiota que no te la pots llevar del damunt en dos dies. Menys mal que a CUATRO passaven anit La jungla de cristal i me vaig poder relaxar definitivament.
Però recapitulem. Ahir de vesprada alguns graciosos m’obrirren el cotxe quan estava estacionat a un lloc aparentment segur i me furtaren – que dic hurtaren- diverses coses que portava al vehicle. I clar, com que el que me van sustraure ho portava al maleter, no me’n vaig adonar fins a que no vaig arribar a casa. El primer que penses és, m’hauré deixat la motxilla a casa. I puges a casa i allí no està per ningun lloc. I crides a la teua mare per a vore si la motxilla està a sa casa i te diu que allí no hi ha res. I aleshores penses, el cas és que quan he pujat al cotxe he notat una cosa rara que no sé molt be que era, caguenlaputa! I dius, ja està jilipollas, t’han obert el cotxe i les teues coses han volat. Aleshores, la mala llet per no trobar la motxilla se transforma en mala hòstia i ganes de matar als responsables.
Total, que te’n vas cap a la Comisaría de Policia a posar la corresponent denúncia i, davant l’actitud poc amable d’un poli (la empatia brillava per la seua absència), comences a encendre’t per dins i per fora, i te veus plantant-li cara al poli i explicant-li quatre coses.
- Pareix que han forçat la porta del conductor, li dic jo.
I respon ell: - Això ho has pogut fer tu amb la clau al obrir.
- Però so jilipollas, si el cotxe l’òbric amb el comandament a distància i mai s’ha obert posant la clau al pany!
En fi, que decideixc comptar fins a 10, fins a 20, fins a 30, fins a 40... (relaxat lupin, relaxat) i rebaixar un poc el to en vista de que no trauré res en clar, i intente esbrinar quienes són les opcions que tinc en eixa situació.
- Però no van a prendre empremtes dactilars o algo així, que jo veig C.S.I, eh? Que noooooooo, que com és un hurto i no hi ha “força”, no s’investiagrà més, que si troben les meues coses ja m’avisaran.
Com els polis no van a fer res més i, com jo soc fidel lector de novel.les negres i creient-me per un moment Sam Spade, decideixc anar al lugar de los hechos a vore si trobe alguna cosa. I clar, per allí no hi ha ni Cristian, així que després de rebuscar per la zona, repensar les meues teories i no trobar res, me’n vaig cap a casa sense poder llevar-me del damunt la cara de jilipollas. I me console pensant que el proper dia tornaré a la mateixa hora que han tingut lloc el succés esgarrifós i com pille al fill de puta que ho ha fet li pegaré, el degollaré, el mataré, li deformaré la cara a hosties, el penjaré dels ous a una senyal de STOP, li trauré el fetge, mel menjaré per a berenar i després li pixaré la cara.
Resumint, que després d’un cas com aquest se te queda una cara d’idiota que no te la pots llevar del damunt en dos dies. Menys mal que a CUATRO passaven anit La jungla de cristal i me vaig poder relaxar definitivament.
Desde el lupanar de rica miel.
PD 1: De les pensions ja parlarem un altre dia que estiga més relaxat, que també en tinc ganes.
PD 2: En próximas entregas de Latigasos un post sobre el maravilloso y moderno cuerpo de policia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario