jueves, 29 de abril de 2010

S & P

Una vegada més els mercats han tornat a embogir. La explicació ve donada per dos factors. Ahir pel matí els mercats estaven preocupats per les dades que es coneixien de la economia grega i pels dubtes de Angela Merkel sobre l’ajuda a Grècia. De vesprada, el tema era un altre. L’agència Standard & Poor's rebaixava un graó la qualificació del deute espanyol, deixant-lo en “AA”.

Des d’ahir tot el mon parla de S& P, però qué és Standard & Poor’s. Doncs es tracta d’una agència de qualificació, creada l’any 1860, que des de 1966 és propietat de “The Mc Graww Hull Companies, Inc”. S & P és una de les principals proveedores d’informació financera i la principal font de qualificacions crediticies, valoracions de riscs, anàl.lisi d’inversions i valuacions independents.

En definitiva, S & P, Moody’s i Fitch, que són les principals agencies de rating es dediquen a donar qualificacions a països, empreses, bancs i productes financers. Fiquen una nota per a que els inversors sapiguen a qué atindre’s, per a saber si una determinada empresa o país és fiable o si poden haver problemes de solvència.

Cada agència de qualificació té una escala diferent. Concretament, S & P divideix els títols en dos grans grups, els “d’Alta Qualitat” i els de “Baixa Qualitat”. Dins dels d’alta qualitat podems trovar els de qualitat superior, la famosa triple A, que és el que desitje tenir tot el mon; els de Molt Alta Qualitat (AA); Alta Qualitat (A); i els de Qualitat moderada (BBB). De la mateixa manera, els títols de baixa qualitat es divideixen en Qualitat Moderada, Baixa Qualitat i Molt Mala Qualitat.

Amb la rebaixa d’ahir, Espanya passa de “AA+” a “AA”, el que significa que el tipus d’interés que es pagará serà algo superior al que es pagava fins ara. El que es pren com a referència és el Bono a 10 anys. Així, Alemania paga menys del 3 % pel seu bono, Espanya paga un 4 % i Grècia un 10 %. Veient estes dades s’en podem adonar que estem més prop d’Alemania que dels grecs, així que menys pànic, que estem pitjor que abans però no estem tan mal com es vol vendre per part d’alguns.

De totes formes, els mercats ja havien descomptat els efectes de la rebaixa en la qualificació, així que una vegada més les agencies de qualificació han fet tard. A més, després de vore les qualificacions que les agencies de rating posaren a alguns productes de Lehman Brothers i d’altres companyies, tampoc hi ha que fiar-se excesivament de les seues qualificacions. De fet, van contribuir a la crisis financera al no veure o no voler veure la basura que hi havia darrere d’alguns productes financers.

Desde el lupanar de rica miel.

jueves, 22 de abril de 2010

RIBERY, BENZEMA I ZAHIA

S'anucia estos dies a la premsa internacional que el jugador del Bayern de Munich podria estar implicat en un escàndol de prostitució de menors. Hui s'informa al diari francés "Le Monde" que el jugador del Reial Madrid Karim Benzema podria estar també implicat, al haver freqüentat a Zahia D. quan aquesta tenia 18 anys. Cosa esta que no crec que li afecte al Madrid, per què per al que juga el francés...


Bo, ací teniu a la tal Zahia en un programa d'una televisió gala demostrant les seues virtuts






Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A…EVO MORALES


Evo Morales, el president de Bolivia que en un principi pareixia un pobre campesino boliviano amb els seus jerseis de colors, resulta que poc a poc s’ha anat descobrint com a un gilipollas com un piano.

Morales va de tio que defensa els drets dels indígenes del seu país, però promte s’ha vist que de pobret res de res. Amb l’amistat dels Castro i de Chávez, s’han vist clarament quines són les seues postures.

Ara, per a defensar els productes alimentaris de la seua terra, ha carregat contra els productes transgènics dient que són els responsables de la homosexualitat i la calvicie a Europa, mentre que al seu país –on no prenen productes tranasgènics- tots són mascles i melenuts. I com a exemple fica el seu pelazo pantene.

"El pollo que comemos está cargado de hormonas femeninas. Por eso, cuando los hombres comen esos pollos, tienen desviaciones en su ser como hombres”. Ésta és una de les seues perletes.

Afirma Evo que des de que se n’ha assabentat que els pollastres de granja es crien amb hormones femenines i, per tant, provoquen que les xiquetes desenvolupen prematurament el bust, ha deixat de menjar-ne. No siga cosa que al pobre de Evo pateixca de ginecomàstia.

Tembé carrega contra les creïlles holandeses, que diu que a pesar de ser grans i hermoses, al estar criades amb hormones de peix, no serveixen per a menjar. En canvi, les seues són meravelloses. Home clar!

Ni tan sòls s’escapa la Coca-Cola, de la qual afirma Morales que s’empra com a desatascant per part dels fontaners. Continua Evo carregant contra els medicaments occidentals, que segons el mandatri Bolivià, curen una malaltia però en provoquen dos més.

En fi, que este tio es queixa de tot, però dubte jo que el que ha de fer, que és treballar pel seu poble, en ares de la demoracia, de la superació de la pobresa i de la modernització del seu país; ho faça amb les mateixes ganes que parla de qualsevol tonteria.

Per tot açò, per considerar la homosexualitat una desviació i per molt més es mereix la mort internetil al blog. Descanse en pau.


Desde el lupanar de rica miel.

martes, 20 de abril de 2010

LA LIDERESA


Hui torna a publicar-se en premsa una noticia que demostra una vegada més com se les gasta la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. Els informes policials – que no se si seran de la camarilla de falsificadors dels papers de Laos o no- acrediten els moviments dels agents pagats per la Comunitat de Madrid per espiar als enemics d’Aguirre. En este cas, es relata el seguiment que es va fer a l’exvicepresident madrileny Alfredo Prada, que va ser defenestrat del Govern regional.


Concretament, el 14 d’abril de 2008 (visca la república) seguiren a Prada en un sopar privat. Diu el informe: "Sobre las 22.10 sale del domicilio y se dirige a un restaurante sito en la calle Comandante Zorita, en el cual entra en compañía de su mujer y de una chica muy joven, permanecemos por la zona hasta eso de las 0.50 horas en lo que salen. Al mismo tiempo de la salida observamos un grupo de personas, sin precisar si en tal evento participaron de la compañía de P. Se tomaron matrículas de vehículos con el fin de comprobar propietarios".


Al informe, basat en dades suministrades per Telefónica, es comprova com José Oreja, un dels asesors de confiança del Consejero de Interior, realitza diverses cridades telefòniques situat junt al domicili de Prada. El móvil d’un altre dels asesors de Granados el sitúa al restaurant on Alfredo Prada va sopar amb la seua familia.


Però cóm que “se tomaron datos de matrículas de vehículos con el fin de comprobar propietarios”. Però açò que és? Si pareix que estem en un estat policial!!! Aquestos fets, que pareixen trets d’una pel.lícula de cinema negre de serie B o Z, han tingut lloc durant els últims anys a la Comunitat de Madrid, governada per Esperanza Aguirre, gran lideresa i millor persona. I mentre tot açò ix a la llum, Espe va de bona xica que no sap res i de “señora que destapa escándalos de corrupción”. Una vegada més, lamentable, molt lamentable.


Desde el lupanar de rica miel.

lunes, 19 de abril de 2010

GURTEL

Un exemple de com se les gasten els imputats en el cas Gurtel. Este és un article del El Pais en el que es relata la historia de una empleada de Correa que va denunciar als seus caps i que ara viu amb protecció policial.

La testigo que huyó de la secta Gürtel
El 16 de octubre de 2007, una mujer se presentó ante la Guardia Civil y denunció que la empresa en la que trabajaba tenía una administración irregular. Ella era la administradora. Su jefe, un tal Pablo Crespo, tenía una caja en la que entraba dinero negro de procedencia desconocida y después salía en sobres que acababan en manos de un tal José Luis Izquierdo, el contable de otra empresa. También había descubierto facturas falsas para empresas virtuales. Además, y este era el motivo de su denuncia, había encargado por su cuenta una auditoría y como consecuencia le habían robado el ordenador y los documentos de su despacho.

La empresa era Special Events. Lo que Isabel Jordán estaba describiendo a los agentes era parte de las entrañas de la trama de corrupción política más extensa de la democracia, aunque entonces aún no lo sabía. Al día siguiente, el 17 de octubre, tuvo que volver a llamar a la Guardia Civil de Boadilla a denunciar que la seguían dos coches. Los agentes detuvieron a los individuos, y hallaron una cámara de fotos con imágenes de la hija de ocho años de Jordán, su casa y su colegio.
Su relación con la empresa había empezado en 2004, como empleada, cobrando 1.200 euros. Contactó con ellos a través de Jesús Sepúlveda, entonces responsable de actos del PP. Se estrenó en un acto de homenaje a los voluntarios del 11-M en el que conoció a Alberto López Viejo.

De las declaraciones que figuran en el sumario, y de detalles aportados por personas que la conocen, se puede extraer que la pesadilla de Isabel Jordán comenzó un día de mayo de 2007. El PP acababa de volver a ganar las elecciones en Madrid. Para entonces cobraba 3.200 euros y la habían convencido para figurar como administradora y después, como socia. Jordán acudió a una cena con la cúpula de su empresa. En un reservado del restaurante del Hotel Fénix, se sentó a una mesa en la que estaban Francisco Correa y Pablo Crespo (el dueño de la empresa y el administrador), Ramón Blanco Balín (el asesor fiscal), Tomás Martín Morales (que sería vicepresidente de la Empresa Municipal de Suelo de Boadilla del Monte) y Alfonso Bosch (diputado y gerente de la misma empresa).

Era la primera vez que participaba en una reunión de ese nivel. Por entonces, ya había empezado a hacer preguntas incómodas sobre la contabilidad, a raíz de cosas que le iban contando Javier Nombela (el contable) y José Luis Peñas (concejal de Majadahonda). Pero esa noche, en aquella mesa, vio en directo a qué se dedicaba su empresa. Tomás Martín, el hombre del PP, sacó un pliego de condiciones de un concurso de dos millones de euros para hacer todos los folletos y papelería del Ayuntamiento de Boadilla del Monte y dijo que se iban a presentar. Estaban todos compinchados. Jordán se encaró con los presentes. Le pareció escandaloso. Cuando fue a levantarse, Tomás Martín intentó convencerla con otro papel. Tenía preparada una hoja de costes donde se detallaba que Easy Concept gastaría unos 600.000 euros en el proyecto y tendría un beneficio de 1,5 millones. Ella, como todos los presentes, se llevaría un pellizco. Había entrado en la élite.

Jordán figuraba ya entonces como administradora y firmaría personalmente el contrato. Amenazó con irse de la empresa. Comenzaron a gritarle, que si estaba loca, que era una oportunidad para todos. El diputado Bosch le dio una patada por debajo de la mesa para que se callara. Cuando se levantó para salir del reservado, Correa la cogió por el brazo: "Me esperas que quiero hablar contigo a solas". La llevó a la calle y allí le contó que había amañado un concurso de suelo en Boadilla, que se habían repartido comisiones con el alcalde y que lo tenía grabado en vídeo contando el dinero. Hizo el gesto de un cuenco con la mano y dijo: "Lo tengo comiendo en mi mano". En ese momento, Isabel Jordán se dio cuenta de que no trabajaba para un empresario, sino para un gánster.

Llevaba 15 años en la profesión. Cuentan los que la conocen que le apasionaba su trabajo: montar escenarios, quedarse hasta la madrugada para que unas luces estuvieran perfectas, probar el sonido una y otra vez. Había trabajado hasta 14 horas diarias. Para hacer rico a un gánster.

A partir de ese día, prácticamente no volvió por la empresa. Hasta que lo denunció, en octubre, fueron meses de depresión y amenazas. Ella se quería ir de la empresa, pero no sin un papel que la eximiera de responsabilidad. Correa le dejaba mensajes amenazantes en el contestador a gritos: "Hay muchas administradoras en la cárcel". Fue despedida estando de baja.

El 6 de febrero de 2009, el juez Baltasar Garzón, que ignoraba toda esta historia, ordenó que la detuvieran. Ante Garzón, Isabel Jordán, de 41 años, se desahogó por primera vez.

Hoy intenta trabajar en lo suyo pero su relación con Gürtel lo hace muy difícil. Sigue viviendo en la casa de Boadilla a la que se mudó por recomendación de Pablo Crespo. Costaba 1.200 euros al mes, cuando ella estaba pagando un alquiler de 600 en Valdebernardo. Pero Crespo la convenció de que dejara ese barrio, que no pegaba con el estatus de una directiva. Un estatus del que salió corriendo la noche que oyó a su engominado jefe hablar de alcaldes que comían en su mano. Ahora vive con protección policial, imputada por cohecho y delito fiscal. Sus jefes están en la cárcel.
Desde el lupanar de rica miel.

viernes, 9 de abril de 2010

FIRA DEL LLIBRE



Desde el lupanar de rica miel.

FESTIVAL DEL HUMOR: ESPE I LA GÜRTEL

Yo me siento especialmente satisfecha de haber sido, creo que en una parte muy importante, la causante de que este caso se destapara, cuando me opuse a que se vendiera con beneficio para el señor Correa y el resto de los miembros presuntos de esta trama por menos de la mitad de su precio una parcela en Majadahonda".

Esperanza Aguirre sobre el cas Gürtel. Meeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeuuuu!!!


Desde el lupanar de rica miel.

miércoles, 7 de abril de 2010

I PER FI S'HA ALÇAT EL SECRET DE SUMARI

He estat llegint i sentit este matí a Pedro Jota, i revisant el tractament que alguns mitjans de comunicació –que habitualment no mire- estan donant al cas Gürtel. Tranquils, no m’he passat al lado oscuro, ha sigut una miradeta ràpida i ja he borrat les pàgines de l’Historial.

A la pàgina del diari El Mundo podem trobar un video on PJ explica les seues reflexions després de que s’haja alçat el secret de sumari del cas. Primera conclussió: Francisco Correa i Álvaro Pérez (El Bigotes) i companyia formen una organització mafiosa en el fons i en la forma. (passaré d’explicar el fons i la forma per què PJ és molt pessat). Segona conclussió: Alts càrrecs del PP, alcaldes i regidors s’han deixat corrompre. Podriem anomenar, per tant, a Correa “El hombre que corrompió a una ciudad”, com el llibre de Mark Twain. Diu PJ que Rajoy hauria de preguntar-se, ¿porque había tanto golfo en el PP? Pobrets animalets, en lo bones persones que eren -bons xics del PP i de misa- i va tindre que vindre un foraster a incitar-los a delictir. Tercera conclussió: La policia, fiscals i jutges estan convençuts de que el principal corrupte és Luis Bárcenas, cosa de la qual no existeixen proves definitives segons PJ. Quarta conclussió: no existeix prova consistent alguna de que es tracte d’una trama de finançament il.legal equivalent al cas Filesa (no podia deixar de fer referència a este cas). Diu PJ que este fet resta trascendencia al cas, por muchos aspavientos que haga cierta prensa sectaria, pero hace que se entienda cada vez menos la tolerancia de Rajoy con Bárcenas. Quinta conclussió: si que pareix confirmar-se en canvi la existencia d’una “FILESILLA VALENCIANA”.

L’única a qui no ataca és a Esperanza Aguirre, per por o per amistat? Açò no ho sé, però el cas és que després de que es demostre tota la trama a la Comunitat de Madrid, resultaria sorprenent que Espe eixira “de rositas” de tot açò.

Als diaris La Razón y ABC –si és que sóc masoca- continuen la mateixa linea que PJ. Afirmen que no es tracta d’un cas de finançament il.legal i repasen la llista dels imputats, apuntant que tots han dimitit o expulsats del PP. Clar, ací no fan referència al Beato, Richi Costa, Víctor Campos, Esperanza Aguirre i cia.

De Canal 9, serà millor no parlar-ne, pe que és el paradigma de la manipulació i la politització dels mitjans de comunicació.

En fi, que la cosa queda clara a la vista de l’alçament del sumari del cas Gürtel, és el merder que hi darrere de tot açò. Les converses telefòniques entre El bigotes, el Beato i la seua dona són vergonyoses. Demostren els “generosos” regals que rebien els alts càrrecs i les seues families. I dic jo, que els regals serien a canvi d’alguna cosa, no? També apareix a les converses el propietari de la discoteca on va fer la despedida la filla d’Ansar i més i més gent…

Ja vorem com acaba tot, de segur que els del PP intentar desacreditar a les fiscals del cas i així que passe com en Garzón.

Desde el lupanar de rica miel.
PD: He tingut que buscar d'on ve el nom del cas, per què no m'en recordava. Ve de la traducció alemanya. Sembla que "Gürtel" vol dir cinturó, que ve de "Gürt", correa.