jueves, 22 de abril de 2010

MUERTE A…EVO MORALES


Evo Morales, el president de Bolivia que en un principi pareixia un pobre campesino boliviano amb els seus jerseis de colors, resulta que poc a poc s’ha anat descobrint com a un gilipollas com un piano.

Morales va de tio que defensa els drets dels indígenes del seu país, però promte s’ha vist que de pobret res de res. Amb l’amistat dels Castro i de Chávez, s’han vist clarament quines són les seues postures.

Ara, per a defensar els productes alimentaris de la seua terra, ha carregat contra els productes transgènics dient que són els responsables de la homosexualitat i la calvicie a Europa, mentre que al seu país –on no prenen productes tranasgènics- tots són mascles i melenuts. I com a exemple fica el seu pelazo pantene.

"El pollo que comemos está cargado de hormonas femeninas. Por eso, cuando los hombres comen esos pollos, tienen desviaciones en su ser como hombres”. Ésta és una de les seues perletes.

Afirma Evo que des de que se n’ha assabentat que els pollastres de granja es crien amb hormones femenines i, per tant, provoquen que les xiquetes desenvolupen prematurament el bust, ha deixat de menjar-ne. No siga cosa que al pobre de Evo pateixca de ginecomàstia.

Tembé carrega contra les creïlles holandeses, que diu que a pesar de ser grans i hermoses, al estar criades amb hormones de peix, no serveixen per a menjar. En canvi, les seues són meravelloses. Home clar!

Ni tan sòls s’escapa la Coca-Cola, de la qual afirma Morales que s’empra com a desatascant per part dels fontaners. Continua Evo carregant contra els medicaments occidentals, que segons el mandatri Bolivià, curen una malaltia però en provoquen dos més.

En fi, que este tio es queixa de tot, però dubte jo que el que ha de fer, que és treballar pel seu poble, en ares de la demoracia, de la superació de la pobresa i de la modernització del seu país; ho faça amb les mateixes ganes que parla de qualsevol tonteria.

Per tot açò, per considerar la homosexualitat una desviació i per molt més es mereix la mort internetil al blog. Descanse en pau.


Desde el lupanar de rica miel.

No hay comentarios: