Este Eduardo Inda, simulacre de periodista, que no sé molt be per quines raons haurà arribat a la direcció del diari Marca, es dedica a carregar-se entrenadors i jugadors amb les seues columnes i calumnies.
És sabut que des de principi de temporada abandera la campanya per a destituir al tècnic del Reial Madrid, Manuel Pellegrini. Ni tan sòls el deixà fer demèrits, abans de començar ell ja l’havia sentenciat.
Serà que el tècnic xilé no dóna molts titulars, és un home tranquil, que no fa declaracions polèmiques i que es dedica a treballar sense preocupar-li el component mediàtic del seu treball. I açò últim és un error per al director de Marca.
A continuació reproduiré algunes de les perletes que Indra ha soltat al seu últim video-blog:
- “El fútbol es la ciencia más inexacta que hay”. I no serà per què no és una ciència.
- “Pellegrini no es entrenador para el Madrid ni en el mejor de sus sueños”. Doncs mira, en somnis no sé si ho serà, però a la realitat de moment si que ho és.
- “Si como entrenador es discutible, como orador es indiscutible, indiscutiblemente malo”. I ho diu un tio, que tan sòls hi ha que escoltar-lo tres frases per a adonar-se’n de que no lliga les frases ni amb pegamento Imedio. En fi, que s’expresa de pena. Parla com un aficionat, combinant els tòpics i frases futboleres sense trellat amb frases fetes de tot tipus.
Sí, està clar, tots tenim opinió i som lliures d’expresar-la, i en el cas dels periodistes no podria ser menys. Però, una cosa és la opinió que puga donar un aficionat en una bar després de tres cerveses i un altra, la que hauria de donar un periodista a un mitjà de comunicació. Ésta última, hauria d’estar basada en el rigor i en fets contrastats, i no en subnormalitats profundes i en arguments més propis de la barra d’un bar que d’un diari esportiu.
Lamentablement, tots ens queixem, i en raó, dels nostres polítics, però la talla dels peridistes esportius del nostre païs està en consonància amb el nivell dels polítcs espanyols, i com a mostra este Eduardo Inda, terrorista consumat. El que està clar és que la carrera de periodisme no otorga ningun títol ni carnet d’entrenador. El que han de fer alguns periodistes és informar-se be, deixar els comentaris tècnics als experts en la matèria i formular opinions basades en fets contrastables i no amb criteris subjectius vàlids tan sòls per a tertulies amb els amics.
Desde el lupanar de rica miel.
És sabut que des de principi de temporada abandera la campanya per a destituir al tècnic del Reial Madrid, Manuel Pellegrini. Ni tan sòls el deixà fer demèrits, abans de començar ell ja l’havia sentenciat.
Serà que el tècnic xilé no dóna molts titulars, és un home tranquil, que no fa declaracions polèmiques i que es dedica a treballar sense preocupar-li el component mediàtic del seu treball. I açò últim és un error per al director de Marca.
A continuació reproduiré algunes de les perletes que Indra ha soltat al seu últim video-blog:
- “El fútbol es la ciencia más inexacta que hay”. I no serà per què no és una ciència.
- “Pellegrini no es entrenador para el Madrid ni en el mejor de sus sueños”. Doncs mira, en somnis no sé si ho serà, però a la realitat de moment si que ho és.
- “Si como entrenador es discutible, como orador es indiscutible, indiscutiblemente malo”. I ho diu un tio, que tan sòls hi ha que escoltar-lo tres frases per a adonar-se’n de que no lliga les frases ni amb pegamento Imedio. En fi, que s’expresa de pena. Parla com un aficionat, combinant els tòpics i frases futboleres sense trellat amb frases fetes de tot tipus.
Sí, està clar, tots tenim opinió i som lliures d’expresar-la, i en el cas dels periodistes no podria ser menys. Però, una cosa és la opinió que puga donar un aficionat en una bar després de tres cerveses i un altra, la que hauria de donar un periodista a un mitjà de comunicació. Ésta última, hauria d’estar basada en el rigor i en fets contrastats, i no en subnormalitats profundes i en arguments més propis de la barra d’un bar que d’un diari esportiu.
Lamentablement, tots ens queixem, i en raó, dels nostres polítics, però la talla dels peridistes esportius del nostre païs està en consonància amb el nivell dels polítcs espanyols, i com a mostra este Eduardo Inda, terrorista consumat. El que està clar és que la carrera de periodisme no otorga ningun títol ni carnet d’entrenador. El que han de fer alguns periodistes és informar-se be, deixar els comentaris tècnics als experts en la matèria i formular opinions basades en fets contrastables i no amb criteris subjectius vàlids tan sòls per a tertulies amb els amics.
Desde el lupanar de rica miel.
1 comentario:
I que grans portades ens ha donat este home! La que me ve ara al cap es la de "Benzema, el nuevo Ronaldo" Es molt comic!
Al periodisme esportiu, hi ha molt poc trellat, es un joc que tots aceptem, perque de profesionals res.
Publicar un comentario