miércoles, 28 de octubre de 2009
viernes, 23 de octubre de 2009
jueves, 22 de octubre de 2009
FRAGA IRIBARNE
Manuel Fraga Iribarne, Ministre d’Informació i Turisme durant la dictadura franquista, fundador d’Alianza Popular, “pare” de la Constitució, president de la Xunta de Galicia i famós entre altres coses per banyar-se a Palomares després de l’accident del bombarder nord-americà a l’any 1966; no deixarà mai de sorprendrens. Recentment, a una entrevista a “El Faro de Vigo” ha desvetllat que li va donar carabasses a la mismísima Ava Gardner.
És a dir, més de la meitat del mon morint-se per l’actriu de Carolina del Nord i Don Manuel (hostiassss pareix Lopera), diu que va rebutxar la invitació de la Gardner per a prendre unes copes. Afirma que la consciència i la obligació moral estaven per davant. I clar, a Ava Gardner no li va sentar molt be tot açò, a una festa que va tindre lloc uns dies després, va vore arribar a Fraga i s’en va anar.
Continua la entrevista Fraga Iribarne dient que podria haver tingut éxit amb altres dones com Carmen Sevilla, Anita Ekberg, Audrey Hepburn o Elke Sommer, però que va evitar caure en els braços d’aquestes actrius obligat per les seues conviccions. Xèeeeeeee mira tu, el tio Fraga “haguera” pogut ser tot un piuer, però l’amor per la seua dona era més gran que les seues “temptacions braguetils”.
Clar, també és facil dir tot açò després de 40 anys, ningú li va dir que és mentira. No sé jo si el que diu Fraga serà veritat o no, però el cas és que davant de dones com Audrey Hepburn, per ficar un exemple al atzar, seria difícil haver-se resistit, per moltes conviccions que una persona tinga. Jo, per si de cas, vaig deixar de banda fa molts anys tota la conciència i les obligacions morals, no siga que un dia me trobe amb Scarlett Johansson i les putes conviccions me van a impedir fer que s’enamore de mi, jejeje.
Desde el lupanar de rica miel.
És a dir, més de la meitat del mon morint-se per l’actriu de Carolina del Nord i Don Manuel (hostiassss pareix Lopera), diu que va rebutxar la invitació de la Gardner per a prendre unes copes. Afirma que la consciència i la obligació moral estaven per davant. I clar, a Ava Gardner no li va sentar molt be tot açò, a una festa que va tindre lloc uns dies després, va vore arribar a Fraga i s’en va anar.
Continua la entrevista Fraga Iribarne dient que podria haver tingut éxit amb altres dones com Carmen Sevilla, Anita Ekberg, Audrey Hepburn o Elke Sommer, però que va evitar caure en els braços d’aquestes actrius obligat per les seues conviccions. Xèeeeeeee mira tu, el tio Fraga “haguera” pogut ser tot un piuer, però l’amor per la seua dona era més gran que les seues “temptacions braguetils”.
Clar, també és facil dir tot açò després de 40 anys, ningú li va dir que és mentira. No sé jo si el que diu Fraga serà veritat o no, però el cas és que davant de dones com Audrey Hepburn, per ficar un exemple al atzar, seria difícil haver-se resistit, per moltes conviccions que una persona tinga. Jo, per si de cas, vaig deixar de banda fa molts anys tota la conciència i les obligacions morals, no siga que un dia me trobe amb Scarlett Johansson i les putes conviccions me van a impedir fer que s’enamore de mi, jejeje.
Desde el lupanar de rica miel.
miércoles, 21 de octubre de 2009
SUSPENS EN MATEMÀTIQUES, MATRÍCULA EN MANIPULACIÓ
El tema de l’assistència a les manifestacions sempre és curiós. Les xifres d’assistents oferides pels organitzadors sempre difereixen notablement de les oferides per la policia. Però, en el cas de la manifestació contra l’avortament del passat 17 d’octubre a Madrid, la diferència és escandalosa.
- Segons els organitzadors: 2 milions
- Segons els organitzadors: 2 milions
- Segons la Comunitat de Madrid: 1,2 milions
- Segons la Policia: 250.000
- Segons la Policia: 250.000
- Segons la Agencia EFE: 55.316
Desde el lupanar de rica miel.
Desde el lupanar de rica miel.
jueves, 15 de octubre de 2009
PREMI NOBEL
La semana passada es va concedir el Premi Nobel de Literatura 2009 a la escriptora rumano-alemanya Herta Müller. Esta dona, que no dubte jo que no es mereixca el premi, serà molt coneguda al seu barri, però la resta dels mortals no la coneix ni d’oides. I amb açò no vull dir que el premi s’haja d’atorgar a gent coneguda pel gran públic, no, el que vull dir és que hi ha un bon grapat d’autors que es mereixen sobradament el Nobel i que al pas que van, es moriran abans d’aconseguir-lo.
Sense pensar molt me venen a la ment tres casos d’escriptors que estan tots els anys a les quinielas de tot el mon i mai resulten guardonats. Estos són els americans Philip Roth, Cormac McCarthy i Mario Vargas Llosa. No sé si no els afortunats per què són americans i no tenen pèls a la llengua i últimament la moda és concedir el guardó a escriptors europeus i d’esquerres. O és per què són autors que han arribat al gran públic, cosa aquesta que no és ningun pecat sempre que es conserve la qualitat. Ací no entren per tant Don Brawn, Matilde Asensi i tota ixa colla d’autors que busquen el best-seller fàcil i que de vegades fan sentir a qui no ha llegit els seus llibres en un inepte. Por cierto, aprofite per a invocar la muerte a tots aquells que enuncien frases com: “Ie tio, i no has llegit “El Código Da Vinci”, pues no saps el que te perds, està de puta mare". Bueno va, ja pare d’encendrem, ja me relaxe.
Bo, no ho sé, el cas és que per un motiu o un altre, estos i molts altres autors no han aconseguit el premi fins ara. Que tampoc és que passe res si no el reben mai, de fet autors tan il.lustres com Tolstoi, Kafka, Borges, Proust o Joyce es quedaren sense el premi. Però, pareix de justicia que noms tan rellevants de la literatura com aquestos acaben aconseguint el Premi Nobel.
Sense pensar molt me venen a la ment tres casos d’escriptors que estan tots els anys a les quinielas de tot el mon i mai resulten guardonats. Estos són els americans Philip Roth, Cormac McCarthy i Mario Vargas Llosa. No sé si no els afortunats per què són americans i no tenen pèls a la llengua i últimament la moda és concedir el guardó a escriptors europeus i d’esquerres. O és per què són autors que han arribat al gran públic, cosa aquesta que no és ningun pecat sempre que es conserve la qualitat. Ací no entren per tant Don Brawn, Matilde Asensi i tota ixa colla d’autors que busquen el best-seller fàcil i que de vegades fan sentir a qui no ha llegit els seus llibres en un inepte. Por cierto, aprofite per a invocar la muerte a tots aquells que enuncien frases com: “Ie tio, i no has llegit “El Código Da Vinci”, pues no saps el que te perds, està de puta mare". Bueno va, ja pare d’encendrem, ja me relaxe.
Bo, no ho sé, el cas és que per un motiu o un altre, estos i molts altres autors no han aconseguit el premi fins ara. Que tampoc és que passe res si no el reben mai, de fet autors tan il.lustres com Tolstoi, Kafka, Borges, Proust o Joyce es quedaren sense el premi. Però, pareix de justicia que noms tan rellevants de la literatura com aquestos acaben aconseguint el Premi Nobel.
Esta nit es falla el Planeta, la favorita és Ángeles Caso, però també sonen noms com els de Risto Mejide o Javier Sierra, te cagues. A vore a qui li cau la pasta.
Desde el lupanar de rica miel, que me perdone la Müller aquesta per no conéixer la seua literatura, com tampoc conexia la de Jean-Marie Gustave Le Clézio.
miércoles, 7 de octubre de 2009
GÜRTEL
El cas Gürtel s’exten com un tumor metastasiat, impossible d’extirpar. Ahir es va alçar el secret de sumari de part del cas Gürtel i han eixit a la llum pública diversos documents que demostren la implicació del PP de Galicia, Madrid, Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana. En un primer moment els populars argumentaven que tot eren invencions d’un jutge que buscava venjança (Baltasar Garzón), però una vegada el jutge es va inhibir dels cas, s’ha fet evident que alguna cosa podrida hi ha al darrere. Pareix ser que tota la trama començà amb el govern d’Aznar i que ha continuat després.
Preguntat el senyor Rajoy per aquestes informacions que apareixen a la premsa, el lider del PP declara que hi ha que tractar-les amb “indiferència”. A vore si quan comencen a empresonar als seus també actúa amb indiferència.
Ara m’en vaig de pont, a vore si quan torne ha hagut alguna dimissió, o al menys han empresonat a algún fillet d’estos, com per exemple el vampiro Ricardo Costa, que ho té més que mereixcut.
Desde el lupanar de rica miel.
Preguntat el senyor Rajoy per aquestes informacions que apareixen a la premsa, el lider del PP declara que hi ha que tractar-les amb “indiferència”. A vore si quan comencen a empresonar als seus també actúa amb indiferència.
Ara m’en vaig de pont, a vore si quan torne ha hagut alguna dimissió, o al menys han empresonat a algún fillet d’estos, com per exemple el vampiro Ricardo Costa, que ho té més que mereixcut.
Desde el lupanar de rica miel.
ROGER DE FLOR AL PALAU
Arriva el 9 d’ctubre, el dia de tots els valencians i l'aborronamenta arriva a les nostres cases en forma de polèmica. Demà dia 9 anava a interpretar-se al Palau de la Música l’òpera Roger de Flor, del mestre Ruperto Chapí. Però clar, l’obra de Chapí conté alusions a Catalunya (gran pecat este) i va ser modificada per a “evitar crispacions”. Els hereus de Chapí anunciaren accions judicials en cas de que el llibret original fóra modificat i, aleshores, es va concelar l’obra i tot arreglat.
Ara s’anuncia per part de la Presidenta del Palau de la Música, Maria Irene Baneyto, que la òpera es recuperarà en juliol de 2010 en la seua versió original, és a dir, en italià. I així que ningú s’entere de les alusions a Catalunya.
Crec jo que ja serien menys les alusions a Catalunya i que el que s’ha fet és crear un problema on no hi havia res. De tot açò també va parlar el genial Groucho Marx, afirmant que: "Un acto político es dar una solución equivocada a un problema inexistente”, ale ahí queda.
Desde el lupanar de rica miel.
Ara s’anuncia per part de la Presidenta del Palau de la Música, Maria Irene Baneyto, que la òpera es recuperarà en juliol de 2010 en la seua versió original, és a dir, en italià. I així que ningú s’entere de les alusions a Catalunya.
Crec jo que ja serien menys les alusions a Catalunya i que el que s’ha fet és crear un problema on no hi havia res. De tot açò també va parlar el genial Groucho Marx, afirmant que: "Un acto político es dar una solución equivocada a un problema inexistente”, ale ahí queda.
Desde el lupanar de rica miel.
LA ISLA DE LAS RELIGIONES
Que la religió ho tiny tot és un fet de sobra contrastat. Però, un dels llocs on la religió no es posava era al futbol. Val, doncs ja no és així. El fet del que vull parlar-vos ha ocorregut a França, on un equip d’aficionats s’ha negat a jugar un partit contra un equip anomenat “Paris Foot Gay”, un equip creat fa 6 anys per a combatre l’homofobia. Des de l’equip en qüestió, els membres del qual es declaren musulmans, s’envià el passat dissabte un correu electrònic al seu contrincat en que es deia que: “Lo sentimos pero por lo que respecta al nombre de su equipo y conforme a los principios del nuestro, que es un equipo de musulmanes practicantes, no podemos jugar contra ustedes, ya que nuestras convicciones son, de lejos, más importantes que un simple partido de fútbol. Una vez más, perdón por haber avisado tan tarde.”
Davant d’açò sols puc dir que l’equip este que s’ha negat a jugar està format per subnormals profunds, que justificant-se en la seua religió fan acte de la homofobia més absoluta. Al futbol hi hauran patades, colzades i tot tipus de pilleries posibles, però dins del camp no tenen cabuda les ideologies, les religions o les orientacions politiques.
I demanen perdó no pel fet de negar-se a jugar, si no per haver avisat tard, te cagues! No sé si estos jugadors musulmans es neguen a jugar contra l’equip homosexual per què ho hauran llegit al Coran, cosa que dubte molt, però si han trobat alguna referència a la homosexualitat en un llibre de fa 2.000 anys, segur que en troben una del mateix estil en la que es prohibeixca la utilització del correu electrònic, que és com han comunicat a l’equip rival que no acudiran a jugar. Que s’ho facen mirar, a vore si han comés un pecat mortal al haver enviat un puto email.
Ara me ve a la ment una proposta a la cadena televisiva especialista en telebasura y reality’s diversos, Telecinco. Podrien fer un programa de l’estil de La isla de los famosos o Supervivientes, però que es diguera “La isla de las religiones”. Podrien tancar a una casa, o a una illa, a membres de les diferents religions, i a vore com es porten entre ells. S’imagineu a un testic de jehova amb un musulmà, un catòlic i un budisa. Ale, tots ahí, a vore si es maten entre ells. A vore si així se n’adonen dels comportments subnormals que es duen a terme en nom de la religió.
Desde el lupanar de rica miel.
Davant d’açò sols puc dir que l’equip este que s’ha negat a jugar està format per subnormals profunds, que justificant-se en la seua religió fan acte de la homofobia més absoluta. Al futbol hi hauran patades, colzades i tot tipus de pilleries posibles, però dins del camp no tenen cabuda les ideologies, les religions o les orientacions politiques.
I demanen perdó no pel fet de negar-se a jugar, si no per haver avisat tard, te cagues! No sé si estos jugadors musulmans es neguen a jugar contra l’equip homosexual per què ho hauran llegit al Coran, cosa que dubte molt, però si han trobat alguna referència a la homosexualitat en un llibre de fa 2.000 anys, segur que en troben una del mateix estil en la que es prohibeixca la utilització del correu electrònic, que és com han comunicat a l’equip rival que no acudiran a jugar. Que s’ho facen mirar, a vore si han comés un pecat mortal al haver enviat un puto email.
Ara me ve a la ment una proposta a la cadena televisiva especialista en telebasura y reality’s diversos, Telecinco. Podrien fer un programa de l’estil de La isla de los famosos o Supervivientes, però que es diguera “La isla de las religiones”. Podrien tancar a una casa, o a una illa, a membres de les diferents religions, i a vore com es porten entre ells. S’imagineu a un testic de jehova amb un musulmà, un catòlic i un budisa. Ale, tots ahí, a vore si es maten entre ells. A vore si així se n’adonen dels comportments subnormals que es duen a terme en nom de la religió.
Desde el lupanar de rica miel.
viernes, 2 de octubre de 2009
JOCS OLÍMPICS
Esta vesprada es donarà a conéixer la ciutat que albergarà els jocs olímpics de 2016. Com tots sabeu les candidates són Tokyo, Rio de Janeiro, Chicago i Madrid. Quina serà la elegida? S'admeten apostes...
Desde el lupanar de rica miel.
Desde el lupanar de rica miel.
PLA DE DESIGUALTAT
Llegint la premsa matutina m'ha cridat l'atenció el següent titular: "El sexo del aspirante contará en caso de empate en una oposición". Bueno, qui diu que m'ha cridat l'atenció, diu que m'ha posat d'una mala hostia que te cagues, grrrrrrr!
Resulta que al Pla d'Igualtat de la Conselleria de Justicia i Administracions Públiques de la Generalitat Valenciana es pretén que el sexe siga un dels factors determinants per a accedir a una plaça de funcionari en cas d'empat a puntuació. Açò ocorrerà en aquells sectors als que hi haja una "infrarepresentació" d'homes o dones, considerant-se que hi ha aquesta infrarepresentació quan el percentatge d'un dels dos sexes supere el 60 %.
I és que ja estem tocant els ous amb les putes lleis d'igualtat. Resulta que l'Administració és un dels pocs llocs on no hi ha discriminació per motius de sexe. De fet, un servidor sempre ha estat rodejat de dones des de que va entrar a treballar a l'Administració Pública, pel simple fet de que són majoria. En tema de sous tampoc hi ha discriminació possible, perquè dins del mateix grup i categoria professional, tant els homes com les dones cobren el mateix. En quant al fet de que les dones no ocupen llocs de responsabilitat, esta afirmació no és correcta dins de l'Administració. Jo mateix he tingut quasi sempre dones com a caps de departament.
Segons la Honorable Senyora Paula Sánchez de León, Consellera de Justicia i Administracions Públiques, portaveu del Consell i íntima del Molt Honorable, "todas las medidas pretenden garantizar en la práctica la igualdad de oportunidades". peo que igualtat d'oportunitats ni que hosties! Estsà clar que a professions com ATS, auxiliar de clínica, conductors o ingenyiers agrònoms, predomina un sexe sobre l'altre, però açò no és per que le sproves d'accés siguen més complicades per a uns que per als altres o per que hi hagen més traves per a un dels dos sexes.
L'únic motiu que fa que predomine un sexe sobre l'altre és un tema cultural o de mentalitat. Tradicionalment a infermeria predominen les dones, al igual que hi han més agents forestals homes que dones, però este fet es causat per la voluntat de cadascú d'estudiar una carrera o un altra. Total que amb mesures com aquesta en lloc de fomentar la igualtat, s'està afavorint la desigualtat.
Resulta que els principis que regeixen les oposicions a tot l'Estat espanyol són els de igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Amb aquesta mesura es carreguen la igualtat, principi este que ja estava prou perjudicat a l'Administració valenciana per l'aplicació i posada en funcionament del Plan de Esetabilidad.
Imagineu-se que vos curreu unes opos i que acabeu empatant amb una xica i que l'únic motiu pel qual entra ella i no vosaltres és pel fet de comptar amb dos cromosomes XX en lloc de XY. Jo montaria en cólera i...
Desde el lupanar de rica miel.
Resulta que al Pla d'Igualtat de la Conselleria de Justicia i Administracions Públiques de la Generalitat Valenciana es pretén que el sexe siga un dels factors determinants per a accedir a una plaça de funcionari en cas d'empat a puntuació. Açò ocorrerà en aquells sectors als que hi haja una "infrarepresentació" d'homes o dones, considerant-se que hi ha aquesta infrarepresentació quan el percentatge d'un dels dos sexes supere el 60 %.
I és que ja estem tocant els ous amb les putes lleis d'igualtat. Resulta que l'Administració és un dels pocs llocs on no hi ha discriminació per motius de sexe. De fet, un servidor sempre ha estat rodejat de dones des de que va entrar a treballar a l'Administració Pública, pel simple fet de que són majoria. En tema de sous tampoc hi ha discriminació possible, perquè dins del mateix grup i categoria professional, tant els homes com les dones cobren el mateix. En quant al fet de que les dones no ocupen llocs de responsabilitat, esta afirmació no és correcta dins de l'Administració. Jo mateix he tingut quasi sempre dones com a caps de departament.
Segons la Honorable Senyora Paula Sánchez de León, Consellera de Justicia i Administracions Públiques, portaveu del Consell i íntima del Molt Honorable, "todas las medidas pretenden garantizar en la práctica la igualdad de oportunidades". peo que igualtat d'oportunitats ni que hosties! Estsà clar que a professions com ATS, auxiliar de clínica, conductors o ingenyiers agrònoms, predomina un sexe sobre l'altre, però açò no és per que le sproves d'accés siguen més complicades per a uns que per als altres o per que hi hagen més traves per a un dels dos sexes.
L'únic motiu que fa que predomine un sexe sobre l'altre és un tema cultural o de mentalitat. Tradicionalment a infermeria predominen les dones, al igual que hi han més agents forestals homes que dones, però este fet es causat per la voluntat de cadascú d'estudiar una carrera o un altra. Total que amb mesures com aquesta en lloc de fomentar la igualtat, s'està afavorint la desigualtat.
Resulta que els principis que regeixen les oposicions a tot l'Estat espanyol són els de igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Amb aquesta mesura es carreguen la igualtat, principi este que ja estava prou perjudicat a l'Administració valenciana per l'aplicació i posada en funcionament del Plan de Esetabilidad.
Imagineu-se que vos curreu unes opos i que acabeu empatant amb una xica i que l'únic motiu pel qual entra ella i no vosaltres és pel fet de comptar amb dos cromosomes XX en lloc de XY. Jo montaria en cólera i...
Desde el lupanar de rica miel.
jueves, 1 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
