La semana passada es va concedir el Premi Nobel de Literatura 2009 a la escriptora rumano-alemanya Herta Müller. Esta dona, que no dubte jo que no es mereixca el premi, serà molt coneguda al seu barri, però la resta dels mortals no la coneix ni d’oides. I amb açò no vull dir que el premi s’haja d’atorgar a gent coneguda pel gran públic, no, el que vull dir és que hi ha un bon grapat d’autors que es mereixen sobradament el Nobel i que al pas que van, es moriran abans d’aconseguir-lo.
Sense pensar molt me venen a la ment tres casos d’escriptors que estan tots els anys a les quinielas de tot el mon i mai resulten guardonats. Estos són els americans Philip Roth, Cormac McCarthy i Mario Vargas Llosa. No sé si no els afortunats per què són americans i no tenen pèls a la llengua i últimament la moda és concedir el guardó a escriptors europeus i d’esquerres. O és per què són autors que han arribat al gran públic, cosa aquesta que no és ningun pecat sempre que es conserve la qualitat. Ací no entren per tant Don Brawn, Matilde Asensi i tota ixa colla d’autors que busquen el best-seller fàcil i que de vegades fan sentir a qui no ha llegit els seus llibres en un inepte. Por cierto, aprofite per a invocar la muerte a tots aquells que enuncien frases com: “Ie tio, i no has llegit “El Código Da Vinci”, pues no saps el que te perds, està de puta mare". Bueno va, ja pare d’encendrem, ja me relaxe.
Bo, no ho sé, el cas és que per un motiu o un altre, estos i molts altres autors no han aconseguit el premi fins ara. Que tampoc és que passe res si no el reben mai, de fet autors tan il.lustres com Tolstoi, Kafka, Borges, Proust o Joyce es quedaren sense el premi. Però, pareix de justicia que noms tan rellevants de la literatura com aquestos acaben aconseguint el Premi Nobel.
Sense pensar molt me venen a la ment tres casos d’escriptors que estan tots els anys a les quinielas de tot el mon i mai resulten guardonats. Estos són els americans Philip Roth, Cormac McCarthy i Mario Vargas Llosa. No sé si no els afortunats per què són americans i no tenen pèls a la llengua i últimament la moda és concedir el guardó a escriptors europeus i d’esquerres. O és per què són autors que han arribat al gran públic, cosa aquesta que no és ningun pecat sempre que es conserve la qualitat. Ací no entren per tant Don Brawn, Matilde Asensi i tota ixa colla d’autors que busquen el best-seller fàcil i que de vegades fan sentir a qui no ha llegit els seus llibres en un inepte. Por cierto, aprofite per a invocar la muerte a tots aquells que enuncien frases com: “Ie tio, i no has llegit “El Código Da Vinci”, pues no saps el que te perds, està de puta mare". Bueno va, ja pare d’encendrem, ja me relaxe.
Bo, no ho sé, el cas és que per un motiu o un altre, estos i molts altres autors no han aconseguit el premi fins ara. Que tampoc és que passe res si no el reben mai, de fet autors tan il.lustres com Tolstoi, Kafka, Borges, Proust o Joyce es quedaren sense el premi. Però, pareix de justicia que noms tan rellevants de la literatura com aquestos acaben aconseguint el Premi Nobel.
Esta nit es falla el Planeta, la favorita és Ángeles Caso, però també sonen noms com els de Risto Mejide o Javier Sierra, te cagues. A vore a qui li cau la pasta.
Desde el lupanar de rica miel, que me perdone la Müller aquesta per no conéixer la seua literatura, com tampoc conexia la de Jean-Marie Gustave Le Clézio.
No hay comentarios:
Publicar un comentario