FELICITATS

Després del post d’ahir i per a que no ens acuseu de que sempre estem pensant en ties, mamelles i culs (acusacions que clarament són certes) la entrada de hui no té res a vore en tot açò. Este post preten ser un homenatge a l’escriptor Francisco Ayala, que hui fa 103 anys, quasi res, és de 1906. Imagineu tot el que haurà vist i viscut el tio. Imagine que li quedaran pocs anys de vida, però per sort tenim la seua obra literària per a poder gaudir de totes les seues vivencies. El tio ha escrit moltísimes novel.les i assajos, ha creat alguna que altra revista i és membre de la Real Academia, entre altres coses. La seua vida ha transcorregut entre el nostre pais i diversos països d’Amèrica, on va tindre que exiliar-se després de la Guerra Civil. Ha estat, entre altres llocs, a Argentina, Puerto Rico, Brasil i Nova York.

No vaig a extendrem molt, perquè no sóc un expert en Francisco Ayala, de fet, sòls he llegit d’ell alguna novel.la curta. Però el cas és que a l’edat de 103 conserva una gran lucidesa, que es pot comprovar a les numeroses entrevistes que aquestos dies apareixen a la premsa amb motiu del seu aniversari.

I quin és el seu secret? Doncs el tio diu que és la mel (en pren tots els dies). Però preguntat per aquesta qüestió afirma també que algo té a vore el whisky. Estes paraules d’Ayala me reconforten, si la longevitat està relacionada amb el whisky, ja tenim algo guanyat, jeje.

Por cierto, el senyor Ayala té perfil a Facebook i jo ja m’he fet fan seu.


Desde el lupanar de rica miel.