Com tots sabeu, Vicent Ferrer és un esser humà excepcional. L´any 1952 va decidir anar a la India a fer més suportable el dolor i sofriment dels més dessafavorits, en base al sistema de castes hindú...i les autoritats indies el van expulsar al cap d´uns anys perque estava convertint-se en una "amenaça"..., la companyia de Jesús de la que formava part, no va recolzar-lo en eixos durs moments i després de tornar a la India, gràcies a les gestions de la familia Gandhi, va decidir penjar els habits i crear la fundació que porta el seu nom.
A través d´aquesta fundació més de 2700 pobles reben ajudes per a la millora de les seues condicions de vida i al voltant de 2,5 milions de persones tenen una existència més digna.
El que sempre m´ha sorprés d´ell ha sigut la lucidessa que ha demostrat per afrontar el problema de la fam més absoluta...no amb "caritat cristiana" sino donant peu a projectes on es reconeix la dignitat humana per principi, i es faciliten les eines per al dessenvolupament social i econòmic de les comunitats, intentant aconseguir de forma gradual "autonomia"...eixe és el seu miracle.
Ara, està entre la vida i la mort a causa d´una embolia i el seu futur és incert...però és innegable que els seus 89 anys de vida han permés a molts i molts "esser" i no només "sobreviure".
No hay comentarios:
Publicar un comentario