miércoles, 11 de marzo de 2009

HOMENATGE A… CLINT EASTWOOD



Els homenatges a aquest blog estan molt cars, però un dels que teniem pendent és el del director i actor Clint Eastwood, l’últim dels classics. Fa temps que volia fer-ho, però el cas és que la causa per la qual vaig a dedicar-li unes frases (moltes menys de les que es mereix), no és un altra que un conat de discusió que he tingut hui. Al final de tot, ens piquem per qualsevol cosa. M’han definit al tio Eastwood com a un “derechito viejecito”, apel.lant a la seua edat i a la seua condició de suposat home conservador. Respecte a l’edat, cal dir que a l’aspecte físic es troba prou be per als 78 que té, i en quant a la edat cerebral, de segur que guanya a qualsevol persona més jove al Braintraining. En quant a la política es refereix, dic lo de suposat conservador perquè encara que el propi Clint haja sigut alcalde de la ciutat de Carmel pel partit republicà, el meu pensar és que hui per hui, el tio va prou per lliure. Al menys, és el que demostra a les seues pel.lícules.

Ja voldrien molts directors dels suposats progres (que es dediquen a fer pel.lícules que ni sa mare entén, amb la intenció de demostrar les seues bones intencions davant la vida i les persones), tindre la sensibilitat i la lucidesa per a tractar temes com la eutanasia, les relaciones intergeneracionals o, per a triar les bandes sonores, els colors, la situació de la càmera a les diferents escenes, etc. que té el senyor Eastwood. Al final, tot es mescla, cinema i política. Però a mi, la única cosa que m’interessa de Clint Eastwood són les seues pel.lícules.

Vaja per davant que encara no he vist les seues últimes dos pel.lícules, “Gran Torino” i “Changelling”, cal destacar que pelis com “Sin Perdón”, “Los puentes de Madison”, “Medianoche en el jardín del bien y del mal”, “Million Dollar Baby”, “Mystic River”, “Banderas de nuestros padres” o “Cartas desde Iwo Jima” són pel.lícules excepcionals.

Ale, ja m’he quedat a gust. No, se m'oblidava, aquest post va dedicat a Spike Lee, que va acusar de republicà i racista al bo de Clint.


Desde el lupanar de rica miel, desitjant (per pur egoisme) llarga vida a Clint Eastwood.

2 comentarios:

House´s dijo...

Llarga vida a Clint Eastwood

Sulo Resmes dijo...

Spike Lee??? Y ese con quien ha empatao???

Changeling te gustará, cine de corte clásico, de ritmo pausado (que no lento) y muy elegante. La historia muy interesante y sobretodo, excelentemente narrada.

Gran Torino es una especie de divertimento en la que Eastwood se ríe del arquetipo de héroe duro y violento con el cual se forjó su leyenda. Una especie de "Harry el octogenario". Se que compartimos devoción por Eastwood con lo cual échale un ojo, pero lo cierto es que es bastante más flojita que las últimas 6 o 7 pelis del maestro.

PD. Vale que Spike Lee es un director bastante interesante con un puñado de buenas películas, pero haciendo gala de su condición de negrata hiphopero de barrio suele tener salidas de pata de banco como esta. Ya hace unos años también acuso a Tarantino de racista por Pulp Fiction ¿comorl?
Es el Boluda negro...