Un impresentable parlant sobre un altre impresentable.
Desde el lupanar de rica miel, mentres m'arreglen el programa informàtic i no puc treballar, es nota que estic aburrit?
viernes, 29 de mayo de 2009
GLADIATOR
Es conegut que alguns entrenadors dels mes diversos esports empren música, videos o qualsevol altre recurs per a motivar els seus jugadors davant partits importants. Alguns motiven als seus jugadors amb frases solemnes, amb palmadetes al pit abans d’eixir al terreny de joc, o altres com l’ex-entrenador del Betis Paco Chaparro, el "Mick Jagger de Triana”, motivava als seus jugadors amb la cançó “Resistiré” del Dúo Dinámico. Ara s’ha conegut que Pep Guardiola va utilitzar abans de la final al Olimpic de Roma un video amb escenes de la pel.lícula “Gladiator” de Russell Crowe. On havien cares dels gladiadors, al video hi havien accions de tots els jugadors del Barça, gols d’Etoo, parades de Victor Valdés, jugades d’Iniesta o Xavi, etc. Al mateix temps es podia escoltar l’aria "nessun dorma" del acte final de l’òpera Turandot, de Giacomo Puccini.
Ja m’imagine a tots “aborronats” (paraula esta que no és molt coneguda fora de la Ribera) en finalitzar el video. Bueno, tots no, de segur que Henry estava pensant en Carla Bruni o algun altra compatriota seua. Diuen que en encendre els llums alguns jugadors ploraven, i altres cridaven com a bojos.
El cas és que no sé si el citat video va contribuir a la victòria, el cas és que el resultat va ser just, va guanyar el millor.
Ja m’imagine a tots “aborronats” (paraula esta que no és molt coneguda fora de la Ribera) en finalitzar el video. Bueno, tots no, de segur que Henry estava pensant en Carla Bruni o algun altra compatriota seua. Diuen que en encendre els llums alguns jugadors ploraven, i altres cridaven com a bojos.
El cas és que no sé si el citat video va contribuir a la victòria, el cas és que el resultat va ser just, va guanyar el millor.
Desde el lupanar de rica miel.
viernes, 22 de mayo de 2009
PREMI PRINCEP D'ASTURIES
Este matí s'ha fet public que Josep Guardiola era nomenat candidat per a rebre el premi princep d'asturies. Ja sabeu quina es la meua opinio respecte d'aquest premi quan es dona a un individu en concret, ja ho vaig publicar en un post el setembre pasat, i ara continue pensant el mateix, i este no esta en la meua llista negra, jejeje. Doncs be, ja era hora de que algú posara un poc de seny en aquest asunte, i vaig a posar una declaració de l'afectat que resumeix perfectament la meua opinio sobre aquest premi:
"Lo agradezco de corazon pero es prematuro, que se lo den a otro" i continua diguent:" Yo no llevo ni un año de alto nivel -como entrenador-; cuando tenga 60 años y, si todavía estoy, que me lo den"
"Lo agradezco de corazon pero es prematuro, que se lo den a otro" i continua diguent:" Yo no llevo ni un año de alto nivel -como entrenador-; cuando tenga 60 años y, si todavía estoy, que me lo den"
POLÍTICA VALENCIANA
Vos assegure que no volia parlar del cas Gürtel, però és que ja no puc aguantar més, si no fair explotaré i com passe de mossegar-me la llengua i enverinar-me, doncs he decidit escriure algo al respecte.
Diverses coses vuic dir sobre els nostres polítics. En primer lloc, respecte al Beato Camps i obviant el lamentable espectacle que van montar el dia de la declaració al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, hi ha que dir que independentment de la seua culpabilitat o inocència al procés judicial, on ha de donar explicacions és davant els representants dels ciutadans que són els que l’han triat, és a dir, a les Corts Valencianes. No val simplement amb aclarar-ho davant el jutge, als polítics els és d’aplicació allò de que no tan sòls han de ser honrats, si no que a més ho han de paréixer. El que passa és que com tenen majoria absoluta es poden permetre el que vulguen.
Es cas Gürtel ha posat de manifest, una vegada més, la incapacitat de l’oposició de fer res interessant. Respecte al PSOE-PSPV, els seus portaveus són penosos, sempre encaminen les seues crítiques per on no han d’anar.
Després està la polèmica Mónica Oltra de Compromís. Fa unes setmanes fa protagonitzar l’espectacle de la camiseta on es llegia “Wanted” en referència al President Camps. Ahir en la sesió de control al president, es va despenjar amb un discurs que no porta a ningun lloc. Va dir que mentres els seus avantpassats lluitaren per la democracia i la llibertat i patiren l’exili i mort, els avantpassats ideològics del PP torturaven en comisaries i feien juís sumarísims per raons polítiques. Clar, al final tot va acabar amb bronca, com no podia ser d’un altra manera. Ací podriem fer un símil futbolero. És com els últims minuts d’un partit, l’equip que guanya es dedica a perdre temps per a que arrive el final i l’altre equip en lloc d’intentar aprofitar les seues armes, perd el nord, es posa nerviós i entra al joc brut de l’equip que va per davant en el marcador. Tots sabem com acava tot açò, passen els minuts de descompte i l’arbit pita el fnal del partit. Doncs açò és el que passarà amb el cas Gürtel, no aconseguiran demostrar que Paquito haja comés els fets que se l’imputen, com a molt acabarà caient algun alt funcionari de la Generalitat i ja està. Durant el temps que dure el procediment uns es dedicaran a perdre temps, a provocar faltes i a enredrar tot el que puguen. I els altres, amb la miopía que els caracteritza, contribuiran a que els senyor Camps “salga de rositas” de tot açò. Per ací no anem be. Una vegada que s’ha trovat un fil del que tirar (el cas Gürtel) i en lloc d’aprofitar-lo es dediquen a dir una tonteria darrere d’un altra a les Corts. Lamentable.
Menció especial hi ha que fer al vampir, xuplasang, bastardo, rata de dos patas, trepa, impresentable, cínic i manipulador de Ricardo Costa (com veieu este home me posa sobremanera). Este pobret animalet va declrar no fa molt que passa difucultats per arrivar a final de mes, serà mal parit el tio. Por cierto, se n’heu adonat de les camises que lluïx, porta unes camisetetes amb uns minicolls que crec jo que li impediran que la sang li arrive al cervell, sòls així s’expliquen les seues declaracions.
Per últim, no puc obviar el tema de Canal 9. És lamentable el tractament que estan fent de tot el procés. El dia de la declaració de Camps al TSJCV, no van traure la noticia fins a la meitat de les noticies, i quan ho van fer va ser per a mostrar com el President proposava mesures per a superar la crisi. Clar, tenen un bon mirall al que mirar-se, el Duce del segle XXI, Silvio Berlusconi, Il Cavaliere. Utilitzen els mitjans de comunicació públics (pagats amb els diners de tots) per afovorir els seus interessos polítics. M’agradaria saber el que pensen els periodistas de la televisió pública valenciana del seu treball per què, o són uns peperos que te cagues o són uns miserables que fan una feïna rastrera, i no sé que és pitjor.
Desde el lupanar de rica miel.
Diverses coses vuic dir sobre els nostres polítics. En primer lloc, respecte al Beato Camps i obviant el lamentable espectacle que van montar el dia de la declaració al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, hi ha que dir que independentment de la seua culpabilitat o inocència al procés judicial, on ha de donar explicacions és davant els representants dels ciutadans que són els que l’han triat, és a dir, a les Corts Valencianes. No val simplement amb aclarar-ho davant el jutge, als polítics els és d’aplicació allò de que no tan sòls han de ser honrats, si no que a més ho han de paréixer. El que passa és que com tenen majoria absoluta es poden permetre el que vulguen.
Es cas Gürtel ha posat de manifest, una vegada més, la incapacitat de l’oposició de fer res interessant. Respecte al PSOE-PSPV, els seus portaveus són penosos, sempre encaminen les seues crítiques per on no han d’anar.
Després està la polèmica Mónica Oltra de Compromís. Fa unes setmanes fa protagonitzar l’espectacle de la camiseta on es llegia “Wanted” en referència al President Camps. Ahir en la sesió de control al president, es va despenjar amb un discurs que no porta a ningun lloc. Va dir que mentres els seus avantpassats lluitaren per la democracia i la llibertat i patiren l’exili i mort, els avantpassats ideològics del PP torturaven en comisaries i feien juís sumarísims per raons polítiques. Clar, al final tot va acabar amb bronca, com no podia ser d’un altra manera. Ací podriem fer un símil futbolero. És com els últims minuts d’un partit, l’equip que guanya es dedica a perdre temps per a que arrive el final i l’altre equip en lloc d’intentar aprofitar les seues armes, perd el nord, es posa nerviós i entra al joc brut de l’equip que va per davant en el marcador. Tots sabem com acava tot açò, passen els minuts de descompte i l’arbit pita el fnal del partit. Doncs açò és el que passarà amb el cas Gürtel, no aconseguiran demostrar que Paquito haja comés els fets que se l’imputen, com a molt acabarà caient algun alt funcionari de la Generalitat i ja està. Durant el temps que dure el procediment uns es dedicaran a perdre temps, a provocar faltes i a enredrar tot el que puguen. I els altres, amb la miopía que els caracteritza, contribuiran a que els senyor Camps “salga de rositas” de tot açò. Per ací no anem be. Una vegada que s’ha trovat un fil del que tirar (el cas Gürtel) i en lloc d’aprofitar-lo es dediquen a dir una tonteria darrere d’un altra a les Corts. Lamentable.
Menció especial hi ha que fer al vampir, xuplasang, bastardo, rata de dos patas, trepa, impresentable, cínic i manipulador de Ricardo Costa (com veieu este home me posa sobremanera). Este pobret animalet va declrar no fa molt que passa difucultats per arrivar a final de mes, serà mal parit el tio. Por cierto, se n’heu adonat de les camises que lluïx, porta unes camisetetes amb uns minicolls que crec jo que li impediran que la sang li arrive al cervell, sòls així s’expliquen les seues declaracions.
Per últim, no puc obviar el tema de Canal 9. És lamentable el tractament que estan fent de tot el procés. El dia de la declaració de Camps al TSJCV, no van traure la noticia fins a la meitat de les noticies, i quan ho van fer va ser per a mostrar com el President proposava mesures per a superar la crisi. Clar, tenen un bon mirall al que mirar-se, el Duce del segle XXI, Silvio Berlusconi, Il Cavaliere. Utilitzen els mitjans de comunicació públics (pagats amb els diners de tots) per afovorir els seus interessos polítics. M’agradaria saber el que pensen els periodistas de la televisió pública valenciana del seu treball per què, o són uns peperos que te cagues o són uns miserables que fan una feïna rastrera, i no sé que és pitjor.
Desde el lupanar de rica miel.
jueves, 21 de mayo de 2009
MARA CARFAGNA
Ací teniu al tio Berlusconi amb la seua ministra de igualtat, Maria Carfagna, ex-model de 32 anys, que ha sigut entre altres coses portada de Interviu. Igualeta de tipet que la nostra ministra d'igualtat Bibiana Aido/a.
Desde el lupanar de rica miel.
CAMPS
Imputado: "Dicho de una persona: Contra quien se dirige un proceso penal." Diccionari de la Real Academia Española de la Lengua.
El imputado es, en Derecho penal, aquella persona a la que se le atribuye participación en un delito, siendo uno de los más relevantes sujetos del proceso penal. Wikipedia
Desde el lupanar de rica miel.
miércoles, 20 de mayo de 2009
HOMENATGE A...MARIO BENEDETTI
El passat 17 de maig ens va deixar l’escriptor i poeta uruguaià Mario Benedetti. Va morir als 88 anys a causa d’una llarga malaltia. Benedetti va abordar tots els gèneres literaris, des de la poesia a la novel.la, passant pels contes i els assatjos. Al llarg de la seua trajectòria va rebre diversos premis, com el “Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana” o el “Internacional Menéndez Pelayo”. Va ser el màxim exponent de la anomenada generació uruguaia del 45, “la generació crítica”.
La seua obra ha arrivat als col.legis i, per tant, està prou extesa i es bastant coneguda arreu del mon. Se l’ha definit com el poeta del compromís, de l’amor i de l’alegria. Va tindre que patir l’exili en diverses ocasions, emigrant de l’Uruguai a l’Argentina, després al Perú, a Cuba i finalment a Madrid.
Benedetti ens ha deixat, però continuarà present amb la seua obra. Ací tenim un del seus poemes.
Defensa de la alegría
La seua obra ha arrivat als col.legis i, per tant, està prou extesa i es bastant coneguda arreu del mon. Se l’ha definit com el poeta del compromís, de l’amor i de l’alegria. Va tindre que patir l’exili en diverses ocasions, emigrant de l’Uruguai a l’Argentina, després al Perú, a Cuba i finalment a Madrid.
Benedetti ens ha deixat, però continuarà present amb la seua obra. Ací tenim un del seus poemes.
Defensa de la alegría
Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas
defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos
defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias
defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres
defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y de la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa
defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría
Desde el lupanar de rica miel.
Desde el lupanar de rica miel.
jueves, 14 de mayo de 2009
FINAL DE COPA
Iñaki Anasagasti: "Ha quedado demostrado que 11 aldeanos pueden jugar contra el mejor equipo del mundo".
Efectivament, ha quedat demostrat, i així els ha anat, serà capullo el tio! La penya com sempre fent política de l'esport.
Desde el lupanar de rica miel.
Efectivament, ha quedat demostrat, i així els ha anat, serà capullo el tio! La penya com sempre fent política de l'esport.
Desde el lupanar de rica miel.
domingo, 10 de mayo de 2009
GRANS CAGAES II
Esta setmana ha tingut lloc un altra d’aquestes males passades que es juguen els micròfons oberts als polítics. Primer va ser al Congres dels Diputats allò de Trillo de “manda huevos”. Després allò que li deia Jordi Sevilla a Zapatero referint-se als coneixements sobre economia que necesitava, dient-li allò de que “lo que necesitas ú son dos tardes”.
La última va tindre lloc l’altre dia al ple de les Corts Valencianes, on no estava el president Francesc Camps, que es trobava a Boston firmant l’acord pel qual Alacant serà el port d’eixida de la Volvo Ocean’s Race durant les properes tres edicions. La portaveu de Compromís, Mónica Oltra, lluia una camiseta a la que baix d’una foto de Francesc Camps es podia llegir: “Wanted. Only alive”. Vaja per davant que les Corts Valencianes no me pareixen el lloc indicat per fer estes reivindicacions, al menys, d’aquesta manera. La cosa hauria de ser un poc més seriosa, i criticar d’un altra forma, lo de la camiseta si vol, que s’ho guarde per al carrer.
En el descans havien pactat la Presidenta i Mónica Oltra que la diputada es llevaria la camiseta i que Milagrosa li donaria la paraula per a que s’explicara. Però, en reanudar-se la sessió, la Presidenta va anar directa a tirar a la diputada malgrat l’acord al que havien arribat. Total, que la va amonestar i finalment l’expulsà. El tema greu és que la Presidenta va pendre aquesta decisió seguint les ordres del portaveu adjunt del Partit Popular Rafael Maluenda, qui moments abans havia rebut les instruccions del portaveu del seu grup, el pobret Ricardo Costa. I dic lo de pobret per que l’altre dia va declarar que té dificultats econòmiques per arrivar a final de mes.
I com sabem tot açò, doncs per que la Presidenta es va deixar el microfon obert, i tot va quedar enregistrat. El tal Maluenda li va dir: "Contraorden, le haces las tres amonestaciones. La llamas al orden por primera vez, la llamas al orden por segunda vez y...” Després d’açò, s’inicia el ple i Milagrosa crida al ordre a la diputada de Compromís. Ésta decideix quedar-se, i a continuació rep tres amonestacions per part de la Presidenta i és expulsada.
Està clar que les Corts Valencianes tenen un Reglament que la seua Presidenta ha de fer cumplir, però no a instàncies d’un grup parlamentari, encara que eixe siga el PP. Un altre fet lamentable més al que ens tenen acostumbrats els polítics de la nostra terreta. Al final, els ha eixit mal la jugada, perquè amb tot açò s’ha maginificat l’incident, i el que podria haver-se quedat en una simple anècdota, té pinta de convertir-se en un escàndol més.
Per acabar, ací teniu un video amb algunes de les males passades que els han jugat els microfons als grans estadistes que ens governen.
Políticos y micrófonos abiertos
Desde el lupanar de rica miel.
La última va tindre lloc l’altre dia al ple de les Corts Valencianes, on no estava el president Francesc Camps, que es trobava a Boston firmant l’acord pel qual Alacant serà el port d’eixida de la Volvo Ocean’s Race durant les properes tres edicions. La portaveu de Compromís, Mónica Oltra, lluia una camiseta a la que baix d’una foto de Francesc Camps es podia llegir: “Wanted. Only alive”. Vaja per davant que les Corts Valencianes no me pareixen el lloc indicat per fer estes reivindicacions, al menys, d’aquesta manera. La cosa hauria de ser un poc més seriosa, i criticar d’un altra forma, lo de la camiseta si vol, que s’ho guarde per al carrer.
En el descans havien pactat la Presidenta i Mónica Oltra que la diputada es llevaria la camiseta i que Milagrosa li donaria la paraula per a que s’explicara. Però, en reanudar-se la sessió, la Presidenta va anar directa a tirar a la diputada malgrat l’acord al que havien arribat. Total, que la va amonestar i finalment l’expulsà. El tema greu és que la Presidenta va pendre aquesta decisió seguint les ordres del portaveu adjunt del Partit Popular Rafael Maluenda, qui moments abans havia rebut les instruccions del portaveu del seu grup, el pobret Ricardo Costa. I dic lo de pobret per que l’altre dia va declarar que té dificultats econòmiques per arrivar a final de mes.
I com sabem tot açò, doncs per que la Presidenta es va deixar el microfon obert, i tot va quedar enregistrat. El tal Maluenda li va dir: "Contraorden, le haces las tres amonestaciones. La llamas al orden por primera vez, la llamas al orden por segunda vez y...” Després d’açò, s’inicia el ple i Milagrosa crida al ordre a la diputada de Compromís. Ésta decideix quedar-se, i a continuació rep tres amonestacions per part de la Presidenta i és expulsada.
Està clar que les Corts Valencianes tenen un Reglament que la seua Presidenta ha de fer cumplir, però no a instàncies d’un grup parlamentari, encara que eixe siga el PP. Un altre fet lamentable més al que ens tenen acostumbrats els polítics de la nostra terreta. Al final, els ha eixit mal la jugada, perquè amb tot açò s’ha maginificat l’incident, i el que podria haver-se quedat en una simple anècdota, té pinta de convertir-se en un escàndol més.
Per acabar, ací teniu un video amb algunes de les males passades que els han jugat els microfons als grans estadistes que ens governen.
Políticos y micrófonos abiertos
Desde el lupanar de rica miel.
sábado, 9 de mayo de 2009
VISCA EL GLAMOUR
Em vaig sobresaltar al consultar la premsa del divendres davant un titular del Levante EMV: “Athina Onasis y Carlota Casiraghi se pelean por 750 euros”. I me dic, ja els pose jo els 750 € i en pau (serà per diners), que dos dones de tan alta alcurnia no poden estar barallades per tan nimia quantitat de diners.
Però, en llegir l’article me’n recorde, este cap de setmana es celebra a València, concretamente a la Ciutat de les Arts i de les Ciencies (CAC), el “Gran Premio de Valencia” de hípica, corresponent al “Global Champions Tour”. En fi, que durant tres dies van a reunir-se a València els genets més importants del panorama mundial.
I clar, com que la hípica és un esport al que no tots els mortals tenim accés, doncs junt als millors genets podem trobar alguns del hereus de les fortunes més importants del planeta. Personatges de la talla de Athina Onasis, Carlota Casiraghi, Marta Ortega (filla de Amancio Ortega, l’amo de Zara), la Infanta Elena o Cayetano Martínez de Irujo, estaran presents al Campionat.
El divendres es celebren tres proves a les que participaran els famosos, en les que els premis són de 750 €, 900 € i 1.500 €, deixant per al dissabte la participació dels verdaders professionals de la hípica.
Així que ja es podeu imaginar la quantitat de glamour per metre quadrat que es va a donar cita este cap de setmana a València. Un altra dada interessant seria conéixer la quantitat de bitllets de 500 € que hi haurà a la ciutat estos dies, de segur que més de la meitat de tots els que circulen per la UE.
Així que ja sabeu solters, esta és la nostra oportunitat de pegar el “braguetazo” i poder així deixar de treballar i dedicar-nos la resta de la vida a coses més excelses. Ara, que coneguent com està el percal, de segur que tindriem la mala sort de que l’única que es fixaria en nosaltres seria la Infanta Elena, sobre la qual no farem comentaris no siga que ens passe com als de El Jueves.
Desde el lupanar de rica miel.
Però, en llegir l’article me’n recorde, este cap de setmana es celebra a València, concretamente a la Ciutat de les Arts i de les Ciencies (CAC), el “Gran Premio de Valencia” de hípica, corresponent al “Global Champions Tour”. En fi, que durant tres dies van a reunir-se a València els genets més importants del panorama mundial.
I clar, com que la hípica és un esport al que no tots els mortals tenim accés, doncs junt als millors genets podem trobar alguns del hereus de les fortunes més importants del planeta. Personatges de la talla de Athina Onasis, Carlota Casiraghi, Marta Ortega (filla de Amancio Ortega, l’amo de Zara), la Infanta Elena o Cayetano Martínez de Irujo, estaran presents al Campionat.
El divendres es celebren tres proves a les que participaran els famosos, en les que els premis són de 750 €, 900 € i 1.500 €, deixant per al dissabte la participació dels verdaders professionals de la hípica.
Així que ja es podeu imaginar la quantitat de glamour per metre quadrat que es va a donar cita este cap de setmana a València. Un altra dada interessant seria conéixer la quantitat de bitllets de 500 € que hi haurà a la ciutat estos dies, de segur que més de la meitat de tots els que circulen per la UE.
Així que ja sabeu solters, esta és la nostra oportunitat de pegar el “braguetazo” i poder així deixar de treballar i dedicar-nos la resta de la vida a coses més excelses. Ara, que coneguent com està el percal, de segur que tindriem la mala sort de que l’única que es fixaria en nosaltres seria la Infanta Elena, sobre la qual no farem comentaris no siga que ens passe com als de El Jueves.
Desde el lupanar de rica miel.
jueves, 7 de mayo de 2009
CHAMPIONS LEAGUE
Ja tenim final de Champions League. Barça - Manchester. Pareix ser que els xics de Guardiola no feren un partit molt brillant a Stamford Bridge, però finalment amb el gol al minut 93 d'un dels millors jugadors del panorama futbolístic actual, Andrés Iniesta, va aconseguir passar a la final. Sí, ja ho sé, que a Iniesta li falta gol i caràcter, però mira ahir va decidir amb el seu gol. I si en lloc de ser de Fuentealvilla (Albacete) fòra de Rio de Janeiro, Milà o Madrid, segur que se'l voria d'un altra manera.
En fi, ara sòls desitjar que el Barça guanye la final, i que foten als anglesos, i molt especialment al seu entrenador Alex Ferguson y a les seues estrelletes Cristiano Ronaldo i Wayne Rooney.
Ací vos deixe un video del final del partit d'ahir on es pot vore el gol del Barça i les reaccions dels jugadors i de Pep Guardiola.
Desde el lupanar de rica miel.
EL CONDÓN ASESINO
La policia suïssa investiga un extrany cas que ha ocorregut estos dies. Una xiqueta de 7 anys i sa mare de 41 passen per Mc auto, arrrepleguen els dinar i s’en van tranquilament a una zona de picnic a menjar-se’l. Fins ací tot normal, la sorpresa arriba quan la xiqueta es troba entre les creïlles de luxe del seu menú “Happy meal” un condó, si, si, un preservatiu a les creïlles i damunt estava obert.
La mare manté que és imposible que ningú posara el condó al mc menú des de que el compraren fins a que la xiqueta es disposara a menjar-se’l. “Nos instalamos. Yo le di el saco a mi hija y se comió la hamburguesa. Después empezó con las patatas y en ese momento sacó el objeto de la bolsa, sin saber lo que era, y me lo enseñó”, ha assegurat.
De moment, els portaveus de la cadena d’hamburgueses callen, fins a que no averiguen que ha passat.
I clar, tenen a tota la policia suïssa fent averiguacions al respecte. I podem pensar, qué haurà passat? Que dos empleats de Mc Donald’s, imbuïts per vore’s en els atractius uniformes amb gorreta i tot s’hagen posat tibios (ja sabeu que això dels uniformes li posa prou al personal) i se n’hagen anat al magatzem a donar-li una alegria al cuerpo? I a meitat de la feïna els haja interromput el talla rotllos del seu cap, i hagen deixat el condó tirat per qualsevol lloc, per exemple, dins d’un paquet de creïlles de luxe?
El que haurà passat no ho sabem però, que en pensarà de tot açò Benet XVI, excomulgarà a Mc Donald’s per tindre uns empleats promiscuos que utilitzen preservatius? Jo propose que envie a la Guàrdia Suïssa a esbrinar el que ha passat. De segur que quan vegen entrar a estos “machotes uniformats” al Mc Donald’s algun empleat se’ls tira al damunt i es fa una “guarrerida española”. D’aquesta manera endevinariem qui són els propietaris del condó.
De moment, la policia ha assegurat, després d’analitzar el preservatiu, que no està gastat, cheeeeeee!!!, ja m’han desmontat la història, jeje. Així és que tindrem que pensar en altres alternatives. Seguirem informant.
Desde el lupanar de rica miel.
La mare manté que és imposible que ningú posara el condó al mc menú des de que el compraren fins a que la xiqueta es disposara a menjar-se’l. “Nos instalamos. Yo le di el saco a mi hija y se comió la hamburguesa. Después empezó con las patatas y en ese momento sacó el objeto de la bolsa, sin saber lo que era, y me lo enseñó”, ha assegurat.
De moment, els portaveus de la cadena d’hamburgueses callen, fins a que no averiguen que ha passat.
I clar, tenen a tota la policia suïssa fent averiguacions al respecte. I podem pensar, qué haurà passat? Que dos empleats de Mc Donald’s, imbuïts per vore’s en els atractius uniformes amb gorreta i tot s’hagen posat tibios (ja sabeu que això dels uniformes li posa prou al personal) i se n’hagen anat al magatzem a donar-li una alegria al cuerpo? I a meitat de la feïna els haja interromput el talla rotllos del seu cap, i hagen deixat el condó tirat per qualsevol lloc, per exemple, dins d’un paquet de creïlles de luxe?
El que haurà passat no ho sabem però, que en pensarà de tot açò Benet XVI, excomulgarà a Mc Donald’s per tindre uns empleats promiscuos que utilitzen preservatius? Jo propose que envie a la Guàrdia Suïssa a esbrinar el que ha passat. De segur que quan vegen entrar a estos “machotes uniformats” al Mc Donald’s algun empleat se’ls tira al damunt i es fa una “guarrerida española”. D’aquesta manera endevinariem qui són els propietaris del condó.
De moment, la policia ha assegurat, després d’analitzar el preservatiu, que no està gastat, cheeeeeee!!!, ja m’han desmontat la història, jeje. Així és que tindrem que pensar en altres alternatives. Seguirem informant.
Desde el lupanar de rica miel.
miércoles, 6 de mayo de 2009
SGAE...MON AMOUR
Aquesta noticia apareix avui a la secció cultural de EL PAIS, i possa en evidència la catadura moral de qui gestiona els drets intel.lectuals...
"La SGAE rectifica y asegura que devolverá los 5.629 euros al menor enfermo. La entidad privada cobró derechos de autor de un concierto benéfico de David Bisbal en el que el artista renunció a su caché.- La familia señala que el organismo aún no se ha puesto en contacto con ellos...
...Han tenido que pasar diez días hasta que varios medios de comunicación han explicado el caso del joven Juanma para que la entidad privada SGAE decidiera responder. Lo ha hecho este martes mediante un comunicado enviado a los medios de comunicación. El organismo señala que ha sido "absolutamente respetuosa con la Ley de Propiedad Intelectual" y "que no permite la concesión de licencias gratuitas". Asimismo, explica que los socios de la SGAE creen en el derecho de "autor solidario y responsable". "Como se ha hecho en múltiples ocasiones, la solidaridad de los creadores hubiera sido posible si, con el tiempo suficiente para gestionarlo, los autores del repertorio interpretado durante el concierto hubieran podido optar por la cesión gratuita de sus legítimos derechos. De ese modo, esta polémica se habría evitado", señalan desde la SGAE"
House´s cogito ergo cobra l´SGAE
martes, 5 de mayo de 2009
domingo, 3 de mayo de 2009
LA CRÒNICA
Chorreo?, Pitorreo?, Ridícul?, Jo simplement diria justícia, justicia futbolística. Si una cosa tinc clara és el futbol que m’agrada vore, i hui per hui, eixe futbol és el que practica el Barça. Primer que res, criteri al traure la pilota jugada des del darrere, pilotades les justes. Després, toc, toc i més toc, tocar en curt i anar-se’n, buscar el forat on no hi ha ningú. No tindre pressa en arrivar a la porteria contrària, generar espais i aprofitar-los. Açò, que no es precisament una cosa nova, és la base del fubol, allò que t’ensenyen o t’haurien d’ensenyar a qualsevol escola de futbol.
Al igual que a la Eocurocopa de 2008, a la que Espanya va meravillar pel seu joc, aquesta temporada el Barça està demostrant al mon futbolístic que guanyar i jugar be al futbol són dos coses compatibles. A vore si este triomf serveix per a demostrar a tots els “amarrateguis” del mon en general que la millor forma de guanyar partits és jugar bé i no posar l’autobus i a vore si en una contra guanyem el partit.
Però clar, per a que un equip jugue d’aquesta manera, té que hi haure un tio a la banqueta que tinga les coses clares i que aposte decididament per este tipus de joc. I ahí està Guardiola, que amb un perfil més dialogant que Cruyff, està aconseguint que el seu equip meravelle a tot el mon futbolístic. Està clar que ajuda comptar amb jugadors de la classe de Messi, Iniesta, Xavi, Eto’o i companyia, però la cosa més important és la filosofia de joc. Però recordem que el Reial Madrid, que pot ser tinga un planter algo descompensat, també compta amb jugadors de renom internacional, com Robben, Casillas, Sergio Ramos, Huntelaar, Cannavaro, etc
No sé si el marcador d'ahir reflexa la diferència entre els dos conjunts, però el que si que tinc clar és que el Madrid s’ho mereix, per racanejar en el joc i per fer aborrir el futbol als seus aficionats. A vore si açò serveis per a que s’implante la filosofia del bon joc en més equips i podem tindre una lliga més atractiva i emocionant. És de destacar el treball d’equips amb pressupostos modestos, com l’Almeria, el Màlaga o el Racing de Santander, que intenten practicar bon joc, cosa que estan fent acompanyada de bons resultats.
La llàstima del partit d’ahir és que, un dels tios més sobrevalorats del mundial, Henry, marcara dos gols.
Por cierto, lo de Sergio Ramos és escandalós, caldria que algú li explicara a este niñato que el pitjor que pot fer un defensa és anar a terra a les primeres de canvi. Les virtuds dels grans defensors sempre han sigut l’anticipació, saber esperar el millor moment per a robar el baló o simplement aguantar al rival fins a que el teu equip està replegat o fins a que ell sol es faça un embolic i perda la pilota. Per contra, el lateral del Madrid sempre es tira a terra de seguida, açò és la pràctica habitual dels defenses de regional (i sé del que parle). Pues me tire a terra i ja està, si l’enganxe això que tinc i si no, doncs jo ho he intentat i no he pogut fer res més. Doncs no, esta és una actitud covard i que demostra poca inteligència. Clar, el més difícil és tindre la suficient paciència per aguantar fins a l’últim moment, el més fácil és pegar una patada i s’ha acabat. Si, ja ho sé, Sergio Ramos, serà tot lo bo que vulgau, titular de la selecció espanyola, amb una gran projecció ofensiva, amb un bon joc de cap, però el que no pot fer un tio així és desentendre’s del partit cada dos per tres.
Desde el lupanar de rica miel.
Al igual que a la Eocurocopa de 2008, a la que Espanya va meravillar pel seu joc, aquesta temporada el Barça està demostrant al mon futbolístic que guanyar i jugar be al futbol són dos coses compatibles. A vore si este triomf serveix per a demostrar a tots els “amarrateguis” del mon en general que la millor forma de guanyar partits és jugar bé i no posar l’autobus i a vore si en una contra guanyem el partit.
Però clar, per a que un equip jugue d’aquesta manera, té que hi haure un tio a la banqueta que tinga les coses clares i que aposte decididament per este tipus de joc. I ahí està Guardiola, que amb un perfil més dialogant que Cruyff, està aconseguint que el seu equip meravelle a tot el mon futbolístic. Està clar que ajuda comptar amb jugadors de la classe de Messi, Iniesta, Xavi, Eto’o i companyia, però la cosa més important és la filosofia de joc. Però recordem que el Reial Madrid, que pot ser tinga un planter algo descompensat, també compta amb jugadors de renom internacional, com Robben, Casillas, Sergio Ramos, Huntelaar, Cannavaro, etc
No sé si el marcador d'ahir reflexa la diferència entre els dos conjunts, però el que si que tinc clar és que el Madrid s’ho mereix, per racanejar en el joc i per fer aborrir el futbol als seus aficionats. A vore si açò serveis per a que s’implante la filosofia del bon joc en més equips i podem tindre una lliga més atractiva i emocionant. És de destacar el treball d’equips amb pressupostos modestos, com l’Almeria, el Màlaga o el Racing de Santander, que intenten practicar bon joc, cosa que estan fent acompanyada de bons resultats.
La llàstima del partit d’ahir és que, un dels tios més sobrevalorats del mundial, Henry, marcara dos gols.
Por cierto, lo de Sergio Ramos és escandalós, caldria que algú li explicara a este niñato que el pitjor que pot fer un defensa és anar a terra a les primeres de canvi. Les virtuds dels grans defensors sempre han sigut l’anticipació, saber esperar el millor moment per a robar el baló o simplement aguantar al rival fins a que el teu equip està replegat o fins a que ell sol es faça un embolic i perda la pilota. Per contra, el lateral del Madrid sempre es tira a terra de seguida, açò és la pràctica habitual dels defenses de regional (i sé del que parle). Pues me tire a terra i ja està, si l’enganxe això que tinc i si no, doncs jo ho he intentat i no he pogut fer res més. Doncs no, esta és una actitud covard i que demostra poca inteligència. Clar, el més difícil és tindre la suficient paciència per aguantar fins a l’últim moment, el més fácil és pegar una patada i s’ha acabat. Si, ja ho sé, Sergio Ramos, serà tot lo bo que vulgau, titular de la selecció espanyola, amb una gran projecció ofensiva, amb un bon joc de cap, però el que no pot fer un tio així és desentendre’s del partit cada dos per tres.
Desde el lupanar de rica miel.
sábado, 2 de mayo de 2009
MUERTE A...ICV
En la que està caient i als tipos d´ICV no se´ls acut altra cosa que presentar una proposició no de llei al Congrés dels diputats per a cagar-li la cara a Benet XVI, per les seues pol.lèmiques declaracions al voltant del tema dels condons...
El que han de fer es dedicar-se a pensar mesures anti-crisi i no perdre el temps en mamonaes, i ja va essent hora de que deixem de donar.li tanta importància a tot el que diu, fa, o no fa l´esglèsia catòlica...a mamar-la
House´s resant l´Angelus...
viernes, 1 de mayo de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
