Chorreo?, Pitorreo?, Ridícul?, Jo simplement diria justícia, justicia futbolística. Si una cosa tinc clara és el futbol que m’agrada vore, i hui per hui, eixe futbol és el que practica el Barça. Primer que res, criteri al traure la pilota jugada des del darrere, pilotades les justes. Després, toc, toc i més toc, tocar en curt i anar-se’n, buscar el forat on no hi ha ningú. No tindre pressa en arrivar a la porteria contrària, generar espais i aprofitar-los. Açò, que no es precisament una cosa nova, és la base del fubol, allò que t’ensenyen o t’haurien d’ensenyar a qualsevol escola de futbol.
Al igual que a la Eocurocopa de 2008, a la que Espanya va meravillar pel seu joc, aquesta temporada el Barça està demostrant al mon futbolístic que guanyar i jugar be al futbol són dos coses compatibles. A vore si este triomf serveix per a demostrar a tots els “amarrateguis” del mon en general que la millor forma de guanyar partits és jugar bé i no posar l’autobus i a vore si en una contra guanyem el partit.
Però clar, per a que un equip jugue d’aquesta manera, té que hi haure un tio a la banqueta que tinga les coses clares i que aposte decididament per este tipus de joc. I ahí està Guardiola, que amb un perfil més dialogant que Cruyff, està aconseguint que el seu equip meravelle a tot el mon futbolístic. Està clar que ajuda comptar amb jugadors de la classe de Messi, Iniesta, Xavi, Eto’o i companyia, però la cosa més important és la filosofia de joc. Però recordem que el Reial Madrid, que pot ser tinga un planter algo descompensat, també compta amb jugadors de renom internacional, com Robben, Casillas, Sergio Ramos, Huntelaar, Cannavaro, etc
No sé si el marcador d'ahir reflexa la diferència entre els dos conjunts, però el que si que tinc clar és que el Madrid s’ho mereix, per racanejar en el joc i per fer aborrir el futbol als seus aficionats. A vore si açò serveis per a que s’implante la filosofia del bon joc en més equips i podem tindre una lliga més atractiva i emocionant. És de destacar el treball d’equips amb pressupostos modestos, com l’Almeria, el Màlaga o el Racing de Santander, que intenten practicar bon joc, cosa que estan fent acompanyada de bons resultats.
La llàstima del partit d’ahir és que, un dels tios més sobrevalorats del mundial, Henry, marcara dos gols.
Por cierto, lo de Sergio Ramos és escandalós, caldria que algú li explicara a este niñato que el pitjor que pot fer un defensa és anar a terra a les primeres de canvi. Les virtuds dels grans defensors sempre han sigut l’anticipació, saber esperar el millor moment per a robar el baló o simplement aguantar al rival fins a que el teu equip està replegat o fins a que ell sol es faça un embolic i perda la pilota. Per contra, el lateral del Madrid sempre es tira a terra de seguida, açò és la pràctica habitual dels defenses de regional (i sé del que parle). Pues me tire a terra i ja està, si l’enganxe això que tinc i si no, doncs jo ho he intentat i no he pogut fer res més. Doncs no, esta és una actitud covard i que demostra poca inteligència. Clar, el més difícil és tindre la suficient paciència per aguantar fins a l’últim moment, el més fácil és pegar una patada i s’ha acabat. Si, ja ho sé, Sergio Ramos, serà tot lo bo que vulgau, titular de la selecció espanyola, amb una gran projecció ofensiva, amb un bon joc de cap, però el que no pot fer un tio així és desentendre’s del partit cada dos per tres.
Desde el lupanar de rica miel.
Al igual que a la Eocurocopa de 2008, a la que Espanya va meravillar pel seu joc, aquesta temporada el Barça està demostrant al mon futbolístic que guanyar i jugar be al futbol són dos coses compatibles. A vore si este triomf serveix per a demostrar a tots els “amarrateguis” del mon en general que la millor forma de guanyar partits és jugar bé i no posar l’autobus i a vore si en una contra guanyem el partit.
Però clar, per a que un equip jugue d’aquesta manera, té que hi haure un tio a la banqueta que tinga les coses clares i que aposte decididament per este tipus de joc. I ahí està Guardiola, que amb un perfil més dialogant que Cruyff, està aconseguint que el seu equip meravelle a tot el mon futbolístic. Està clar que ajuda comptar amb jugadors de la classe de Messi, Iniesta, Xavi, Eto’o i companyia, però la cosa més important és la filosofia de joc. Però recordem que el Reial Madrid, que pot ser tinga un planter algo descompensat, també compta amb jugadors de renom internacional, com Robben, Casillas, Sergio Ramos, Huntelaar, Cannavaro, etc
No sé si el marcador d'ahir reflexa la diferència entre els dos conjunts, però el que si que tinc clar és que el Madrid s’ho mereix, per racanejar en el joc i per fer aborrir el futbol als seus aficionats. A vore si açò serveis per a que s’implante la filosofia del bon joc en més equips i podem tindre una lliga més atractiva i emocionant. És de destacar el treball d’equips amb pressupostos modestos, com l’Almeria, el Màlaga o el Racing de Santander, que intenten practicar bon joc, cosa que estan fent acompanyada de bons resultats.
La llàstima del partit d’ahir és que, un dels tios més sobrevalorats del mundial, Henry, marcara dos gols.
Por cierto, lo de Sergio Ramos és escandalós, caldria que algú li explicara a este niñato que el pitjor que pot fer un defensa és anar a terra a les primeres de canvi. Les virtuds dels grans defensors sempre han sigut l’anticipació, saber esperar el millor moment per a robar el baló o simplement aguantar al rival fins a que el teu equip està replegat o fins a que ell sol es faça un embolic i perda la pilota. Per contra, el lateral del Madrid sempre es tira a terra de seguida, açò és la pràctica habitual dels defenses de regional (i sé del que parle). Pues me tire a terra i ja està, si l’enganxe això que tinc i si no, doncs jo ho he intentat i no he pogut fer res més. Doncs no, esta és una actitud covard i que demostra poca inteligència. Clar, el més difícil és tindre la suficient paciència per aguantar fins a l’últim moment, el més fácil és pegar una patada i s’ha acabat. Si, ja ho sé, Sergio Ramos, serà tot lo bo que vulgau, titular de la selecció espanyola, amb una gran projecció ofensiva, amb un bon joc de cap, però el que no pot fer un tio així és desentendre’s del partit cada dos per tres.
Desde el lupanar de rica miel.
1 comentario:
Heinze arrivà a fer alguna cosa?
Publicar un comentario