miércoles, 5 de agosto de 2009

ARSÉNICO POR COMPASIÓN

L’arsènic es troba al subsol en diverses regions del mon. En Asia se n’ha localitzat en algunes parts d’India i China, però el pais més afectat és Bangladesh. Segons diversos estudis de l’Hospital Comunitari de Dhaca i de la Universitat de Jadavpur, en Calcuta, l’arsènic ocupa el 60 % del seu territori. Abans dels anys 70’, la gent del pais no tenia contacte amb aquest tòxic, ja que bevia aigua superficial de rius i llacs. Per aquest motiu, milers de xiquets morien cada any de diarrea (250.000 segons el Banc Mundial), provocada pels microorganismes que contenia l’aigua.

I quina solució buscaren les autoritats? Doncs ajudats per Unicef, perforaren pous d’aigua per tot el pais. La gent començà a beure aigua d’aquestos pous i el problema de la diarrea solucionat. Però hi havia un xicotet problema del que ningú no se n’havia adonat, no s’havien revisats els nivells d’arsènic. Aleshores, conforme anaven bevent aigua, les persones anaven enverinant-se poc a poc. Tot açò s’ha traduït en taques a la pell, sensació d’ardor, cansanci crònic, perdua de sensibilitat a les extremitats, gangrena o danys en òrgans interns que poden evolucionar en càncer, de pell, vejiga i pulmó.

S’estima que el resultat de tot açò són 10.000.000 de persones contaminades, que es diu prompte. Els representants d’Unicef aleguen que en aquells temps no era costum realitzar proves d’arsènic. Diverses veus justifiquen la acció d’Unicef en que a posteriori s’an sabut coses que en aquells moments es desconeixien, però altres parlen de que en la època ja es coneixien casos de contaminació per arsènic a Chile i Taiwan.

Després de revisar el pous, s’ha conegut que el 55 % estan contaminats. A més a més, els diversos cultius han estat regant-se amb aigua contaminada durant dècades, així és que l’efecte sobre la cadena alimentaria pot ser catastròfic. Per tant, els casos de malalties diverses continuaran aumentant per que els efectes de l’arsènic es manifesten a llarg termini. Com sempre, estos casos afecten més als que menys tenen. La única solució es deixar de beure aigua dels pous contaminats, menjar be i prendre vitamines. Però al pais asiàtic, la gran majoria no compta amb recursos suficients per a accedir a medicaments, ni tan sols a portar una alimentació adequada.

En resum, que encara els queda molt per a poder superar-ho.


Desde el lupanar de rica miel.

No hay comentarios: