Recordeu qui és el tio de la foto? Noooooo? Be, supose que amb el títol del post ja sabreu que és, efectivament, es tracta d'Enrique Bañuelos, natural de Sagunt i expresident de l’imperi Astroc. Però comencem pel final.
Després de molt de temps desaparegut de les portades, Bañuelos ha tornat a l’actualitat, ara per haver creat la tercera inmobiliaria més gran de Brasil. Bañuelos participa a través de la firma Veremonte en tres societats immobiliaries del pais sudamericà (Abyara, Agra y Klabin), les quals s’han fusiont donant lloc a un grup immobiliari amb un patrimoni d’uns 556 milions d’euros i una cartera de terrenys valorada en 7.030 milions d’euros.
Ara anem als seus inicis. Nascut a Sagunt i orfe de pare als nou anys, Bañuelos s’inicià al mon dels negocis quan la industria siderúrgica en la que treballava son pare, va ser desmantelada. Aprofità les ajudes que es donaven per a crear nous negocis per a montar amb uns amics la empresa “Miel de Luna”, dedicada a comercialitzar mel i productes derivats.
Amb 25 anys i després de llicenciarse en Dret, Bañuelos inicià la seua carrera al mon immobiliari amb la creació de l’actual Grup Astroc. El tio s’aprofità de la antiga Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística de la Comunitat Valenciana, que atorgava moltísimes facilitats als promotors. Així va construir 5.000 vivendes a la localitat de Canet d’En Berenguer, continuant després en moltes promocions per la Comunitat Valenciana i per la resta del territori espanyol.
En maig de 2006 eixia a bolsa la seua empresa, protagonitzant una escalada meteòrica. Les accions iniciaren la seua cotització al preu de 6,77 € i en sòls nou mesos fregaven els 75 €. Bañuelos comprava després la inmobiliaria Lanscape en Cataluña i Rayet Immobiliaria en Madrid. Una estratègia prou clara i decidida, la de créixer a la capital espanyola i a Barcelona. A més, diversificava les seues inversions, convertint-se en el màxim accionista individual del Banc Sabadell
Total, que de venedor de mel, passà a figurar a la llista de milionaris de Forbes. En 2007 entrava al ranking, ocupant el lloc 95 amb 7.700 milions de dólars. Aleshores, Bañuelos podia presumir de ser la tercera fortuna d’Espanya, sòls per darrere d’Amancio Ortega (el fundador de Zara) i de Rafael del Pino i per davant d’insignes milionaris com les germanes Koplowitz, Emilio Botín o Florentino Pérez. El jove empresari valencià es va convertir en un autèntic fenòmen mediàtic, en plena era de la bambolla immobiliaria. No passava un dia sense que Bañuelos o les seues empreses aparegueren a la premsa. L’empresari menjava las millors restaurants, viatjava amb avió privat, organista una paella per a 20.000 persones al Central Park per a presentar la Fundació Astroc en Nova Cork, i fins i tot acompanyà al Príncep Felipe en una visita a la Casa Blanca amb George Bush.
En 2007 s’acabà el seu somni, les accions caien el bolsa estrepitosament i en juliol abandonava la presidència de la immobiliaria. Ara la seua fortuna alcanza la miserable xifra de 1.000 milions (qui els pillara). Però, el tio lluny de desanimar-se va vore la oportunitat de negoci a l’exterior, i va invertir a Brasil. Ara li tornen a anar be les coses, convertint-se en un dels empresaris més poderosos d’aquell pais.
Respecte a Bañuelos hi han opinions per a tots el gustos. Alguns diuen que és un home extraordinari, que s’ha fet a si mateix. Altres opinen que és un llepa-culs, un trepa que s’ha aprofitat d’una legislació que afavoria descaradament als promotors i que ha protagonitzat episodis poc clars. Va ser acusat d’emprar informació privilegiada durant la OPA de Martinsa sobre Fadesa, encara que le jutge finalment l’ha exculpat. Personalment pense que darrere d'eixa cara de bon xic s'amaga un fill de puta de campionat, però algun mèrit li hem d'atribuir, al menys ha sabut buscar-se la vida.
Desde el lupanar de rica miel.
Després de molt de temps desaparegut de les portades, Bañuelos ha tornat a l’actualitat, ara per haver creat la tercera inmobiliaria més gran de Brasil. Bañuelos participa a través de la firma Veremonte en tres societats immobiliaries del pais sudamericà (Abyara, Agra y Klabin), les quals s’han fusiont donant lloc a un grup immobiliari amb un patrimoni d’uns 556 milions d’euros i una cartera de terrenys valorada en 7.030 milions d’euros.
Ara anem als seus inicis. Nascut a Sagunt i orfe de pare als nou anys, Bañuelos s’inicià al mon dels negocis quan la industria siderúrgica en la que treballava son pare, va ser desmantelada. Aprofità les ajudes que es donaven per a crear nous negocis per a montar amb uns amics la empresa “Miel de Luna”, dedicada a comercialitzar mel i productes derivats.
Amb 25 anys i després de llicenciarse en Dret, Bañuelos inicià la seua carrera al mon immobiliari amb la creació de l’actual Grup Astroc. El tio s’aprofità de la antiga Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística de la Comunitat Valenciana, que atorgava moltísimes facilitats als promotors. Així va construir 5.000 vivendes a la localitat de Canet d’En Berenguer, continuant després en moltes promocions per la Comunitat Valenciana i per la resta del territori espanyol.
En maig de 2006 eixia a bolsa la seua empresa, protagonitzant una escalada meteòrica. Les accions iniciaren la seua cotització al preu de 6,77 € i en sòls nou mesos fregaven els 75 €. Bañuelos comprava després la inmobiliaria Lanscape en Cataluña i Rayet Immobiliaria en Madrid. Una estratègia prou clara i decidida, la de créixer a la capital espanyola i a Barcelona. A més, diversificava les seues inversions, convertint-se en el màxim accionista individual del Banc Sabadell
Total, que de venedor de mel, passà a figurar a la llista de milionaris de Forbes. En 2007 entrava al ranking, ocupant el lloc 95 amb 7.700 milions de dólars. Aleshores, Bañuelos podia presumir de ser la tercera fortuna d’Espanya, sòls per darrere d’Amancio Ortega (el fundador de Zara) i de Rafael del Pino i per davant d’insignes milionaris com les germanes Koplowitz, Emilio Botín o Florentino Pérez. El jove empresari valencià es va convertir en un autèntic fenòmen mediàtic, en plena era de la bambolla immobiliaria. No passava un dia sense que Bañuelos o les seues empreses aparegueren a la premsa. L’empresari menjava las millors restaurants, viatjava amb avió privat, organista una paella per a 20.000 persones al Central Park per a presentar la Fundació Astroc en Nova Cork, i fins i tot acompanyà al Príncep Felipe en una visita a la Casa Blanca amb George Bush.
En 2007 s’acabà el seu somni, les accions caien el bolsa estrepitosament i en juliol abandonava la presidència de la immobiliaria. Ara la seua fortuna alcanza la miserable xifra de 1.000 milions (qui els pillara). Però, el tio lluny de desanimar-se va vore la oportunitat de negoci a l’exterior, i va invertir a Brasil. Ara li tornen a anar be les coses, convertint-se en un dels empresaris més poderosos d’aquell pais.
Respecte a Bañuelos hi han opinions per a tots el gustos. Alguns diuen que és un home extraordinari, que s’ha fet a si mateix. Altres opinen que és un llepa-culs, un trepa que s’ha aprofitat d’una legislació que afavoria descaradament als promotors i que ha protagonitzat episodis poc clars. Va ser acusat d’emprar informació privilegiada durant la OPA de Martinsa sobre Fadesa, encara que le jutge finalment l’ha exculpat. Personalment pense que darrere d'eixa cara de bon xic s'amaga un fill de puta de campionat, però algun mèrit li hem d'atribuir, al menys ha sabut buscar-se la vida.
Desde el lupanar de rica miel.
3 comentarios:
Desconfía de esas personas que en sus presentaciones se definen como "hombres hechos a sí mismos".
Si, en el poble dirien que és un "xic be del poble". Vamos, traducido, un FILL DE PUTAAAAAAA.
El sueño Americano vamos,,un Don Draper però sense amagar res.
Publicar un comentario