Atenció a la noticia que aparexia ahir a la premsa: “Un niño dirigió el tráfico aéreo del JFK de Nueva York”. Pareix ser que el passat 17 de febrer un pare que no tenia en qui deixar al seu fill, va decidir emportar-se’l al treball. I no haguera passat res si l’home no fora controlador aeri i haguera deixat que el seu fill es comunicara amb diferents avions des de la torre de control. Ara la cadena Fox ha obtingut una còpia de les grabacions i clar, ja està el lio armat.
Aquesta noticia no és masa interessant, tan sòls la he comentat per a parlar del problema dels controladors al nostre pais. El comportament dels controladors és intolerable. Val que tenen una feina que requereix molta concentració i que han d’estar pendents de moltes coses i que si la caguen el resultat pot ser catastròfic. Per tant, el seu treball ha d’estar ben remunerat, però és que els nostres controladors cobren quasi el doble de la mitja europea. Les xifres del ministeri són escandaloses. En tota la red espanyola hi han 2.300 controladros, dels quals 28 cobren més de 700.000 €; 135 guanyen més de 600.000 €; 713 tenen un sou que oscila entre els 360.000 € i els 540.000 € i uns pocs guanyen més de 900.000 €. Açò és consequència, entre altres coses, de l’aplicació del conveni de 1.999 que fixava una jornada laboral molt per baix de la real a fi de cobrar la diferència com a hores extraordinaries, al triple valor que les normals. A més, tenen la posibilitat de jubilar-se als 52 anys cobrant la pensió íntegra.
Ací hauriem de fer-nos algunes preguntes. Si no és recomanable que facen unes jornades de més de 1.200 hores anuals, cóm és psible que facen 600 hores extra de mitja? Açò significa que s’incrementa en un 50 % la jornada diaria de treball en un lloc que requereix de màxima atenció i concentració. I damunt, cobrant el triple. Cóm poden garantir que mantenen el nivell d’atenció totes les hores? I si poden garantir que són capaços de desenvolupar correctament el seu treball fins a 6 o 7 hores diaries, perquè no els aumenten la jornada laboral?
Davant d’aquest panorama, el tantes vegades denostat per mi Pepín Blanco, ha decidit posar fi a aquesta situació i acabar amb part dels privilegis dels controladors. El Govern vol substituir els controladors dels aeroports de menys de 50 operacions diaries –que en total són 12- per un sistema automàtic. A més, a través d’un Decret Llei ha limitat el número màxim d’hores extraordinaries anuals a 80 i a més es lliberalitza el servei de control del tràfic aeri, obrint-se la possibilitat d’adjudicar la gestió de les torres de control a empreses privades. Amb aquestes mesures es reduiran les tases de navegació, el que afectarà als preus dels bitllets. Bo, açò de que baixaran els preus dels bitllets no ho tinc tan clar.
El conveni de 1.999 que és el que està en vigor a l’actualitat a través d’una prórroga, s’acaba el 31 de març i, per tant, els controladros, que han posat el crit en el cel davant les accions del Govern amenacen en fer vaga en setmana santa i paralitzat el país. Vorem com queda tot açò.
Desde el lupanar de rica miel.
Aquesta noticia no és masa interessant, tan sòls la he comentat per a parlar del problema dels controladors al nostre pais. El comportament dels controladors és intolerable. Val que tenen una feina que requereix molta concentració i que han d’estar pendents de moltes coses i que si la caguen el resultat pot ser catastròfic. Per tant, el seu treball ha d’estar ben remunerat, però és que els nostres controladors cobren quasi el doble de la mitja europea. Les xifres del ministeri són escandaloses. En tota la red espanyola hi han 2.300 controladros, dels quals 28 cobren més de 700.000 €; 135 guanyen més de 600.000 €; 713 tenen un sou que oscila entre els 360.000 € i els 540.000 € i uns pocs guanyen més de 900.000 €. Açò és consequència, entre altres coses, de l’aplicació del conveni de 1.999 que fixava una jornada laboral molt per baix de la real a fi de cobrar la diferència com a hores extraordinaries, al triple valor que les normals. A més, tenen la posibilitat de jubilar-se als 52 anys cobrant la pensió íntegra.
Ací hauriem de fer-nos algunes preguntes. Si no és recomanable que facen unes jornades de més de 1.200 hores anuals, cóm és psible que facen 600 hores extra de mitja? Açò significa que s’incrementa en un 50 % la jornada diaria de treball en un lloc que requereix de màxima atenció i concentració. I damunt, cobrant el triple. Cóm poden garantir que mantenen el nivell d’atenció totes les hores? I si poden garantir que són capaços de desenvolupar correctament el seu treball fins a 6 o 7 hores diaries, perquè no els aumenten la jornada laboral?
Davant d’aquest panorama, el tantes vegades denostat per mi Pepín Blanco, ha decidit posar fi a aquesta situació i acabar amb part dels privilegis dels controladors. El Govern vol substituir els controladors dels aeroports de menys de 50 operacions diaries –que en total són 12- per un sistema automàtic. A més, a través d’un Decret Llei ha limitat el número màxim d’hores extraordinaries anuals a 80 i a més es lliberalitza el servei de control del tràfic aeri, obrint-se la possibilitat d’adjudicar la gestió de les torres de control a empreses privades. Amb aquestes mesures es reduiran les tases de navegació, el que afectarà als preus dels bitllets. Bo, açò de que baixaran els preus dels bitllets no ho tinc tan clar.
El conveni de 1.999 que és el que està en vigor a l’actualitat a través d’una prórroga, s’acaba el 31 de març i, per tant, els controladros, que han posat el crit en el cel davant les accions del Govern amenacen en fer vaga en setmana santa i paralitzat el país. Vorem com queda tot açò.
Desde el lupanar de rica miel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario