jueves, 3 de junio de 2010

CRISIS? WHAT CRISIS? II

En el mon de la empresa hi ha un concepte que s’anomena “Fons de comerç”, que representa el valor inmaterial de la empresa, considerant factors com la clientela, el prestigi, i altres conceptes no cuantificables. I direu, qué collons té que vore tot açò amb el títol del post? Doncs ara ho explique, tranquilitat.

Estos dies s’ha donat a conéixer la xifra que rebrà cada jugador de la selecció espanyola de futbol si aconseguiex guanyar el mundial. La quantia puja a 600.000 €, una burrada.

En primer lloc, mai he entés be el concepte de les primes als futbolistes. El tema consisteix en que per fer el seu treball, és a dir, jugar i intentar guanyar, a més del que cobren reben un estímul adicional. Els futbolistes que van a la selecció no cobren, al menys no en conceptes materials. Però si recordem el concepte de Fons de comerç aplicable a les empreses, podem fer una analogia amb els futbolistes. No cobren diners, però si fan be el seu treball, i la selecció arriba lluny en el mundial, aquestos futbolistes es revaloritzen en el mercat i de segur voran incrementat en poc de temps el seu sou.

Per un altra banda, amb “el tijeretazo” que ens han pegat a alguns, si ens tenim que apretar el cinturó, no pareix lògic que els nostres futbolistes reben estes quantitas tan elevades. Recordem que estem en temps de crisi, encara que per a uns més que per a altres, com es comprova clarament.

Un altra consideració a fer al respecte, és d’on ixen els diners de les primes de la selecció espanyola. En aquest punt s’ha de remarcar que els recursos de les federacions esportives provenen en part de subvencions públiques i que els pressupostos Generals de l’Estat atorguen una quantitat a este tipus d’entitats.

Tenint tot açò en compte, és més que discutible que els futbolistes de la selcció reben primes i damunt que estes siguen d’unes quantitats tan elevades. El cinturó se l’haurem d’apretar tots, no? No tan sols uns quant. Si s’han de pujar els impostos als més rics, be està que es comence pels futbolistes, persones que en poc més de 20 anyets tenen diners per a aburrir-se.
Està clar que la crisi és per a alguns. És extrany que no s'alcen veus en contra de les primes als futbolistes, tenint en compte el nivell de desocupació.


Desde el lupanar de rica miel.

No hay comentarios: