miércoles, 2 de junio de 2010

MUERTE A…JIMMY JUMP


Me conten que Jaume Marquet, conegut pel sobrenom de Jimmy Jump, va protgonitzar el dissabte la enèsima tonteria. Va saltar a l’escenari quan el representant espanyol al Festival d’Eurovisión, Daniel Diges, interpretava el seu tema.

El gilipollas de Jimmy Jump es conegut per saltar al terreny de joc i interrompre així esdevenivents esportius. I clar, una primera vegada pot fer gràcia, però quan es comprova que el tio es dedica quasi professionalment a aquestos menesters, doncs la gràcia que et feia en un primer instant es torna en sentiments negatius contra la seua persona.

El tio és expert en interrompre partits de futbol amb alguna de les seues corregudes per apropar-se a algun jugador i ficar-li una barretina, tirar-li una bandera, donar-li una camisa, etc. Recordem quan a la final de la Eurocopa de 2004 li va llançar a Luis Figo una bandera del Barça, o quan a Messi li va posar una barretina, o quan va interrompre la final de la Champios League de 2007 entre Milan i Liverpool al eixir al camp amb la bandera grega, o quan li entregà a Thierry Henry una camiseta del F.C. Barcelona abans de que fitxara per l’equip blaugrana, etc.

Però es que el tio és un flipat, i orgullos, que té una pàgina web on relata totes les seues gestes, i es dedica a si mateix paraules i frases com “Jimmy Jump conquereix el mon”. Amb un “anglés de Oxford” explica que la seua filosofia de vida es saltar e interrompre esdeveniments de qualsevol tipus, ell és així, no entén la vida sense aquestos “salts”.

I clar, quan salta al terreny de joc i s’apropa a algun jugador, este es queda quiet sense saber molt be que fer i contempla com Jimmy Jump fa allò que pretenia fer, és a dir, cridar l’atenció de qualsevol manera, fins que els guardes de seguretat aconsegueixen traure’l del camp.

En fi, que aquest tio és un impresentable que guanya diners dels seus salts. Per què si no, no s’enten que després de les multes que li posen (1.880 €, 60.001 €…) continue realitzant aquestos salts. El que hauria de fer és saltar a l’infern a vore si així ens deixa en pau d’una vegada.


Desde el lupanar de rica miel.

1 comentario:

Lester Minador-Frappé dijo...

el affair figo va tindre alguna puntada de grasia...la resta no. No se com pot viure d´aixó..Està el món més donat al dimoni del que hem pensava.