lunes, 7 de junio de 2010

MUERTE A…EDUARDO GARCÍA SERRANO

El canal de TV Intereconomia no deixa de sorprendren’s. La última ha estat protagonitzada pel terrorista de les ondes, Eduardo García Serrano. Ha protagonitzat la polèmica al voltant de la pàgina web de la Conselleria de Salut del Govern de Catalunya, on s’ofereix educació sexual per als adolescents.

Doncs be, al senyor García Serrano, no li pareix be que s’eduque sexualment a la joventut i li ha dedicat unes parauletes a la Caonsellera de Salut, Marina Geli. “Esta señora es una guarra, una puerca y está fabricando degenerados”. Açò és el que, entre altres coses, ha afirmat Eduardo García sobre la consellera. A més, també li dedica el calificatiu de “zorra repugnante”, “enseñarle a un niño que pueda hacer lo que quiera es esclavizarlo de por vida”.

Este tio de segur que és dels que la seua dona no els se la pot mamar, per què això és de guarres, però en canvi se’n van de putes per a que els facen tot allò que no permeten fer a les seues dones. LAMENTABLE.

El periodista de Intereconomia afirma que vivim en un pais “siniestro”, per prohibir fumar als xiquets i al mateix temps ensenyar-los a “meneársela”. I demana perdó per dir meneársela, ohhhhhhhhhh. El que hauria de fer és demanar perdó per existir.

De moment, el tabac mata, en canvi, el que es preten amb la educació sexual és ensenyar als joves a gaudir del sexe amb seguretat. Lamentable, però tan lamentable és este tio, com lamentable és que una persona amb eixos pensaments tinga veu en un programa televisiu, i que no se’l desautoritze d’inmediat.

De la comparació que fa en la antita Roma…millor no dir res, per què…

En fi, raons sobrades per a matar-lo al nostre blog, no vos pareix?

Ací va el video en les seues paraules:




Desde el lupanar de rica miel.

2 comentarios:

Lester Minador-Frappé dijo...

Tremendous,,despres rectifica,,però els altres riuen només.

Anónimo dijo...

Este tío no es ni medio normal, qué obsesión con los sodomitas, como él nos llama, creo que un buen psiquiatra tendría una dura labor con él, yo, como terapia reparadora, le subiría esposado y le llevaría en una carroza del orgullo gay y lo pasearía por toda la gran vía