MUERTE A...SANTIAGO CALATRAVA

Avui és el dia D, i l´hora H...fins aci ha arrivat!

Les raons per a declarar la mort internetil d´aquest "artista total" són moltes i molt variades, però vaig a intentar restringir-les al terreny on ell mateix legitima el seu treball. Calatrava es defineix a si mateix com a arquitecte i escultor...

Molt poca gent possar-ha en dubte les seues qualitats, però jo vaig a plantejar una esmena a la totalitat.

Partint de la base, que Kant va inaugurar allà per l´any 1790, a la seua famosa "Crítica del Juicio", i es va dessenvolupar al llarg del segle XIX de la mà dels teòrics formalistes de l´Art, Hildreband, Von Marees...un objecte és artistic quan assoleix una "autonomia" tal que es dona les regles a si mateix, i esdevé "consistent" al igual que un organisme viu, es a dir, les relacions entre la part i el tot i viceversa, son arbitraires però necessaries, en eixe cas en particular...

Aquest tipus d´art artistic, en la genial definició d´Ortega i Gasset no va cristalitzar fins les primeres dècades del segle XX, de la mà de les avantguardes constructives: neoplasticisme, suprematisme i purisme.

El canvi que es planteja en el terreny de la forma - i no s´equivoqueu, no hi ha ART SENSE FORMA ... el demés són comentaris a peu de pàgina - és tan enorme i de una trascendència tal, que encara avui en dia es mal-enten. No és tampoc estrany, sabent quin estatut gaudeix l´art a una societat malalta de novetats, i menys, coneguent l´esforç titànic que s´ha de fer per a donar llum a una obra que tinga aquestes caracterítiques breument comentades...es infinitament més fàcil de fer i d´assavorir, una obra, on els criteris formals estan bassats en anal.logies orgàniques, invertint més de 150 anys d´esforç formalitzador i tornant a la mimesi, tan si val si literal o analògica.

Açó en quan a fonament epistemològic...ja seria greu no tenir aquestes consideracions en compte, però el temeta és encara més greu.

Aquesta arquitectura desinhibida, fa gala d´imaginació, quan es evident que manca absolutament d´ella en paraules del sempre lùcid Helio Piñón " imaginació poca, sino ja savia com acabava la festa...i sembla que no era bé", fa un ús pervers de la tècnica, quan empra aquesta no per a fer possible solucions, sino per a mitificar el "fetitx tecnològic", quan quadruplica o quintuplica el pressupost, i quan esdevé complice de polítiques que pretenen possar la ciutat al mapa a cop de talonari, sense importar els recursos, materials i espirituals que s´hipotequen...

Per tot açó, i per moltes més coses, muerte ad-eternam, malgrat que en el fons siga un pobre desgraciat que no pot deixar de fer "CALATRAVES"...

house´s ergo sum