ROF

Fa uns dies vaig dedicar un post a posar verds als responsables d’Educació a la Generalitat Valenciana amb motiu del nou reglament que volen implantar a les Escoles Oficials d’Idiomes. Com me n’he pogut assabentar de més fets relatius a tot açò, ara torne a la càrrega, perquè motius per a a criticar-los hi han de sobra.

El nou Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles Oficials d’Idiomes a la nostra Comunitat (ROF), es troba dins d’una serie de mesures encaminades a reduir costos a l’ensenyança. Amb l’establiment d’un número mínim d’alumnes per obrir grup d’un idioma, es pretén reduir costos en professors i demés despeses. Si no s’arriba al mínim d’alumnes per a que es monte un grup, s’estalvien un profesor. Aleshores, els alumnes que, com a conseqüència d’aquesta mesura es queden sense grup, es veuen obligats a presentar-se per lliurre, sense poder assistir a classe ni rebre l’ajuda d’un profesor. Clar, els alumnes que van per lliure reporten uns ingressos nets a la Conselleria, perquè paguen les seues tases d’examen i no fan gasto a la Escola, per tant, quants més hi haja millor. I clar, per a que no protesten molt els alumnes que van per lliure, s’abaixa el nivell de les probes per a tots i ja està, ale, tots a tindre cursos d’idiomes aprovats i amb un nivell de merda.

Després tenim als cabrons dels professors, per sort se salven alguns, que no informen als alumnes de res, es veu que pensen que és un problema d’ells i que no afecta als alumnes. I després, encara va el profesor de torn i te pregunta que si sabeu lo del ROF, doncs clar que ho sabem, ara, no serà per tú, mal parit.

Els professors han proposat solucions alterntives, sense comptar amb els alumens, que es veu que no resultem afectats: incrementar considerablement el preu dels llibres per als alumnes que vagen per lliure per a obligar-los a que es matriculen, no deixar que vagen oients a les classes, etc. Mesures aquestes, que no poden ser més desencertades. Si una persona no vol, o no pot matricular-se, i li dóna la gana matricular-se per lliure i fer les proves sense anar a classe, li tenen que costar més cars els llibre, per què?, perque ho diguen els professors? Doncs d’això res. Si una persona no fa ús de les instalacions de ninguna Escola Oficial d’Idiomes, és llògic que tan sòls pague les tases d’examen i punto (com diria el gran Pedro Cortés).

En fi que pensar en els alumnes no cal. Els professors sòls estan preocupats en que no els lleven places, no siga que a l’any vinent es queden fora, o tinguen que desplaçar-se a treballar més lluny, seran cabrons.

Resumint, que els alumnes eixim perjudicats per totes bandes, tant els matriculats que acudixen religiosament a classe, com els de matrícula lliure. Lamentable, lamentable i més lamentable.


Desde el lupanar de rica miel, més calent que el tio de la tisa.

Especial Camps.

G.D.: Què tal, Falbalà?
F.C.: Que fà Julio de España de carnestoltes?

Diàlegs curts de saliva i llargs de Lugosi (IV)

B.L.: Milano?
F.C.: Hmmmm
B.L.: No quieres entrar en pleitos.
F.C.: Creus que el meu desenrroll actoral com a vampir sería un bon negoci?
B.L.: L´has dit en valenciá per a poder dir "desenroll"?
F.C.: La cara de vampiro casi que la tengo. Sólo me faltaría tener los huesos huecos para batir la capa y "enlairar-me".
B.L.: Y los trajes también los tienes. Lo que no sé es si las facturas.
F.C.: Cierro los ojos y, en vez de visualizar facturas, visualizo el nombre del reportaje de la película en canal 9: "Campirs a les Corts".
B.L.: Será mejor así.

MISS CANDIDATA

Ja en tenim un altra de Berlusconi. Davant les properes eleccions al Parlament Europeu en el mes de juny, el tio Berlusconi vol preparar una llista encapçalada per ell mateix, repleta de gent famosa. I en qui ha pensat, doncs en ballarines, presentadores de TV, actrius i fins i tot, en concursants de Gran hermano.
En fi, que han organitzat una mena de casting, en el que pretenen trobar a la cara perfecta que represente a Italia a Europa. A les candidates es faran preguntes per a demostrar els seues coneixements sobre organitzacions internacionals com el Fons Monetari Internacional o la OTAN. Que es pensaveu, que sòls buscaven una cara bonica, noooooooo, que va!!!

De moment, entre les candidates estan la ballarina Barbara Matera, la ex - concursant de Gran hermano Angela Sozio o la actriz Eleonora Gaggioli (que sona a gallota, no?). En total participaren a este casting unes 30 xiques, en fi, este Berlusconi no deixarà de sorprende'ns mai.

Desde el lupanar de rica miel.

QUEEN’S DAY

Cada 30 d’abril té lloc a Amsterdam el "Queen’s Day”, per a rendir homenatge a la reina holandesa. Bàsicament són 24 de despiporre sin parar. El reclam que hen emprat aquest any són estes fotos, on es poden vore a Obama i Putin, Obama, Sarkozy, Berlusconi i Hillary Clinton. Per descomptat, com no podia ser d’un altra manera, les ambaixades corresponents ja han protestat i s’han retirat els cartells anunciadors. Xeeeeeeeeeeeeeeeeee!, en lo monos que estaven a les fotos!!!

Ale, aneu prenent nota, per al nostre viatget, je je.

Desde el lupanar de rica miel.

INCAPACITAN A UNA JUEZ MANÍACO-DEPRESIVA

Açò és un titular del periòdic Levante de hui mateix. Pareix ser que el Tribunal Suprem ha incapacitat a una magistrada de València. La magistrada en qüestió portava uns anys fent gala d’un comportament extrany i imprevisible, agafant-se numeroses baixes per enfermetat i discutint an abogats i magistrats. Ara, uns anys després, ha eixit la sentència que la incapacita per a exercir, ja que pateix un transtorn bipolar crònic, el que la feia passar d’estats d’eufòria a depresions profundes.
El més graciós és que la magistrada es dedicava a decidir sobre les incapacitats laborals a pesar de patir una enfermetat mental. Fins i tot, va arribar a dictar una sentència sense celebrar el corresponent judici.

Desde el lupanar de rica miel.

Mr. Ansar ataca de nuevo

Durant la Jornada sobre reformes econòmiques oganitzada per la fundació FAES, el senyor José María Aznar ens ha tornat a deleitar amb les seues opinions sobre política econòmica. Açò, que normalment no suscitaria el meu interés, té en aquesta ocasió una cosa a destacar. Ha dit de manera clara quines són les seues receptes per a combatre la crisi econòmica i, concretament, la desocupació a la Unió Europea. Com no podia ser d’altra manera, José María Aznar López aboga per les tradicionals mesures que proposen els economistes clàsics, és a dir, els seguidors de Adam Smith i la seua “mano invisible”. Estes mesures són bàsicament la moderació i flexibilitzacio salarial i la desregulació del mercat de treball, allò que podem trobar a qualsevol manual de política econòmica, no es que siga una novetat.

Però el que si és una novetat, és el fet de que un membre del Partit Popular faça públic este pensament, perquè ultimament pareix que els del PP siguen un marxistes convençuts. Està clar, això de que els extrems es toquen és una gran veritat. Resulta que davant la crisi econòmica, des del Partit Popular es proposen mesures d’intervencionisme en la economia, i aseguren que si ells estagueren al poder, açò no haguera passat.

Anem per parts, en quant a l’intervencionisme, sempre que siga justificat per una crisi greu i generalitzada i es faça amb total transparència i responsabilitat, podria ser una mesura adequada. En este cas, la crisi no ha estat causada per la lliberalització i desregularització de les transaccions financeres internacionals, però si que s’ha vist agreujada per aquestos motius, per tant, els poders públics han de tirar una maneta per a contribuir a superar la coyuntura que atravesem.

Per altra banda, les propostes que ixen del carrer Gènova de Madrid, van en el sentit de intervindre en la economia, i allò de les propietats d’eficiència asignativa del mercat (el que han defensat tota la vida), pareix ser que no sapiguen el que és i que Zapatero siga un neoliberal convençut. I clar, ells són els salvadors dels parats, dels treballadors i del pais en general. No han pensat en montar un sindicat o en reescriure el manifest comunista? Fins fa poc, abogaven per tot el contrari, el que ha causat que la crisi internacional siga més intensa. Ara, fent gala d’una hipocresia i d’un oportunisme polític de grans dimensions, proposen en públic tot el contrari, mentre que en privat continuen idolatrant les reflexions de Mr. Ansar. Sort que tenim a Jose Mari per a posar paraules als seus pensaments.

En quant a la resta de coses que ha dit el tio Ansar, són més tonteries de les seues, sobre les quals no vaig a perdre ni un minut comentant-les.


Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE I RE-MUERTE...SERÀ PER DINERS

El "diari" sensacionalista britànic "News of the World", ha fet públic aquest cap de setmana l´intent del pare de Rubina Ali, una dels xiquets protagonistes de l´oscaritzada "Slumdog Millonaire", de vendre-la per vora 300.000 euros, a una supossada familia musulmana...

Ara el pare se´n desdiu de tot i nega les informacions del rotatiu britànic.

En aquesta història és difícil dir que fa més fastic:

.Si l´star system de Hollywood que premia la pel-licula que ens conciencia del patiment als suburbis de Bombay, però que pel que sembla, aixó no serveix per fer arribar beneficis a la familia de Rubina?...

.El pare de la xiqueta que negocia el preu final alegant que com que és una "xiqueta d´oscar", aixó ha de repercutir en el mateix com a plusvalia...

.El diari sensacionalista que es fa passar per una familia adinerada i penja l´espasa de Damocles damunt d´un pare que viu amb els seus fills a la més absoluta de les miseries...propiciant la temptació, i que ara denuncia el joc com a perverssió moral...

En definitiva tot un cúmul de disproposits, que com passa massa vegades acaven pagant els infants...espesial

House´s a favor del darwinisme...

JUAN MARSÉ...JE JE

L´escriptor Juan Marsé, s´ha despenjat amb unes declaracions davant de la nova i pol.lèmica ministra de Cultura, la senyora/-eta González Sinde dient que el cinema espanyol té molts problemes, i un dels principals és que els guions són per dir-ho suaument "una puta merda" (aixó ho dic jo, però és el que pensa Marsé)...tenint en compte que la ministra és guionista...ahi queda.

House´s...Marsé mon amour

Amsterdam

SECCIÓ: COMO HEMOS CAMBIADO

Ací teniu les fotos de Kim Basinger i Mickey Rourke a la estrena de la seua última pel.lícula, "The Informers". La peli va de set histories entrellaçades que transcorren a Los Ángeles. Mireu amb deteniment les fotos, no són dos ninots de cera, són els actors que fa uns anys eren uns guaperes. Bueno, ell no sé si ha sigut alguna vegada un guaperas, però ella no fa tans anys encara ho era. Però el temps passa, i per alguns més que per a altres. Estos dos concretament estan horribles, pareixen eixits d'una peli de terror.

Desde el lupanar de rica miel.

GRANS CAGAES

Inaugurem secció, ací podrem trobar cagaes de tot tipus que han tascendit a la opinió pública. Ja que estem a la setmana en que es celebra el dia de la república, el 14 d'abril, començarem amb una cagada que va tindre lloc a l'any 2003. S'enrecordeu de la final de la Copa Davis a Melbourne, quan en lloc de sonar l'himne oficial, James Morrison va fer sonar a la seua trompeta l'himne de Riego, el de la República. Les cares dels jugadors eren un poema, pel desconcert en escoltar un himne que no sabien que era. Després es va produir la escena a la que el Secretari d'Estat per al Esport, Juan Antonio Gómez Angulo, va protestar davant la l'organització i va declarar que era una ofensa contra la nació espanyola. En fi, ho arreglaren posant una cinta amb l'himne correcte i tots a jugar. Ací teniu el video de l'embolic:

I, per si algú està interessat, ací vos deixe l'himne de Riego, tatatatatatata...



Desde el lupanar de rica miel.

ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES

Si no eren prou els motius per a queixar-se de l’actual Conseller d’Educació, el senyor Alejandro Font de Mora Turón, ara hi ha un altre més que sumar a la llista. La qüestió es centra en les Escoles Oficials d’Idiomes, un tema que m’afecta personalment i sobre el qual tinc que dir algunes coses.

En primer lloc, el nou sistema implantat l’any passat, pel qual s’incrementa el número de cursos al mateix temps que es baixa el nivell d’una forma escandalosa, té com a conseqüència el desànim total dels alumnes que tenen la intenció, a més d’aprovar, d’aprendre. Anem a dir les coses clares, a les classes estem tocant-nos els ous, així de clar, no s’avança, no s’apren una merda, perquè han baixat el nivell i han aumentat el número de cursos. Per tant, s’ha de donar menys temari en un curs més, aleshores, hi ha que repartir la matèria i, en lloc d’avançar, es va enrerre. Si açò va acompanyat d’un professor sense moltes llums, i poc domini de la llengua, les classes es poden convertir en un “anar a passar el rato i a riure’s amb els companys.”

Abans, qui finalitzava els cinc cursos de qualsevol idioma comptava amb un nivell “C 2”. En canvi ara i, a pesar de que es fa un curs més, el nivell “C 2”, sòls es pot aconseguir una vegada s’han fet els sis cursos a la Escola Oficial d’Idiomes, apuntant-se a un centre privat on es podrà preparar i examinar-se per a adquirir aquest nivell. Una mostra més del que s’aposta per la educació pública a tots els nivells. Hi ha que dir que açò no és cosa del senyor Font de Mora, aquesta és una reforma a nivell nacional, per adaptar-se a Europa. I clar, com s’adapta i s’iguala amb la resta, doncs com sempres es fan les coses, baixant el nivell.

Però, entrem ja a criticar al Conseller d’Educació. El tema en qüestió és el borrador del que serà el nou Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles Oficials d’Idiomes a la nostra Comunitat (ROF). La polèmica ve perquè per part de la Conselleria es proposa un número mínim de 35 ó 20 alumnes per a crear un grup d’algun idioma. Aquest fet no presenta problemes en idiomes majoritaris com l’anglés o el francés, però en quant a idiomes menys comuns com puguen ser el rus, l’àrab o el xinés, la cosa pot suposar problemes seriosos. Tots sabem que la matrícula i l’assistència als primers cursos és abundant, peró en la mesura que passen els cursos la gent ja no es matricula per diversos motius, donant-se situacions tals com a que a tercer o quart curs, hi poden haver grups de menys de deu persones. Doncs amb açò és amb el que vol acabar la Conselleria. Imagineu que heu cursat els tres o quatre primers cursos de qualsevol idioma i que una vegada en cinqué no es crea grup perquè no s’arriva al mínim d’alumnes matriculats. Te quedes sense poder continuar amb els estudis de l’idioma.

Però, si el Conseller o la persona il.luminada que ha proposat aquesta mesura, no vol pensar amb els alumnes, que pense en ell mateixa i amb la societat valenciana en general. No sé si el senyor Font de Mora ho sabrà, però la nostra Comunitat basa la seua economia i, per tant, el benestar dels seus ciutadans amb el sector serveis i, principalement, amb el sector turístic. Per una banda es fomenta el turisme com a l’única forma de desenvolupament de la Comunitat Valenciana i, per altra, es posen traves a que els seus ciutadans puguen formar-se. Doncs be, dic jo que per a mantindre un fort sector turístic haurem de comptar amb persones que dominen les llengües extrangeres i puguen ofertar serveis i comunicar-se amb els turistes. A més a més, tenint en compte la vocació emprenedora i exportadora dels empresaris valencians, mal anirem si no disposem de persones que puguen comunicar-se amb la llengua dels països on venem els nostres productes. Si impedim que la població es forme i obtinga qualificacions, tenim poc de futur, d’aquesta manera continuarem al vagó de cola de la Unió Europea.

Diu el Conseller que no va a subvencionar classes particulars, fent referència al reduït número d’alumnes que hi ha a alguns grups. Val, si el problema és la pasta, que pensen en alternatives, ocm per exemple aumentar el preu de la matrícula que actualment és ridícula (serà per diners) i no passaria res si s’incrementara. Ja sé que tampoc es conseguiria molta pasta però, al menys, es podrien millorar les condicions de les aules i els centres, que en alguns casos són lamentables. Si a tot açò li sumem la poca qualificació d’alguns professors, podeu fer-se una idea de com és la situació actual a les Escoles Oficials d’Idiomes a la Comunitat Valenciana.

Un altre punt interessant del borrador del nou reglament, es proposa que tinguen preferència per a matricular-se a anglés, els professors de primària i secundaria. Qué passa, que la resta d’alumnes no tenim dret o qué? Si volen que els profes dominen la llengua de Shakespeare, doncs que en lloc de donar-los cursos de mamonaes per a funcionaris, que prioritzen l’impartició de cursos d’anglés. Del clan dels professors parlarem algun dia d’aquestos, però amb més tranquilitat, que també hi ha molt que dir.

Per finalitzar, afegir una crítica més, en aquesta ocasió per als professors de la Escola Oficial, d’Idiomes, que no ens han informat de tot açò, si ens hem enterat ha sigut per la premsa o per Internet. A algunes EOI han programat accions de protesta, però el que és a la meua, no se’n sap res.


Desde el lupanar de rica miel.

FRASES FUTBOLERES

Com havia dit, este post està dedica’t a les perles que s’escolten diariament a la premsa esportiva. El mon del futbol està farcit de frases típiques, coses que ningú sap molt be d’on han eixit, però que tots repeteixen a totes hores. Que si “el fútbol es así”, “futbol es futbol”, “jugamos como nunca y perdimos como siempre”, “se juega mejor con diez que con once”, etc.

A continuació tenim una serie de perletes de gent relacionada amb el futbol:


Correré como un negro para mañana vivir como un blanco - Samuel Eto

La cara más negra del fútbol es la de Hasselbaink – Kiko, bien Kiko bien, serà l’humor gadità que jo no l’entenc.

Si estás en el área de penal y no sabes que hacer con la pelota, métela en la red y ya discutiremos las alternativas más tarde - Bill Shankly.

Yo no estoy de acuerdo con que los jugadores no tengan relaciones sexuales antes de los partidos. Mientras que las mujeres sean las que estén arriba. Todo estará bien - Carlos Salvador Bilardo, tu el misionero ni de oides.

El fútbol es un deporte de once contra once en el que siempre gana Alemania – Gary Lineker, això era abans home, des de que Podolski li pega galtaes a Ballack, Alemania ja no és el que era.

Aquí el más tonto hace relojes de madera. Y funcionan - Luis Aragonés, home clar.

Hubo un año que jugué 15 meses – Beckenbauer, des de que jugà un partit amb el muscle fóra del lloc, d’aquest home m’ho crec tot.

Tú, siempre negativo, nunca positivo – Louis Van Gaal, el cap-cuadrat per excel.lència.

No me importaría perder todos los partidos, siempre y cuando ganemos la Liga - Mark Viduka

Pegarle de rabona no es un lujo ni tampoco demostración de calidad, es simplemente como gritar que tu otra pierna no sirve para nada – Borghi, més raó que un sant.

También pasamos malos momentos: un año acabamos segundos - Bill Shankly, sobrao!

Milano o Madrid no me importa, el caso es que me quiero ir a Italia – Möller. Profesor de geografia.

En el fútbol hay que ganar y ganar y ganar y volver a ganar y ganar y ganar... - Luis Aragonés

¿Un rival sin interés atacante? Es como intentar hacer el amor con un árbol - Jorge Valdano, tú a lo teu.

El fútbol no es una cuestion de vida a muerte, es mucho más que eso - Billy Shankly

Dejaría el fútbol para jugar al Cricket si me pagarían lo mismo - Vieri, todo por la pasta.

Rafa, no me jodas – Mejuto González a l'assistent Rafa Guerrero, en un Zaragoza-Barcelona.

En 1969 dejé las mujeres y la bebida, pero fueron los peores veinte minutos de mi vida – George Best, adivineu de que va morir…

Después del pase que te di....como para no meter el gol - El jugador que li va passar el baló a Maradona en el centre del camp per a conseguir el segon gol contra Inglaterra.

Ganar queremos todos, pero solo los mediocres no aspiran a la belleza. Es como pretender elegir entre un imbécil bueno o un inteligente malo - Jorge Valdano

Di Stefano a su portero: no te pido que atajes las que vayan dentro, pero por lo menos no te metas las que vayan fuera

Noventa minuti in Bernabeu son molto longo. Juanito, molto bene!!!

Pisálo, Pisálo. Al enemigo ni agua - Bilardo

If you say black, black, black all day, is very bad. Tomorrow afternoon to see or no to see - Jesús Gil, políglota vocacional.

Con el pito nos los follamos - Benito Floro, d’això es tracta.

Sanchis cúbreme a Secretario - Fernando Hierro. El fitxatge de Secretario pel Madrid és comparable al de Aristizabal pel València.

Antes del partido, me decía: es de carne y hueso, como yo. Luego comprendí que estaba equivocado - Tarcisio Burgnich, el defensa italià encarregat de marcar a Pelé.

"Cuando me aburro miro abajo en la clasificación a ver como va el Everton”, “ El Everton juega tan mal, que si jugasen en el jardín de mi casa correría las cortinas para no verles”, “La ciudad de Liverpool tiene dos grandes equipos: el Liverpool, y los reservas del Liverpool” - Bill Shankly, fent amics.

Gasté un montón de dinero en alcohol, chicas y coches, el resto lo malgaste - George Best, el crack.



Podriem continuar però, de moment, ja està be, pròximament un altra entrega.


Desde el lupanar de rica miel.

EL SHERIFF: NEGRO ATLÉTICO FRAUDULENTO (NAF)

Estem farts d’escoltar a futbolistes i entrenadors soltar frases de tot tipus, eixides de to o reflexions que millor es podrien callar. Tots em sentit alguna vegada les típiques frases futboleres, aquelles a les que recorren entrenadors i futbolistas quan no saben com explicar alguna acció del partit. Allò de “futbol es futbol”, “no hay rival pequeño”, “el fútbol es así”, etc.

Però, tal vegada, tenim oblidat el mon del básquet, on hi ha un personatge que destaca per damunt de la resta, i no és un altre que l’entrenador Manel Comas, el Sheriff. Nascut a Barcelona l’any 1945, este entrenador caracteritzat pel seu mostacho, la melena i el seu fort carácter, ha passat per més de deu equips de la lliga espanyola. Conegudes són la seua mala llet, les seues teories sobre el básquet i les seues declaracions on no té problema en criticar a tot el mon.

Ací teniu algunes de les seues perles:

-"Hay equipos en el liga femenina que tienen más ovarios que nosotros."

-"Este TAU me suena a Fito y fitipaldis, que no hay tema que no sea bueno."

-"La Liga es mi asignatura pendiente. Bo Derek es una tía muy buena, pero por qué los bajitos no podemos aspirar a conquistarla. Si le dicen hace un año a Joan Plaza que iba a ligar con Bo Derek..."

-"Sobre el entrenador Edu Torres comentan que es mucho Ferrari para tan poco conductor y que hay un técnico que actualmente comenta partidos en Televisión Española cuyos comentarios dan ganas de dormir (el comentarista de TVE per a la ACB és Javier Imbroda) que puede entrar en ese equipo muy pronto."

-“Se ha visto a un equipo de baloncesto contra un grupo de hombres en pantalón corto. No reconozco a mi plantilla.”

-"El 2,13 que tenemos, yo creo que a mi edad puedo coger más rebotes que él y tener más espíritu porque no ha cogido un rebote en todo el partido", referint-se al pivot Charles Gaines. Al que també li dedicà la següent frase: "Ha parecido un animal de bellota, y lo digo con todo el cariño."

Per acabar, ací teniu un video on el tio Comas ens deleita amb algunes de les seues perles, i sense acalorar-se.

Desde el lupanar de rica miel.

PD. El proper post el dedicaré a frases dites per gent relacionada amb el mon del futbol, que deixen clar l'altura intelectual a la que es troben.

RE-MUERTE A…IL CAVALIERE

Com tots sabreu, aquesta setmana s’ha produit un terratrémol de magnitud a la regió italiana dels Abruzos. Les xifres del desastre són espantoses, 278 morts, milers de ferits i aproximadament unes 28.000 persones s’han quedat sense casa. On pitjor és la situació és a l’Aquila, la capital de la regió, la ciutat està completament devastada. I davant d’açò que ha dit el crack de Berlusconi, doncs els ha dit als afectats per la catastropfe que estiguen tranquils, que vegen la situació amb optimisme, que tenen tot el que necesiten, atenció mèdica, medicaments, menjar calent, que és com un cap de setmana de camping!!! Supose que estes declaracions hauran fet poca gràcia als afectats pel terratrémol, ja tenen prou per a que vaja Don Silvio amb les seues gracietes de sempre.

Il Cavaliere, com sempre, cobrint-se de glòria amb les seues declaracions, valent ahí.


Desde el lupanar de rica miel.

AVÍS ALS PUTEROS

Puteros, eixos essers humans caracteritzats per frequentar clubs d’alterne, anomenats tradicionalment “cases de putes” o abreviadament “putis”, vamos el que visiten asiduament a les “pilinguis” ja siga a locals dedicats al tema o a qualsevol cuneta de qualsevol carretera secundària, o no tan secundària. També hi ha un altre tipus de puteros, aquells picha brava que es dediquen a ficar-la per qualsevol forat obert que pillen, per lleig i coent que siga. A aquestos últims no va dirigit l’avis en qüestió, va dedicat als primers.
Bo, doncs el tema és que en breu va a entrar en funcionament el “Plan Integral contra la Trata de Seres Humanos con fines de explotación sexual” aprovat recentment pel Govern, un pla que pretén sensibilitzar a la societat davant aquestes pràctiques, combatre les seues causes mitjançant polítiques actives de cooperació amb els països d’origen, comptar amb la participació de les ONG’s, asegurar l’assistència i la protecció a la víctima i lluitar dicididament contra els traficants i proxenetes. Açò, que en principi té bona pinta, ha posat en peu de guerra als propietaris dels putis, que a través de la seua patronal, ANELA (fins i tot els putiferios tenen patronal), amenacen amb tancar els establiments durant 30 dies.
Al.leguen el empresaris, asesorats pels advocats de l’associació ANELA, que amb aquesta mesura tindran que tancar molts establiments amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball que açó implicaria.
Així que ja sabeu puteros del pais, incrementeu el ritme de visites als putis per a tindre reserves per a temps de crisi, perquè estos amenacen amb tancar al mes de maig, i no si més d’un podrà resistir tant de temps sense acudir a la seua cita setmanal al seu puti preferit, avisats esteu.
En quant a la mesura que planteja el govern, vaja per davant que no l’he llegida (no tinc ganes), però cal dir que prostitució hi ha hagut, hi ha i hi haurà sempre, es faça el que es faça. Així és que totes aquelles iniciatives que vagen encaminades a controlar i regularitzar el sector són benvingudes, així com també ho són aquelles que pretenen acabar amb la trata de blanques (o de negres, o grogues o…) i amb les mafies que controlen la voluntat de moltes dones obligant-les a prostituir-se.

Desde el lupanar de rica miel.

MUERTE A...GLORIA MARÍA TOMÁS Y GARRIDO

El passat 31 de març va tindre lloc, al Paraninf de la Universitat d'Alacant la conferència de la professora Gloria María Tomás y Garrido, dins del V Curs de Ciència i Societat. La tal Gloria María és titular de Bioètica de la Universitat Catòlica San Antonio de Murcia. A la UA va deleitar als asistents amb una serie d'atacs als homosexuals, als quals tildà, entre altres coses, de malalts i indignes. Les barbaritats que va dir arriben al punt de relacionar la homosexualitat amb un "gatillazo" a la adolescència. També va calificar la masturbació com a "una tonteria", aleshores de tontos en som uns quants (i quantes, que no m’en oblide de vosaltres xiques, je je). També ataca a la bisexualitat, a la que considera un altra perversió.

Be, ací vos deixe el video de la conferència en qüestió per si teniu ganes de droga dura i desitgeu deleitar-vos amb les paraules d’aquesta eminencia, que de segur coneix el clítoris d’oides, i més caldria que es dedicara a buscar-se’l i es deixara de donar classes.

Per tot açò crec els motius per a la seua mort són més que evidents. Mala sort House, me he avançat, és que aquesta tia me posa negre.

Desde el lupanar de rica miel.

MARIANO RAJOY

"La Economía es como la medicina", Mariano Rajoy, premi Nobel d'Economia.


Home clar, gran il.luminat el que li escriu els discursos. Ai, si Keynes o Adam Smith alçaren el cap!


Desde el lupanar de rica miel.

NO ES CRUEL SI SE GOLPEA DIRECTAMENTE AL CRÁNEO

De segur que tots tenim en ment les cruels imatges de les matances de foques que any darrere any es produeixen a països com Noruega o Canadà. Doncs be, la Unió Europea està tramitant un procediment per a vetar el comerç de productes derivats de les foques. El passat divendres, els membres del Comité de Representants Permanents (COREPER), que és el comité de representants permanents dels Estats membres en la Unió, en definitiva, els que s’encarreguen de preparar les reunions del Consell Europeu, van acordar que el tema es tracte al Parlament Europeu els propers 21 i 22 d’abril.
Respecte al tema, supose que aquesta decisió és un tipus de mesura per a forçar a que els països que duen a terme aquest tipus de matances es replantegen la seua postura. El cas és que no tinc molt clar que aquesta siga la mesura adecuada, però al menys és una decisió que trascendirà a la opinió pública i de segur que té conseqüències, ja vorem quines!
Però, el que més crida l’atenció de tot açò és com s’han defensat els canadencs. Atenció a la frase: “No es cruel si se golpea directamente al cráneo”, en referència a la forma de matar a les foques amb el “hakapik” (pal acabat en forma de ganxo). Jo no vaig a fer ningun comentari respecte a aquesta frase, perquè tots aquells que me venen a la ment implicarien pena de presó. No me puc contindre, a més de un li diria esta frase a lo Harry Callahan mentre està en terra i jo tinc el hakapik en alt fins a que es cague de por, tranquils, no direm noms.
Per acabar, la última de les autoritats canadenques, afirmen que les matances de foques formen part del patrimoni cultural del país, pues ale, que s’en vagen ells i la seua cultura a fer la mà!


Desde el lupanar de rica miel.

PUTIFERIO NAVAL

La semana pasada vaig sentir una noticia que me va indignar i que vaig amenaçar de posar-la al blog, aquesta era que la diputació i l'ajuntament de valencia estaven indignats per que el gobern espanyol no volia aportar diners al consorci de la copa américa ( mes coneguda com America's cup) per a fer front al pagament de 20 millons d'euros per a que valencia fora sede de dos prerregates de la pròxima edició. Aquestes prerregastes, haurien de ser "multicascos" o siga que podira participar l'equip que volgues. Cal matissar que el govern va dir que era convenient esperar-se a que ixira la sentencia judicial del litigi pendent a Nova York, que tenint el conter l'ambit de crissi mundial caldria negociar el preu a la baixa, i que caldria negociar en ACM ( que per qui no ho sapiga es la empressa que porta el event) que aquestos diners actuaren a la vegada com un senyal de cara la propera edició, com una mena de entrada.

A mitat d'esta semana la tia troglodita va fer una roda de prensa on diguent que havien arribat a un acord en ACM i entre la diputació i l'Ajuntament de valencia pagarien el canon que ara era de 18 millions d'euros, també va aprofitar per a tirar puntadetes al gobern de veus com no era tan car, estic indignada en vosaltres etc.....

Arribats a este punt cal fer dos matissacions:

- La primera es que de l'anterior edició entre l'ajuntament de València i la diputació li deuen 24 milions d'euros al gobern, m'explique el consorci de l' America's Cup que es qui realment paaga a ACM esta format per 3 entitas, Lajuntament , la Diputació i el Gobern, en l'anterior edició es va acordar que cada part posaria una quantitat de diners, la que fora, total que quan arriba el moment de pagar, ni la Diputació ni l'Ajuntament pogeren posar tota la pasta que els tocava i el gobern per a que es pogueren celebrar les regates va posar 18 milions d'euros que deuria haver posat la Diputació i 6 que li pertocaven a l'Ajuntament, i que encara no li han tornat.

- la segona es que en els temps actuals que corren crec jo que podrien enviar la America's Cup a pendre pel cul, gastar-sed ixos diners en crear llocs de treball, per exemple millorant les infraestructures de la comunitat que deixen molt que dessitjar, i si els 4 ricaxons que es vorien beneficiats per la disputa de la regata volen que es celebre que posen ells la pasta que al fi i al cap ells son els que la van a guanyar quan es dispute.

Doncs be, avui mirant un poc la actualitat d'internet a la página web del marca ( gran diari i millors persones) he vist una noticia prou interesant: " El juez da la razón a Oracle i anula el club nautico español", llegint la noiticia sencera les conseqüencies d'aquesta sentencia son que la próxima edició se la jugaran els suïssos e els americans, nomes, en unes dates que decidiran els yankis, asixò si el lloc el decidira el tio Bertalleri. Total que la próxima edició no tindra dos prerregates per les quals hem pagat 18 milions d'euros entre tots els valencians, espre que encara no s'haja fet efectiu el pagament o que al menys ens tornen la pasta. Ale ahí queda aixó

Altre de "rankings"

En aquest cas enllace vilment altre blog.

De gent rara.

De Master Siklatus.

De gent més rara encara.

Per a anar al infern.

En resposta a Candy.