Durant la Jornada sobre reformes econòmiques oganitzada per la fundació FAES, el senyor José María Aznar ens ha tornat a deleitar amb les seues opinions sobre política econòmica. Açò, que normalment no suscitaria el meu interés, té en aquesta ocasió una cosa a destacar. Ha dit de manera clara quines són les seues receptes per a combatre la crisi econòmica i, concretament, la desocupació a la Unió Europea. Com no podia ser d’altra manera, José María Aznar López aboga per les tradicionals mesures que proposen els economistes clàsics, és a dir, els seguidors de Adam Smith i la seua “mano invisible”. Estes mesures són bàsicament la moderació i flexibilitzacio salarial i la desregulació del mercat de treball, allò que podem trobar a qualsevol manual de política econòmica, no es que siga una novetat.
Però el que si és una novetat, és el fet de que un membre del Partit Popular faça públic este pensament, perquè ultimament pareix que els del PP siguen un marxistes convençuts. Està clar, això de que els extrems es toquen és una gran veritat. Resulta que davant la crisi econòmica, des del Partit Popular es proposen mesures d’intervencionisme en la economia, i aseguren que si ells estagueren al poder, açò no haguera passat.
Anem per parts, en quant a l’intervencionisme, sempre que siga justificat per una crisi greu i generalitzada i es faça amb total transparència i responsabilitat, podria ser una mesura adequada. En este cas, la crisi no ha estat causada per la lliberalització i desregularització de les transaccions financeres internacionals, però si que s’ha vist agreujada per aquestos motius, per tant, els poders públics han de tirar una maneta per a contribuir a superar la coyuntura que atravesem.
Per altra banda, les propostes que ixen del carrer Gènova de Madrid, van en el sentit de intervindre en la economia, i allò de les propietats d’eficiència asignativa del mercat (el que han defensat tota la vida), pareix ser que no sapiguen el que és i que Zapatero siga un neoliberal convençut. I clar, ells són els salvadors dels parats, dels treballadors i del pais en general. No han pensat en montar un sindicat o en reescriure el manifest comunista? Fins fa poc, abogaven per tot el contrari, el que ha causat que la crisi internacional siga més intensa. Ara, fent gala d’una hipocresia i d’un oportunisme polític de grans dimensions, proposen en públic tot el contrari, mentre que en privat continuen idolatrant les reflexions de Mr. Ansar. Sort que tenim a Jose Mari per a posar paraules als seus pensaments.
En quant a la resta de coses que ha dit el tio Ansar, són més tonteries de les seues, sobre les quals no vaig a perdre ni un minut comentant-les.
Desde el lupanar de rica miel.
Però el que si és una novetat, és el fet de que un membre del Partit Popular faça públic este pensament, perquè ultimament pareix que els del PP siguen un marxistes convençuts. Està clar, això de que els extrems es toquen és una gran veritat. Resulta que davant la crisi econòmica, des del Partit Popular es proposen mesures d’intervencionisme en la economia, i aseguren que si ells estagueren al poder, açò no haguera passat.
Anem per parts, en quant a l’intervencionisme, sempre que siga justificat per una crisi greu i generalitzada i es faça amb total transparència i responsabilitat, podria ser una mesura adequada. En este cas, la crisi no ha estat causada per la lliberalització i desregularització de les transaccions financeres internacionals, però si que s’ha vist agreujada per aquestos motius, per tant, els poders públics han de tirar una maneta per a contribuir a superar la coyuntura que atravesem.
Per altra banda, les propostes que ixen del carrer Gènova de Madrid, van en el sentit de intervindre en la economia, i allò de les propietats d’eficiència asignativa del mercat (el que han defensat tota la vida), pareix ser que no sapiguen el que és i que Zapatero siga un neoliberal convençut. I clar, ells són els salvadors dels parats, dels treballadors i del pais en general. No han pensat en montar un sindicat o en reescriure el manifest comunista? Fins fa poc, abogaven per tot el contrari, el que ha causat que la crisi internacional siga més intensa. Ara, fent gala d’una hipocresia i d’un oportunisme polític de grans dimensions, proposen en públic tot el contrari, mentre que en privat continuen idolatrant les reflexions de Mr. Ansar. Sort que tenim a Jose Mari per a posar paraules als seus pensaments.
En quant a la resta de coses que ha dit el tio Ansar, són més tonteries de les seues, sobre les quals no vaig a perdre ni un minut comentant-les.
Desde el lupanar de rica miel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario