NIT DE DISSABTE DIFERENT

Com que volia comprovar de primera ma les bones referències que tenia de Unai Emery i, com que el panorama per al dissabte no deparava gran cosa, vamos, res d sexo, drogas i rock & roll, vaig decidir acompanyar a Mestalla al binomi format per Blanc i Negre Oe! i cunyao. Aprofitant la coyuntura me vaig emportar al mascle per a que es desvirgara a les lides mestallenses. La veritat és que el mascle disfrutà com un xiquet, el tio no defraudà, ens va deleitar amb alguns dels seus crit més habituals, allò de “alcornoc”, “dumbo” i un seguit d’expresions d’aquest nivell, ens serviren de banda sonora per al partit.
I que es trobarem a Mestalla, doncs com sempre una gran quantitat d’entesos en futbol, gent que lo més paregut a una pilota que a vist a la seua vida ha sigut el cap d'Andrés Montes. I ahí estavem nosaltres quatre escoltant les barbaritats del personal. En fi, com he dit, les coses habituals que podem trobar a les grades de Mestalla.
En quant al partit, tinc que dir que es presentava amb prou dubtes per la recent debacle del Bernabeu, les posibles eixides i arrivades de futbolistas i la no convocatòria de Timo i Ximo (que podien formar perfectament parella a lo Pixie i Dixie, Tom i Jerry o, considerant la guapura d’un i la gràcia de l’altre, millor los hermanos Calatrava). Després de guanyar amb certa comoditat, de segur que el lamentable gremi dels periodistes esportius llança les campanes al vol i propaguen als quatre vents que este any anem a guanyar-ho tot. D’això res. Com a primer partit de lliga que és i, considerant que la plantilla no està tancada, el partit de dissabte era important per aconseguir els tres primer punts, començar la temporada amb ànims renovats i agafar confiança. Però per açò i per a poc més. Per al que si que pot servir és per a veure les intensions de l’entrenador per a la nova temporada i, en aquest sentit, vaig eixir de Mestalla amb certa esperança. No se com ens anirà la campanya però, almenys, les sensacions són bones, després de moltes temporades pareix que torne el fútbol a Mestalla. Ahir es va poder contemplar un equip amb criteri jugant la pilota, que en tot moment i des de totes les posicions del camp intentava tocar el baló i no pegar les habituals pilotades per a que es mataren els davanters, al mateix temps que presionaven al rival i s'entregaven al màxim. I és que es nota que si un entrenador dóna confiança als seus jugadors, éstos intentes fer més coses que en cas contrari. Ahí tenim la primera gran diferència entre el faraonito i Emery. Amb Quique, Albiol pareixia que sòls sabia pegar pilotades, en canvi ara, s’atreveix a demanar el baló en defensa i traure’l jugat, tot un avanç. Ahir es veiren a Mestalla jugades del València de 15 i 20 tocs sense perdre la pilota, tampoc vaig a dir es tracta del Dream Team de Cruyff, però per a començar i com a declaració d’intencions, la cosa no pinta mal. També tinc que dir que jugar a favor de marcador sempre és més fácil, i de segur que el tio Unai té molts defectes i moltes coses a millorar, com es va veure a la Supercopa contra el Reial Madrid, però de moment el funcionament de l’equip no me va desagradar del tot.

TO BE COTINUED…

Exiliat alacantí a la recerca de la excel.lència futbolística.

Sí o sí, Lugosí.

Que no es diga. Millorant els carrers del poble.

Amatoma serebral

En 19... no sé que ,una colla de subnormals pepeiros se encontraron y desidieron juntarse por siempre(hi ha honroses excepcions als quals tinc molta estima,però no als següents).Aviat s'adonaren que lo suyo era hacer el mongui y poca cosa más.Si vas a alguna fiesta o verbena quizá te los encuentres haciendo el primate...........

EL EQUIPO M!!!!!!!!!!!!..................M(moracks)

Faustibal Esmiz:El líder de la banda(el més listo).Densidad cerebral:cero.Pelo:cero.Notas académicas:Cero.En su currículum :Haber estado con una con cara de serpiente en plena muda de piel y enseñar el rabo o rabino de cuando en cuando.Habilidades:Ser incapaz de hablar a menos de 130 decibelios...

Paul Bellotch(Pablo Bellotas ):El guaperas del grupo.Un macho com els de abans(con perdón de The True Latin).Mirada derretidora y ojitos tiernos,cuerpo atleticor,abstenerse parejas,30€ griego.Alias:Pelitos(té el cabell escolpit per Bernini) y raya al lador....Habilidades:Desonocidas.

Borrasca's brother:Experto en productos químicos.Un todoterreno,capaz de hacerse una raya sobre la taza de un water lleno de meadillo o en la raja del culo de Carmen de Mairena.Ideales políticos dudosos(igual es de Blas Piñar o del Partido Republicano por la Independencia de Angola y alrededores)

Robirets:El colgao del grupo .Experto en rebentar Bingos (de momento solo el suyo).Habilidades:Reirse como una hiena con almorranas.Perímetro craneal:Solo medible en hectareas(dentro se le hizo el vacío por efecto Venturi).

Vivir para creer........

MUERTE A...CARLOS FABRA

Aquesta nit m’he despertat sobresaltat a les quatre de la matinada i, pensant quin era el motiu d’aquet desfici, he arribat a la conclusió de que no era altre que el fet de no haver dedicat la secció muerte a…, al president de la Diputació de Castelló. No passa res, açò té fácil solució, hui 31 d’agost de 2008, declare públicament la mort virtual de Carlos Fabra. Que perquè, doncs per ser un cacique a la vieja usanza, per fer el que li dona la gana amb diners públics, per tindre acollonat al tot el panorama judicial, el juí en el qual ell és l'acusat, ja va per l'octau jutge, els set anteriors demanaren el trasllat, i perque tots els anys li toca la loteria (de segur que no és per a blanquejar diners, no!!!). Per tot açò, i per portar ulleres de sol dia i nit MUERTE.

Exiliat alacantí amb llàstima pels castellonencs.

MUERTE A...L´ANTI-HUMANISME

Bé, us promet que després d´aquesta MUERTE, acave...de moment.
L´humanisme diuen els manuals, és "un punt de vista, que situa l´home com a orige i font dels valors que regeixen la vida, el defineix per la llibertat d´acció i el considera motor de la Cultura"...aixi que per favor ja està bé de reivindicar PRIVILEGIS POLITICS, ESTÈTICS, ÈTICS, GASTRONÒMICS...i de qualsevol altre tipus en nom de IDOLS més o menys inconfesables.
Els IDOLS NO MEREIXEN MÉS QUE UN ENCERTAT COLP DE MARTELL.
HOUSE´S HUMANISTA IMPENITENT

MUERTE A...L´IGUALITAR-ISME

I açó qué és, us preguntareu?...doncs la PUTA costum, cada volta més extesa, de reivindicar la IGUALTAT, O EL TRACTE NO DISCRIMINATORI, al escriure...vamos parlant en plata, el que fa la ministra de MIEMBROS/AS.
Hi ha gent, que té uns coneixements tant mínims de les coses, que deurien passar altra volta pel sistema educatiu (encara que, com estan les coses avui en dia, igual eixien pitjor...), com es pot pretendre, que IMBECILITATS com aquestes són un triömf de la igualtat?.
Anem a veure, les LLENGÜES NO SÓN MASCLISTES... en tot cas serà L´ÚS que se´n faça d´elles, PER TANT I COM QUE LA LLENGUA ÉS UN VEHICLE DE COMUNICACIÓ EL QUE S´HA DE FER ES TENIR AQUESTES COSES A LA CONCIÈNCIA AL PARLAR O ESCRIURE, I NO TRANSFORMAR EL LLENGUATGE, EN UN SENSE SENTIT, QUE MINVA LA SEUA EFICACIA COMUNICATIVA... PROBEM???

L´altre dia tots/es estavem asseguts/udes parlant del cap de setmana quan vam veure passar a un/a policia/IO...bla bla bla.

A QUE MOLA??? QUAN D´IMBÈCIL SOLT/A
P.D: el sufixe -isme denota grau superlatiu, es a dir en aquests termes dur les coses fins a l´EXTREM... nacionalISME, igualitarISME, consumISME, sexISME......

MUERTE A...TXEMARI

Ho sent, se que molts de vosaltres estarieu preparant amb tot luxe de detalls la picota d´aquest personatge, però avui, després de veure unes declaracions a la televisió, no m´he pogut resistir...
El tio Ansar ( en texà ) ha dit "El momento en que decidi apoyar la guerra de Iraq, fue el momento HISTÓRICO más importante de España de los últimos 200 años", en traducció més o menys lliure. O siga que este ex-president, ex-ser racional, ex-bilingue...considera que la decissió va esser encertada i que la situació d´Iraq és molt millor ( que el tio Sadam era un fill de puta, no ho nega ningú ) que abans de la guerra, açó si que és un exercici de CINISME i el demés són tonteries...i que a més a més, AQUEST FET SUPOSSA, TOTA UNA FITA HISTÒRICA D´ESPANYA... més que la guerra civil?, més que la repressió Franquista que va durar 40 anys?, més que la Transició cap a la Democracia?.
En suma que mereix estar considerant a l´alçada històrica d´un Felip II, un Carles I...per a cagar-se.
Que aquest home des que ha deixat de ser president està EMBORRATXA´T DE PODER, no ho nega a aquestes altures, ningú amb dos dits de front, però aquests extrems són de jutjat de guardia...amb tant de col.legueo amb Bush, ha acavat amb el mateix cocient intel.lectual. NO ENTRARIA NI EN L´EXÈRCIT.
House´s matant al trio LALALA

MUERTE A...PÍO MOA

Alguns direu, i qui collons és este tio...doncs és un "HISTORIADOR" jajaja, que a la seua joventut abraçava les idees Maoistes i ara es dedica a publicar llibres sense cap mena de rigor històric, on preten fer-nos creure ( bueno serà a qui tinga tan poc de cervell de comprar els seus llibres...) que la guerra civil va començar per part del legítim govern de la República (AMUNT), i no per part del bandol Franquista...hi ha una pregunta evident; si el govern de la República ja era a les seues mans...per qué volien una guerra civil? (em refereixo als pròpis membres del govern) 2+2=4 SABES MÁS QUE UN NIÑO DE PRIMARIA, PIO MOA???
Vaja, que este personatge, vol RE-ESCRIURE la història, i fer-nos passar per IMBÈCILS.
Per tot açó...i per quantes perreries pugau imaginar-se que diu i escriu...MUERTE. Llàstima que no ser als anys 30 del segle passat i que aquest especimen d´Atapuerca no fos ANAL.LFABET...PORCA MISERIA!

MUERTE A... SARAH PALIN

I direu, qui és aquesta? Doncs la futura vicepresidenta dels EE.UU. en cas de que guanye les eleccions a la Casa Blanca el candidat republicà John McCain. Esperem que açò no passe, però a aquell pais pot passar qualsevol cosa, fins i tot, que hi haja tongo a les eleccions, no cal recordar exemples, veritat? La Sarah Palin esta, de 44 anys, és la governadora d’Alaska i està casada amb un esquimal. A més a més, és militant antiabortista, socia de l’Associació Nacional del Rifle i, per descomptat, recolza que el creacionisme s’ensenye a les escoles. De jove va participar a concursos de bellesa, quedant segona en Miss Alaska 1984. I quines van ser les seues primeres parales quan es va coneixer la seua candidatura?: "A qué collons es dediquen els vicepresidents?" Mel Sarah. Per tot açò MUERTE!!! a ella i a McCain i, en general, a tots els neocons.

Exiliat alacantí de matansa nocturna.

MUERTE A... JUAN COTINO

Aquest estiu s’ha posat en marxa una iniciativa per part de la Conselleria de Benestar Social, amb el seu conseller Juan Cotino al capdavant, consistent en facilitar un “bautisme de busseig” a persones discapacitades en diverses platjes de la Comunitat Valenciana. La iniciativa, que per a nosaltres pot resultar banal, possibilita que persones amb discapacitat puguen practicar una activitat que abans tan sòls podien somniar. Fins ací tot correcte, ara be, el fet de que el senyor Cotino es faça la foto amb discapacitats a la platja de la Malvarrosa i aparega a Canal 9 dient lo bueno que somos i la cantidad de políticas de igualdad y de integración que llevamos a cabo, me pareix prou menyspreable. Seguint el mateix patró, per exemple el Ministre de Treball Celestino Corbacho tindria que fer-se la foto amb cadascuna de les persones que rep la prestació per estar desocupada. S’imagineu a Corbacho venint al poble a fer-se la foto amb algun treballador de la Cooperativa?
La veritat és que l’actuació del Conseller de Benestar Social i abans Director de la Policia i Conseller d’Agricultura, és a dir, fer política amb les persones menys afavorides, està al mateix nivell que fer política amb les víctimes de terrorisme, no vos pareix. En fi, per aquesta actitud barriobajera, chabacana, pedestre, arrabalera, i, en definitva, lamentable, MUERTE!!!
Després d’açò, me plante en les morts de Consellers i altres membres del Consell i la Generalitat Valenciana, perquè com que estic dins i els conec be, no acabaria mai, i tindria que fer un blog dedicat exclusivament a estes muertes. Però, clar, com que sóc fácil de picar, a la mínima que feu popopo, tornaré a fer-ho.

Exiliat alacantí des de les entranyes de la bèstia.

HOMENATGE A...WOODY ALLEN

Un altre homenatge, que li anem a fer??!!. Avui he llegit al diari El País (possiblement el menys mal dels diaris...), que el tio Allen ha fet unes declaracions que sembla formen part d´un llibre pròxim a publicar, en les que afirma que "No he aportado gran cosa al cine. Sólo soy un cómico...".
Doncs bé este home pot permetre´s el luxe de dir aixó amb 38 pel.lícules a l´esquena, moltes d´elles protagonitzades per ell mateix, que ens han fet passar moments inoblidables davant de la pantalla...
I tot açó, a que ve?...doncs, a que continuant amb el temeta de la muerte als quatre pallasos representants del cinema espanyol, no estaria de més, que prengueren exemple d´Allen, al qui molts consideren un geni...(jo personalment NO, almenys en sentit estètic...estic totalment d´acord amb ell, no ha aportat gran cosa al cinema...com a CONSTRUCCIÓ FORMAL), i rebaixaren una mica les seues pretensions GENIALOIDES ( Bardem, Almodovar, Amenabar...).
Este home, no ha fet cap pel.licula infumable, no ha tractat mai als espectadors com a cretins o ignorants, sap escriure...cosa que pose en dubte d´altres...i en suma sense ser John Ford, mereix estar a la historia del cinema, per la seua obra, i mereix esser profundament respectat, per la seua trajectoria ÈTICA.

JIM MCCONAUGHEY: "TOTPIU"

Repasant la prensa matutina m’he trobat amb una noticia procedent de la agència Reuters que no podia deixar passar de comentar al blog. Doncs resulta que la dona del ex de Penélope Cruz, Matthew McConaughey, anomenada Kay, de 77 anys, ha publicat un llibre, I amaze myself, algo així com Me sorprendo a mi misma, en el que s’ha cobert de glòria. Es veu que l’editor li havia demanat alguna exclusiva, i ella ha dit: Ara voràs. Resulta que al llibre ha contat com es va morir el seu home, i direu, tant d’interés té la mort d’un home de 61 anys. Bo, algo d’interés té per com ho conta la seua esposa. Resulta que Jim McConaughey, el pare del guaperas actor, es va morir d’una parada cardiaca mentre pegaven el “polvaso” del segle. Es veu que la dona era una fiera (a Rusia li deien putilova) i el pobre no donava coll, i ja feia prou mantenint la erecció, i li venia justet fer el salto del tigre desde la butaca, perquè per a pujar a l’armari tenia que demanar ajuda a l’assistenta i no era plan. Fixeu-vos com relata els fets la tia Kay: “Las mañanas de los lunes solíamos despedirnos haciendo el amor. Pero un día, de repente, simplemente sucedió. Supe que algo iba mal porque no oía ningún ruido. ¡Pero es la mejor forma de irse! Me aseguré de que estuviera desnudo cuando lo sacaron de casa porque estaba tan orgullosa de mostrar al bueno de Jim McConaughey y su don.” I dic jo, ni que tinguera ahi baix el mític "PEPINO DE LA RIBERA".

I clar, ara la dona serà la més famosa de la llar del jubilat del seu poble. S’imagineu els comentaris a les partides de cartes per la vesprada: que callaet ho tenias "guilopa", que enveja que ens dones a totes, és veritat això que m’han dit? I dius, fa falta fer públiques aquestes coses, se li pot perdonar per la edat que té? En fi, mirant-ho per altra banda, si la dona és feliç contant les seues follaes a la tercera edaT i que el seu home tenia un aparell que ni Rocco Siffredi, que les conte i punto. De segur que hi ha gent que compra el llibre tan sòls pel morbo.

En quan al comentari de la dona afirmant que és la millor forma de morir, de segur que si el seu home alçara el cap, li faria una matisació: Si, la millor forma de morir, follant, ara be, si la pròxima vegada puc triar agafe una tia de 25 anys en lloc de tu!!!

No sigau cabrons i cuidadin amb ferir sensibilitats amb els comentaris.

Exiliat alacantí idolatrant al déu Priapos.

MUERTE A...CARLOS DÁVILA

Vaja, vaja ens haviem deixa´t a aquest gran mestre de la comunicació que és En Carlos Dávila...tot un exemple de com s´ha de dur a terme la delicada tasca periodistica, que es dedica a anar tirant gasolina (com si estagués barata) per allà on li deixen un micròfon...o tot un programa, com a Canal 9 ai!, per a dir les seues absolutes bestieses...
Per tot aço i per ser col.lega dels altres dos cervells privilegiats que ja han passat afortunadament a millor vida VIRTUAL, MUERTE.
Segur que amb lo Nazionalcatol.lics que són, no pensaran que formen part de l´Apocalipsi però se´n equivoquen...estic pensant qui podia esser el quart jenet???
Apa penseu i fem una MUERTE CORAL.
House´s ergo sum

Actrius i pius

Vist lo molt que feu passejar per el blog les fotos de les vostres actrius físiques més reconegudes, no puc fer menys que recomanar-vos un parell d'actrius professionals -o profesiANALS- del cos.
La primera es Jenna Haze, que pot ser no alcance el estàndard de belleça requerit per el "Politburo" del blog. Peró trobe que el perfil grec de la noia + el necessari cuidat estètic al que es somet al més pur estil de Cleopatra, amb llet de burro-animal-sexual, li donen llum verda... molt verda.
La xavala a part se ser musa de Jules Jordan -lo qual ja la fa ser moooolt mala (per no dir guarra)-, no cal dir que li va quasi tot, carn, peix, per davant darrere, chup-chup i starlux. A sobre forma part de la élite de les "non-operatio plus natura".

Jenna Haze de gala

O siga, que la nena sí que sap que fer quant agafa el micro del singstar.

Mírala que innocent la nena...

La següent recomanació es Stoya, "a quien le va el chocho y la polla", no tant notòria com l'anterior però també donada a trios amb noi i noia, -i atentos a la frase- a més de ser femella gustosa de rebre perforacions anal-fabetes. Es comenta que començà al cinema porno fent -i deixant-se fer- soles coses amb noies, però ara ja va tot "río borrego".

Qui ho diria, sembla una actriu de debò.

Com podeu veure, aquesta també es de la plataforma "natural sí, grácias".

Be, açò es un post insulso, supose, perquè hi ha molta foto però poca xixa... Ara be, a qui li pique, que s'arrasque, o se faça arrascar.

Be, silicona muerte si no se usa en casos de emergència -com per a tapar vies respiratòries-.

Intentant no caure en el alcoholisme...

Facilitant l´aprenentatge de l`anglès

Sí, perquè pensant-ho bé tenim un bagatge lingüístic anglès acollonant no aprofitat. Tenim el potencial de una cèl·lula dormida d´Al-qaeda però estem dormint.

Ací uns eixamples:

Falcon Crest: Ni m’havia parat a pensar que “ná más y ná menos” vol dir Cresta de falcó. Vosaltres?? Poden donar-se en que en anglès tinguin que emprar el concepte de cresta i fins ara no sabíem del que érem capaços. En cas de trobar-te un punk, un metrosexual (metersexual) o un cock aniria bé. I ja podem dir “to be on the crest of the wave”.

D.I.Y.: “Do it Yourself”. Bricolatge. Clarísimament Bricolatge fàl·lic.

German pigeon: Colom alemany. Fa falta dir alguna cosa més?

Las gemelas de Sweet Valley: Si son “gemelas” i estem parlant d´un “Valley” que és “Sweet”, de segur que estem parlant d´escots. Com de “angosto” siga el “Valley” ja depén de cadascú. Com de “Sweet”, aixó també i del xarop que se li fique, o el que no se li fique si t’agrada “lavado en seco”. Igual no és “Sweet” el “Valley”, però si cola, cola.

“To play a blues”: Tocar un blues. Tocar un barrufet. La majoria de casos es gasta com a sinònim de coses utòpiques, ja que els barrufets no existeixen. En alguns barris de Dublín també es gasta “to play a bus”, i vol dir tocar al bus, encara que parega mal dit, “craso error”, ja que com no tenen metro, només poden tocar al bus.

English: Anglès. Inglés. O millor encara sense accent, i carregant al veu a la primera sil.laba.

F.B.I.: Pronunciat “efa-be-ï”. Resumint el tema ; “f neighbour”, un “fucking neighbour” però elidit. Sintetitzant, un pesat.

Earthquake: En esta situació, només cal saber el significat de “Earth”, ja que trobant-se en altres planetes, la cosa pot estar mudadíssima diguent Venusquake, per eixample.

French job: Una accepció podria ser si parlem d’un treball fet amb una “pachorra” pròpia d’una placa tectònica, regularment fet i sense cap gana de compartir coneixements no siga cosa que et furten algun quirat de la medalla que t´en duus. L`altra accepció es més gratificant.

Chef Tony: Primera part de la pancarta que obligatòriament n’hi hauria que dur en cas d`anar a un míting de Obama i diria “Chef Tony for President”. En cas d`anar a un míting de McCain, no caldria perquè es una creïlla.

“To read the newspaper at the office”: De esta no fa falta explicació ja que es universalment conegut que aixó no ho fà ningú en el món i per tant inútil.

Salutacions, fills de Poseidón.

LA MATANZA CASTELLANA

Arreplegant el güant llançat per house’s, que no es diga que els mascles riberencs no es piquem amb facilitat, i considerant que com Steven Seagal estic a terra perillosa, vaig a escriure unes paraules sobre un dels personatges més estimats per la meua persona, que no és altre que César Vidal (este no me ix del…). I que puc dir jo d’aquest monstre de les ondes "coperes", historiador rigurós, escriptor magnífic, fascinant, portentós, i millor persona, pel qual m’aborrone tots els matins al postiguet mentre disfrute del despuntar dels dies d’estiu “al pie del bencantil” (açò últim vos sonarà als lectors de la turia). Per a trobar motius per a fer la matança d’aquesta bellísima persona, no he necesitat fer un “brainstorming” de moltes hores, les raons de la mort d’este periodista de tres al cuarto són més que evidents, veient-li la cara i escoltant-lo a la radio t’entren unes ganes d’anar a la cuina a pel cuchillo jamonero que te cagues. Per homófobo (manté que la homosexualitat és una malaltia que cal ser tractada), per acusar al moviment gay de pedòfil, per escriure uns llibres infumables que els historiadors posen en dubte, per ser el gemelo de falete, per capullo, per tindre una homosexualitat latent i no eixir de l'armari, per inundar les llibreries amb una mitja de 12 llibres a l'any, per facha i, sobre tot, perquè me dóna la gana i punto. Por cierto, se’l imagineu amb una toga romana, corona de llorer com si fora un emperador romà i menjant-se un xanglot de raïm. Estaria mataor, o matable.

Exiliat alacantí arreplegant firmes per a que torne el garrote vil.

INVITACIÓ A...LUPIN

Ieee! bonico, com que he inaugurat la secció MUERTE al FACHA...i tu vius a terres perilloses jajaja...deixe en les teues mans la MUERTE del gran César Vidal, que jo se que et fara força il.lusió.
Apa, aço és la versió moderna de llançar el güant. Ahi queda
HOUSE´S ERGO SUM. PICANT AL PERSONAL

MUERTE A...JIMÉNEZ LOSANTOS

Per què?...per raons tan obvies, que no caldria mentar-les.
Per la seua objetivitat periodística, per la seua equanimitat a l´hora de valorar els fets, pel seu "verbo florido", domina com ningu l´art de l´insult, si Gongora i Quevedo alçaren el cap no podrien amb tant d´enginy ni encadellant-se.
Per ser Jimmy pero no loSANTOS. AMEN

"DIATRIBA" CONTRA...EL NACIONALISME

Arran del text escri per Lupin, amb motiu del rebombori que hi ha format( i el que vindrà), per la publicació de les balances fiscals pel govern de ZP, vaig a reflexionar al voltant del concepte que s´amaga darrere de tot aquest aldarull...que no es altre que el de NACIONALISME.
El nacionalisme es una corrent de pensament( aço es excesiu, sera moltes coses pero PENSAMENT??? ), que naix al S. XIX, com a consequencia de la reorganització politica europea i la desaparicio dels estats de caire absolutista que l´havien governada durant anys i anys...
A parti d´aqui amplis sectors socials reivindiquen la seua AUTONOMIA davant el regim efectiu de COL.LONIA que molts havien patit durant anys sota els estats que els havien governat. Finalitzat aquest periode, reivindicar avui en dia la pertenença a algun territori com a "PATENTE DE CORSO", per a obtenir PRIVILEGIS, no es nomes un anacronisme fruït d´una ignorancia en absolut perdonable, sino que suposa un clar intent de fer anar enrere la historia fins a un estat triat ARBITRARIAMENT on la supossada cultura va assolir el seu particular NIRVANA!. A més a més, qui aixi pensa!!??, obvia totes les conquestes socials aconseguides amb tant de sofriment el passat segle, com ara un concepte que deuria esser CLAU per al segle vint-i-un com el de CIUTADANIA, CONDICIO ARTIFICIAL CREADA PER L´HOME QUE ES RECONEIX COM A SER RACIONAL AMB DRETS I DEURES QUE S´AFIRMEN PER DAMUNT DEL LLOC DE NAIXEMENT...
Podria passar-me hores i hores explicant els perills evidents per a qualsevol que no siga CEC del nacionalisme, però ai, supose que no serviran de res...només dire per acavar que no he trobat millor definicio del terme, esperant com estic un punt de vista PSIQUIATRIC , que sembla força prometedor, que la d´Oscar Wilde - " EL NACIONALISME ES LA VIRTUT DELS DEPRAVATS", i jo afegeixo per a contextualitzar ACI I ARA.

Per a aquells que pensen, que no seran pocs...ai!, que un nacionalisme, es rebutja des d´un altre, recordare les paraules de Julian Marias, pare de Javier, conegut d´alguns de nosaltres...

" No todos los que pertenecen a una Nación son nacionalistas, al igual que no todos los que tienen APÉNDICE, PADECEN APENDICITIS".

Apa, House´s ergo sum...esmolant, esmolant...jajaja

ESCAPARATE NACIONAL

Com que sou uns cràpules, uns vividors i uns calents, i sempre esteu parlant de mamelles i culs, jeje, este comentari el podia subscriure algú que jo conec, vaig a retornar la serietat al blog parlant de política i temes econòmics. El tema pot ser aborrit, però com que ací, de moment no hi ha censura, vaig a quedar-me a gust. Si vos pareix aborrit i pesat, doncs passeu de llegir-ho i punto. Del que volia parlar és d’un tema que ara que s’han acabat els jocs olímpics, i els polítics estan a punt de tornar de vacances, tornarà al “ojo del huracán” i sobre el que començaran a enredrar els uns i els altres, les balances fiscals i el sistema de finançament de les autonomies.

Comencem parlant del sistema de finançament que tenim desde l’aprovació de la Constitució Espanyola al 1978. Hi han dos tipus de Comunitats Autònomes, les de Règim Comú, i les de Règim Foral, Pais Vasc i Navarra, que es financen, respectivament, pel sistema foral de “CONCIERTO” i “CONVENIO” econòmic. Aquesta diferenciació entre Comunitats Autònomes no obeïx a raons econòmiques, sino a motius polítics i històrics, meccc, el primer craso error. En qué consistixen estos dos sistemes? A les CC.AA. de Règim General, l’Estat recauda diners a través d’uns impostos de la seua propietat i després destina un percentatge a les CC.AA. A més, les autonomies compten amb una serie d’impostos cedits per part de l’Estat. En canvi, les Comunitats del Pais Vasc i Navarra es financen mitjançant un sistema singular de règim foral, a través del qual tots els impostos bàsics son gestionats, recaudats i disenyats, amb certes restriccions armonitzadores, per la Comunitat Foral. A banda, el Territori Foral abona anualment al Govern Central una quantitat anomenada “Cupo”, com a compensació per les despeses que manté l’Estat al citat territori, i com a contribució a la solidaritat entre regions.

Aquest és el sistema que va eixir de l’Estat de les autonomies, a partir del qual s’han fet diverses reformes, l’última l’any 2002, amb el denominat “Modelo Zaplana”. Doncs si, el guardabosques del oso Yogui, va ser qui s’apoderà del model elaborat pel seu Fidel escuder Vicente Martínez Pujalte, i ràpidament involucrà a Jordi Pujol en el projecte per a fer pinya i intentar implicar a la resta de les CC.AA i a l’Estat.

Ara que ja hem analitzat breument l’actual sistema de finançament, és hora de parlar del famós concepte, que últimament està en boca de tots, que no és un altre que el de Balança Fiscal. Doncs be, la Balança Fiscal d’una Comunitat Autònoma és la diferència entre els impostos pagats per aquesta comunitat i els serveis, inversions i transferències que rep. Per pura llògica, les regions més riques tendiran al déficit fiscal, paguen més del que reben, i les regions més pobres tendiran a comptar amb un excedent fiscal. És tan sencill com que qui més guanya més ha de pagar. Açò és el que cap esperar d’un sistema fiscal progresiu i d’una correcta redistribució de la renda mitjançant les despeses públiques.

Ara be, les balances fiscals són una eina perillosa i de difícil maneig que, segons en mans de qui estiga pot ser utilitzada per a manipular les conclusions que de ella es vulguen extraure. No hi ha un únic model de balança fiscal, de fet, des de l’any 1960, s’han fet 36 estimacions de balances fiscals, com així admet el Govern al seu Informe de presentació de les Balances Fiscals de 15.07.2008. Si, perque este Govern és l’únic que s’ha atrevit a fer públiques les balances fiscals, obrint així la caixa dels trons. De fet, no han publicat una sola balança, sino sis deferents, elaborades amb metodologies dispars. I és que la confecció d’una balança fiscal és un fet prou conflictiu i que no aconseguix posar d’acord als economistes, cosa esta última també prou fácil.
La cosa més important de les balances fiscals és la seua interpretació per a poder extraure conclusions correctes. I com be apunta la ex presidenta de l’Institut Nacional d’Estadístic, Carmen Alcaide, el punt de partida conistix en que no són les Comunitats Autònomes les que tributen, sino que ho fan les persones (físiques i jurídiques), és a dir, els contribuents. En aquest sentit, les balances fiscals són el resultat de la suma territorialitzada de les relacions fiscals entre les persones, distribuides per tot el territori nacional, i la Hisenda Pública. Per tant, són els ciutadans els que contribuixen i els que reben els béns, serveis i transferències, i no els territoris.

La dada més important que s’ha de treure de les balances fiscals és si un ciutadà, amb una determinada renda, soporta la mateixa pressió fiscal independentment del lloc al que tinga la seua residència. Si açò es cumplix, podem dir que el sistema de finançament garantix els principis d’equitat i solidaritat. Per contra, si no es cumplix, aleshores el sistema fiscal falla en els seus principis, be per la via del ingressos o per la de les despeses.

D’altra banda, hauriem de posar en dubte o, almenys, en “cuarentena” els estudis sobre balances fiscals, perquè hi han una serie d’ingressos i despeses que no són territorialitzables. Així, per exemple, els ingressos procedents d’impostos directes (aquells que graven la generació de renda, com l’impost de societats o el IRPF) s’imputen en base al domicili fiscal. Aleshores, les grans empreses que tenen filials per tota la geografia, generen riquesa a més d’una comunitat. Per contra, als estudis es contabilitzen tots els ingressos on té el seu domicili fiscal, que sol ser a Madrid, Barcelona o el Pais Vasc. Si parlem d’impostos indirectes (aquells que graven el consum, com per exemple l’IVA), també hi han errors, perquè si per exemple jo compre un llibre per Internet a casadellibro.com, que té el seu domicili fiscal a Madrid, l’ingrés no es fa on té el domicili fiscal la companyia, sino que l’import el pague jo al poble.

Per la banda de les despeses també es produixen una serie d’errors. Per exemple, la construcció de la unitat de cremats del hospital La Fe de València, s’ha d’imputar sols a València o a tot l’Estat? tenint en compte que allí s’atenen pacients d’altres territoris. Les obres del AVE que travessen Castilla La Mancha, s’han d’imputar sols a eixa Comunitat, o també a València, Alacant o Castelló, que és on acaba la línea? (bo, on acabarà algun dia). I així podriem continuar amb molts més exemples, per tant, és evident que no està clara del tot la contabilització dels ingressos i de les despeses.

Tenim que ser conscients de que el sistema de fiançament espanyol està basat en un concepte d’Espanya com a nació i no en un sistema federal com el model Alemany, amb qui alguns pretenen comparar-lo. D’acord amb la Constitució, el sistema fiscal està basat en un principi de solidaritat, i intentar que les balances fiscals estiguen equilibrades trencaria aquesta solidaritat i aniria en contra de la Cosntitució. Un altra cosa és que es pretenga canviar el concepte. Per tant, la primera cosa que té que fer el PSOE és aclarir quin model vol, que no diguen que són federalistes per a guanyar vots del ala més radical del partit i després públicament mantinguent un dicurs diferent per a recaptar als votants que estan més prop del centre. Que s’aclarixquen d’una punyetera vegada. Una qüestió ben diferent és la reforma de l’actual sistema de finançament, ja que amb l’intens procés d’inmigració dels últims anys la distribució de la població espanyola ha canviat dràsticament, i el sistema utilitza l’any 1999 com a any base de referència per a fer els càlculs de trasferències de l’Estat a les Comunitats Autònomes i, per tant, la població ha de ser un factor amb major ponderació en el càlcul.

La conclusió de tot açò és que ja hi ha prou de llançar-se dards enverinats entre els polítics i de tractar d’inculcar als ciutadans la idea que paguen més que els altres i que són ells els que estan mantenint a l’Estat, per a reclamar més finançament, quan aquesta és una cosa que no està tan clara. Per tant, reforma del sistema de finançament, SI, però res de preses, amenaces i intents intimidatoris dels polítics posant el canvi de model de finançament com a condició “sine qua non” per a l’aprovació dels Presupostos Generals de l’Estat per a l’any 2009. Que prenguen nota Rajoy, Puigcercós, Mas, Antoni Castells i la resta de fauna que conforma el nostre panorama polític.

Tranquils, per a compensar esta gallofa infumable promet que la pròxima entrada serà amb fotos de ties o similars.

Exiliat alacantí hasta los webs de polítics mediocres.

CALENTOR...MIREN IBARGUREN

SOBREN LES PARAULES...

MUERTE A...IKER JIMENEZ

Otro que va a la picota.
El tio Iker Jimenez, aquest quasi no mereix explicar per que?.
Per convertir qualsevol cosa en un MISTERI per a la humanitat, per esser un OSCURANTISTA, en la linia de la millor tradició medieval...MUERTE, MUERTE, MUERTE
HOUSE´S ERGO SUM. AMEN

MUERTE A...LA NOUVELLE CUISINE

Ja toca...avui la secció està dedicada als genis de la Gastronomia patria; d´una banda Ferràn Adrià i d´altra el maleït per molts Santi Santamaria.
Per qué? La resposta és senzilla. En el cas de Ferràn ( no li parle de voste per la confiança que INSPIRA -com els seus plats, que s´inspiren no es mengen-), per convertir la cuina en una especie de QUIMINOVA a lo bestia, en el que és més important tenir hidrògen liquid a l´abast que anar a la Boqueria...tot aixó unit a la seua manera de parlar entremaliada,que no saps si està descrivint com es du a terme la recepta o fent un ritual budu.
I l´altre per fer un intent de criticar tot aquest TINGLAO mediàtic en que s´ha convertit el cuinar, i no fer-ho com cal. I com cal fer-ho? doncs desmuntant CONCEPTUALMENT el frau que supossa tot aquest show, tant rendible per als cuiners ( que han assolit l´estatut de GENIS, al igual que els perruquers han esdevingut ESTILISTES) I TANT POC RENDIBLE PER ALS CLIENTS I ELS SEUS PALADARS, i no, fent sospitar dels controls sanitaris de certs productes que ell mateix ha reconegut utilitzar.
A més i per si fos poc, aquest duel Adrià-Santamaria ha possat de manifest un mal que està present a totes les professions, EL CORPORATIVISME, tots han eixit ha defensar Adrià, com si fos victima d´un "MATON" de col.legi...PER A PLORAR.

HOMENATGE A...HUMPHREY BOGART

Supose que estareu sorpressos, jo fent un homenatge...però es aixi, no tot va a ser MUERTE.
Arran de la incitacio del tio Moving, vaig a trencar la costum homicida i retre -li homenatge merescut al tio Bogart; per la seua trajectoria cinematografica amb un grapat d´obres mestres a l´esquena, per la seua trajectoria vital al nivell i amb cert paral.lelismes amb l´anterior, i per ultim, però no menys important per ser capaç de conquerir a Lauren Bacall i donar-nos moments inoblidables a la pantalla, com a tandem genial.
Apa, que peten al NINOT de Bardem!

DES DE LA INDIGNACIÓ MÉS ABSOLUTA

Especial ha sigut la final de básquet. Estava clar que els americans ens anaven a guanyar però, almenys, els nostres s’han entregat completament i ens han fet somniar fins al final. Però no vull parlar dels nostres jugadors, sino de l’equip dels EE.UU. i dels àrbitres i directius que dominen el básquet mundial. Perquè, el que no pot ser és que es jugue amb dos reglaments, un per als americans i una altre per a la resta d’equips. Està clar, com a tots els esports, que els equips grans són afavorits un poc pels àrbitres (llògic, si pensem que la covardia és humana), ara be, una altra cosa diferent és que deliberadament es tracte als jugadors americans d’una forma completament diferent de la resta d’equips.

La final ha sigut un clar exemple d’açò que comente, han sigut numerosísimes les ocasions en que els americans han comés passos, faltes no pitades, dobles i zona (hi ha qui tindrà un xaletet de per vida baix de la cistella del pavelló de Beijing). Està clar que a la NBA es juga de forma diferent, molt més físic, on prima per damunt de tot l’espectacle, i allí es permeten més contactes, obrint la ma en quant a passos, dobles i coses similars. Val, a la NBA tenen montat un negoci increíble, amb gran quantitat de pasta, un físic brutal i la relaxació d’algunes normes (és a dir, fan el que els dóna la gana), aconsiguixen un espectacle sensacional. Però, a la resta del mon no és així, per a be o per a mal. I clar, tots volem comptar amb el millor equip als tornejos internacionals, peró s’hauriem de plantejar si per a poder disfrutar dels americans, tenim que concedir-los que juguen com vullguen. Per molt bons que siguen, té que adaptar-se la resta del mon a ells, o ells a la resta del mon? Tenim que baixar-se els pantalons i permetre que juguen amb un reglament diferent al de la resta d’equips?

I que em dieu dels àrbitres, que veuen els passos, les faltes, les dobles, i no les piten. Perquè no poden dir que no ho veuen. A banda, si cap “mandamás” del básquet els amonesta, serà perquè els àrbitres seguixen les seue ordres, no?

Podriem pensar que si els àrbitres hagueren fet cumplir les regles de igual forma als EE.UU. que a nosaltres, ii haguera estat Calderón, haguerem guanyat. Però no sigam il.lusos, els americans ens hagueren guanyat igual. Però, almenys, si ens volen guanyar, que ens guanyen jugant tots amb el mateix reglament, no vos pareix?

I que conste que no he mencionat els controls antidopatge que no se si fan passar al Kobe Bryant i comanyia. (Viva Romay com a comentarista de básquet, mai haguera pensat que tiraria a faltar al capullo d'Andrés Montes.)

Exiliat indignat.

MUERTE AL CO-BARDEM

Ho senc House's però no podia resistir-me!!
Aquí tenim al sempre compromés Javiercito Bardem(encara que la foto semble la portada d'un disc de los Marismeños),el hombre de moda!!
El mòbil de l'assassinat?Donçs bé,supose que per guay en sobredosi,per macho-men de tasca Tio Pepe,per progre (d'aquestos que només posen la cara i que no aporten absolutament res) del montón, per seudoguaperas testosterònic (que contradictoriament ha aprofitat l'imatge de mascle de los de antes,això no quadra amb la seva progressia,no??)...........
necessitem més gent com Humphrey Bogard i no a este pallasso!!!

JOHN FORD, JOHN FORD...JOHN FORD

Aquests eren els tres millors directors segons Orson Welles, com es pot apreciar son algo aixi com la Santissima Trinitat del Cinema...doncs bé serveisca aço com a declaració d´intencions.
Continuant amb el temeta de les series espanyoles, vaig a fer una salt al 7 ART, malgrat que aci es coneix d´oides (tots miren de reüll a Hollywood per mes que es facen els progres i els anti-americans...el guaiongo de Bardem al front, un altre que morira un dia d´aquest), i vaig a aprofitar per a matar a dos dels mes grans directors de la historia del cinema, La Patria i la Universal. Els afortunats son, com podeu imaginar-se Almodovar i Amenabar ( el clan de la A )...per que matar-los?,...no vaig a explicar-ho, nomes dire que es suficient amb no patir MIOPIA crònica per a entendre-ho! Com va dir Goethe, "contra el que es obvi, es molt dificil argumentar".
Aixi que els dos agafadets de les mans i Mar Adentro, fins que jo diga prou, l´un per il.luminati de la MOVIDA i l´altre per INTEL.LECTUALILLO AL NIVELL DE SANCHEZ DRAGO ( un altre que passara per la picota a no tardar).
Apa a mamar-la

"DIATRIBA"... SOBRE LA BELLESA

Vaig a possar-me seriós...a veure si puc!.Com diu el titol el que segueix es una "diatriba"- segons el Maria Moliner; ataque o critica fuerte a algo - i després d´aquest incis pedant, apa a per feina.
Observe que el concepte de "bellesa" continua gaudint d´un estatus del tot inmerescut, a la vista de que es obsolet des de l´any 1790, quan el tio Kant va plantar la llavor del que seria 150 anys després l´art modern...i tot aço que te a veure amb la bellesa direu?...doncs que la gent encara continua jutjant en funcio de certs CANONS que rep mitjançant la publicitat, i no se´n adona que la bellesa, jo vaig a parlar de FORMA es RELACIONAL, i que es una certa relacio d´equilibri entre les parts i el tot i viceversa.
Per aixo jo afirme que: es infinitament més bella/FORMAL la nostra amiga MIREN IBARGUREN ( el nom ja es tota una incitacio al VOYEURISME ), amb el seu nas enorme que d´altres amb les faccions menys "AGRESIVES", que es mes bella/FORMAL la tia KEIRA, amb la seua flacor que molts altres mites de la bellesa occidental...aixi que la gent estudie mes i sapiga de que parla o que calle.
No hi ha res pijtor que la IGNORANCIA AMB PRETENCIONS.
Apa, ahi queda...HOUSE´S ERGO SUM. AMEN

SERIES ESPANYLOES FOREVER

Continuant amb el tema series espanyoles i cinema espanyol en general, i vist que les comparacions són odioses, per a uns més que per a altres, m’he proposat fer una comparativa entre els actors de series americanes i espanyoles, a veure com va la cosa.

Parlem de metges, enfermeres i hospitals. Repasant les series americanes ens podem trobar amb la ja vella “Urgencias” i amb la actual i exitosa “House”. En canvi, si observem les series de metges a la nostra TV, s’en adonem de que no hi ha color. Ací tenim series com “Hospital Central” o “MIR”.

Comparem la serie CSI amb la intentona d’imitació baratera i chabacana anomenada R.I.S. Científica, auauuu. Este comentari ja l’hem fet a alguna ocasió, però he cregut convenient reproduirlo per a que conste a la red. Si comparem el personatge de Grissom amb el de Coronado, comprovem com l’actor espanyol queda un poc malament.

Altres series espanyoles que fan que visca atormentat per un aborronament constant són: Aída, El Círculo, Física o Química, Los Serrano, Cuenta Atrás, La que se avecina, El internado, Escenas de matrimonio (a aquesta almenys, podem disfrutar de Miren Ibarguren), La familia Mata, Cuestión de sexo, Lalola, Sin tetas no hay paraiso, Hermanos y detectives; Los hombres de Paco, etc. Per a que no tot siga roïn vos deixe una foto d'una xica que té lo seu.

Ara parlem de series americanes; Shark, Los Soprano, Lost, Roma, Deadwood i tantes altres. El que deia, no hi ha color. Si, ja ho se, de segur que hi han més series americanes roïnes que espanyoles, cosa normal, si tenim en compte la gran quantitat de series que es produeixen anualment als EE.UU. laméis als USA hi ha alguna serie bona, cosa que ací el temita està proa malament.

Que facen series roïnes es pot soportar, total amb no veure-les prou. Clar, si feren alguna cosa que estiguera be. El problema és que damunt de que són horroroses, ens volen fer creure que són bonísimes, estic fart de escoltar comentaris com: Je tio, però tu no veus Aida, en lo bona que és; Je, t’ens que veure La familia Mata. Açò, i vaig a canviar radicalement de tema, és com els llibres de Ken Follet o Paulo Coelho. Que hi ha gent a qui li agraden, doncs molt be, ara, a mi que me deixen tranquil si no me dona la gana llegir a aquestos escriptors dels qui millor no parlar-ne, i que no intenten convéncer-me de que els seus llibres són els millor de la historia de la literatura.

Tornant al tema series, el problema més gran de tots és que les persones que dominen les productores televisives i les cadenes de TV, tenen un nivell ètic i professional a ras…de terra, i es dediquen a fer serials televisius de dubtosa moralitat enfocats al sector més dèbil de la població, els menuts i joves, sense importar-los els valors que estan transmetent amb aquestes produccions. En fi, que muerte per als actors però no menys que per als productors, guionistes i directors d’aquestes horribles series.


Funcionari exiliat, que li està tocant els ous a qui no deuria. Que els donen, loreal, porque yo lo valgo.

MUERTE A...MIGUEL ANGEL SILVESTRE

Com es habitual...i anima´t per la secció de PAPUCI, avui li toca morir al capullo este de la serie "SIN TETAS NO HAY PARAISO".
Possiblement este noi, es el que mes muerte es mereix i menys cal justificar-la.Es mereix morir per guaiongo, sex-symbol de got i ganivet per mes que elles, sempre puerils i lucides diguen que auuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuauuuuuuuuuuuuuuu ( un toc misogin que no es diga ), per mal actor a la alçada de Ximo Bayo fent una de vaqueros gays posem per cas...en fi perque este tio en fa una rabia, que el mataria fen-li Ganseki Nage al temps que es decapitat per una cimitarra mella mentre es projectat i escamparia la seua sang al vent per a exorcisar-me. AMEN


House´s ergo sum practicant Kihon Happo

ASSASINS EN SÈRIE

No sé vosaltres però jo estic una mica fart de tanta morralla en sessió contínua de sèries de “fabricació pròpia”(made in Mostoles),al matí ,tarda ,nit i fins i tot (ja no ens respecten ni aquestes hores) la matinada.
El Internado,Sin tetas no hay paraíso,Física y química...són alguns dels noms que a bombo i platillo ens venen amb una publicitat , poesia pura, que no té desperdici.
Respecte a aquestes (hi ha d’altres com Lalola,Los hombres de Paco,però formarien part d’una enciclopèdia sencera de despropòsits...) i degut a que en l’aspecte visual estem més que escarmentats (infinits els plànols o seqüències prescincibles) ,només ens podrem centrar en dos trets :els personatges i el guió. Dos trets als quals totes les produccions televisives o películes dels últims anys estan supeditades i el motiu de culte o mitificació de qualsevol film més o menys mediocre(posem per cas les pelis de Tarantino).
Respecte als personatges..........senyors,tots els personatges ha de conformar una xarxa complexa de relacions entramades (ben entramades) dintre de l’historia ,aquí és on apareix la conjunció actor-guió .Els personatges han de formar un col.lectiu,colaborar i aportar exactament allò que l’acció necessite (i m’estic referint a col.laboració cinematogràfica,no la d’una ONG).El que realment presenciem a la pantalla es una fila de mamarratxos que deambulen per la pantalla cadascun al seu rollo,demostrant qui és el mes guapo/a.A açò hem d’afegir el treball dels actors: no es pot delegar el protagonisme en “actorcillos” de medio pelo (adolescents,que segurament surtiran a la tele per a lligar més) amb actors ja treballats que duen a les seves esquenes anys de treball teatral i televisió(Lola Herrera,Juan Diego...etc).A banda ,els comportaments dels protagonistes són de dubtós caràcter moral ,ja que els desamors ,les confusions sentimentals,etc...es resolen de la forma més pueril possible (en molts cops amb baralles típiques d’un after).
El segon aspecte important és el guió , i aquí cal posar en dubte la professionalitat dels qui l’escriuen .La sensació és d’estar davant d’un espectacle de circ, on l’espectador va d’una banda a l’altra veient tot tipus de piruetes circenses i al final el más difícil todavía.La pena és que aquesta técnica de circ és habitual en la majoria de pel.lícules dels 10,15 últims anys (amb un èxit notable).Aquí la destresa dels guionistes radica donar girs i girs i no arribar a situacions surrealistes (com el final d’una pel.lícula de Berlanga).
Per acabar un breu comentari sobre Sin tetas no hay paraíso:Narrar una historia sobre el mon sòrdid de la prostitucio i la màfia ,deixant-ho en mans d’un subnormal acompanyat de dos subnormals més que campa pel món com si estigués en la gala de mister Espanya ,és de jutjat de guàrdia.Si Marlon Brando,Stenling Hayden o Edwar G. Robinson alçaren el cap!!!....ver para creer.

Gran gala del esport

El passat dimecres nit varem tindre el "plaer" d'acudir a un dels esdeveniments més esperats de les festes del poble, sense contar el pato, la gala del esport.
Estàvem una mica intimidats entre tanta personalitat i gent dedicada en cor i ànima al esport, però gracies a la grata companyia que ens tocà a la taula, varem poder gaudir de moments d'integració i normalitat "boying per destri-ing".
No cal dir que el sopar va ser de lo milloret, la creme de la creme de Lex Lexinton, vinga. Però lo més aborronant va ser l'entrega de premis i, per descomptat, el aborronaor discurs de l'alcaldessa, qui demostrà una fluïdesa i un "savore faire" filològic del valencià que ja en volgueren per a ells els fluixos de lo rat penat.
Amb el cos encara tremolós per lo intens del esdeveniment, vos deixe amb una foto i un vídeo del assumpte en qüestió.

Esportistes d'elit.

I un vidrio de la esmenada gala

ENDEVINA...ENDEVINALLA

Mireu, que evolucinada està l´especie COLOMIL de la Ribera, que fins i tot ja sap llegir.
Ja ho va dir aquell, you are so clever!!!

“Cattivi ragazzi”

Aquest era el titular d’una noticia apareguda al diari italià “Il Corriere della Sera” el passat 30 de juliol. El titular el podem traduir com “Chicos malos”. Total, que la noticia ens informa de la “memorable” actuació de Pete Doherty a la darrera edició del Festival Internacional de Benicassim (FIB). Deixant de banda les possibles virtuds musicals d’este personatge, que no se si són moltes, poques o ninguna, la cosa més destacable de la seua actuació al FIB va ser la salutació nazi que va fer a meitat del concert. El tio Doherty va traure allò que portava més endins de la seua persona, s’aborronà dalt de l’escenari i va fer el gest tant patètic que tots coneguem. Conclusió: Braç tallat i punto, com diria Cortés.
Ara be, com el que hui en dia ven i el que li mola a la gent “guayonga” són els xics rebels, uuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaauuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, como me mola, como me pone, como me gusta, me pirra que me peguen; doncs no passa res, a esta persona, per dir algo, se li permet i se li perdona qualsevol cosa. La noticia no ha tingut repercusió al nostre pais, però on en canvi s’han escandalitzat ha sigut a alemanya, on la prensa s’ha fet resò. I poca broma, perquè al pais germànic aquest gest constitueix delicte, i està penat amb la presó, “che” que llàstima no viure a alemanya, i no tan sòls per la cervesa!!!

Però el tal Doherty no deixa de sorprendre’ns, ara va i resulta que al festival Scotland's Live at Loch Lomond, no se li va ocorrer altra maravillosa idea que atravesar un llac amb una barquet i, clar, que havia de passar, forat a la barca i barca afonada. A la barca en qüestió, també anava el seu manager, prodigi d’intel.ligència i de bona persona, que va fer les següents declaracions: “El agua estaba congelada y nos reímos mucho, pero no habría sido tan gracioso si alguien hubiese muerto, teníamos frío y el agua nos cubría, pero Pete mantuvo nuestras esperanzas altas cantando himnos marineros”. Che, mira que és buena persona Pete Doherty, haches cantaor de abaneres, subnormal i fill de puta. Ai si haguera estat jo allí, els haguera ajudat molt amablement, tirant-los al damunt 3.000 kilos de ferralla a veure si s’ofegaven tots i ens deixaven tranquils d’una puta vegada.

I, a tot açò, que opinarà la cocainomana de Kate Moss al respecte?


Exiliat alacantí, per al que hi haurà un abans i un després de la Gala de l’esport, uauu.

Homenatge als abdominals d´Isinbayeba

Ja podeu demanar la meua dimissió¡¡¡¡¡¡¡¡¡

SENSE PARAULES

Aquesta foto esta feta en una botiga d'Eivissa.

Espere els vostres comentaris "I PUNTO".

VIETATO PER TUTI QUELLI QUE SIANO “UN BUON RAGAZZO DAL PAESE”

Ja que el tio Látigo negro s’ha proposat donar-li un repaset a comentaris picants en italià, he decidit contribuir a la causa amb unes quantes frases que millor no posaré en pràctica a les meus classes “di lingua italiana”, o tal vegada si, m’ho pensaré!!! Doncs, ahí van unes quantes:

Vuoli un tovagliolo: Non ho bisogno. Açò ho podia haver dit la novia d’algú del poble després de fer-li un lavoro orale.

Dentro e fuori, avanti e indietro, sopra e sotto, sotto e sopra.

É un cazzo davvero grosso

La mia bocca era strapiena di cazzo, una cosa mai provata.

La mia figa pulita e depilata era già umida mentre lo leccavo

Quando mi è entrato dentro, mi sono sentita esplodere, avvertivo il cazzo fino in gola. Le sue spinte vigorose mi eccitavano anche l'altro buco...

Gli sono montata sopra e l'ho sentito penetrarmi tutta. Quel cazzo mi rovistava il corpo senza tregua. Io prima accompagnavo solo il movimento, poi ho preso a saltarci sopra, a farmelo scivolare dentro come più mi piaceva. Lo scopavo io e sentivo le mie tette muoversi al ritmo di quel cazzo potente che sentivo essere vicino all'orgasmo.

L'ho guardato negli occhi mentre mi scopava ancora: vuoi venirmi in bocca?

E' uscito dalla mia figa e si è infilato in bocca quel porco. Mi ha schizzato in gola tutta la sborra del mondo urlando che godeva da porco!

Si era davvero un porco. E io una troia ben pagata!

Ho stretto il suo cazzo al limite dell'orgasmo tra le mie tette ed ho infilato la cappella in bocca, l'ho stuzzicato con la punta della lingua e poi l'ho succhiato con passione.

L'ho sentito muoversi nel profondo di me, le mie dita silenziose che scivolano sul clitoride mentre quel cazzo inferocito mi sbatteva.

Ai com açò ho senten Dario Fo o Umberto Eco.
Dedicat a Federico Moccia, per a que es deixe de tanta sensibleria barata i novel.la romàntica i es passe a la literatura eròtica o al porno directament.

Esiliato alacantí in terre infestate d’italiani.

Severamente vietato ai minori di anni 18

Frases fora de context dedicades a Lupin, per a que afine el vocabulari.
Cal tindre en conter que soc un fluix no lo les he ficat en boca de certs protagonistes d'una foto de germanor i amistat.
Senyors, la ombra de la censura i la exclusió social planeja per dalt dels nostres caps com una manta rallada voladora... ara mes que mai: A FOC!

- Mmm... Cominciano con un giochino che sono sicura ti piacherá.

- É davvero brava con la bocca... Accidenti...

- Predimi adesso!

- Cosí... si lo sento...

- Non godero cosí da troppo tempo.

- Spingi fino in fondo...

- Forza ragazzi datemi la vostra crema!

- Datemela tuta!!

MUERTE A...HUGO SILVA

En honor a Lupin, avui toca matar al amant de Miquela a la serie Paco´s Men...per qué?...doncs perque SI i punto!
Podrïem arguir que, es un tipo que va de "durillo de XAVO", COMBINAT AMB UN COSTAT SENSIBLE, DIRAN LES SEUES FANS...jo més bé diria SENSIBLERO!!! de telenovel.la venezolana amb permís del DEMOCRATA XAVES! jajaja.
Jo el mate per ser una mala imitació ( com ho son sempre les series espanyoles ) del tio DIRTY HARRY, o eres un cabró, o no...mitges tintes RIEN DE RIEN. A més si parlem de la seua vessant SEXY, jo diria que tios com ell hi ha a patades, però no s´anomenen HUGO.

Misantropia al poder. House´s ergo sum. AMEN

You think that you are so clever,ingeniero!!

Bé ,xics ja ha arribat la nova aventura HALO del jefe maestro o com collons es diga el colega aquest .Surtirà al mercat pròximament ...........

I aquí teniu la portada.................


Sobren els comentaris.....

En aquesta entrega,el jefe maestro fins als collons de tanta granada de plasma,lcd,àcid bròmic i altres mandangues decideix recluir-se en un hospital per ajudar els altres amb els seus coneiximents sobre rajos X(heu de trobar el valor de la X(0'75p)) ,però degut a l'excés de radiació, comprova que quan apaga la llum del seu pis s'encenen les lampares del IKEA i al seu gat li comença a picar el cul (això no sabem si és per culpa de la radiació).
A banda té a les seves mans un arma molt poderosa..............quan comenta les anècdotes de l'hospital la gent cau "redón-a" en terra(el genoll per davant)......
I així comença l'aventura.........
Més endavant explicarem mes detalladament aquest joc que promet (més que l'ajuntament de Mati)

PRET-A-PORTER

Com podeu comprovar tinc un ratet lliure i estic possant-me les botes jajaja...ahi va una nova proposta, donar consells utils o INUTILS a la gent sobre la seua indumentaria/disfressa ( per alguns ).

Dissabte vam tenir l ´honor de veure en viu i en directe, que no se diga que no hi erem l´eixida de l´armari de O REI.

Ahi van unes propostes per al seu armari, ara que té més lloc, perque ell es fora.

Esperem, pel bé dels seus nuvis, que no tinga el mateix problema, que el seu HOMONIM

ENDEVINA...ENDEVINALLA

A qui us recorden...? feu un ENCADELLAT MOTXUELENC...i us eixirà el més LLEST dels nostres benvolguts con-veïns

DIXIT´S

Aci i a petició popular...queda inaugurada la nova secció de frases per a RECORDAR:

1-El mòbil de Tello el tindrà Tello - Dario ( Plinio el joven ).

2-Un submari lligat al coll i al Pacific - House´s ( Customitzant l´oceà ).

3-A la sequia Reial i quan deixe de fer ampolles, ja esta - Barrabola ( Coto privado de Caza ).

4-Creo que la hemos cagado...- Pons i el Loco amb el cotxe parat i tirant fum (Sabes más que un niño de primaria? ).

5-Per a l´edat que té no està mal - Lester Minador Frappe ( fent arqueologia ).ç


I aixi fins a l´infinit...aço per a obrir boca, CABRONS...

PD: Per a obrir boca - Navi ( Nacho Vidal... a qui s´amorre )

MUERTE A...EL BALL de GALA

Continuem amb la secció Muerte, avui estic més homicida del normal.
Bueno dissabte vam anar al Gran Ball de Gala/Festes/Fija del poble...i per a que mentir cada any que passa es pitjor.
Fa vergonya...veure a la gent major lluir les "seues millors gales", com si anaren de CACERA, alguns si magrat l´edat...i també veure a la gent BÉ del poble fent el que millor saben fer, a falta de confirmar alguna altra activitat neuronal no BIOLÒGICA...FER VEURE QUE:

1- Que són uns xics/xiques bé del poble.
2- Que són un bon partit per als SOLTEROS/SOLTERES que "pululen" LOOKING FOR...aci no estem nosaltres, perque com sabeu no som gent BÉ del poble!!! que conste...NI GANES.
3- Que malgrat que els anys passen, per a uns més que per a d´altres, com els gossos però a l´inrevés!...per cada any nostre alguns n´envelleigen 7.

Per tot aço, i per la qualitat de les orquestres, jo propose que l´any vinent el Ball de Gala que de clausurat i es faça un concurs de meló o de cabuts que son igual de CUTRES PERÒ TENEN MENYS PRETENCIONS.
Ala House´s ergo sum. AMEN

MUERTE A...MICHELLE JENNER

Jeje...dedicat amb tot el carinyo a Carmele Saint Laurent. Bé, per que matar a aquest mite sexual de generacions d´impubers espanyolitos??? doncs perque SI, la misantropia no aten a raons.

Però aquesta podria valer, per guaionga, i en lloc de dir-se MIQUELA, possar-se MICHELLE que té més glamour!!!


Al final ha quedat una secció mixta...Muerte a...i Parecidos razonables...que hem de fer???

GRANADELLA, GRANADELLA, ME TOQUES LA MAMELLA

Deu xics del poble són atacats per un exercit despiadat perfectament armat i organitzat amb una tàctica digna de grans estrategs de la història mundial com Eisenhower, Patton o Aníbal (el del Equipo A, res del cartagines eixe amic dels elefants). En primer lloc, ens han vist arribar a la cala, de la que no era fácil eixir amb rapidesa i, una vegada allí, rodejats de penyasegats, ens han acorralat, i han desplegat la seua arma més mortífera: “VERÍ DEL QUINZE”, resultant afectades dos persones de l’equip.

I total, el nostre enemic ha utilitzar la vella, però no per aquest motiu poc efectiva, tàctica de: “Passa al piset… i voràs.” En un primer moment ens han encandilat amb els seus encants i, una vegada estavem confiats, ZAS. En fi, que estavem pensant si entrar o no al aigüa quant, davant del crit de “ANEM A LA PLATAFORMA: VA O QUÉ” de la capitana “Carmele San Laurent”, no s’ho hem pensat dues vegades i a l’aigüa que s’hem tirat (que és la única cosa que ens tirarem aquesta setmana, bo, i la propera també), que no se diga que no som uns mascles de la Ribera. Si, amics, el cas és que a una distància que, segons la policia i els organitzadors oscilava entre 100 i 500 metres de la costa, hi havia un plataforma aquàtica amb trampolí inclòs i, clar, cap a ella que se n’hem anat nadant.
La penya ha anat arribant, quan hem comprovat que un dels seus membres amb més capacitat de patiment, ha pujat “hecho unos zorros”, com dirien els castellans (és que me mola aquesta expresió). I clar, la histèria col.lectiva s’ha apoderat del grup, la gent s’ha posat a pensar amb tàctiques i estratègies per a evadir l’enemic i tornar vius a casa. Que si és millor anar per aci, doncs jo opine que és preferible rodejar la plataforma, que si fem la tàctica tsunami (gran aportació aquesta). I allí que ens trovem cavilant que fem, assetjats pel temut enemic, que nos vos penseu que era un tauró blanc, una bandada de piranyes, o una cèl.lula dorment d' Al Qaeda, que al crit de hamala, hamala, pensava fer volar pels aires la puta plataformeta, no, no, l’enemic en quesito era, ni més ni menys que MEDUSES (jellyfish en anglés, te cagues). Millor dit, cries de medusa, perqué mira que eren petites les cabrones, ara, això si, hi havien a cabassos. Total, que tampoc era per a tant, però clar jo sóc un irresponsable i un temerari marí acreditat, i allí estava la gent histèrica perduda. Al final, hem tornat nadant sense majors problemas.
Però, clar, que no es diga que els mascles de la Ribera s’anaven a acovardir per unes putes medusetes, i allà que hem tornat, con dos cojones. Esta vegada la atacada ha sigut un membre femení del grup, aleshores el nerviosisme s’ha tornat a apoderar del personal, la sang al 10. En aquesta ocasió s’ha arrivat a demanar consell per a superar la situació a un súbdit de “LA PÉRFIDA ALBIÓN” que, amparat amb la millor tradició piratera de Sir Francis Drake, també ha dit la seua. Al final, hem tornat i ens hem dirigit cap a la posta sanitaria per a que remediaren un poc els picors provocats per les meduses.

Res més, ací s’acaba aquesta crònica d’un dia de platja, ameniçat per corsaris, pirates, i més històries per a no dormir, si és que no estem per a eixir de casa !!!

Exiliat a punt de tornar a continuar fent mal per terres alacantines.

Una bona rao per a no fer-se el mascle alfa

ADVERTÈNCIA, aquest vídeo pot ferir sensibilitats.
Advertencia, este vídeo puede herir la sensiblilidad de algunos seres vivos, incluso la de algún que otro humano.




No ho feu a casa, nois... Aneu de putes.

PAMELA ANDERSON

Me n'estava recordant de la gran quantitat de pàgines que dedica el diari levante a la secció d'anuncis clasificats. Doncs he pensat en recopilar alguns anuncis de contactes i no contactes grasiosos. Por cierto mentes calenturientas, no espereu trovar mamelles ni videos "X" a aquest article, el títol no té res a veure amb açò, simplement es tracta de veure quantes persones entren al blog enganyades pel títol, jeje. Bo, ací teniu algunes de les perles que vos havia comentat, ara sòls falten els comentaris graciosos.
Viejecito con mal de parkinson se ofrece para tocar las maracas en conjunto musical cubano.
Cambio condón roto por ropa de bebé.
Empresario con dos penes, busca secretaria bilingüe.
Se solicita jovencita de grandes aspiraciones para trabajar como aspiradora.
Paloma solitaria busca nido confortable.
Se ofrece piloto de pruebas, para fábrica de supositorios.
Psicópata asesino busca joven para relación corta.
Hombre invisible busca mujer transparente para hacer cosas nunca vistas.
Platanito juguetón busca rodajita de piña para realizar macedonias esporádicas. Se aceptan frutas tropicales para combinar.
Isabel, 54 años, soy fea, pero pago muy bien.
Hombre de 45 busca chica de 24 para hacer 69.
Hombre calvo, bajo, gordo y feo, busca mujer corta de vista con enorme apetito sexual.
Hombre tímido y feo, sumido en largos periodos de autocompasión, mediana edad, flatulento y con sobrepeso, busca lo imposible.
Fábrica de hipotenusas busca matemáticos sin bigote que estén dispuestos a trabajar descalzos, con los pies dentro de una palangana llena de agua con sal, y a no discutir con el de al lado.
Me caso y necesito sustituto.
Viejo verde busca chica ecologista.
Hombre de buenas costumbres, busca alguien que se las quite.
Viuda negra busca tipo millonario para casarse…hasta que la muerte los separe.
Busco perro y suegra perdidos. Recompensa por el perro.
Cambio moto hecha mierda, por silla de ruedas.
Cambio lindo perro Doberman por mano ortopédica.
Joven soltero y sin compromiso arrienda media cama.
Per últim, fer referència al testimoni d’un tio que fa confesar el següent: “Una vez encontré mi pareja ideal en esta columna, pero resultó que era un anuncio que yo mismo envié hace dos años pero se olvidaron de publicar.” Està clar, no hi ha res com u mateix, resumint, millor sòl que mal acompanyat, i punto.

Bueno va, per als amants de les mames groses, ací teniu una foto de pamela, d'aquesta manera també podrem eixir quan la gent busque al google fotos de la anderson.