Estàvem una mica intimidats entre tanta personalitat i gent dedicada en cor i ànima al esport, però gracies a la grata companyia que ens tocà a la taula, varem poder gaudir de moments d'integració i normalitat "boying per destri-ing".
No cal dir que el sopar va ser de lo milloret, la creme de la creme de Lex Lexinton, vinga. Però lo més aborronant va ser l'entrega de premis i, per descomptat, el aborronaor discurs de l'alcaldessa, qui demostrà una fluïdesa i un "savore faire" filològic del valencià que ja en volgueren per a ells els fluixos de lo rat penat.
Amb el cos encara tremolós per lo intens del esdeveniment, vos deixe amb una foto i un vídeo del assumpte en qüestió.

Esportistes d'elit.
I un vidrio de la esmenada gala
1 comentario:
quin nihilisme més radical¡¡
Publicar un comentario